Aquest dilluns, 5 de maig de 2025, la Sra. Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar ha participat en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte ha comptat amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar
- Dr. Miquel Salvador, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Prof. Albert Barenys, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta la convidada i dona la paraula al Dr. Miquel Salvador, que posa en marxa una ronda de preguntes centrades en el bagatge biogràfic, polític i professional de la Sra. Garrido.
L’alcaldessa es presenta a si mateixa com a una persona filla de Mas Roig (Priorat) de 71 anys que, de jove, “feia el que em manaven a casa”, amb independència de les seves aspiracions. Es considera una persona inquieta i independent, molt tenaç, que va aconseguir que els seus pares la deixessin anar a Anglaterra amb 17 anys, a veure uns familiars que allà vivien. Es va formar en estètica i li va quedar la recança d’estudiar Educació Infantil (que va estudiar i completar quan havia complert els 40 anys). També li va quedar la recança de dedicar-se a la política. Es va casar i formar una família, a Sant Pol de Mar, que denomina el “Cadaqués del Maresme”. I va fundar un negoci propi, que després va deixar per poder dedicar-se a l’educació infantil, la seva passió.
Va entrar en política el 1976 a Convergència i Unió. Ha estat militant de base, regidora municipal durant 16 anys, 8 anys alcaldessa, i cap d’oposició el 2019 per un acord dels rivals. El 2023 va tornar a accedir a l’alcaldia. També ha estat 4 anys consellera comarcal en dues legislatures diferents i presidenta local de Junts i Convergència. Mentre va ser consellera comarcal de medi ambient, va promoure que la depuradora de la comarca fos visitable per part dels alumnes de les escoles i institut del Maresme, a fi que poguessin entendre millor les conseqüències del canvi climàtic. Considera la política com una vivència emocionant, que “dona l’oportunitat de gestionar moltes coses del país”.
Atesa la seva vivència personal, recomana els joves presents que estudiïn i es formin en allò que més els agradi.
En Dr. Salvador demana una descripció sobre el municipi, i en quin moment es troba. La Sra. Garrido defineix Sant Pol com el “Cadaqués del Maresme”, amb paisatges de mar i de muntanya; amb una platja canviant i diferenciada de la resta de les de la comarca. És un poble de 6.000 habitants en què “tot són pujades i baixades”, amb carrers estrets, però molt confortable. El poble està ple de cultura i històries representades en el folklore (els gegants, el ball de les almorratxes), que vivia antigament de la pesca i la pagesia, i actualment de la indústria i el tercer sector. També hi ha molta producció i inquietud per l’art.
També, en aquesta part de la intervenció, la Sra. Garrido diu que la política local “no té a veure amb la política a nivell nacional” i que és “apassionant”. Recomana als estudiants presents que practiquin la política, especialment, en el poble o ciutat en què visquin. Afirma que són persones que estaran molt ben preparades i que cada vegada hi ha més espai pel jovent a la política.
Els recomana que, més enllà de les sigles, mantinguin la independència política i la prioritat pel poble. També diu que “el polític ha de fer de polític” i treballar per la població que defensi. I recorda que, en el passat, “les dones ocupaven un segon pla de la política, o bé ocupaven unes jurisdiccions poc rellevants”. En canvi, quan va ser alcaldessa va crear una “llista cremallera” que alternava entre homes i dones. El seu grup consistorial té una edat mitjana inferior als 40 anys i és paritària.
També adverteix els alumnes del fet que la política local “demana unes esquenes amples”, i que marca la diferència entre els polítics apassionats i els que només volen progressar. Als pobles, diu, no hi ha manera d’escapar-se del “ara que et veig…”. Cal posar emoció en la praxi política.
A continuació, el Prof. Albert Barenys caracteritza el nombre de regidors reglamentaris: 13. L’alcaldessa explica que aquesta dada va alternar-se una mica, perquè durant alguns mandats la població oscil·lava entre més i menys de 5.000 persones. El pressupost anual actual és de 12,5 milions d’euros, que quadruplica la població als estius, cosa que els porta a prestar més serveis.
Preguntada pel paper de les institucions supramunicipals, l’alcaldessa diu que “l’essencial és saber gestionar molt bé les coses” i que totes les regidories demanen un gran pressupost, però que és l’alcaldessa la que ha de fer de “directora general” i verificar que els diners es dediquen al que s’han de dedicar. Destaca el paper de la Diputació, que gestiona la recaptació dels imports municipals i que fa un retorn molt important als ajuntaments. La Generalitat, diu, té un paper una mica contradictori en tant que ofereix diners a través del PUOSC, però també imposa una sèrie de condicions que impliquen despesa. Posa l’exemple de la imposició d’un institut-escola amb batxillerat que, preveu, “serà un desastre”, perquè impedirà tenir formació de mòduls professionals. “Un institut 100% vindria finançat per la Generalitat. Un institut-escola, no”.
