Joan Campolier

Alcalde de Santa Susanna

Oasi Mediterrani

“Hi ha polítics joves que no valoren la feina dels alcaldes’”

Santa Susanna és el quart municipi del país que més ingressa per taxa turística
0
5116

Al llarg de la temporada turística hem pogut conèixer localitats amb una clara vocació per rebre visitants. Avui parlem amb Joan Campolier, un alcalde molt veterà, que ha estat artífex del gran creixement de Santa Susanna, al Maresme.

Què li ha aportat fer d’alcalde?

Sempre dic que ser alcalde és el millor que li pot passar a una persona. Si t’estimes el poble i tens il·lusió, pots fer moltes coses. A més, t’aporta un patrimoni de relacions. Des de l’any 1976 he anat coneixent moltes persones. Algunes ja no hi són…

L’alcaldia és una figura prou important en un municipi. I gaudeixo quan la gent del poble m’agraeix la feina feta. Penso que el binomi amb l’equip i amb la gent ha funcionat tots aquests anys: he tingut molt bona relació amb els equips de govern, amb els que he tingut majoria absoluta gairebé sempre, excepte el 2015.

Sempre dic que ser alcalde és el millor que li pot passar a una persona

Són gairebé cinquanta anys vinculat a la política municipal.

Em vaig casar l’any 1977. Els meus fills m’han conegut sempre com a alcalde. De vegades es confonen i ja no em diuen ni “papa”, sinó “alcalde”. Els fills, però, han crescut ràpid i ara ja tenen 30 i 40 anys. De vegades em pregunto com pot ser.

Em vaig casar l’any 1977. Els meus fills m’han conegut sempre com a alcalde

Li hem demanat que portés unes fotografies personals. Quines ha triat?

En porto una de l’any 76, a l’agost, de quan vaig ser alcalde per primera vegada. També una altra, de molt abans, en la festa de Corpus. Suposo que va ser quan feia la primera comunió.

En les darreres eleccions de maig va tornar a guanyar per majoria absoluta. Quin és el secret per tenir aquest resultat?

El secret és treballar. Des de la primera legislatura democràtica, l’any 1979, sempre he pensat que les eleccions no es guanyen al final, sinó treballant durant els quatre anys. No n’hi ha prou amb fer campanya els darrers quinze dies. La revàlida la passes tot el temps.

El més complicat, de vegades, és complir tot allò que promets. El que es presenta per primera vegada pot prometre qualsevol cosa, i si no guanya, no té l’obligació de complir el promès. Però els que guanyen eleccions sí: han de treballar, treballar i treballar… No hi ha més història. I això és el que faig.

Les eleccions no es guanyen al final, sinó treballant durant els quatre anys

I la campanya, com la prepara?

A mi m’agrada fer el porta per porta. Així la gent et pot comentar si hi ha problemes. De vegades no trobes a tothom a casa, però intento, si més no, deixar una salutació allà on he anat. I crec que això ho agraeix la gent.

En aquests gairebé cinquanta anys, l’administració ha canviat molt.

Del tot. Jo recordo a finals dels anys 70 i els 80, que va ser una època fantàstica. Jo tenia 22 o 23 anys i vaig aprendre molt d’aquells regidors que tenien l’edat del meu pare, o la que tinc ara. Fins i tot, algun podria haver sigut el meu avi.

Hi havia molt bon ambient. Les coses es consensuaven, malgrat que uns estaven a favor i d’altres en contra. Però al final, es prenia una idea i es tirava endavant. Fins als anys 90, tot ha anat bé. A partir d’aleshores, hi van haver canvis. Però, igualment, jo venia a l’ajuntament a prendre decisions i a gaudir de la feina. Ara, la política ha canviat.

I els polítics?

També. Abans, nosaltres pensàvem que el primer era l’Ajuntament i el segon era la família. Ara, la gent jove, fins i tot del mateix color polític que el nostre, veuen la família com a prioritat. Crec que hauria de ser sempre així, però aleshores sento que ja no estàs tan a la vora del poble.

Abans jo anava a dinar amb la família i havia de reunir-me amb ells a les cinc de la tarda. Ara ha canviat. I les Administracions també han canviat. Em queixo perquè no són les mateixes. Abans anaves a Barcelona i a Madrid i podies tenir-hi contacte. Ara hi ha distància, perquè a tot arreu hi ha polítics joves, que han entrat en la carrera sense haver de patir tant, i no saben valorar la feina que fem els alcaldes, que estem a primera línia.

Abans, nosaltres pensàvem que el primer era l’Ajuntament i el segon era la família. Ara, la gent jove veuen la família com a prioritat

I els problemes de l’Administració local segueixen sent els mateixos?

