Enric Ferré

Alcalde de Rodonyà

Tranquil·litat i bons aliments

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“La planificació de país és una cosa molt important i no s’està fent”

Durant la COVID, Rodonyà ha augmentat la seva població de veïns provinents de la gran ciutat
0
958

En algunes ocasions visitem pobles que tenen castells. En algunes, molt poques, podem veure els castells per dins. Avui, però, ens reben a un poble que té l’ajuntament dins d’un castell. Enric Ferrer és l’alcalde de Rodonyà, a l’Alt Camp, i és qui ens acull en primera instància.

Vostè és l’alcalde des de 2015 i manté la seva activitat com a agricultor i membre del Consell Regulador de la DO Catalunya. Pot compaginar totes les feines?

El cert és que sí. En el cas de l’activitat agrària és molt més fàcil de compaginar quan ets autònom, que si ets, per exemple, treballador d’una fàbrica o d’una empresa. Els autònoms no tenim horaris… Avui puc estar a l’ajuntament a mig matí, i anar al camp a la tarda, o al vespre, o quan sigui.

En els darrers mesos hem patit situacions com el temporal Filomena, o la pandèmia de COVID. Diria que ha estat el pitjor any des que és alcalde?

Sí. Ha estat un any molt complicat. Sobretot per la pandèmia. De problemes climàtics sempre n’hi ha, però la pandèmia ens ha tocat moltíssim a tots. Ha fet canviar la vida de moltes persones, tant a nivell personal com municipal.

Què diria que n’ha après d’aquesta experiència tan complicada? 

De vegades aquests cops i sotracs van bé per reflexionar. Penses que ja ho tens tot fet i muntat, i que tot segueix el seu ritme quan, de sobte, hi ha una sacsejada d’aquestes i et porta a pensar moltes coses. Una de les coses que et qüestiones, per exemple, és si ho tenim realment bé com a societat, i si les coses funcionen com de debò haurien de funcionar. És un temps de reflexió i, en aquest cas, n’he fet molta.

De vegades els cops i sotracs van bé per reflexionar. Penses que ja ho tens tot fet i muntat, i que tot segueix el seu ritme quan, de sobte, hi ha una sacsejada com la COVID i et porta a pensar moltes coses. 

Com a tots els alcaldes i alcaldesses, li hem demanat que ens portés unes fotos, o vídeos, personals. Què ens en pot explicar de cadascun?

En el meu cas, el meu pare tenia molta afició a gravar amb súper-8, cosa poc habitual en l’època. Actualment estic digitalitzant tots aquells vídeos i, per tant, guardo més material audiovisual que no pas fotografies.

Dit això, he triat unes imatges del Pa Beneït, que és una processó molt típica del Camp de Tarragona i que molts pocs pobles han conservat. Nosaltres sí que la fem, el dia de la festa major. Aquell dia, tots els nens i nenes del poble van amb coques fins a l’església i els hi beneeixen. La imatge concretament és de quan jo era molt petit i hi participava.

L’altra imatge que he triat, de quan tenia dos o tres anys, és d’un dia que jo entrava per la porta del castell, aquí a l’Ajuntament. En aquell moment ningú no hauria dit que molts anys després hi seguiria entrant, no tant per fer-hi visites sinó per treballar-hi.

També en té alguna de la seva època més recent, ja com a alcalde.

Així és. És de la tradició del Ball Parlat de Sant Joan, que és una peça de la cultura popular del Camp de Tarragona que aquí a Rodonyà vam deixar de celebrar a partir de 1916. La vam recuperar el 2013, quan estava a la Comissió de Festes, poc abans d’entrar a fer d’alcalde. És una peça que reuneix teatre, música i dansa que explica la vida del Sant del Poble. Suposo que, en aquells temps, ho feien per poder explicar les vides dels sants a la gent del poble. En la imatge que us porto, concretament, jo faig de Sant Joan Baptista.

La tradició del Ball Parlat de Sant Joan és una peça de la cultura popular del Camp de Tarragona que vam deixar de celebrar a partir de 1916. La vam recuperar el 2013.

Parlem ara del municipi. Quina ha estat l’afectació de la pandèmia?

Com li deia abans, ha repercutit sobre tothom. És cert que en alguns sectors hi ha hagut més impacte que en d’altres: en la restauració, no cal dir-ho, però també en els productors. Aquest és un poble agrícola. I, si els restaurants tanquen, es consumeix menys vi. I aleshores sobra raïm, i va més barat. Per tant, tots hi sortim perdent, des del punt de vista econòmic.

