Al nord de la Conca de Barberà, tocant amb la Segarra, hi trobem el municipi de Llorac i els seus cinc nuclis històrics. Des de 2019 en Jordi Canela n’és l’alcalde.
Com va arribar vostè a l’alcaldia de Llorac?
L’anterior alcalde m’ho va demanar. Ell portava molts anys fent-ho i va insistir que m’hi posés. Com que jo m’havia canviat de feina, i havia deixat de ser mecànic per fer-me pagès, vaig trobar-me en una millor disposició per acceptar la responsabilitat. Així que el 2019 vaig presentar-me a les eleccions i em van escollir.
Mai havia estat regidor, prèviament?
No. Mai. Tampoc havia tingut cap motivació política prèvia. Zero. El meu pare era jutge local, però a casa meva la política havia quedat aparcada.
Aleshores, per què va acceptar?
Perquè crec que algú ha de fer la feina, i perquè aquest algú ha de ser del municipi. Si no ho fa algú que conegui el territori, malament. I com que tota la vida l’he passada aquí, i el conec bé, m’hi vaig dedicar.
Vaig acceptar ser alcalde perquè algú ha de fer la feina, i perquè aquest algú ha de ser del municipi. Si no ho fa algú que conegui el territori, malament
Quina dedicació té com a alcalde?
Entre un 40 i un 50% del meu temps. És el que està apuntat al paper, però en realitat acabo dedicant-hi més temps.
Què li ha aportat la vivència de fer d’alcalde?
A mi m’agrada aquesta feina i la faig amb molt de gust. El problema està més aviat en el tracte amb la gent. Un fa moltes coses per a la gent, però es troba amb que a alguns els agrada més i a d’altres els agrada menys.
Al cap i a la fi, es fa el que es pot i és impossible que tothom en quedi content. Pel demés, intento obtenir totes les subvencions possibles i invertir-les al municipi.
Un fa moltes coses per a la gent, però es troba amb que a alguns els agrada més i a d’altres els agrada menys
I per què creu que va guanyar les eleccions en dos mandats consecutius?
Vaig guanyar-les per majoria en les dues ocasions: 2019 i 2023. Crec que conec molt el territori i m’hi sento molt implicat. A més, tothom em coneix molt bé, i jo conec tothom. Saben com soc.
Quina és la seva manera de fer d’alcalde i portar el municipi?
Jo diria que no faig política. Més aviat intento arreglar al màxim les coses del territori, buscar tots els recursos que puc i invertir-los. I fer les coses el més bé que puc, dins dels meus coneixements del camp, dels camins o de les infraestructures. Això m’ha permès conèixer moltes persones i situacions.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. Arreglar una claveguera. I això em va comportar una denúncia des de la Direcció General de Carreteres (riu).
La meva primera decisió va ser arreglar una claveguera. Em va comportar una denúncia des de la Direcció General de Carreteres
Què va passar?
Doncs miri: que, per llei, la claveguera s’havia de fer a deu metres de la carretera. Jo ho vaig fer a set. Per desconeixement… Així se n’aprèn! A partir d’aquell moment, ho vaig passar a fer tot amb l’ajut del tècnic.
Ben fet. Com és el municipi de Llorac?
És un territori rural. Gairebé puc dir que tots els autòctons viuen a fora i que la gent que ens viu aquí ens ha arribat perquè s’ha popularitzat el teletreball. Aquest era un poble de tants en què gairebé no hi vivia ningú. Però durant la pandèmia, quan va venir el teletreball, es van obrir moltes cases novament. Es van vendre i es van arreglar.
Aquí hi tenim cinc pedanies. En algunes d’elles no hi havia ningú des de feia anys. Ara n’hi ha quatre que tenen habitants: Rauric, La Cirera, Albió i Llorac. La cinquena és Montargull, però està despoblat.
Així doncs, vostès han vist revertir el despoblament.
Certament. Puc dir que actualment queden poques cases per vendre al municipi. A partir de la pandèmia, moltes persones cansades de viure a la capital van venir aquí.
Amb tantes persones noves, hi ha gaire teixit associatiu?
Sovint la gent de fora ha vingut amb ganes de tenir les mateixes condicions que tenien a la capital. I això és difícil de satisfer al món rural. I hi ha qui li costa més d’entendre-ho o acceptar-ho. Aquí no podem oferir les mateixes condicions que en un Tarragona o en un Barcelona. Cal adaptar-s’hi. Però a alguns els hi costa molt fer-ho i ens volen imposar altres lleis, fins i tot.
Sovint la gent de fora ha vingut amb ganes de tenir les mateixes condicions que tenien a la capital. I això és difícil de satisfer al món rural
Per quin motiu li agradaria que fos reconegut el seu municipi?
Home… Disposem d’un racó de conca que gairebé ningú coneix. A Catalunya tothom coneix la costa i els Pirineus. Però nosaltres estem en un lloc desconegut. Tenim moltes opcions climàtiques i naturals.
