Carles Motas

Alcalde de Sant Feliu de Guíxols

Gestió solvent

“Fa anys que els municipis mantenim l’activitat del país i garantim la inversió en el territori”

Sant Feliu de Guíxols diferenciarà l’oferta turística amb l’establiment permanent del Museu Thyssen
0
3247

Visitem avui l’anomenat “bressol de la Costa Brava”, allà on Ferran Agulló va batejar aquesta part del litoral del país. El seu alcalde, Carles Motas, és un home d’acció.

Visitem avui l’anomenat “bressol de la Costa Brava”, allà on Ferran Agulló va batejar aquesta part del litoral del país. El seu alcalde, Carles Motas, és un home d’acció.

Quin diria que és el seu estil de fer política?

Soc molt pragmàtic i resolutiu. Crec que cal tenir les idees ben clares quan s’arriba a un càrrec de responsabilitat. Una de les coses que transmeto a l’equip és que la legislatura, en realitat, no són quatre anys, sinó que cal tenir-ho tot preparat en un any i mig o dos, com a màxim. Tot el que passi d’aquest termini no ho podràs executar durant la legislatura. Això vol dir que cal tenir molt clars els projectes que vols fer i començar-los a executar des del principi. 

Una de les coses que transmeto a l’equip és que la legislatura, en realitat, no són quatre anys, sinó que cal tenir-ho tot preparat en un any i mig o dos, com a màxim

Creu que cal fermesa?

Si dubtes, no pots executar res, perquè no pots presentar-te davant d’altres administracions amb una planificació clara del que estàs fent o del producte que vols. 

La transformació que Sant Feliu ha tingut des de 2015 fins ara és evident i objectiva. Hem tingut recursos econòmics per poder-ho fer i els hem volgut utilitzar tots. A mi no m’agrada anar als departaments de la Generalitat o l’Estat per demanar subvencions si no tinc la solvència necessària per executar un projecte. De fet, hem estat l’única ciutat del Baix Empordà en rebre una subvenció dels fons Next Generation.

A mi no m’agrada anar als departaments de la Generalitat o l’Estat per demanar subvencions si no tinc la solvència necessària per executar un projecte

Interessant.

És per a un projecte del pla de sostenibilitat turística, de 3,5 milions d’euros. Per demanar-los vam haver d’explicar molt bé el projecte de ciutat que estem desenvolupant. I nosaltres ja estàvem executant un projecte d’aparcament sostenible i amb plaques solars, valorat en 2,5 milions. Cal presentar una solvència en els projectes que vols fer. Vull dir que cal que el projecte no depengui només dels diners que vinguin de fora. 

Què li ha aportat ser alcalde, a nivell personal?

He après molt. Estic segur que molts altres alcaldes també hi ha passat. Per exemple, t’adones que en la responsabilitat estàs molt sol, i que jo no volia estar-ho. Per aquest motiu m’he envoltat del millor equip possible. Són persones amb les que compartim l’objectiu d’executar projectes.

En la gestió diària també he après a prendre decisions de manera ràpida, i poder-les explicar. Cal tenir les idees clares i un bon equip. En el meu cas, com a partit local, jo intento que les persones de l’equip siguin de tot el municipi i amb totes les ideologies. En realitat, les ideologies no em preocupen gaire, el que em preocupa és que siguin persones honestes i solvents amb les que pugui gestionar. I, a poder ser, que tinguin totes les professions del municipi.

Les ideologies dels membres del meu equip no em preocupen gaire. El que em preocupa és que siguin persones honestes i solvents amb les que pugui gestionar

En quin sentit ho diu?

L’Ajuntament de Sant Feliu té multitud de reptes i necessitem que al capdavant de cadascun d’aquests reptes hi hagi un regidor solvent, capaç de prendre decisions i de tirar-les endavant. I l’alcalde està per ajudar aquests regidors, per marcar els objectius, i amb una comunicació constant.

