Celestino Corbacho va aconseguir la setena majoria absoluta del PSC a l’Hospitalet, amb 17 regidors de 27, el 2007, un any abans de marxar al Ministeri de Treball. Ara la successora del carismàtic batlle, Núria Marín, es presenta a les seves primeres eleccions amb el repte de revalidar-la en un dels bastions més fidels al PSC, i un dels pocs on no va ser derrotat el 28-N. Però PP (cinc regidors) i CiU (tres) ja pensen en coalicions. I els cartells de Plataforma per Catalunya han començat a envair el paisatge d’una ciutat treballadora on viu el 16,28% de tots els bolivians a Catalunya. El seu objectiu és donar la campanada el proper 22-M entrant al consistori de la segona ciutat de Catalunya.
L’ombra de Corbacho i un 4,85%: Amb aquests condicionants se sotmetrà l’alcaldessa i alcaldable socialista Núria Marín per primer cop com a cap de llista del PSC a les urnes el proper 22 de maig.
Un 4,85% més dels vots va ser l’avantatge que va aconseguir aquest partit davant de CiU en les darreres eleccions catalanes, el 28 de novembre passat. És una victòria ajustada per una ciutat que és un dels principals bastions dels socialistes, però és una de les molt poques que aquests van aconseguir en els passats comicis catalans. Ara CiU confia en mantenir l’ímpetu d’uns resultats que serien suficients per acabar amb la majoria absoluta del PSC.
L’herència de Corbacho
Marín també se sotmetrà a les urnes sota l’ombra de Corbacho. "Ha vingut l’alcalde", diuen encara alguns veïns de la ciutat quan la visita el que fou un batlle carismàtic. La política que el succeí l’abril del 2008 s’ha esforçat en trepitjar els barris i ha escalat ràpidament en el grau de coneixement dels seus conciutadans: segons l’últim baròmetre d’opinió, publicat el gener, sabien dir qui era la seva alcaldessa un 41,5% dels hospitalencs espanyols. La xifra és similar a la que assolia Corbacho, i ara està per veure si Marín aconsegueix uns resultats electorals similars.
Més enllà de la popularitat de l’alcalde, però, l’ombra de Corbacho també ha acompanyat Marín en les polítiques municipals. I és que la batllessa va assumir poc abans de l’esclat de la crisi les regnes del projecte de ciutat que havia estat dissenyat per Corbacho amb la vista posada en el 2010 a mitjan dels 1990, quan va assumir l’alcaldia en hores baixes després de la dimissió del seu predecessor, Juan Ignacio Pujana, el primer alcalde de la democràcia, acusat (i posteriorment condemnat) per tràfic d’influències.
Els socialistes han maldat per transformar la ciutat satèl·lit en una nova centralitat metropolitana amb projectes ja enllestits, com la Ciutat de la Justícia, d’altres en una fase avançada, com la plaça d’Europa, o que tot just comencen ara, com el Biopolh a l’entorn de l’Hospital de Bellvitge.
No posaven en dubte aquest projecte, sinó la capacitat de Marín de liderar-lo, els tres regidors díscols liderats per José Conde que van mirar de forçar sense èxit unes primàries el gener passat. Marín, que va evitar comentar massa l’assumpte, va parlar amb fets: cap dels regidors díscols forma part de la llista que ha confeccionat.
Una ciutat que ha esgotat "el coixí"
Amb aquesta candidatura la batllessa pretén mantenir les regnes del projecte de ciutat del PSC en l’etapa més dura. I és que ara és quan l’Hospitalet entra en dèficit. Fins fa poc, gràcies als diners estalviats, el consistori havia tancat els comptes amb un romanent que va arribar als 23 milions d’euros el 2006 i va anar empetitint-se fins a 119.000 euros el 2009.
Gràcies a aquests diners i a les ajudes rebudes de la Generalitat abans de les retallades i del fons estatal d’inversions locals que Zapatero va idear però que ara ja ha suprimit, Marín va poder presentar un balanç optimista del seu mandat a mitjans de març. Segons ella, l’Ajuntament havia cobert el 92% de les actuacions previstes en el Pla d’Actuació Municipal i, a més, havia triplicat els projectes previstos en ell.