Encara podríem dir molt més a nivell sanitari. Si hi ha una persona que ens deixa a causa de la COVID, tots quedem molt impactats. I molts tenim un conegut en aquesta situació. Aquí al poble hem estat de sort, relativament. Hem tingut algunes pèrdues, però eren persones molt grans. En canvi, en pobles veïns,  hi ha hagut persones molt joves afectades. El meu company alcalde, en Josep Fort, de La Riba, està ingressat des del 8 de gener. Són notícies que t’afecten moralment i personal. I, a banda, el que us deia de la crisi econòmica. Per al municipi, és un impacte important.

Des de l’ajuntament es prenen mesures per pal·liar tots aquests problemes?

Sí. Ara fa un any, quan van obligar a tancar tots els comerços, nosaltres vam treure uns ajuts de 1.000 euros al mes per cada comerç tancat. Especialment va anar bé als comerços més nous, que acabaven de començar. Finalment, només ens va caldre aplicar els ajuts durant un mes, però havíem previst allargar-los molt més temps.

D’altra banda, hem pres moltes mesures sanitàries. Primer vam desinfectar els carrers, perquè semblava que era el correcte. Ara, tot ha canviat i ja no sembla que sigui tan important. També vam anar a fer les compres per a la gent gran, per evitar-los que haguessin de sortir al carrer. En fi, hem anat prenent moltes decisions que hem anat adaptant, a mesura que rebíem més informació sobre la COVID.

Ara fa un any, quan van obligar a tancar tots els comerços, nosaltres vam treure uns ajuts de 1.000 euros al mes per cada comerç tancat.

I parlant de la gent de Rodonyà, com diria que són els rodonyencs i rodonyenques en general?

El nostre és un poble de 500 habitants i sempre dic que som com una gran família. Tots ens coneixem i ens ajudem. La vida als pobles petits i rurals és molt diferent de la de les grans ciutats. En una ciutat, sovint els veïns no es coneixen ni dins del mateix bloc de pisos. Aquí sí i, sovint, ens ajudem. És molt habitual que la veïna et truqui a la porta i et demani, per favor, que l’ajudis a pujar la bombona de butà a casa. I tu, naturalment, li puges.

Aquesta relació també es dona entre generacions. Jo crec que és molt enriquidor. És una de les grans coses que fan que valgui la pena viure en un poble.

El nostre és un poble de 500 habitants i sempre dic que som com una gran família. Tots ens coneixem i ens ajudem.

Què diria que és el millor que té Rodonyà? Si hagués de venir una persona forastera, què li diria per convèncer-la de quedar-se a viure aquí?

Aquí al municipi hi ha molta tranquil·litat. Precisament, durant la crisi de la COVID, molta gent de Barcelona ha vingut cap aquí a buscar segones residències. Hi havia parcel·les i cases que tenien molts anys i que s’han començat a vendre i a comprar-se. Especialment, ha vingut gent jove vinculada al poble, que vivien fora, però que han vist que aquí hi havia una manera diferent de viure. Hi ha molta més tranquil·litat i menys densitat.

Tot té avantatges i també inconvenients. Per exemple, aquí els hospitals i els metges estan allunyats, i no tenim gaires comerços, de manera que si has de comprar roba o qualsevol cosa, et cal desplaçar-te. Però estem molt ben connectats i l’inconvenient no és gaire gran.

Ha augmentat la població amb el fenomen de les segones residències i de gent que canvia la ciutat per l’entorn rural?

Sí. Ara us ho diré de memòria, però l’any passat vam passar dels quatre-cents noranta i escaig habitants, fins als 516 de fa tres setmanes. Hi ha hagut nous empadronaments, sí. I crec que han estat, clarament, causats per l’efecte de la pandèmia.

Quins indrets emblemàtics del municipi ens pot recomanar visitar?

Un d’ells és en el que ens trobem. És el castell, on l’ajuntament hi té la seva seu. És originari del segle XII, tot i que ja no queda res d’aquell temps. Però es van anar construint diversos castells al damunt als segles XIV i al XVII. Es va anar modificant fins que va quedar com una fortalesa on hi vivien els senyors que tenien la jurisdicció del municipi. El 1919 el propi municipi va comprar-lo per fer-hi les escoles públiques. I el 2009 van iniciar-se les obres de rehabilitació i restauració. Ara és un edifici que és un Bé Cultural d’Interès Nacional i n’estem molt orgullosos perquè, d’una banda hem recuperat patrimoni i, de l’altra, li hem donat una utilitat, perquè també hi ha la biblioteca, i sales de reunions, les oficines… Jo diria que ha estat un doble èxit.

L’altre lloc interessant és el molí d’oli. Era un molí antic de cofins, propietat de la cooperativa i que estava en desús. L’ajuntament el va adquirir fa tres anys i estem projectant-hi actuacions per fer-hi un restaurant i fer-lo visitable. A més, també tenim la cova del Faiet, recentment restaurada. Va ser el cau d’un bandoler. 