Una altra de les coses que encara em costen és que aquí no tens hores. Vinc d’una família d’empresaris i segueixo treballant a la meva empresa. Formo part de la tercera generació i no vull deixar-la. Però jo vaig decidir que el primer seria la família, després vindria l’empresa i finalment hi hauria la política. Això ho vaig dir l’any 2019, amb una visió molt romàntica del que era la política local. 

I ho ha pogut mantenir?

No. Al final s’ha transformat en la política primer, la política el segon, la política el tercer, i la resta, ja ho veurem… Per això és tan important comptar amb el suport de la família. Si no, seria impossible. I com que m’apassiona el que faig, i la família ho veu, doncs m’ajuden. Quan veuen que destino moltes hores a la ciutat, veuen que estic content, i que estic feliç treballant. Em sento un privilegiat de poder estar amb aquesta responsabilitat.  

La visió romàntica de l’alcaldia s’ha transformat en: política primer, política segon, política tercer, i la resta, ja ho veurem…

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les pot explicar?

La primera que us he triat és familiar. Veureu que és de quan era ben petit. Té un significat especial perquè hi ha la meva mare, que va venir del sud, d’un poble petit de Granada anomenat Castell de Ferro, buscant una vida millor. Ella era la més gran dels germans i la seva família no la podia mantenir al municipi, així que va venir sola en un barco de pesca fins a Barcelona i d’allà fins a Sant Feliu. Va treballar en una fàbrica de suro i poc a poc va poder anar portant la família cap aquí.

El meu pare era d’una família de masovers d’Albons, a l’Alt Empordà. També va marxar del seu lloc d’origen buscant una vida millor. I amb l’esperit d’esforç i treball de tots dos, van aconseguir aixecar una empresa i una família. Ells van portar els seus pares a Sant Feliu, de manera que jo soc la tercera generació. Hem crescut tots aquí.

Alguna fotografia d’adolescència?

Aquesta, que té significat polític. Hi havia una persona, en Carles Xargay, que va ser molts anys el president del nostre partit. Va traspassar fa un parell d’anys, però en el seu moment em va aconsellar molt. Crec que va ser la persona que m´ha ensenyat més bé a moure’m en l’àmbit municipal. Va ser el primer cap de llista de Tots per Sant Feliu i vaig connectar-hi molt pel caràcter. Era un caràcter tan dur com clar i transparent. I això ho valoro molt: deia les coses molt clares, tant si t’agradava com si no. I en política, el que la gent et vingui de cara és una virtut que cal valorar. En vaig aprendre molt, tant de gestionar les coses com del tracte polític.

En política, el que la gent et vingui de cara és una virtut que cal valorar

Encara en té una darrera.

Sí. També té un significat especial. En aquesta foto hi surten el president Puigdemont i la presidenta Forcadell, el juliol de 2016, en un acte de recuperació d’una senyera que ara presideix la nostra sala de plens, com a únic emblema. És una senyera que té 124 anys d’antiguitat i que representava la lluita antifranquista, el catalanisme, l’exili… Es va hissar per primer cop el 1896 a l’antiga casa Patxot, que els feixistes després van ocupar durant la Guerra Civil.

En Patxot, el propietari, va marxar exiliat a Suïssa perquè els anarquistes el volien afusellar, per burgès, i els feixistes el volien mort per catalanista. Ell va ser un dels que va mantenir funcionant l’Institut d’Estudis Catalans amb els seus recursos…

Tota una història.

La bandera va estar amagada molt de temps. Un dia de 2015, quan ja era alcalde, en una conferència se’m va apropar una persona que es va presentar com l’advocat de la família de Suïssa aquí a Catalunya. Em va dir que tenien tot de materials dels que es volien desfer, entre ells, la senyera. Vaig anar a veure-la i de seguida vaig entendre la importància i simbolisme que tenia. Em vaig posar en contacte amb la Generalitat per tal que fos el president qui la rebés, juntament amb la presidenta del Parlament. Vaig pensar que no em corresponia fer-ho a mi com a alcalde. Calia algú amb una dignitat superior. 

