Joan Pou

Alcalde de Massanes

Deutes eixuts

“No hem d’estar orgullosos de tenir els diners al banc”

L’estabilitat econòmica i la seguretat són les preocupacions del reelegit alcalde de Massanes
0
4910

Des de 2014 i fins ara, en Joan Pou és l’alcalde de Massanes. Acaba de revalidar el mandat en els darrers comicis municipals. Avui visitem la comarca de La Selva per conèixer en detall la vida d’un poble de 800 habitants.

Vostè fa nou anys que és l’alcalde i acaba de revalidar el càrrec. Expliqui’ns qui és i com va entrar en política municipal…

Soc massanenc de tota la vida, nascut el 1976 i agent de la propietat immobiliària. Formava part (encara ara en formo) d’una associació del municipi. Durant una festa major, per les ganes de fer coses pel municipi, em van proposar ser el cap de llista. M’ho vaig prendre com un repte i vaig acceptar. Ara estem aquí.

Quan li van fer la proposta?

El 2007. I va ser el primer cop que ens vam presentar. Però només vam obtenir un regidor. El 2011 en vam treure dos. I després, a poc a poc, vam anar pujant. El 2014 havíem arribat a l’acord de dividir-nos l’equip de govern amb una altra formació política. Però l’equip va dimitir i l’acord no es va consumar. Així que, com que érem la llista més votada, vam assumir l’alcaldia amb només dos regidors.

D’això ja en fa 9 anys. Quina valoració personal fa de tot aquest temps? Què n’ha après?

El repte ha estat molt important. L’Ajuntament estava en números vermells i hem aconseguit revertir la situació a partir de molt de treball dur i subvencions. Ara estem en la situació correcta. No ens cal apujar l’IBI, i ens podem permetre abaixar-lo. De cara a la població, la situació canvia molt.

L’Ajuntament estava en números vermells i hem aconseguit revertir la situació a partir de molt de treball dur i subvencions

Personalment, què li ha aportat ser l’alcalde?

Doncs molts reptes del dia a dia. Aquest és un municipi de poc més de vuit-cents habitants i costa molt aconseguir una subvenció per a qualsevol projecte. Parlem d’imports de 100.000 o 120.000 euros, que ens costen molt d’aconseguir. Cal tenir molt ben pensats els projectes i justificar-los molt bé. Quan ho aconseguim, la satisfacció és molt gran.

Quin és el seu estil de fer política?

Em considero molt amic de tothom. Escolto i parlo amb tothom. Hi ha gent que pensa com jo i d’altres que no, però cal atendre totes les persones. Més, en un poble petit, on has de ser proper.

De vegades, la gent més propera em diuen que soc presidencialista, que m’agrada controlar-ho tot i trobar solucions.

I és veritat, o no?

En part. A mi m’agrada involucrar-me en totes les coses, fins i tot en el que fan els regidors. Un alcalde ha d’estar sempre informat i ha de saber en tot moment tot el que s’està fent. Més, en un poble petit. A més, m’agrada donar l’opinió.

Ara bé, tampoc m’agrada l’excés de protagonisme. I en cap d’aquestes legislatures hem fet cap inauguració, perquè no m’agrada. Crec que la gent ha de poder veure tot el que s’ha fet amb els seus propis ulls, no pas perquè hi hagi una festa que ho faci visible.

Un alcalde ha d’estar sempre informat i ha de saber en tot moment tot el que s’està fent. Més, en un poble petit

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?

Una és de 2014, de quan era una mica més jovenet. De quan vaig trobar-me fent d’alcalde del municipi quan, potser, no era el millor moment econòmicament parlant. Les altres fotografies són de la rosada i de la matança del porc. Avui en dia pot semblar una activitat una mica violenta, però en altres èpoques era molt popular. Jo col·laborava amb l’associació i els meus pares.

En la passada legislatura va passar per uns aiguats i una pandèmia.

