Maurici Jiménez

Alcalde de Castell-Platja d'Aro

Triple nucli

“La Covid ens ha demostrat que els ajuntaments ens trobem sols”

La pandèmia i la guerra a Ucraïna han fet créixer la població de Castell-Platja d’Aro en 1.200 persones
0
3268

Al Baix Empordà ens acull l’alcalde d’un municipi amb tres nuclis ben diferenciats que, no obstant, comparteixen una mateixa vocació de servei i visió de futur.

Vostè té formació i experiència en el món de la comunicació. Quin és el seu estil de fer política?

Hi ha un tema que sempre m’ha neguitejat, fins i tot des d’abans de ser polític. Des de molt jove he participat en moltes entitats i associacions. Primer juvenils, després estudiantils i més endavant professionals. I quan em posava en contacte amb l’administració per presentar projectes i iniciatives la resposta era sovint la de “ho estudiarem i ja ho veurem”. Malauradament, el temps passava i mai es concretaven les coses. I tampoc em donaven una resposta negativa…

Ni sí ni no.

Sempre he tingut molt clar que si una cosa és viable ho diré de seguida. I si veig que no, també. A mi m’enfada molt la poca capacitat de decisió. Especialment en les persones que ens toca estar en llocs de decisió. Més enllà de qüestions tècniques i jurídiques, el que ens toca en la política és ser propulsors d’idees, d’activitats i de millora dels serveis. I si ho veiem clar, ens hi hem de llançar a fer-ho.

Des d’abans d’entrar en política tenia clares dues coses. Primer, que de bon principi diré si veig clar un projecte o no. Segon, que a més del “què” és important el “com”. En el marc del lideratge que em pertoca, sempre he fet una escolta molt activa amb la ciutadania, he atès tots els ciutadans que venen a l’Ajuntament i els veïns. Jo escolto, però l’escolta mai queda en res. I crec que la gent ho agraeix.

Sempre he tingut molt clar que si una cosa és viable ho diré de seguida. I si veig que no, també. A mi m’enfada molt la poca capacitat de decisió

Porta en el món municipal ben bé des de 2013. Què n’ha après a nivell personal?

Malauradament, en la meva feina s’han de resoldre moltes urgències i emergències. I això dificulta una mica la visió estratègica. Per això crec que la capacitat d’assumir un doble rol, entre les emergències i l’estratègia, és una obligació i una manera d’assumir el dia a dia.

Crec que el que m’emporto de tot aquest temps és que cada dia hi ha un munt de neguits i problemes sobre la taula, però les petites coses van avançant setmana rere setmana i et vas carregant d’energia per poder fer front als grans projectes; per seguir treballant per al municipi.

La capacitat d’assumir un doble rol, entre les emergències i l’estratègia, és una obligació i una manera d’assumir el dia a dia

Aquesta legislatura que acabem ha estat plena d’entrebancs… Des de la pandèmia fins als temporals.

Certament. Crec que molt pocs estàvem preparats per fer front a tot el que ens ha tocat. Nosaltres vam iniciar la legislatura a mitjans de 2019 i aviat, al setembre d’aquell any, vam patir uns aiguats importants que li van costar la vida a una persona. El gener de 2020 el temporal Glòria ens va fer malbé el 40% del passeig marítim i ens va forçar a fer unes obres d’emergència, pactades amb Costes.

I, pocs mesos després, ens arriba una Covid que ens va fer esborrar i repensar qualsevol plantejament fet fins aleshores. Ha estat una legislatura realment complicada. Tot i que sempre intento fer cas a la màxima “d’un greuge, una oportunitat” i penso que el nivell de coordinació al que hem arribat amb municipis propers com ara Sant Feliu, Santa Cristina o Calonge, ens ha enfortit com a territori. Hem pogut crear nous espais de treball que en el curt i mig termini ens donaran molts fruits.

Ha estat una legislatura realment complicada. Tot i que sempre intento fer cas a la màxima “d’un greuge, una oportunitat”

Li hem demanat que ens triés unes fotografies. Ens les voldria explicar?