Parlem del municipi. Expliqui’ns com és Sant Feliu.

Doncs som una de les ciutats més grans del Baix Empordà, amb més de 22.000 habitants i una llarga tradició com a ciutat capdavantera. A principis de segle XX va iniciar-se aquí el carrilet, un tren que portava totes les mercaderies del suro, que va ser la industria predominant fins els anys 50. 

Més tard, la indústria es converteix en turística i esdevenim un dels pols més importants de l’activitat, tot i que, a diferència del model de sol i platja de la Costa Brava, nosaltres hem buscat sempre una evolució més cap a l’àmbit també cultural, sense renunciar al sol ni la platja o la natura. Totes les ciutats de l’arc mediterrani competeixen en el sol i la platja, però sense una mica de diferenciació, el potencial turístic es difumina. Tenim la sort que una de les nostres ciutadanes il·lustres és la baronessa Thyssen, que vol establir la seva col·lecció de pintures catalanes en aquest municipi. És la millor col·lecció del país. Seria una gran oportunitat de tenir un pol d’atracció turística i cultural.

Totes les ciutats de l’arc mediterrani competeixen en el sol i la platja, però sense una mica de diferenciació, el potencial turístic es difumina

A la gent de Sant Feliu se’ls anomena ganxons i ganxones? Com diria que són?

Sempre hem estat una ciutat acollidora, tot i que tenim caràcter sorneguer, irònics com a ganxons. Sovint costa d’entrar en els nostres cercles, però un cop hi ets, de seguida t’hi sents acollit. Sempre hem estat una ciutat de bons veïnatges i molt familiar, molt concentrada. L’orografia fa que tinguem una conca en la que vivim tots plegats, i no pas en nuclis dispersos com podria ser el cas d’altres municipis.

Ara des de l’Ajuntament estem transformant l’urbanisme per tal que la sensació d’acollida i benestar sigui transmesa a la gent que ens visita i que ve de fora. Les dades, per exemple, diuen que tenim problemes de baixa natalitat, i, no obstant, la ciutat creix en nombre d’habitants. Això vol dir que creixem per dalt, i és una cosa que cal tenir en compte a l’hora de fer polítiques municipals: la ciutat s’està envellint… La gent que ve valora la ciutat com a amable i com un lloc on iniciar una segona etapa de la vida. Però també volem que la gent jove en edat de procrear es puguin quedar a la ciutat. 

Des de l’Ajuntament estem transformant l’urbanisme per tal que la sensació d’acollida i benestar sigui transmesa a la gent que ens visita i que ve de fora

A banda del Museu Thyssen, quins serien els llocs emblemàtics del municipi?  

Ens sentim molt orgullosos del passeig, que s’ha sabut mantenir en essència i allunyat de la bogeria urbanística dels anys 60. Bàsicament, el vam mantenir lliure d’edificacions altes i ben a la vora del mar. Finalment, l’hem fet un espai per a les persones i és un dels llocs més visitats a la ciutat, a qualsevol hora del dia. 

Un altre patrimoni, per descomptat, és l’edifici del monestir. I jo destacaria també l’ermita de Sant Elm, que és el lloc des d’on Ferran Agulló va batejar la nostra costa com a Costa Brava. I també tenim una caseta de salvament marítim, que ens recorda l’origen marítim de la ciutat. D’aquesta caseta en sortia un vaixell que guardem al museu, per rescatar nàufrags.

Quina situació econòmica té l’Ajuntament?

Sempre ha tingut una situació solvent. Tots els governs que hi han passat l’han mantingut i no caldria posar-se una medalla que no em correspon. Abans de poder moure els romanents de tresoreria, que estaven bloquejats per culpa de la LRSAL, teníem un deute tan baix que era improductiu. En totes les empreses, has de poder fer inversions necessàries per transformar i seguir avançant, però aquí no podíem assumir cap deute. Ara mateix, que ja hem pogut bellugar els romanents, la situació és de solvència i de molts estalvis, que hem fet servir per invertir en la ciutat. 

