Marta Recasens és la cofundadora de Vadecity, una Start Up basada en smart solutions per la ciutats del segle XXI. De les 800.000 persones que actualment van en bicicleta per tot el món, la majoria tenen por que els robin la bicicleta quan l’aparquen al carrer. L’any 2007 Vadecity detecta la primera necessitat en mobilitat: aparcar de forma segura la bicicleta a la ciutat. I per tant neix amb la missió de donar resposta a les necessitats del ciutadà. Així mateix, l’any 2015 es constitueix com empresa per crear Vadebike.
Marta Recasens: Arquitecta. Traient-se la tesi doctoral se li va ocórrer el gran invent de l’aparcament segur per a una bicicleta. Li van robar la bicicleta. S’ha de solucionar. En la seva tesi existien nombrosos invents que després va patentar. Va exercir en un despatx particular i amb la crisi es va haver de reinventar a si mateixa. Donant classes a la universitat es planteja arrencar alguna de les seves patents. Va conèixer a Javier, el seu soci enginyer de camins, amb experiència en el camp de la mobilitat. I van arrencar el projecte.
Vadebike és un nou sistema d’aparcament segur, intel·ligent i sostenible per les Smart Cities. Planteja crear 3.000 places a Barcelona.
Vadecity és un projecte nascut el 2015. En aquests anys han d’haver assistit a una gran evolució de la mobilitat sostenible.
Vaig fer els meus primers croquis en 2008-2009. En aquell moment gairebé ningú parlava de mobilitat sostenible a les ciutats, però per a mi era un concepte obvi. Les urbs poden créixer en extensió, però els carrers no es poden ampliar perquè estan limitats pels edificis construïts. A més, cada vegada entren i surten d’ells més persones, que viuen durant més anys i això provoca unes noves necessitats de sostenibilitat per a tothom. El mercat va necessitar algun temps més per madurar aquesta idea. La primera fira de Smart Cities a la qual vam ser era petita i tenia poc espai disponible per a exhibició. Actualment és enorme. I la tecnologia també ha evolucionat molt. Hem crescut en paral·lel a aquest procés.
Vaig fer els meus primers croquis en 2008-2009. En aquell moment gairebé ningú parlava de mobilitat sostenible a les ciutats, però per a mi era un concepte obvi. Les urbs poden créixer en extensió, però els carrers no es poden ampliar perquè estan limitats pels edificis construïts. A més, cada vegada entren i surten d’ells més persones, que viuen durant més anys i això provoca unes noves necessitats de sostenibilitat per a tothom. El mercat va necessitar algun temps més per madurar aquesta idea. La primera fira de Smart Cities a la qual vam ser era petita i tenia poc espai disponible per a exhibició. Actualment és enorme. I la tecnologia també ha evolucionat molt. Hem crescut en paral·lel a aquest procés.
“Les urbs poden créixer en extensió, però els carrers no es poden ampliar perquè estan limitats pels edificis construïts”
El seu principal servei és Vadebike, que ofereix aparcament segur als usuaris de bici. En altres països la gent les deixa tranquil·lament al carrer. ¿Aquí hi ha por als robatoris?
Sens dubte. És una por real. El nombre de bicicletes que es roben cada dia a Barcelona és brutal. I fa ràbia, perquè la bici es fa servir com a mitjà de transport. És com si et robessin el cotxe. Quan vols tornar a casa teva, et trobes que no la tens, o que t’han tret una roda o el seient. Per això és necessari comptar amb elements de seguretat que et garanteixin trobar el teu vehicle sencer allà on ho vas deixar.
Sens dubte. És una por real. El nombre de bicicletes que es roben cada dia a Barcelona és brutal. I fa ràbia, perquè la bici es fa servir com a mitjà de transport. És com si et robessin el cotxe. Quan vols tornar a casa teva, et trobes que no la tens, o que t’han tret una roda o el seient. Per això és necessari comptar amb elements de seguretat que et garanteixin trobar el teu vehicle sencer allà on ho vas deixar.