En tinc una dels meus pares, de joves, i jo acabat de néixer. Òbviament no recordo res d’aquesta època concreta, però sí dels meus orígens: els d’una família humil que ha anat consolidant la vida a base de treball i de tirar endavant dia a dia. En la meva motxilla carrego aquests valors pensant en els meus dos fills.

També guardo molts bons records de la meva etapa escolar i de quan estava al cau de l’agrupació escolta a Girona. Era un lloc on hi cabien els amics de l’escola però, també, gent de fora. Apreníem a estar en comunitat i a compartir. En aquesta foto concreta, que us ensenyo, arribàvem d’excursió. Com que era fill únic, va ser molt important tenir aquí moltes amistats que encara perduren.

I la tercera fotografia és de 2009. Aquí encara vivia la meva àvia, que era una mena de pedra angular de la família i que aconseguia reunir els cosins, els oncles, els pares i els nebots. La foto transmet la capacitat de tenir tota la família junta i de poder gaudir de les diferències i de les coses que ens uneixen. També hi apareix la Neus, la meva dona.

Alguna fotografia de vostè a l’ajuntament?

En tinc, però són digitals. Una d’elles és de quan em vaig presentar com a candidat el 2015. Vaig rellevar la Dolors Padilla i ho vaig fer de la mà d’un company de partit amb qui havíem militat a les Joventuts Socialistes. Em va fer especial il·lusió perquè representava un acte una mica més gran per a mi, amb gent esperant a escoltar les teves propostes.

Parlem ara una mica del municipi. Expliqui’ns com és Platja d’Aro?

El nostre és un municipi de triple nucli: Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Actualment tenim uns 12.000 habitants, que són 1.200 més que el 2019, quan vaig entrar a fer d’alcalde. Aquest augment es pot explicar per les successives onades de la crisi. Primer, la Covid, que va fer que moltes persones que tenien una segona residència acabessin venint a viure aquí. I segon, l’actual crisi amb Ucraïna, que ha fet que prop de 650 persones d’aquell país s’establissin aquí.

Amb aquest creixement i singularitats, convivim tres nuclis molt ben agermanats i que se senten part d’un únic municipi.

Castell d’Aro és l’origen de tot?

Castell d’Aro és el nostre municipi origen, el nostre món agrari, la cultura i la història. O, si ho voleu, el nostre barri antic. Es troba a tres quilòmetres de la costa i si hi aneu a viure, hi trobareu un caràcter diferencial.

A partir dels anys 50 o 60 del segle passat el turisme va esdevenir molt important per al territori i es van construir els grans edificis de primera línia de platja, a Platja d’Aro. Això va fer que el centre es desplacés. També des d’un punt de vista administratiu. I l’ajuntament, que estava a Castell d’Aro, passa a Platja d’Aro. Tot va esdevenir una nova realitat. I sempre dic que Platja d’Aro és el nostre espai cosmopolita, que acull més de 145.000 persones a l’estiu i que dona serveis i rep amb els braços oberts els visitants per atendre’ls de la millor manera i amb la vocació de servei més gran.

I, finalment, tenim S’Agaró, que és el darrer, però que ens dona l’empremta històrica de la família Encesa i del projecte d’una persona que va esdevenir puntal també els anys 50 i 60. És el paisatge que ens dona el camí de ronda pel qual hi ha centeners de milers de persones que passegen i gaudeixen de l’obra d’un gran artista. D’aquí a dos anys en farà cent del projecte de S’Agaró i ho celebrarem tots plegats.

Aquestes singularitats es veuen reflectides en els caràcters dels habitants de cada nucli?

Crec que són ciutadans que comparteixen un municipi, un territori i una vocació per acollir persones que venen a casa nostra. Cadascú té uns orígens, però tothom actua i sent, més o menys, de la mateixa manera. Tots compartim les singularitats.

Molt bé. Quines coses bones i dolentes ens diria que té el seu municipi?