També el professor Barenys li pregunta l’opinió sobre la llei no implementada de Vegueries. La Sra. Garrido diu que “vam tenir una gran oportunitat el 1 d’octubre que no vam saber aprofitar”. Les coses, diu, canvien cap a pitjor, i generen indefensió entre la població perquè “cada vegada que entra un color polític al Govern, canvien les lleis i les normes”. I considera que el Maresme és una comarca dual, que està partida entre dues influències: la gironina i la barcelonina. D’Arenys cap al sud, “som més metropolitans”. Al nord depenem més de La Selva.
Preguntada per l’estructura professional de l’Ajuntament, recorda que té 100 persones treballant, de les quals 21 són policies locals, 15 o 16 són de l’Escola Bressol, i tota la resta hi ha personal de brigada, auxiliar, secretaries, etc. Només la neteja està externalitzada. Considera que la relació amb secretaris i interventors “és com jugar a la ruleta”, segons la persona que “et toqui”. Qualifica la seva figura com una persona de gran poder, que hauria d’ajudar la funció dels electes, però que no sempre ho fa. Els habilitats, admet, tenen una funció semi-directiva i, per sort, diu, “la distribució dels secretaris es farà aviat des de la Generalitat”. Parla de les inconveniències de la precarietat jurídica en la situació dels secretaris.
En aquest moment, s’obre un torn de paraula entre els alumnes.
Un alumne li pregunta com és la gestió de la diversitat geogràfica i la integració de persones nouvingudes al seu municipi. La Sra. Garrido explica que, en efecte, hi ha moltes persones que venen d’altres països i que se’ls ofereixen cursos de català i “parelles lingüístiques”. Recorda la necessitat d’aprendre la llengua local per poder integrar-se bé i que, en la seva infantesa, no va poder estudiar-la perquè estava prohibit, però que va tenir l’interès de fer-ho de més gran. Ara, “els ajuntaments tenim aquesta obligació” de donar eines a petits i a grans.
D’altra banda, explica, hi ha altres problemàtiques: persones que no tenen habitatge, o feina, i que causen incidències per obtenir diners d’algun lloc. Diu que aquest “és un terreny pantanós” en què no qualsevol ajut és vàlid. Explica que estan assumint una gran despesa en oferir una targeta-moneder a persones necessitades. “La llista és enorme” i les persones beneficiàries de les meses d’emergència, indicades per la Generalitat, estan ocupant recursos que estarien destinats a la població local.
El mateix alumne pregunta sobre la relació amb la Generalitat. L’alcaldessa diu que és fluida i que ella no té problemes amb els diversos governs, tinguin el color que tinguin, perquè és la seva obligació tenir bona relació.
Una alumna pregunta si hi ha alguna eina per protegir la continuïtat dels projectes iniciats pels alcaldes en mandats previs. La Sra. Garrido diu que no i que “aquesta és la gran desgràcia de la política municipal”. Molts projectes estratègics, explica, no avancen perquè canvien els governs. Posa els exemples de l’escola pública, l’enllumenat del passeig marítim, etc. que s’han decidit per part d’un govern, però que el govern següent no ha volgut continuar. “Només presentar el projecte ja implica una gran despesa. I si no es continua, els diners se’n van a la paperera”.
Un alumne pregunta si és positiu el que la població es quadrupliqui en temporada alta. L’alcaldessa diu que molts dels habitatges del municipi són segones residències i que tothom té dret a tenir-ne una, si vol. Explica que hi ha pocs hotels disponibles i molts habitatges d’ús turístic que estan emprats per estudiants durant l’hivern. L’augment de població estacional genera despeses addicionals, especialment, en la gestió d’escombraries i residus.
Un alumne pregunta sobre els recursos disponibles dels municipis per fer front a necessitats que no són de la seva competència. L’alcaldessa diu que aquest és un altre drama. No entén, per exemple, que la gestió de la platja depengui de l’Estat, però que la neteja i el manteniment de la platja, les dutxes, etc. les pagui el municipi, i enumera diverses anècdotes recents.
Un alumne pregunta sobre de quina manera es pot lluitar per l’independentisme des d’un ajuntament. L’alcaldessa admet que “mai” s’hauria pensat “tenir un 1 d’octubre el 2017”. I creu que l’èxit del que es va aconseguir va dependre del “secretisme i la bona organització”. Recorda nombroses anècdotes d’aquell dia, com ara demanar-li a un regidor que la portés a una altra localitat a recollir les urnes per a la votació i amagar-les a casa, o nomenar “una responsable no política per a l’organització de les eleccions”. També diu que l’Ajuntament va oferir les portes obertes, activitats culturals a les instal·lacions municipals: biblioteca, escoles, etcètera, i parlar amb molt de secretisme tot el dia. Pronostica que “un dia arribarà la independència” i que primer ha d’anar la voluntat democràtica i després els partits polítics.
Un alumne pregunta sobre la gestió de la població envellida i amb discapacitats a la localitat. L’alcaldessa diu que quan van posar en marxa l’escola bressol, a Sant Pol van anar-hi a residir moltes parelles joves que van fer baixar la mitjana d’edat. No obstant, tenen moltes activitats per a la gent gran: activitat física, lleure, sortides, reunions i berenars.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per finalitzat.