Si, però es gestionen de manera diferent. Abans tu podies anar a Madrid, perquè allà es portaven totes les gestions. Ara no. Si demanes quelcom a Madrid, les coses han de ser prèviament informades per la Generalitat… Jo estava encantat abans de 2007.

Té nostàlgia d’aquest temps?

Sí, potser una mica.

Parli’ns de Santa Susanna: digui’ns quina mena de municipi és, per a la gent que no el coneix.

Quan vaig entrar com alcalde, Santa Susanna tenia 600 habitants. I ara estem a 3.500. Som un poble del Mediterrani, amb una façana marítima típica. Però estic segur que no hi ha cap altre poble que hagi crescut tant.

Amb tot, hem estat molt curosos amb el planejament urbà. Hem evitat que hi hagués una entrada del negoci immobiliari com la que hi ha hagut en altres llocs. També vam creure, des del primer moment, que havíem de ser una destinació turística i familiar. I ens hem mantingut fidels al model. Per això tenim un quilòmetre quadrat en què hi ha 27 hotels i 18.000 places hoteleres. Si hi ha un problema en qualsevol d’elles, el tenim allà, concentrat. I això ha fet que el municipi sigui diferent: és tranquil, té serveis de gran qualitat, una marca…

Som el quart de municipi que ingressa més per taxa turística. I això ens ajuda a tenir una economia molt sanejada. Ens podem permetre tenir una biblioteca i uns equips esportius propis d’una ciutat de 5.000 habitants. Els equipaments que tenim ens permeten fins i tot organitzar esdeveniments internacionals.

Quan vaig entrar com alcalde, Santa Susanna tenia 600 habitants. I ara estem a 3.500

Alguns d’ells són força coneguts.

L’any passat vam organitzar el Campionat Mundial de Petanca, amb representació de 110 països. I torneigs internacionals de culturisme durant vint anys. Hi ha milions de persones arreu que coneixen i parlen de Santa Susanna a través d’aquests esdeveniments.

Ens va costar molt fer tot això, perquè no estàvem ni en el mapa. Però de mica en mica hem aconseguit crear un sector hoteler no mesclat amb el residencial. I això ho agraeix al turista i el resident.

Hi ha milions de persones arreu que coneixen i parlen de Santa Susanna a través d’aquests esdeveniments

Com són els veïns habituals de la localitat?

Fantàstics! Són persones integrades que s’estimen el municipi. També tenen un molt bon teixit associatiu perquè hi hem treballat molt.

En quin sentit?

Als anys 70 i 80, la gent de Barcelona comprava terrenys aquí per fer-se la torre i venir a passar el cap de setmana, però no s’integraven gaire. I quan els calia anar a comprar, hi anaven a Malgrat o a Pineda, perquè allà hi trobaven de tot. I, en tornar, es tancaven a la torre fins a l’hora de marxar a Barcelona.

Aquesta gent es va anar fent gran. I han acabat fixant la residència aquí i s’han trobat desplaçats, sense connexió. I la feina ben feta de l’Ajuntament ha estat organitzar activitats i sortides amb les persones de més de 60 anys per què es coneguessin i compartissin nits d’hotel, o taules rodones sopant, de manera que han anat teixint relacions. De mica en mica, s’han anat integrant a la zona urbana. Aquestes activitats les hem fet en moments en què teníem una bona situació econòmica.

I ara ja no és bona?

Ara és diferent. Sobretot, per la situació econòmica del país. Tenim actualment moltes necessitats socials no ateses i la gent no entendria que una part dels diners es dediquessin a això. Malgrat tot, mirem de fer alguna escudella de Nadal o alguna calçotada. I també procurem que la gent no es quedi estancada a casa seva. Si convé, els anem a buscar amb un servei que els porta de casa al centre cívic.

La gent jove es pot quedar a viure a Santa Susanna?

Aquest és un altre problema. No tenim habitatge disponible. Tenim un model de municipi turístic que no dona gaire possibilitats a trobar terrenys disponibles per a vivenda de protecció oficial. Però ara estem canviant això i aviat començarem a construir 30 vivendes de lloguer social.

Mentrestant, algunes persones han hagut de marxar, perquè la vivenda era molt cara i el sector agrari no els permetia guanyar-se prou bé la vida.

Aviat començarem a construir 30 vivendes de lloguer social

I l’Ajuntament té una bona situació econòmica actualment?

Estem prou bé. Hem passat moments crítics, perquè depenem molt del turisme i quan ha passat alguna crisi al sector, hem patit. Però ho hem anat superant molt bé. La nostra situació és que estem en un 70% d’endeutament del que permet la llei. Això no vol dir que no podem deixar d’invertir, perquè ens cal fer inversions, sobretot en serveis, per mantenir el sector turístic.