El millor és tot allò que oferim a la gent que s’apropa a casa nostra. No només una platja que està bé, o comerços oberts set dies a la setmana, sinó també totes les singularitats que us deia: passeigs per S’Agaró i Castell d’Aro, un magnífic paisatge patrimonial i natural, gent amb ganes de parlar i explicar…

Si he de dir alguna cosa dolenta, diré que tenim un problema pel que fa referència a la mobilitat. El 98% de les persones que venen a casa nostra ho fan en cotxe. Malauradament no tenim un bon transport públic i la interconnexió entre nuclis també ens costa molt. Això és un greuge tant pels que vivim aquí com pels de fora.

El 98% de les persones que venen a casa nostra ho fan en cotxe. Malauradament no tenim un bon transport públic i la interconnexió entre nuclis també ens costa molt

Quins llocs emblemàtics ens recomaneu visitar, a més de la platja?

En tenim molts. Inevitablement, la Platja Gran és important, perquè té dos quilòmetres i mig i és una de les més grans de la Costa Brava. També les cales petites i mitjanes, com ara Sa Conca. O el camí de ronda a S’Agaró, que a més de tot el que té de paisatge, ho té d’arquitectònica amb la feina de Rafael Masó. I també podem anar a l’interior, amb actius nous com el Parc dels Estanys, que combina una reserva natural amb un espai cultural i que encara s’ha de descobrir per part de molta gent.

I òbviament podem posar en valor el nostre comerç. Som la capital comercial de la Costa Brava i ho som pels esforços de moltíssima gent que obre cada dia de la setmana els seus negocis i ofereix un servei que ens ha fet ser reconeguts. El centre comercial per excel·lència, que és l’Avinguda S’Agaró, o l’Avinguda Cavall Bernat, i d’altres indrets, estan plens de vida gràcies al comerç. El comerç és vida i l’agraïm moltíssim.

Finalment us podria parlar del valor dels nostres espais naturals, com ara el Puig Pinell en l’entorn de Port d’Aro, o la Ruta de les Fonts a peu de les Gavarres, sortint des del Castell d’Aro. Per descomptat, també el nucli històric de Platja d’Aro, que representa Fanals de Munt, amb rutes de senderisme i cicloturisme.

Som la capital comercial de la Costa Brava pels esforços de moltíssima gent que obre cada dia els negocis i ofereix un servei que ens ha fet ser reconeguts

Centrem-nos ara en l’Ajuntament. En quina situació econòmica es troba?

El nostre endeutament es troba a l’entorn del 72%-73%. Quan vam entrar el 2019 estava al 75% i, per tant, hi ha hagut un punt de reducció. Cal recordar que és un nivell correcte i viable, segons que reconeix la Secretaria d’Economia i Finances de la Generalitat. Per tant, entenem que tenim un ajuntament sanejat en tant que els ingressos poden donar resposta a les despeses.

Val a dir que en els darrers anys hem tingut tensions importants, no només per les situacions generades per la Covid, sinó per d’altres reptes que han anat apareixent. Hem hagut de ser molt àgils en diversos moments, com ara el 2020, amb una modificació de crèdit que va desballestar la proposta política de l’any. També han canviat les realitats jurídiques: abans teníem l’impost de les plusvàlues que era un ingrés molt important per a nosaltres, però que va decréixer fa un any amb la modificació legal.

Actualment estem treballant en les ordenances de l’any vinent i seran continuistes, perquè pensem que amb els ingressos que generem podrem fer front a tota la despesa diària. Estem contents amb la situació actual.

Abans teníem l’impost de les plusvàlues que era un ingrés molt important per a nosaltres, però que va decréixer fa un any amb la modificació legal

Quina és l’estructura de l’Ajuntament i quanta gent hi treballa?

Com passa en molts altres municipis turístics, el nostre és un ajuntament amb un punt “d’acordió”, com acostumo a dir. Som uns 260 treballadors fixos que es transformen en prop de 370 quan arriba la temporada alta. Aleshores se’ns incorporen professionals de platja, de recollida de residus, interins de policia, monitors de casals d’estiu… Estem obligats a donar més serveis dels que donem al llarg de tot l’any i els hem de cobrir.

Des del punt de vista funcional, treballem amb unitats operatives com poden ser Infància, Joventut, Benestar Social… Ho fem des d’un punt de vista diari, però també amb una mirada estratègica. Per tant, tenim un cap d’àrea que supervisa cadascuna. L’estratègia està pel damunt de l’operativa.