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament ara mateix?

En una bona situació econòmica. Ens vam trobar l’ajuntament sanejat i seguim en la mateixa línia. Aquí sempre hi ha hagut alcaldes que han estat pagesos i els pagesos, molts cops, som d’economia xapada a l’antiga. Només fem les coses que podem pagar. I sempre hem seguit una política conservadora, de no gastar més del que tenim. Així que estem molt sanejats.

Aquí sempre hi ha hagut alcaldes que han estat pagesos i els pagesos, molts cops, som d’economia xapada a l’antiga. Només fem les coses que podem pagar.

Pel que fa a la legislatura en curs, quins serien els reptes que encara els queden pendents?

Ara mateix en tenim un de molt important al damunt de la taula, que és la construcció de la piscina municipal. No en teníem fins ara i, en canvi, és una demanda de la població de fa molts anys. L’estem construint i desitgem que aquest estiu, si res no falla, ens hi puguem banyar.

Quines serien, d’altra banda, les principals línies de promoció econòmica del poble?

Com li deia, el municipi és d’activitat agrícola i des de fa un temps que estem intentant vincular l’activitat turística amb l’agrària. I també volem lligar-nos amb altres municipis, perquè som petits i no tenim prou oferta com per arribar a ser un punt d’interès important. Però si ens posem d’acord entre diversos municipis, potser podem crear un atractiu per a molta més gent. Si venen turistes, compren als comerços i mengen als restaurants. D’aquí és que veiem l’interès de fer visitable el castell. Ara ja ho és, però estem treballant en un projecte per a la seva museïtzació que volíem haver fet enguany, i que haurem de començar l’any vinent.

També volem fer visitable el molí d’oli i, amb això, generar una oferta conjunta amb les cases rurals que ja tenim per aquí i amb els altres pobles de la rodalia.

Quin diria que ha estat el millor moment per a vostè des que és alcalde?

És complicat de dir. N’hem viscut de molt intensos. En la passada legislatura, per exemple, vam viure moments molt il·lusionants en termes de país. Anàvem al Parlament amb les vares de comandament i vèiem la il·lusió de la gent del carrer, que confiava en nosaltres. També va ser un moment molt emocionant el dia de la presa de possessió. És un ple que s’obre a la gent i quan els que venen són coneguts, també et genera molta emoció.

Més enllà de la confiança que la gent té en vostès, creu que es té prou en compte als alcaldes i alcaldesses en la planificació del futur del país?

No. Jo crec que als ajuntaments petits, especialment, no se’ns té prou en compte. I crec que la planificació de país és una cosa molt important i que no s’està fent. Li’n diré alguns motius.

El primer és el tema dels horts solars i les energies renovables, que tenim al damunt de la taula. Des de la Generalitat s’està actuant d’esquenes al territori, podríem dir. I és que venen aquí i ens comencen a muntar horts solars, que ens els posen en qualsevol terreny rústic. Sé que deuen tenir informes d’Agricultura i d’altres departaments però els horts acaben en qualsevol terreny, sense mirament ni planificació. Jo crec que, en temes com aquest, caldria una major coordinació, entre Territori, pobles, Consells Comarcals… Jo penso que no voldria que vinguessin les generacions següents i ens diguessin: “ostres, quin territori ens heu deixat”. 

No voldria que vinguessin les generacions següents i ens diguessin: “ostres, quin territori ens heu deixat”.

Que quedi clar que estic a favor de les energies renovables. S’han d’implantar, evidentment. Fa poc hem establert una bonificació de l’IBI per aquells veïns que s’instal·lin plaques solars d’autoconsum. El que diem és que han d’estar ben distribuïdes. Si, per exemple, tenim una zona de terres a la vora d’una carretera o d’un polígon que no són gaire productives agrícolament, aleshores podem posar-les estratègicament. De la mateixa manera que quan es fa un polígon es planifica abans, en aquest cas també. També hi ha d’altres motius.

Que quedi clar que estic a favor de les energies renovables. El que diem és que han d’estar ben distribuïdes.

Com, per exemple?

El finançament dels ajuntaments petits, que és molt important. Si volem conservar municipis petits a fi que siguin bonics turísticament i que ajudin a mantenir i preservar l’entorn, potser caldria pensar en una distribució econòmica distinta. Hi ha ajuntaments que tenen grans indústries i que, com aquell que diu, no saben què fer amb els calers. I aquí tenim ajuntaments que no poden ni arreglar els carrers perquè no en tenen prou. Novament, és una cosa que caldria planificar més bé, i definir zones on, estratègicament, cal col·locar cada cosa.

A banda del finançament dels ajuntaments, quines serien les principals reivindicacions o problemàtiques que tenen vostès, els alcaldes?

