Conegut internacionalment per una Fira del Teatre que ha arribat a la seva trentena edició i que acull 120.000 persones a principis de setembre, Tàrrega és un municipi de la província de Lleida i capital de la comarca de l’Urgell, que amb una població que sobrepassa els 17.000 habitants, compta amb una extensió de 88 km2, essent el segon en extensió de la província. Els orígens de la Tàrrega actual se situen al segle XI, quan el compte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquerir el castell de la vila, i des de llavors, la seva situació estratègica l’ha convertit en un municipi on la història i la modernitat s’hi donen la mà.
“Per ser un bon polític el que es necessita és tenir capacitat lògica, unes idees molt clares, i capacitat de decisió. I a partir d’aquí, i amb experiència penso que tothom es pot dedicar a ser alcalde del seu poble”
“La gent que està amb responsabilitats polítiques en un ajuntament ha passat també per l’oposició. I és allí on s’aprèn. I molt. I a vegades em pregunto com un alcalde que entra nou sense passar per ella pot arribar a ser un bon dirigent”
“La immensa majoria de gent que treballa pels pobles és honrada. No hi ha sous elevats, ni retribucions considerables, i l’objectiu és treballar pel lloc on vius. Segur que ens equivoquem, és clar, però com tothom qui intenta fer bé la seva feina”
Com ha pogut combinar la seva tasca de professor amb la d’alcalde?
Ha anat bé per compartimentar tasques. Veuràs, en aquests set anys que porto essent Alcalde de Tàrrega, m’han guardat una assignatura per impartir els dilluns al matí. Així que tothom sap que estic a la universitat de vuit a onze. I això, vulguis o no, va molt bé per descongestionar mentalment les feines.
Però la seva trajectòria professional li ha servit per ser polític?
No, jo diria que no. Per ser un bon polític o pretendre ser un bon polític el que es necessita és ser una persona que tingui capacitat lògica, unes idees molt clares del que jo entenc que ha de ser els afers col·lectius, i una capacitat de decisió. I a partir d’una a ideologia, d’una capacitat de raciocini i d’una certa experiència penso que tothom es pot dedicar a ser alcalde del seu poble.
D’experiència no es pot dir que a vostè li’n falti.
L’única activitat política que he tingut al llarg de la meva vida ha sigut municipal, a l’Ajuntament de Tàrrega, on hi porto 26 anys. He estat tant al govern com a l’oposició, i penso que tant una cosa com l’altra són saludables. Perquè de fet, la gent que està amb responsabilitats polítiques en un ajuntament ha passat normalment pels dos llocs. I a vegades em pregunto com un alcalde que entra nou sense passar per l’oposició pot arribar a ser un bon alcalde. Perquè certament, estar a l’altre cantó t’acaba ensenyant moltes coses.
La política municipal, però, no es fa només als plens.
Certament. Jo no em considero ni una persona extremadament simpàtica amb la gent ni algú que tingui un “ganxo” especial per connectar . Hi ha qui prefereix anar pel carrer, donant copets a l’espatlla i la raó a tothom qui es creua amb ell, però jo no sóc d’aquesta manera.
Vostè prefereix potser una feina més discreta.
Em passo moltes hores al despatx i dir sí quan penso que no, no ho he sabut fer mai. Algú diu que sóc el qui talla el bacallà i no sé si això és bo o és dolent. Però el que sí tinc clar és que la política municipal de la meva ciutat des que vaig entrar amb 32 anys fins ara, és el que a mi més em satisfà. I quan em pregunten per què ho faig, doncs dic perquè en gaudeixo moltíssim. Jo ho feia quan estava a l’oposició, així que quan passes a ser Alcalde, encara ho vius més.
Malgrat que no es considera, com ha dit, excessivament simpàtic, alguna cosa haurà de tenir que expliqui la seva longevitat política.
Bé, quan dic que no sóc simpàtic, em refereixo a que no sóc una persona que tingui facilitat per anar a buscar a la gent i estar-s’hi al darrere per dir-li les coses. Penso que ser Alcalde ha de ser alguna cosa més que això, i per a mi no deixa de ser una satisfacció, perquè tens unes responsabilitats molt serioses. En el meu cas, i després d’acumular experiència i coneixements, penso que s’arriba a un moment en què les coses s’entenen en la seva justa mesura i prens decisions independentment de qui hi pot haver al darrere.
A què es refereix?
Doncs que vivim uns temps en què tothom està enfadat i la culpa sembla que només és dels polítics. I penso que la política municipal és aquella que pot salvar aquesta imatge. La immensa majoria de gent que treballa pels pobles és honrada, especialment la dels que són petits i mitjans. No hi ha sous elevats, ni retribucions considerables, i l’objectiu és treballar pel lloc on vius. Segur que ens equivoquem, és clar, però com tothom qui intenta fer bé la seva feina.
Malauradament, sembla que només ens quedem en una part d’aquesta visió.
Si, i jo era el primer que pensava que la política municipal podia estar al marge de totes les corrupteles que hem viscut als darrers mesos i es veu que no. Que això passa a tot arreu i amb tots els colors polítics. Però li vaig a dir una cosa.
Quina?
Vivim en un sistema en el que qui no és honrat, qui fica mà al calaix, qui prevarica o qui afavoreix uns respecte uns altres, acaba malament. Perquè una molt bona part de tots aquests comportaments acaben als tribunals. Així que, sí, ens escandalitzem per tot el que surt als diaris, però també és cert que tard o d’hora s’acaba fent justícia.
