“La Llei dels centres de culte a Catalunya. Cal posar límits?”

0
72

El passat dijous 12 d’abril de 2012 va tenir lloc a l’Hotel Condes de Barcelona una nova edició dels Esmorzars Alcaldes.eu i que es va centrar en: “La Llei dels centres de culte a Catalunya. Cal posar límits?”.

Assistents: Sr. Xavier Puigdollers i Noblom, Director General d’afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Sr. Joan Lopez Carol, Regidor de ciutadania i segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic; Sr. David Minoves, Responsable del Departament de Nova Ciutadania de l’ACM; Sr. Santiago Macip i Esteller, Primer Tinent d’alcalde i regidor de Salut i Educació de Pineda de Mar; Sr. Raimon Gusi i Amigó, Regidor de Cultura i de cooperació de Vilafranca del Penedès; Sr. Francesc Sánchez Vera, Regidor de Vilanova i la Geltrú; Sra. Montserrat Torres Prades, Regidora de Serveis Socials de Mora d’Ebre; Sr. Joan Sala i Morell, Consell Assesor Alcaldes.eu; Sr. F.Xavier Roca, Editor i Director Alcaldes.eu; Sr. Eduard Berraondo, Conductor de la Trobada.


Si vostè, en endavant, vol rebre l’informe complet dels esmorzars que es realitzen periòdicament ha de subscriure’s a la publicació: Formulari de subscripció a Alcaldes.eu

Veure el Reportatge Fotogràfic
“Ha hagut un canvi de govern, i per tant un canvi de seguretats, però el govern s’ho planteja i fa un projecte de llei ampli i determinat que quan entra al Parlament és molt debatut i modificat. De forma que el text que entra, és molt diferent al temps que surt.
Xavier Puigdollers

“Sempre ha estat en mans de l’Ajuntament la capacitat de dir sí o no. És una capacitat dintre de l’autonomia municipal, per tant, no és que en la reforma se li doni ni més ni menys autonomia. L’Ajuntament té la capacitat decisòria, la tenia i la tindrà.”
Xavier Puigdollers

“La paraula fonamental és Consens. El màxim Consens possible de les diferents forces polítiques que avui estan governant els municipis de Catalunya. Perquè el problema, insisteixo, d’aquesta presència, d’aquesta força política, és en l’àmbit municipal; és aquest el camp de batalla on estan lluitant.”
David Minoves

“És general de la societat la bona acollida respecte la confessionalitat de cada persona; el fet religiós és individual però es viu en societat. Aleshores en aquí, malgrat que la competència és municipal la Generalitat ha d’estar al costat, davant, darrere, acompanyant.”
Xavier Puigdollers

Eduard Berraondo: Bon dia, com sempre agraïr a tots als presents en l’assisència d’aquest esmorzar, un cop més d’Alcaldes.eu. Voldria donar la paraula a l’Il-Im Sr. Xavier Puigdollers bàsicament preguntant-nos i plantejant-nos algunes qüestions sobre aquesta llei modificada del 2009 al 2011 i per tant, que ens expliqui en general quin va ser l’esperit de la modificació de la llei, quins són els grans  eixos i què és el que realment afecta als municipis i si són certes algunes d’aquestes afirmacions com que a partir d’ara, d‘alguna manera als alcaldes se’ls hi està donant responsabilitat de decidir  si és o no necessitat del seu municipi crear aquest espai.

Es cedeix la paraula al Director General d’afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, l’Il·Im. Sr. Xavier Puigdollers i Noblom. 

Il-Im Sr. Xavier Puigdollers: Moltes gràcies Eduard Berraondo per la presentació i la introducció del tema, i gràcies també a Alcaldes.eu, al seu editor, en Xavier Roca, per l’amabilitat d’haverme invitat a participar, a parlar i poder comentar. Aquest és un dels temes que va bé parlar, comentar, opinar  i anar trobant sol·lucions a aquelles qüestions que es plantegen. 