El municipi està força aixecat. Quins projectes tenen en marxa?

La llista és llarga. Ara mateix tenim més de 5.000.000 d’euros de projectes executant-se al mateix moment. No havia passat mai a la ciutat. I, tot plegat, tenim una inversió de més de 10.000.000 en marxa. Estem doblant la capacitat més elevada que ha tingut l’Ajuntament en inversió.

El que estem fent és renovar voreres a la part nord, amb un contracte d’un milió d’euros; construint un aparcament punter tecnològicament, que val 2,5 milions; renovant la plaça del monestir i el carrer Juli Garreta (2,5 milions més) i una nova oficina de turisme en l’edifici històric i catalogat de l’arquitecte Masó, per 500.000 euros. A més, estem renovant els carrers de les escoles, per valor de 600.000 euros més. En total, com us deia, 10.000.000 d’euros d’execució d’obres en estructures necessàries per transformar la ciutat.

Sumeu-hi obres per cobrir rieres i millorar l’absorció de l’aigua en moltes avingudes de Sant Feliu, que s’aniran produint amb el canvi climàtic i que ja cal afrontar. A més, aprofitem el cobriment per crear espais de passeig públic que no existien. És un projecte en quatre fases, de les que una ja està executada i la següent la volem començar abans d’acabar l’any. Estem invertint moltíssim en transformar la ciutat, perquè s’havia quedat endarrerida en quant a infraestructures.

Ara mateix, tenim 10.000.000 d’euros en execució d’obres en estructures necessàries per transformar la ciutat

Com és l’estructura de l’ajuntament?

Vam organitzar-nos en tres grans àrees de treball: les Persones, els Recursos Humans i el Territori. Cadascuna d’elles amb regidors en cap, que en són responsables. A més, hi ha un Consell de Direcció. Persones inclou les activitats culturals, turisme, empreses… Territori inclou les obres al carrer, el clavegueram, el manteniment, les infraestructures i similars. Finalment, la part d’organització interna i economia de l’Ajuntament s’organitza al voltant de l’àrea de Recursos Humans. 

Tot plegat, treballem al voltant de 300 persones. L’engranatge d’aquests tres grans blocs fa que l’Ajuntament funcioni i que la ciutat pugui avançar en aquests grans projectes a través d’àrees verticals i, a la vegada, transversals: l’un sense l’altre no poden funcionar. Si Territori no té una bona gestió tècnica ni uns recursos econòmics, no pot executar projectes. Si a cultura els espais no són adequats, necessitem la col·laboració de Territori…

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en general en què coincideixen?  

Hi ha un tema en el que soc molt crític i en el que sento que ho puc ser amb llibertat. Fa uns quants anys que els municipis estem mantenint l’activitat econòmica del país i estem garantint la inversió en el territori. La transformació es fa, bàsicament, des dels municipis. 

I moltes vegades, ara potser menys, ens trobem amb manca de suport institucional. Per exemple, de la Generalitat, que voldríem que s’apropés més al territori i conegués la realitat dels municipis i com ens podrien ajudar millor. Per posar-vos un exemple proper, durant la gestió de la pandèmia els alcaldes i els ajuntaments hem estat massa sols. Hem hagut de gestionar les necessitats dels municipis en una situació en la que ningú estava preparat, i molt menys els ajuntaments.

Això ho he dit en tots els fòrums en què he pogut dir-ho i ho repeteixo sense problema. El dia a dia també es gestiona des de la Generalitat. Nosaltres volem sentir-nos acompanyats i que la Generalitat, amb la seva potestat i les competències que li són pròpies i que sovint assumim els ajuntaments, ens acompanyi.

Un altre exemple semblant és el de l’arribada de gent que fugia de la guerra d’Ucraïna. Nosaltres ens vam haver d’organitzar i encara estem esperant que ens arribin els recursos que vam haver d’avançar per acollir totes aquestes persones. Algú els ha d’assumir, perquè l’ajuntament no hi té competències. Al final, la gent ve a l’administració més propera, que és l’ajuntament, i ens explica tots els problemes. I ens trobem sols havent de donar resposta a problemes per als que no tenim recursos. Si hem d’assumir la competència, que ens donin també els recursos per poder-ho fer…

La situació actual ajuda als municipis a sentir-se més escoltats?