No ho podíem preveure, ni estava escrit en cap manual. Tampoc n’hi ha cap per ser alcalde. La passada legislatura va ser molt complicada. Primer, amb el temporal Glòria, que ens va afectar moltíssim. Després, amb la pandèmia, ens havíem d’anar informant a través de la televisió. I la normativa que ens aplicaven aquí era la pròpia d’una gran ciutat. A més, si el municipi del costat tenia més habitants, aplicaven una sèrie de desinfeccions que a nosaltres no ens estaven obligades. Però ho fèiem igualment, per evitar l’estrès de la gent. Va ser tot molt complicat.

Expliqui’ns com és Massanes. Quin tipus de municipi és?

Un municipi petit, de gent tranquil·la, amable i noble. Estem entre el mar i la muntanya, en una zona privilegiada a la vora de Girona i de Barcelona, gràcies a l’autopista. És una zona ideal per a viure-hi tranquils, en plena natura i amb tots els serveis.

I la gent local com és?

Persones treballadores. Hi ha qui es dedica a la indústria i als serveis, dins i fora del municipi. Com li deia, són persones nobles i honrades. També n’hi ha de més guerrers, com a tot arreu.

Els massanencs i massanenques són persones nobles i honrades. També n’hi ha de més guerrers, com a tot arreu

Coses bones i dolentes de Massanes?

Una de dolenta és que estem molt disseminats. La població la tenim dispersa. I això ens impedeix tenir una major cohesió o fer que les persones s’involucrin en les activitats. Però anem fent polítiques per integrar tothom.

I pateixen problemes d’habitatge?

Doncs fins ara, no. Però darrerament no s’ha construït gaire i si algú vol venir a viure aquí, ja sigui d’e compra com de lloguer, pot tenir dificultat en trobar habitatges disponibles a un preu raonable.

Quins són els indrets més emblemàtics del municipi?

Aquí agrada molt el pont penjat. És una construcció de 1923 que uneix un barri que antigament estava separat per un riu. Avui en dia, amb la sequera, aquest riu ja no porta aigua. El temporal Glòria va malmetre el pont i el vam haver d’arranjar recentment.

A banda, tenim l’ermita de Sant Roc, en un dels punts més elevats del municipi. Des d’allà s’hi veu la fortalesa d’Hostalric, a la vall de la Tordera. Durant el setge del Francès, el castell d’Hostalric va patir incendis i enderrocs. La població d’aquell temps el va reconstruir.

També hi ha una construcció a la Masoveria de Quadres, obra de Puig i Cadafalch. És una biblioteca però ara mateix no és visitable. Estem tramitant que es converteixi en un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), cosa que en faria possibles les visites.

Quina és la situació actual de l’Ajuntament, en quant a economia?

Estem en un bon moment. Tenim romanents de tresoreria importants i la situació ha canviat molt de quan vam entrar. Ara ens podem permetre baixar els impostos de cada ciutadà, en un moment en què altres municipis els han de mantenir o apujar. Hem guanyat molt. I això ens dona també tranquil·litat, perquè a l’hora de demanar subvencions, nosaltres podem aportar una gran de diners. Abans, no podíem fer-ho.

Ara ens podem permetre baixar els impostos de cada ciutadà, en un moment en què altres municipis els han de mantenir o apujar

Durant aquests anys, quines han estat les seves prioritats?

Precisament aquesta: eixugar el deute. Superava el milió d’euros, que és l’equivalent al pressupost anual. I calia fer altres coses, perquè la gent demana serveis en el dia a dia, i el pagament de les nòmines municipals. Al banc, vam passar de tenir 10.000 euros, a tenir-ne més d’un milió.

No hem d’estar orgullosos de tenir diners al banc, però ara ens venen alguns reptes importants que hem d’assumir.

Per exemple?

Tenim algunes urbanitzacions sobre les que l’Ajuntament té la propietat, però que encara no n’ha fet la recepció. Haurem de fer front als seus pagaments. Això significarà tirar endavant amb alguns serveis i necessitats.

Quina és l’estructura de l’Ajuntament?

Tenim una secretària-interventora i els regidors i regidores. Cadascun té unes tasques diferents i ens reunim molt sovint per despatxar els temes.

Hi ha algun projecte de promoció econòmica?

El nostre punt fort és el polígon industrial. Hem fet molts esforços en els darrers anys per resoldre problemes de tota mena: elèctrics, d’aigües residuals… Finalment, ara tenim indústries molt grans, de nivell europeu, que creen molts llocs de treball. I estem instal·lant una empresa d’assemblatges metàl·lics molt important.