Com passa en molts altres municipis turístics, el nostre és un ajuntament amb un punt “d’acordió”

I com s’estructura el govern municipal?

Nosaltres, al Partit Socialista, som cinc regidors. I vam conformar un govern amb un altre regidor d’Esquerra Republicana i un de La Vall d’Aro en Comú. Vam repartir-nos les responsabilitats i les tinences d’alcaldia. En el Consell de Govern compartim les decisions i ratifiquem els acords de la Junta de Govern.

Personalment crec que és la millor manera de gestionar un govern amb tres forces diferents. I és el que hem fet des del primer moment. I penso que és una feina que la ciutadania valora i gaudeix. En altres temps, en aquest ajuntament, i en d’altres, hi ha hagut situacions que portaven a parcel·les i compartiments estancs entre unitats diverses, amb manca de diàleg i de projectes en comú. Nosaltres volíem el contrari i penso que ho hem aconseguit.

Quins projectes tenen damunt de la taula?

Quan fèiem la campanya electoral de 2019, i des d’abans i tot, el que vaig prometre era fer un projecte transformador en termes de visibilitat. El que volíem és que Platja d’Aro donés el pas al segle XXI des de la perspectiva de les necessitats infraestructurals. Primer, perquè en els darrers anys havíem anat creixent en habitants estables fins arribar als 12.000 i, després, perquè en aquests mateixos anys hem rebut més visitants que mai. I això ens posava en tensió moltes coses.

Així que hem fet front a canvis en les connexions de sanejament, recollida d’aigües residuals, aparcaments i accessos, amabilització dels carrers… Tot això ha representat un treball amb bisturí sobre la via pública, que ens ha portat a obrir-les durant molt de temps evitant afectar gaire el comerç i els serveis. Un cop l’obra s’acaba, l’únic que veiem és que l’asfalt hi torna a ser i que res no ha variat, però, en canvi, els sistemes de sanejament van per sota i ja podem evitar les inundacions, o podem fer lectura de les matrícules, o prioritzar els vianants per qualsevol zona.

Volíem que Platja d’Aro donés el pas al segle XXI des de la perspectiva de les necessitats infraestructurals

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines problemàtiques o reivindicacions coincideixen?

Com que som pobles turístics sempre ens trobem amb dues situacions comunes. La primera és la característica d’acordió que us deia abans. Això posa en tensió els nostres serveis i infraestructures.

La segona és que quan es creen espais de millora en el finançament econòmic o en les subvencions, a nosaltres se’ns donen ajuts en base als 12.000 habitants fixos. En canvi, la mitjana d’habitants que tenim al cap de l’any és del triple, atès que tenim puntes de 145.000 persones a l’estiu. En molts municipis turístics compartim la reivindicació històrica del reconeixement d’aquesta situació a l’hora d’assignar-nos els recursos financers que ens pertoquen.

Se’ns donen ajuts en base als 12.000 habitants fixos. En canvi, la mitjana d’habitants que tenim al cap de l’any és del triple

Creu que als ajuntaments se’ls té prou en compte a l’hora de planificar la marxa del país i gestionar-la?

Opino que la Covid ens ha demostrat que els ajuntaments ens trobem sols. El 2020 tots els alcaldes i alcaldesses vam anar signant decrets de tancament de centres cívics i escoles, vam fer que els treballadors municipals anessin cap a casa i posessin en marxa el teletreball. Tot això ho vam fer trucant-nos entre nosaltres  i veient què feia l’altre, pensant en el millor per als nostres municipis.

Sento que entre els alcaldes amb els que parlo més sovint hi ha la percepció compartida que se’ns ha deixat molt sols durant aquesta època crisi. Hem intentat fer-ho tot el millor que hem pogut: redistribuir els recursos de manera generosa i amb sentit comú, prioritzar, adaptar-nos a les prioritats de cada moment, però lamentablement no hi havia pautes concretes per part dels estaments supramunicipals. I aquest greuge encara es pot notar avui. I el ciutadà encara ho veu més.