Hi ha molts temes. Un d’ells és el de la seguretat. L’altre és el de la pandèmia, no cal dir-ho. També hi ha la qüestió que li comentava dels horts solars. 

A l’Alt Camp hi ha una proposta per a fer 600 hectàrees d’horts solars. I crec que a Catalunya caldria mantenir el debat de quin tant per cent d’energia podem assumir en cada zona. Nosaltres, al Camp de Tarragona, ja n’assumim un de molt elevat. Potser caldria fer una distribució territorial.

Crec que a Catalunya caldria mantenir el debat de quin tant per cent d’energia podem assumir en cada zona. Nosaltres, al Camp de Tarragona, ja n’assumim un de molt elevat.

I a nivell de política general, quins valors creu que són necessaris perquè hi hagi més estabilitat política? 

No ho sé, la política és molt complexa i hem viscut uns moments molt difícils. Potser els polítics que estem més a peu de pista, els que contactem més amb la gent, som els qui també copsem més la realitat de la situació de la societat. Però sí: de vegades els alts càrrecs els costa més apropar-se a la societat i crec que cal governar pensant en el territori i la gent. 

Per últim, ens podria dir quina és la seva agenda d’avui?

En una estona tinc una visita d’obres a la piscina que us comentava. Abans de reunir-me amb vostè he tingut una reunió administrativa. Més tard, a les 12, tindré una reunió. I també en tindré més a la tarda. Avui és divendres, i totes les tardes de divendres rebo gent que em demanen una estona per atendre’ls.

L’alcalde de Rodonyà és agricultor de professió i ha passat bona part de la seva vida involucrat al teixit associatiu del poble. Una de les coses que més celebra és haver recuperat el Ball Parlat de Sant Joan de Rodonyà, en els temps en què havia format part de la comissió de festes del poble. També va presidir la cooperativa local. Actualment segueix defensant tant el municipi com l’activitat agrària, i és membre del Consell Regulador de la DO Catalunya. Va entrar en política municipal l’any 2015, quan va ser el moment de donar-li un relleu a Josep Maria Saumell, l’anterior alcalde. Es considera una persona a la que li agrada participar, mullar-se i fer coses per la societat i el municipi.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: ara mateix estic llegint “Terra Santa”, de Xavier Borràs. Justament és veí del poble i me’l va regalar. Em fa molta il·lusió. 
  • Una pel·lícula: serà una mica friki, però “El petit banyista” de Louis de Funès m’agrada.
  • Una cançó: “Dies de Festa”, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Parla de temes del camp que em recorden a la infantesa, quan l’agricultura es regia per un ordre cronològic de santuaris, festes i diades. Actualment, amb el canvi climàtic, ja no passa.
  • Un plat de cuina. Els cargols a la llauna
  • Una beguda. El vi
  • Un país. Catalunya
  • Un viatge. M’agrada força el nord d’Espanya: el País Basc i Astúries.
  • Un esport. Caminar
  • Què valora més d’una persona? Els seus valors. Abans deien: “una persona que sigui tal com cal”. Tenir criteri, ser nobles, dir les coses de cara i amb sinceritat, però sense criticar… S’ha perdut molt. Al món agrícola, valia més donar-se la mà que la signatura d’un notari.

Rodonyà

A l’Alt Camp, limitant amb el Baix Penedès, i al sector de l’esquerra del riu Gaià, hi trobem el municipi de Rodonyà. Els seus pobles veïns són Vila-rodona (al nord-oest), Montferri (a l’oest), Masllorenç (al sud), Montmell (nord-est) i La Bisbal del Penedès (a l’est). Es troba recorregut per la carretera que porta de Valls al Vendrell i, també, per l’autopista A-2, que connecta Barcelona amb Lleida i la resta de l’Estat.

Poble de tradició agrària, presidit, encara ara, per un castell amb orígens del segle XII que la història ha anat remodelant i reconvertint en centre de diversos usos, des de fortalesa militar fins a casa senyorial, quarter dels primigenis Mossos d’Esquadra de 1721 o escola pública, a mitjans del segle XIX. Els seus veïns se’n senten orgullosos i, actualment, hi tenen l’ajuntament, la biblioteca i, aviat, un centre d’interpretació museïtzat. 

També se senten molt cofois de les seves festes. La major, entre finals d’agost i primers de setembre, recorda el martiri de Sant Joan Baptista, patró del poble. Aquí hi celebren la festa del Pa Beneït, ben tradicional de la contrada. També se celebra molt la festa de Sant Jordi, per agrair l’inici de la primavera i, com ens explica l’alcalde, el Ball Parlat de Sant Joan, a finals de juny, que explica, amb música, dansa i teatre, la història del sant. Cal destacar que aquesta festa es va recuperar d’un oblit històric gairebé centenari.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.