A més, l’aplicació et permet localitzar i reservar una plaça d’aparcament una hora abans de necessitar-la. Amb un sistema de GPS pots saber si hi ha més o menys disponibilitat d’espai, i on es troba la bici que vas aparcar.
“La por al robatori és real. El nombre de bicicletes que se sostreuen cada dia a Barcelona és brutal. I fa ràbia, perquè la bici es fa servir com a mitjà de transport”
I l’usuari paga per aquest temps d’aparcament.
Així és. El nostre model és un sistema d’aparcament per rotació. Això significa que l’usuari es dóna d’alta a la nostra web, paga 25 euros a l’any i amb això se li inclou una assegurança que li cobreix 300 euros de valor, i el dret a gaudir de 8 hores seguides d’aparcament gratuït tots els dies. Li serveix per tenir aparcada la bici durant la jornada laboral, de manera que fomentem el que la gent vagi a treballar en bicicleta i resolem la seva necessitat de guardar-la en un lloc segur.
Així és. El nostre model és un sistema d’aparcament per rotació. Això significa que l’usuari es dóna d’alta a la nostra web, paga 25 euros a l’any i amb això se li inclou una assegurança que li cobreix 300 euros de valor, i el dret a gaudir de 8 hores seguides d’aparcament gratuït tots els dies. Li serveix per tenir aparcada la bici durant la jornada laboral, de manera que fomentem el que la gent vagi a treballar en bicicleta i resolem la seva necessitat de guardar-la en un lloc segur.
També estem treballant en una solució perquè, qui ho desitgi, pugui gaudir d’un aparcament de manera més exclusiva, durant més hores, a partir d’una quota de 35 euros.
“El mercat va necessitar algun temps més per madurar aquesta idea. La primera fira de Smart Cities a la qual vam ser era petita i tenia poc espai disponible per a exhibició. Actualment és enorme”
Fins a arribar al seu servei actual, han passat per diverses fases. Han tingut ocasió d’utilitzar Barcelona com a escenari del seu camp de proves. ¿Això és bo o és dolent?
Ha estat un privilegi. Barcelona és una ciutat molt cosmopolita, a la qual acudeix molta gent de tot arreu, que són aquí un o dos anys, que estudien, que marxen, que tornen… És una ciutat molt proporcionada urbanísticament i molt ben estudiada, gràcies a la visió de Sardà, que ja pensava en amplades de carrer per a automòbils quan tots anaven encara en carros. Van organitzar la ciutat per a la mobilitat del futur i després es va dur aquest mateix model a Manhattan. Barcelona es va convertir en sinònim d’innovació i d’autocrítica.
Ha estat un privilegi. Barcelona és una ciutat molt cosmopolita, a la qual acudeix molta gent de tot arreu, que són aquí un o dos anys, que estudien, que marxen, que tornen… És una ciutat molt proporcionada urbanísticament i molt ben estudiada, gràcies a la visió de Sardà, que ja pensava en amplades de carrer per a automòbils quan tots anaven encara en carros. Van organitzar la ciutat per a la mobilitat del futur i després es va dur aquest mateix model a Manhattan. Barcelona es va convertir en sinònim d’innovació i d’autocrítica.
A Barcelona hem pogut valer-nos del design thinking i conèixer tot el procés des del punt de vista de l’usuari: si s’entén, si no, si funciona, si és pràctic… Hem pogut analitzar i millorar tots els aspectes del servei.
“Barcelona és una ciutat molt proporcionada urbanísticament i molt ben estudiada, gràcies a la visió de Sardà, que ja pensava en amplades de carrer per a automòbils quan tots anaven encara en carros”
En què han treballat durant els últims anys?
Actualment vam començar a rebre moltes comandes de dins i fora del país. És bo. Encara que hem estat uns anys molt enfocats en el desenvolupament. Fa una mica més d’un any ens van atorgar un projecte d’innovació europeu H2020 dotat amb 2,6 milions d’euros, que ens va implicar el compromís de fer una sèrie de millores de producte i implementació del servei. Això és el que ens ha ocupat el temps en els últims anys, però gràcies a això hem desenvolupat una app, una plataforma de gestió i la mobilitat dels diferents aparcaments, perquè es puguin controlar tant si estan a Sevilla, Londres o Barcelona. També hem aconseguit el desenvolupament fotovoltaic de les estacions. Abans estaven connectades als semàfors i ara són autònomes, és a dir, les pots portar a on vulguis de la ciutat.