Penseu que Santa Susanna té 65 quilòmetres de carrers que s’han de mantenir. Això vol dir: l’asfalt, els 2.200 punts de llum… Tot això té un cost. I l’equilibri l’intentem assolir amb el Capítol 1, que és el del personal. Treballem amb el mínim necessari.

Vostè no té sou…

Jo no tinc ni sou com a alcalde. Fins fa 4 anys jo era gerent d’un càmping. Ara ja estic semi-retirat, però miro de passar aquí les hores que facin falta. Des dels anys 70, hi ha hagut èpoques que tenia dues feines i que treballava de nits i de dies. Al final, com que veus que t’agrada i que reps recolzament, dediques les hores que calguin.

Només tenim un regidor en règim de dedicació exclusiva: el de Promoció Econòmica. Tots els altres fan el que poden.

Des dels anys 70, hi ha hagut èpoques que tenia dues feines i que treballava de nits i de dies

Quina diria que ha estat la prioritat del seu govern durant tots aquests anys?

N’hem tingut moltes. Per exemple, l’ensenyament i la cultura. Quan vaig entrar l’any 76 es van formar unes agrupacions escolars que feien que els nostres nens i nenes anessin a Malgrat. Era una cosa molt bèstia. I vam fer un gran esforç per fer que tornessin aquí. No teníem ESO i Ensenyament ens deia que, per número d’habitants, no ens en corresponia. Ara la tenim, però qui ho ha pagat és l’Ajuntament, amb recursos propis. Els nens i nenes marxen d’aquí amb 16 anys.

De vegades això ha suposat no tenir prou recursos com per pagar el manteniment de certes urbanitzacions i zones. I hi ha qui ho ha criticat. Però no es pot arribar a tot. I el que volíem era que aquí tinguéssim institut per evitar que la canalla marxés a Malgrat. Si no, els nens no recordarien Santa Susanna ni s’hi identificarien. Només recordarien allà on han anat a estudiar.

Volíem tenir un institut per evitar que la canalla marxés a Malgrat. Si no, els nens no recordarien Santa Susanna ni s’hi identificarien

Alguna altra prioritat?

Doncs sí: tots els serveis. El sanitari, la biblioteca, el centre cívic, el pàrquing… Hi hem gastat molts diners en tot plegat, però gràcies a això hem aconseguit fer pinya al poble i és el que garanteix la continuïtat.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses, en quines reivindicacions coincideixen?

Cada poble és diferent. Jo tinc molt bona relació amb tots ells i em diuen que tinc sort. Jo crec que la sort no es té ni es busca. Simplement és qüestió de mantenir-se ferms amb un model, malgrat les crítiques.

Joan Campolier va néixer a Santa Susanna el 1951. La seva professió és la de tècnic d’empreses d’activitats turístiques. Es va formar a l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme de Sant Pol de Mar. Parla català, castellà, anglès i alemany. És casat i pare de tres fills. Es defineix com una persona de poble, senzilla i amant de la vila que l’ha vist créixer. Amant de l’equitació i de donar grans passeigs amb bicicleta. La primera vegada que va ser alcalde fou el 1976. D’aleshores ençà ho ha sigut en nombroses ocasions més.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: llegeixo molt poc.
  • Una pel·lícula: no vaig mai al cine. Ni miro la televisió.
  • Una cançó: Qualsevol de Serrat, Llach o els Beatles.
  • Un plat de cuina: M’agraden tots. Però sobretot, els canelons que fa la meva dona.
  • Una beguda: el gintònic. Però tampoc soc de beure massa.
  • Un país: m’agrada molt Holanda.
  • Un viatge que hagi fet o li agradaria fer: Em va encantar la Xina i estic esperant a conèixer Argentina.
  • Un esport: muntar a cavall. I ara m’agrada molt la bicicleta.
  • El que més li agrada d’una persona: la sinceritat.
  • I el que més valora d’una persona: La idealitat i l’amistat.

Santa Susanna

Des dels anys 70, Santa Susanna, al Maresme, ha lluitat per aparèixer al mapa del país. Ho ha aconseguit d’una manera ordenada i organitzada, impedint un creixement turístic desaforat però, a la vegada, aconseguint multiplicar gairebé per sis el seu nombre d’habitants fins arribar als 3.500 actuals. Manté encara una notable activitat agrícola compatible amb la turística, que és molt familiar i respectuosa amb el medi ambient. Ara per ara és la quarta localitat catalana en recaptació de taxa turística i té un model propi que combina el turisme de sol, la platja i la natura, l’esport a l’aire lliure, les activitats nàutiques i els festivals i certàmens esportius i culturals.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.