Algun indret emblemàtic que pugui recomanar-nos visitar?
D’espais naturals tenim la Vall del Corb, que comença a Rauric, un dels nostres nuclis. Precisament, cadascun d’aquests nuclis té valor per si mateix i intentem mantenir-los tots prou bé. A banda, les esglésies que tenim són també valuoses.
Més enllà d’això, no tenim edificis emblemàtics. Però hem intentat ordenar a Montrubull, el poble abandonat. Hem arreglat la rectoria i ha quedat bonica.
Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?
De problemes no en tenim gaires. Però us diria que les comunicacions terrestres i telefòniques són una mica deficients. La carretera l’han arreglat fa poc, però les telecomunicacions no.
A banda, sempre estem en risc per causa del foc. Tenim molta massa forestal de propietat particular, que costa molt de gestionar. I de vegades se’ns fa algun incendi i patim. Més enllà d’això, de tant en quant patim algun aiguat, però els anem trampejant.
Sempre estem en risc per causa del foc. Tenim molta massa forestal de propietat particular, que costa molt de gestionar
Creu que hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania?
Sí, en general. Però de vegades em trobo amb què l’oposició li costa venir a parlar amb nosaltres. Si hi ha quelcom que no els hi agrada, hauríem de poder parlar-ne directament. Ho he dit diverses vegades. Però, com us deia abans, és difícil fer les coses a gust de tothom.
Tenen una bona situació econòmica municipal?
Sí. Sense problemes. Tenim nou molins (de vent) i, gràcies a això, tenim força diners líquids. Amb això podem invertir i fer obres sense haver-nos d’endeutar.
Tenim nou molins (de vent) i, gràcies a això, tenim força diners líquids
Expliqui’ns aquests projectes i inversions.
El més important actualment és el d’un local social a Llorac. Tots els pobles en tenen un, però no pas aquest. Antigament hi havia un local petit, però el vam enderrocar. Ara hem comprat un solar i volem aixecar un nou local més gran. Mentrestant, la gent fa servir una nau municipal per trobar-se. Aquesta serà la inversió més grossa.
Alguna altra inversió?
A Rauric també hem comprat un altre local, per fer-hi un solar i posar-hi un parc. Més enllà d’això hi ha un projecte important, que és el de l’aigua municipal, però és molt llunyà. Nosaltres fa molts anys que no tenim aigua potable i hi ha un projecte del Consell Comarcal d’uns 7 o 8 milions d’euros que s’està endarrerint. Estem intentant que ens arribi l’aigua a Llorac i, des d’aquí, revertir-la a tots els nuclis. Però va per llarg i no depèn de nosaltres.
Fa molts anys que no tenim aigua potable i hi ha un projecte del Consell Comarcal d’uns 7 o 8 milions d’euros que s’està endarrerint
Quina ha estat la prioritat del seus governs municipals aquests anys?
Invertir en infraestructures i mirar de fer que tot funcioni.
El paper de les institucions supramunicipals és important per a vostès?
Sí. Depenem molt del Consell Comarcal.
Quina estructura organitzativa té l’Ajuntament i l’equip de govern?
L’equip de govern està format per dues persones: el tinent d’alcalde i jo mateix. El tercer regidor del consistori és de l’oposició. En quant a l’estructura, comptem amb l’ajut de dues secretàries i d’una secretària-interventora habilitada. A més, hi ha l’agutzil, que s’ocupa de treballar pel poble cada dia.
Alguna línia de promoció econòmica, des de l’Ajuntament?
En tot el municipi no hi ha cap restaurant, ni supermercat, o bar o piscina. Depenem de Santa Coloma per a tot. D’empreses en tenim dues o tres d’importants: una formatgeria i un petit negoci de complements. I cal dir que tenim dues cases rurals funcionant.
Quan parla amb altres alcaldes de municipis propers, en quins problemes coincideixen?
Tots ens queixem del mateix: les comunicacions. Ens han arreglat la carretera fa poc, tot i que no massa bé, perquè ens hi han posat una tanca ben arran del marge i l’han fet molt estreta… El cotxe de línia o els tractors no hi passen gaire bé.
I també tenim deficiències en telecomunicacions: no hi ha gaires abonats i les companyies no ens atenen gaire quan ho necessitem.
Creu que el Govern els ajuda prou?
Des del Govern costa una mica més. Però si insistim, aconseguim coses.
Per acabar, quin és el seu dia a dia?
Jo treballo a la meva feina cada dia. Però tinc els dimecres habilitats per fer d’alcalde i atenem a tothom que ho demana. Amb tot, acabo estant més pendent de les coses del municipi, perquè hi ha cinc pobles i cinc problemàtiques diferents. I cada dia dedico una mica de temps a cadascun. Menys mal de l’agutzil, que s’ocupa de fer molta feina.