Centrem-nos una mica en Tàrrega. En tots aquests anys en què s’ha dedicat a la política, haurà vist molts canvis.
És cert. Tàrrega és una ciutat que ha experimentat un creixement demogràfic molt important, i ho dic perquè molts cops un ajuntament fa o deixa de fer en funció en bona part del ritme de creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat. Tàrrega té uns 16.700 habitants, amb un creixement sostingut en els últims quinze anys, i ha passat a ser ja la segona ciutat de Lleida després de la capital.
Resulta ben significatiu.
A més, en aquests últims anys també hi ha hagut l’aprovació del POUM, la qual cosa ha significat unes espectatives de creixement urbanístic elevades. Un element que va coincidir amb la bombolla immobiliària i que va permetre acabar les edificacions que estaven planejades.
Algun projecte important en aquest pla urbanístic?
Uns quants. Al 2005 vam acceptar ubicar al terme municipal un centre penitenciari, que s’havia de començar a construir aquest 2010 i que haurà de generar 500 llocs de treball. Però hi ha hagut la necessitat de planificar nous equipaments i inversions, algunes d’elles obligades: una segona llar d’infants i la conversió de la N-II en un eix cívic i comercial. Aquesta és una obra d’onze milions d’euros, i es convertirà en el carrer principal de la ciutat. Tot això ha generat un considerable esforç econòmic amb subvencions importants per part del Ministeri, de la Generalitat, i el 24% dels veïns.
Deu haver oposició.
Sí, això està generant queixes per les obres perquè no hi ha estacionament i els comerciants estan preocupats. En el seu moment, ja ho vam informar però ja se sap que mentre es fan les obres tot està com provisional. Entenc que hi hagi aquest neguit però això ho fem amb la clara idea de no haver fet una remodelació simple, i sí apostar per ciutats per a que la gent hi convisqui i hi passegi.
Són una ciutat important i capital de comarca, a més.
I amb una trajectòria comercial molt important de tota la vida. Així que ha de ser aquest model el que hem de tenir, per potenciar el comerç de ciutat i estar en condicions per ser competitius en un futur disposant d’equipaments, institucions i comerç. També per altra banda era imprescindible convertir aquesta carretera en el gran carrer major del segle XXI.
Les remodelacions mai estan exemptes de polèmica.
És cert, però aquí hi haurà una plataforma única, amb prioritat pels vianants, circulació a 30, i sense estacionament de vehicles. Quan fas aquesta mena d’apostes, entenc que la gent ho pugui criticar perquè es generen problemes, però està pensada a mig termini per a que Tàrrega tingui un centre comercial com no ha tingut mai.
Les bones comunicacions sens dubte ho afavoriran.
Sí, l’àrea d’influència de Tàrrega va més enllà del que és la comarca de l’Urgell, com la Segarra, i una part de la Conca de Barberà. I això de sempre. El fet d’estar en la cruïlla de l’A2 i la C14 fa que estratègicament Tàrrega tingui una situació privilegiada.
I no només el comerç és un atractiu. Urbanísticament, Tàrrega és molt atractiva.
Tenim un gran avantatge: ja era una ciutat plenament burgesa al segle XIX i això es nota perquè al tenir un sector comerciant important ha fet que no sigui exclusivament agrari. També tenim un altra avantatge: un bon casc antic que s’ha conservat en el temps.
Representa un patrimoni important.
La majoria dels cascs antics del país s’han convertit en zones urbanes que han quedat despoblades pels autòctons per ser substituïdes per fluxos d’immigració que amb d’altres factors, han anat degradant la zona. Aquí no, aquí hi continuen vivint les mateixes famílies. I els nouvinguts i immigrants estan territorialment molt distribuïts, perquè han anat a buscar llocs on els lloguers són més barats.
Això deu afavorir la integració.
Exacte. Menys situacions problemàtiques, i una població escolar més ben repartida que està tant a les escoles públiques com a les concertades. Tot i així, el percentatge d’immigrants que tenim és alt: un 22%, i això que és de les ciutats de l’entorn que té la taxa més baixa.
Tot i els problemes inherents a la política municipal, sembla que està content de ser Alcalde.
Miri, jo sempre dic que en aquesta vida costa més saber perdre que saber guanyar. I com que en política he perdut més vegades de les que he guanyat, d’aquesta mena d’experiència ja en tinc. I encara que porto 26 anys fent política municipal, també penso que en cap cas és una professió, sinó que és una activitat universal, tothom fa política. Els que d’aquesta feina en fan una professió penso que s’equivoquen.
Doncs no són pas pocs, precisament.
Ells són els que contribueixen a que es parli d’aquest servei com si fos una classe. A veure, sóc conscient que des de la restauració democràtica, hi ha hagut molta gent que només ha viscut d’això però em penso que ha de ser quelcom més. Miri, amb els anys que porto en aquest tema, sou, el que es diu sou una mica de veritat només fa set anys que en tinc. I en sóc conscient que d’aquí a un any i uns mesos hi torna a haver eleccions, i llavors, ja veurem.
Ganes no li’n deuen faltar.
Efectivament. De moment, tinc la sensació que el camí continua funcionant com sempre. Tinc 58 anys, i a mi m’agradaria continuar. De totes maneres, els que ara fem política a Tàrrega pertanyem molts a una mateixa generació, hem estat d’esquerres o progressistes, i aquestes coincidències ens han portat a treballar junts. En tant de temps n’hi ha hagut de tots colors però els ànims per continuar endavant hi són. Som incapaços d’estar endropits al sofà.