Actualment vam començar a rebre moltes comandes de dins i fora del país. És bo. Encara que hem estat uns anys molt enfocats en el desenvolupament. Fa una mica més d’un any ens van atorgar un projecte d’innovació europeu H2020 dotat amb 2,6 milions d’euros, que ens va implicar el compromís de fer una sèrie de millores de producte i implementació del servei. Això és el que ens ha ocupat el temps en els últims anys, però gràcies a això hem desenvolupat una app, una plataforma de gestió i la mobilitat dels diferents aparcaments, perquè es puguin controlar tant si estan a Sevilla, Londres o Barcelona. També hem aconseguit el desenvolupament fotovoltaic de les estacions. Abans estaven connectades als semàfors i ara són autònomes, és a dir, les pots portar a on vulguis de la ciutat.
Sona molt bé!
“Fa una mica més d’un any ens van atorgar un projecte d’innovació europeu H2020 dotat amb 2,6 milions d’euros, que ens va implicar el compromís de fer una sèrie de millores de producte i implementació del servei”
¿El seu creixement com organització ha estat sostingut o hi ha hagut un boom?
Vam néixer com un producte i ens concentrem molt en millorar aquest producte. Després vam passar a desenvolupar la tecnologia i finalment ens hem convertit en un servei que funciona tots els dies de l’any. Per arribar aquí hem hagut d’utilitzar recursos propis, sobretot, el meu soci i jo, i hem hagut de presentar-nos a concursos i guanyar-los. També hem rebut fons europeus. Ara comencem a facturar prou com perquè el model de negoci sigui sostenible. I estem estudiant la possibilitat d’incorporar a partners d’altres llocs perquè entenem que el nostre projecte és un bé comú i global. Sols no arribarem enlloc.
Vam néixer com un producte i ens concentrem molt en millorar aquest producte. Després vam passar a desenvolupar la tecnologia i finalment ens hem convertit en un servei que funciona tots els dies de l’any. Per arribar aquí hem hagut d’utilitzar recursos propis, sobretot, el meu soci i jo, i hem hagut de presentar-nos a concursos i guanyar-los. També hem rebut fons europeus. Ara comencem a facturar prou com perquè el model de negoci sigui sostenible. I estem estudiant la possibilitat d’incorporar a partners d’altres llocs perquè entenem que el nostre projecte és un bé comú i global. Sols no arribarem enlloc.
A més del tema electrònic, també s’ocupen vostès de fabricar la part ‘hardware’…
Tenim la fàbrica a Martorelles, i en una altra oficina tenim un partenariat amb Smarting per desenvolupar el hard i el soft. Així que en total som unes 30 persones.
Tenim la fàbrica a Martorelles, i en una altra oficina tenim un partenariat amb Smarting per desenvolupar el hard i el soft. Així que en total som unes 30 persones.
La seva seu central està al Campus Tecnològic de La Salle, que és un espai òptim per a les startup. Però estan considerant ja donar el pas i anar-se’n a una seu pròpia?
Bona pregunta. La veritat és que sí, perquè estem creixent. Cal admetre que aquest espai on ens trobem és un gran ecosistema per a l’emprenedoria perquè reuneix moltíssim talent. És el lloc adequat per començar. Però donada la nostra evolució toca fer un salt. És bon senyal.
Bona pregunta. La veritat és que sí, perquè estem creixent. Cal admetre que aquest espai on ens trobem és un gran ecosistema per a l’emprenedoria perquè reuneix moltíssim talent. És el lloc adequat per començar. Però donada la nostra evolució toca fer un salt. És bon senyal.
“Ara comencem a facturar prou com perquè el model de negoci sigui sostenible. I estem estudiant la possibilitat d’incorporar a partners d’altres llocs perquè entenem que el nostre projecte és un bé comú i global”
En aquests anys Barcelona s’ha vist envaïda per les bicicletes elèctriques. És un canvi important en el model de mobilitat neta. I una mica celebrat pels que viuen a la part alta.