No gaire. Tots els processos necessiten estabilitat. Ens cal estabilitat per poder avançar com a país i com a ciutats. Si en cada moment estem generant inestabilitat és impossible que els projectes evolucionin. Quan abans us parlava del projecte Thyssen, en set anys hem tingut set consellers de Cultura. Això ja diu molt del grau d’inestabilitat. Però és que es tracta d’un projecte de país, la millor col·lecció de pintura catalana… Per això, abans, us deia que no demano gaire finançament, i que fem tot el que podem amb recursos propis. Així presentem projectes solvents.

Transformar el monestir i crear el museu Thyssen com a pol d’atracció turística del nostre país no correspon només al municipi de Sant Feliu de Guíxols. També és competència de la Generalitat de Catalunya, al govern del nostre país, i de l’Estat espanyol i dels fons que ens puguin arribar d’Europa. Totes les administracions han d’estar-hi presents. En aquest cas, la Diputació s’hi ha posat des del primer moment. La Generalitat ho ha verbalitzat ara. L’Estat va iniciar una partida que agraïm molt, però que creiem que és insuficient encara. 

No podem estar constantment en tensió perquè hi hagi eleccions a la Generalitat o a l’Estat. Les úniques eleccions que són fixes, són les municipals. Si us hi fixeu, són les que més generen estabilitat.  

Ens cal estabilitat per poder avançar com a país i com a ciutats.

Es tornarà a presentar a les eleccions de l’any vinent.

Em torno a presentar, sí. 

Nascut a Sant Feliu fa 54 anys, Carles Motas prové de tradició familiar hostalera i restauradora. Interessat des de jove en transformar la vida del seu municipi, es va implicar en política municipal en els anys noranta. En aquests vint anys ha passat per tots els estadis imaginables. Primer, va ajudar a crear un partit polític local que va guanyar les eleccions de 1999 i del que va ser regidor fins el 2003. En la legislatura següent va prendre’s un parèntesi de quatre anys. El 2007 va formar part de la coalició quatripartita que va liderar el consistori i, de fet, va ser un dels alcaldes (2010-2011) de la legislatura. El 2011 va encapçalar una llista electoral que va fer d’oposició. El 2015 va crear un govern de coalició i esdevenir alcalde. I el 2019, finalment, va guanyar les eleccions de manera clara.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. Els de la meva generació recordaran el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.  
  • Una pel·lícula. M’agraden les de Jack Nicholson i les de Robert Redford.
  • Una cançó. N’hi ha diverses. El Forever Young d’Alphaville és la que sonava quan em vaig conèixer amb la meva dona.
  • Un plat de cuina. Amb un plat d’arròs estic content. Si és paella, millor.
  • Una beguda. Cervesa.  
  • Un país. Guardo molt bon record de la meva estança als Estats Units.
  • Un viatge que li agradaria fer. M’agradaria visitar Petra, a Jordània
  • Un esport. Jo soc molt futbolero.
  • El que més valora d’una persona. La sinceritat.

Sant Feliu de Guíxols

Situat al Baix Empordà, a un centenar de quilòmetres de Barcelona i a una trentena de Girona, Sant Feliu de Guíxols està en plena Costa Brava, i des de ja fa un munt d’anys, el seu nom és sinònim de turisme, encara que va tenir una indústria capdavantera dedicada al suro. Amb vuit nuclis poblacionals que sumen poc més de 22.000 habitants, té diversos llocs d’interès, encapçalats per un Monestir construït a finals del segle X. Però també té Porta Ferrada, un bonic passeig marítim, la Casa Patxot, el Casino “La Constància”, l’edifici de l’Ajuntament i diverses cases senyorívoles escampades pel seu territori.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.