Ara "el coixí s’ha acabat": així de clara va ser la batllessa llavors. El pressupost del 2010 ja es va tancar amb un dèficit de tres milions d’euros. I, en el debat al ple sobre el d’enguany, el novembre passat, Marín ja va advertir que aquests comptes també serien deficitaris amb molta probabilitat.
Un PP discret
La situació econòmica és, és clar, una de les llances que aprofita sovint el PP per atacar el govern socialista. La situació dels populars és similar a la de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya, a l’altra banda de la capital: lideren l’oposició. I l’Hospitalet és, per tant, una de les apostes del PPC, que en les passades eleccions catalanes va aconseguir a la ciutat 15.814 vots. La seva líder, Alícia Sánchez-Camacho, ja ha visitat la ciutat en diverses ocasions en precampanya i també ho ha fet Mariano Rajoy.
Però mentre el badaloní Xavier García-Albiol és a poca distància del PSC i aspira a esdevenir alcalde amb una dura campanya contra la immigració, el seu homòleg hospitalenc, Juan Carlos del Río, a més distància del PSC, ha evitat ser tan dur en el seu tractament dels nouvinguts. En diverses ocasions ha subratllat que la immigració de la seva ciutat, principalment llatinoamericana, no crea tants problemes com la que, al parer d’Albiol, crea la badalonina, on s’hi ha establert molts gitanos romanesos.
La "capital" de la immigració llatinoamericana
I és que a barris com la Florida, Can Vidalet o la Torrassa, hi viuen 12.316 equatorians, un 15,63% de tots els que són a Catalunya. També resideixen 9.031 bolivians (un 16,28% dels de Catalunya), 4.958 peruans (un 14,18% dels que hi ha al país) i 3.499 dominicans, el 16,02% de tots els establerts a Catalunya. Els marroquins són 5.621, tot i que en aquest cas representen només el 2,40% de tots els que hi ha al país, i 2.899 paquistanesos, el 8,22% dels nous catalans d’aquesta procedència.
La situació no és com a Badalona, però a la segona ciutat de Catalunya, que va adoptar una estàtua anomenada ‘L’acollidora’ com a símbol, el debat sobre la immigració també ha estat candent, especialment en els últims mesos, quan s’han apropat les eleccions catalanes i les locals.
Propostes com la prohibició del burca o la petició que els Ajuntament poguessin vetar l’arrelament i el reagrupament familiar de nouvinguts incívics, una iniciativa que l’alcaldessa de l’Hospitalet va recuperar la setmana després de la derrota del PSC el 28-N, han passat pel ple.
Aquesta última iniciativa es va debatre poc després que Plataforma per Catalunya aconseguís en aquesta ciutat un dels seus millors resultats a l’àrea metropolitana de Barcelona en les eleccions del 28-N: a l’Hospitalet la Plataforma va rebre un 3,94% dels vots. Més que a Badalona (2,63%), Cornellà (2,87%), Sabadell (2,66%), Terrassa (3,34%), Santa Coloma (3,43%), o Sant Boi (3,10%). Ara els ultradretans ja estan encartellant la ciutat amb missatges contra els nouvinguts, i el seu líder local, Daniel Ordóñez, confia en ser regidor la pròxima legislatura.
Conflictes amb els socis d’ICV i d’EUiA
La situació ha provocat diverses crisis en l’equip de govern, que integren no només els 17 regidors del PSC, sinó també els dos d’ICV i d’EUiA. Aquests han destacat en els últims mesos més pels seus desacords que pels seus acords amb els socialistes. I el PSC ha aprovat mocions com la de l’arrelament amb el PP i CiU i en contra dels seus socis. De res ha servit que aquests advertissin que, si els socialistes persisteixen en aquesta actitud, serà ben difícil que pactin amb ells després del 22-M.
Borràs confia en ser "decisiva"
Davant d’aquesta situació, CiU confia en ser "decisiva" passats els comicis. Així ho va dir l’actual portaveu convergent i també diputada al Parlament, Meritxell Borràs, en la seva presentació com a cap de llista, un cop més, a la ciutat. Si ho són o no, dependrà dels resultats del PSC.