Jo vaig començar com a usuària del servei Bicicampus, que oferia bicis de passeig. També vaig ser de les primeres a utilitzar el servei municipal Bicing. Però em vaig passar a l’elèctrica també, i va ser un gran canvi. Barcelona va passar a ser plana. Podies arribar a qualsevol lloc. Encara he de reconèixer que segueix donant una mica de por circular per certs carrers que no tenen carril-bici.
Jo vaig començar com a usuària del servei Bicicampus, que oferia bicis de passeig. També vaig ser de les primeres a utilitzar el servei municipal Bicing. Però em vaig passar a l’elèctrica també, i va ser un gran canvi. Barcelona va passar a ser plana. Podies arribar a qualsevol lloc. Encara he de reconèixer que segueix donant una mica de por circular per certs carrers que no tenen carril-bici.
El seu servei té ja en compte que les bicis del futur seran diferents de les del present?
No sabem com serà el món. Però com sóc arquitecta conec el concepte de les proporcions àuries. I el nostre disseny patentat respecta aquestes proporcions. No és per casualitat que Da Vinci les utilitzés.
No sabem com serà el món. Però com sóc arquitecta conec el concepte de les proporcions àuries. I el nostre disseny patentat respecta aquestes proporcions. No és per casualitat que Da Vinci les utilitzés.
I vostè suggereix que en el futur aquests nous dissenys es mantindran en la mateixa proporció. Interessant. Què xifres d’aparcaments estudien implantar a Barcelona?
Tenim la vocació de crear 3.000 places en els propers dos anys. És ambiciós però factible.
Tenim la vocació de crear 3.000 places en els propers dos anys. És ambiciós però factible.
A més de les bicicletes, què més tenen en ment?
Estem adaptant el nostre concepte a l’ús de patinets, perquè ens preocupa l’ús de l’espai públic. Creiem que és de tots i que ha de tenir cert ordre, perquè si no sobrevé el caos. En certes ciutats del món la gent deixa els seus vehicles de mobilitat sostenible de qualsevol manera. A vegades hi ha vandalisme i els tiren als canals, o els deixen damunt d’estacions d’autobusos. Les ciutats saben que el bikesharing o el patinet sharing són sistemes boníssims, però que cal ordenar-los. Per això precisament ens truquen.
Estem adaptant el nostre concepte a l’ús de patinets, perquè ens preocupa l’ús de l’espai públic. Creiem que és de tots i que ha de tenir cert ordre, perquè si no sobrevé el caos. En certes ciutats del món la gent deixa els seus vehicles de mobilitat sostenible de qualsevol manera. A vegades hi ha vandalisme i els tiren als canals, o els deixen damunt d’estacions d’autobusos. Les ciutats saben que el bikesharing o el patinet sharing són sistemes boníssims, però que cal ordenar-los. Per això precisament ens truquen.
"Les ciutats saben que el bikesharing o el patinet sharing són sistemes boníssims, però que cal ordenar-los. Per això precisament ens truquen"
I vostè, com a professora que és, ¿creu que la joventut actual entén la sostenibilitat d’una manera diferent?
Ens ve una generació de cervells habituats al digital. Dono classes a l’escola d’enginyers sobre emprenedoria i innovació. M’encanta veure com pensen. Ja no tenen el mateix concepte de la propietat que nosaltres, i estan habituats a pensar en el moment present. A nosaltres ens van educar per tenir una hipoteca i arrelar-nos. Ells compren llibertat: al llarg de la seva vida volen treballar en molts llocs i obtenir el que necessiten al moment.
Ens ve una generació de cervells habituats al digital. Dono classes a l’escola d’enginyers sobre emprenedoria i innovació. M’encanta veure com pensen. Ja no tenen el mateix concepte de la propietat que nosaltres, i estan habituats a pensar en el moment present. A nosaltres ens van educar per tenir una hipoteca i arrelar-nos. Ells compren llibertat: al llarg de la seva vida volen treballar en molts llocs i obtenir el que necessiten al moment.