En quin sentit?

Quan un ciutadà té una queixa, no té per què saber si el problema és competència de l’Estat, la Generalitat, la Diputació o el Consell Comarcal. Ell o ella van directament a l’ajuntament a demanar solucions. I nosaltres mirem d’adreçar-lo on convé, però per a aquesta persona som l’administració més propera i el receptor del que passa al carrer.

Crec que això ho haurien de tenir molt clar des de les estructures de govern. I que l’aterrament de qualsevol llei, o l’aprovació de qualsevol reglament, passés per una valoració territorial de l’impacte que representa.

L’aterrament de qualsevol llei, o l’aprovació de qualsevol reglament, hauria de passar per una valoració territorial de l’impacte que representa

Com és el dia a dia de l’alcalde de Castell-Platja d’Aro?

Hi ha un parell de cops per setmana que miro de portar els meus fills a l’escola i arribo a l’ajuntament a les nou o un quart de deu. La resta de dies sempre arribo entre dos quarts de vuit i les vuit. Al matí, segons l’agenda, tinc reunions per atendre els veïns, les empreses o les entitats que volen veure’m, p bé tinc reunions de coordinació interna, ja siguin per temes estratègics o bé operatius.

Cada setmana tenim juntes de govern i consell de govern. I acostumo a estar aquí fins a dos quarts de quatre de la tarda, o les quatre. Si hi ha actes públics, la feina es pot allargar una mica més. I, en general, estic a disposició de la ciutadania en qualsevol moment, també quan vaig pel carrer o vaig a visitar situacions concretes que vull conèixer de primera mà.

Nascut a Girona i format en Comunicació en universitats com les de Northampton i Lincoln (al Regne Unit) i a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot, en Maurici Jiménez viu a Castell-Platja d’Aro des de 2008 i és l’alcalde des de juny de 2019. Afiliat al PSC des de 2001, explica que el seu camí en la política va iniciar-se de ben petit, quan formava part d’un cau d’escoltes on va aprendre valors de servei i generar molt bones amistats. D’allà va passar a associacions juvenils i estudiantils i, quan ja exercia com a comunicador, a les agrupacions professionals. La seva voluntat sempre ha estat la de millorar les condicions de qualsevol àmbit en el que ha participat. Ha estat fundador i creador d’una empresa d’audiovisuals.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

Un llibre especial. Juntos, de Richard Sennet.

Una pel·lícula. Cadena Perpètua, de Tim Robbins.

Una cançó. La d’en Fito: Antes de que cuente diez’

Un plat de cuina. Senzill. El filet a la planxa.

Una beguda. De tant en tant, un whisky sempre va bé.

Un país. Catalunya.

Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. M’agradaria anar a Islàndia.

Un esport. M’agraden molt els escacs. I si ha de ser una activitat física, diria el muntanyisme.

El que més valora d’una persona. Que miri als ulls quan parla.

Castell-Platja d'Aro

Al Baix Empordà, el municipi de Castell-Platja d’Aro està format per diversos nuclis: Castell d’Aro representa l’origen històric i conserva, encara, la idiosincràsia rural i menestral. A tres quilòmetres de la costa, es troba presidit per un formós castell i per construccions dels segles XV a XVIII. A partir dels anys 50 i 60 del segle XX, amb l’adveniment del turisme a la Costa Brava, es comencen a construir els grans edificis que conformarien l’actual Platja d’Aro, que reuneix la principal quantitat de població i que rep i acull visitants d’arreu del món amb una gran activitat de serveis i una qualitat reconeguda. De la seva banda, S’Agaró es defineix com una urbanització planificada fa cent anys per l’arquitecte Rafael Masó, qui, amb el seu talent, va donar forma a un patrimoni gairebé monumental que acompanya perfectament el valor paisatgístic de l’entorn. La població té, actualment, unes 12.000 persones, amb un creixement important en els darrers tres anys, causat per l’arribada de persones provinents d’Ucraïna (el 2022) i de tradicionals propietaris de segones residències que han optat per establir-s’hi de manera definitiva.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.