El socialista alerta que la "tensió" independentista "desestabilitza" i "no juga a favor dels empresaris i de l’economia"
Pere Navarro, al dinar de la Cambra de Comerç.
Barcelona (ACN).- El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha aprofundit aquest dilluns en la seva proposta d’Espanya federal. En una conferència-dinar organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, Navarro ha reclamat "reformular" el pacte "constituent" del 1977 que va donar com a resultat l’estat de les autonomies. El socialista ha demanat, així, un sistema "federal asimètric" on Catalunya pugui tenir un "tracte bilateral preferent", amb competències i nivells d’autogovern per sobre de les d’altres comunitats. Davant d’un 200 empresaris, a més, Navarro ha alertat que la "tensió" independentista crea "desestabilització" i "no juga a favor dels empresaris, de l’economia" i de la recuperació de la crisi.
"Per a mi només hi ha una via i es diu federalisme", ha reiterat Pere Navarro davant la Cambra de Barcelona. I és que el socialista ha volgut aprofitar el moment per desenvolupar la seva idea d’Estat, que va explicant com a alternativa per frenar l’independentisme. El primer secretari del PSC ha detallat que la seva fórmula passa per reformar l’estructura estatal, establint un "reconeixement nacional de Catalunya a partir d’un tracte bilateral preferent". D’aquesta manera, Navarro assegura que es permetria establir una "consolidació d’un nivell d’autogovern ampli i la participació directa de Catalunya en la formació de la voluntat de l’Estat".
"Aquest és un futur viable. Renovar el pacte federal constituent", ha dit Navarro, remuntant-se a l’acord que el 1977 va donar com resultat l’actual estat de les autonomies. I és que pel socialista, "el poble de Catalunya demana poder decidir. I per fer-ho cal poder renovar el pacte que va donar lloc a l’autonomia de Catalunya, el pacte constituent de l’autonomia catalana previ al pacte constitucional". Navarro, a més, considera que aquell "va ser un pacte veritablement federal, basat en la unió en llibertat", i ara cal tornar a aquest punt per reformular l’estructura que ha acabat en un ‘cafè per tothom’.
Conscient dels recels que alguns sectors tenen, Navarro ha volgut donar tracte de normalitat a la seva proposta de reforma, al·legant que "fins i tot alguns dins el PP volen reformar l’Estat". Pel que fa, però, al caràcter que hauria de tenir, el socialista ha estat molt clar. "Per construir un estat federal, hem de fer que els que el constitueixin estiguin còmodes. A Espanya hi ha comunitats que volen més autogovern i altres no en tenen tant", ha dit, per concloure que "un federalisme asimètric és el que correspon".
Pere Navarro ha volgut aprofitar la presència dels empresaris de la Cambra al seu acte per deixar-los clar quines són les conseqüències que, per ell, tindria una possible independència per Catalunya sobre l’economia i l’empresariat. "L’economia catalana necessita estabilitat i horitzons clars per poder tornar a créixer", ha dit, tot preguntant-se "com podem anar a buscar inversions si no tenim clar quin estatus volem per a Catalunya en relació a Espanya i en relació a la Unió Europea? Quins capitals volem atraure enmig d’una transició permanent?". I és que per Navarro, les empreses catalanes "no volen incerteses polítiques, ja en tenen prou amb les incerteses econòmiques. Les empreses catalanes necessiten suport del govern de Catalunya i suport del govern d’Espanya. I això només ho aconseguirem a través del pacte, i no de la ruptura".
Amb aquests arguments, Pere Navarro ha intentat fer veure a l’empresariat que la "tensió" independentista "no beneficia al negoci i a l’economia". "La desestabilització, el conflicte permanent i obert, més en temps de crisi, no juga mai a favor ni de l’empresari, ni de la confiança en la nostra economia i per tant, ni de l’ocupació, ni de la inversió i el creixement", ha conclòs.
Els Jocs Olímpics no s’haurien fet a Barcelona sense Espanya
Per últim, Pere Navarro ha especulat també amb com hauria estat Catalunya en els darrers anys sense Espanya en altre àmbits. En aquest sentit, el socialista ha llençat la pregunta sobre una de les grans fites de les darreres dècades. "S’haurien celebrat els Jocs Olímpics -del 92- a Barcelona si no hagués format part d’Espanya?", ha dit, tot responent clarament que "probablement no".