Tenim indústries molt grans, de nivell europeu, que creen molts llocs de treball

Quin ha estat el seu millor moment al capdavant de l’alcaldia? I el pitjor?

El pitjor va ser quan van decretar el confinament. Tot i que el temporal Glòria també va ser molt dolent. El confinament va crispar moltíssim la gent i ens va agafar a tots els municipis en fora de joc.

Nosaltres tenim 26 quilòmetres quadrats de terme i només 800 habitants. Tenim una ocupació per quilòmetre quadrat molt baixa i l’aplicació normativa era distinta de la dels municipis veïns. Nosaltres no teníem supermercats al municipi i la gent bé que havia de comprar per alimentar-se…

D’altra banda, de moments bons n’hi ha hagut molts. Però el que més em va agradar va ser el del cinquantè aniversari d’homenatges a la vellesa. És una tradició molt emocionant.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en què coincideixen? Quins problemes troben en comú?

Tots estem preocupats pel mateix: la seguretat. Els municipis petits no tenim policia local i a la comarca de la Selva ens trobem una mica desemparats. Ara estem posant càmeres de vídeo-vigilància, però això també vulnera una mica les llibertats dels ciutadans.

I la fibra òptica també és un altre tema. Ens falla una mica en el món rural i les telecomunicacions resulten complicades. També ho són en la cobertura mòbil. Estem al 2023 i no és cert que tothom tingui el mateix accés.

Tots estem preocupats pel mateix: la seguretat. Els municipis petits no tenim policia local i a la comarca de la Selva ens trobem una mica desemparats

Com és el seu dia a dia, com a alcalde?

Depèn del dia. Hi ha cops que et falten les hores i dies que tens temps de passejar per veure com estar el municipi. El dia a dia són reunions, visites, trucades i anar amunt i avall.

La seva dedicació és d’un 100%?

Gairebé. És propera al 100%. Als municipis petits estem al 75%, tot i que la nostra dedicació és potser d’un 150% o un 200%, perquè ets alcalde les 24 hores. Tothom sap on vius i quasi tothom, si no sap el telèfon, es busca la vida per saber-lo.  

Tothom sap on vius i quasi tothom, si no sap el telèfon, es busca la vida per saber-lo

Segons que ens explica, Joan Pou va acceptar encapçalar una llista electoral municipal durant una festa major. Ho va fer per amor al poble i en un moment en què les finances locals estaven molt malmeses. Poc a poc ha aconseguit revertir la situació. Home pràctic i directe, li agrada estar informat de tot el que passa al poble i dir-hi la seva. Potser per això sent que té una dedicació propera al 150% de la jornada laboral. En els temps lliures, si n’hi ha, té la professió d’API. No li agraden les inauguracions: prefereix que la gent s’assabenti de les obres un cop ja funcionen, i no pas gràcies a cap anunci o celebració.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre: n’hi va haver un de Quim Monzó que em va impactar. No en recordo el títol.
  • Una pel·lícula: La versió d’Evita de Madonna.
  • Una cançó: no soc gaire de cançons.
  • Un plat de cuina: mentre no sigui de llegums, qualsevol cosa.
  • Una beguda: durant la Covid, em vaig viciar a la Coca-Cola.
  • Un país:
  • Un viatge que hagis fet o que t’agradaria fer: L’últim que he fet ha estat a Santorini.
  • Un esport: M’agrada molt el tenis, però des del sofà.
  • I el que més valora d’una persona: La sinceritat.

 

Massanes

El portal web municipal ens diu que Massanes, a la part interior de la comarca de La Selva, té un terme de 25,7Km2 d’extensió i terrenys accidentats i plens de boscos que faciliten la dispersió dels seus habitants i barris. Situat el terme a l’esquerra de la Tordera i a la dreta de la riera de Santa Coloma, té com a veïnes les localitats de Riudarenes, Maçanet, Fogars, Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu. L’activitat econòmica està liderada per un important polígon industrial que dona feina a moltes famílies. El municipi es troba molt ben comunicat i a poca distància, en temps, de Girona i Barcelona.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.