El títol diu: ‘La llei dels centres de culte a Catalunya, cal posar límits’? Jo dic, cal posar límits a què, a la llei o als centres de culte? Faré una petita introducció al fet de la llei, perquè primer caldria preguntar-se si és necessari una Llei de centres de culte…i per tant, si ho és el culte.
Bé, evidentment és necessari el culte, de fet, la persona, l’ésser humà, és un ser religiós, i el fet religiós, aquesta possibilitat manifestable i de viure que pot ser debatuda tantes vegades com volguem, és un ritu humà bàsic, i essencial de la persona. Això ja hi està reconegut per les declaracions de drets humans, és a dir, no és una declaració de principis de ningú ni és una declaració filosòfica ni religiosa determinada, és un dret humà reconegut.  La declaració del any quarant vuit és la més coneguda i té origen precisament a resultes d’un fet tràgic, d’una guerra, en que un dels motius de la guerra va ser precisament un extermini sistemàtic d’una raça, d’una cultura, d’una ètnia, d’una religió. Acabada la guerra, la societat que s’intenta reorganitzar i replantejar –se les seves farides morals té el plantejament teòric i biològic de dir: fer una declaració en la que es recullin uns drets humans bàsics que no siguin qüestionats mai més. I aquesta és la declaració del quaranta vuit, en que un dels drets és el de llibertat de consciència a la llibertat de culte. Una declaració determinant en que el ser humà és religiós, transcendent. 
En la primera declaració de la història, que va ser una intervenció jurídica, és la que és tinguda la declaració dels drets humans i del ciutadà del 1789 quan hi va haver la Revolució Francesa, que d’aquí neixen tot una sèrie de pensaments filosòfics i que fa referència al dret cultural. Hi ha la necessitat o el fet de ressaltar la llibertat de consciència, de culte, que és un dret humà. Per tant, ja no cal parlar més d’aquest tema, no necessitem més lleis, ni que ho reconeguin, ni que ho regulin, ni que ho diguin; sencillament, cadascú ha de poder viure lliure amb plena llibertat la seva fe. 
Però estem en una societat plural, la nostra societat concreta, catalana, Espanya, Europa, que viu una sèrie de valors i història gran. La nostra història de país, Catalunya, viu dintre dels principis religiosos. La societat que va creixent i que va tenint els seus valors de respecte de la persona, de la llibertat en general, que vagi en plural. I si veu que hi ha una gran tradició cristiana, també hi ha una tradició en aquest país d’altres confessions.
Es cedeix la paraula al responsable del Departament de Nova Ciutadania de l’ACM, el Sr. David Minoves. 

David Minoves: Hi han tres frases inicials i llavors tres reflexions més. La primera és que la religió és un fet social evident però en cap cas pot esdevenir un error d’un conflicte civil amb els Ajuntaments, i per tant, trobo que això és molt important. És important ser conscient que el fet social ha de garantir el seu funcionament natural i per tant també el dret a poder viure amb llibertat el fet religiós però no ha d’esdevenir un espai per la confrontació civil entre els Ajuntaments. La segona és una esmena parcial perquè si bé es cert que probablement no tots els Ajuntaments necessiten que s’hi els reguli o que se’ls convidi a regular espais de culte, si es té en compte que més del 90% dels Ajuntaments catalans tenen presència de persones provinents de la immigració és evident que el fet de la Nova Ciutadania està molt extès territorialment i això cal tenir-ho també en compte.  Estem parlant d’una distribució territorial molt heterogènia però també és cert que no es pot pensar només en que hi ha necessitat de facilitar la participació religiosa només en alguns espais i altres no, perquè això està molt extès. Avui Catalunya té una realitat en la qual hi ha més d’un milió i que van venir més de 200,000 a viure i a treballar a Catalunya, i s’hi quedaran, això és un fet. La tercera reflexió és que és un tema altament sensible i s’ha de tractar amb especial cura.

Es cedeix la paraula al regidor de ciutadania i segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, el Sr. Joan Lopez Carol.

Sr. Joan Lopez Carol
: Moltes gràcies. Simplement constatar una cosa: el factor d’impacte que representa que de cop i volta, amb poc temps, difícilment trobaríem processos migratoris perquè penso que en aquest cas sí que podem fer una relació bastant directa entre noves pràctiques religioses i procés migratori. Una societat amb tan poc temps, gent tan diversa i tanta quantitat s’ha donat en un procés migratori. La societat catalana una vegada més, demostra una capacitat d’encaix enorme. Per tant, jo crec que s’ha de reconéixer aquest factor d’impacte que representa en l’ecosistema en el qual això es doni. Aquí faria una especial petició a la Direcció General: crec que la població catalana d’origen ha de tenir més suport, se l’ha de preparar, de suportar, d’ajudar…és a dir, està molt bé tota la pràctica que es pugui fer d’inclusió, d’integració, adapatació al nouvingut però també el receptor s’ha de sentir ajudat. Jo faria una demanda que ens ajudeu a dir: que hi hagin centres de culte diferents dels que habitualment tenim coneguts i és tan natural com que hi ha gent que pensa diferent, i en el moment que ho introdueixes des d’aquest punt de vista, com Catalunya accepta la diversitat, la valora i la practica, les coses es fan més fàcils.

Després d’aquesta intervenció el Sr. Raimon Gusi i Amigó, Regidor de Cultura i de cooperació de Vilafranca del Penedès, rep el torn de paraula.
(…)


Si vostè, en endavant, vol rebre l’informe complet dels esmorzars que es realitzen periòdicament ha de subscriure’s a la publicació: Formulari de subscripció a Alcaldes.eu

Veure el Reportatge Fotogràfic


.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.