Entrevistem Joško Klisović, president de l’Assemblea de la ciutat de Zagreb i ponent de l’opinió del Comitè de la Regió sobre la governança del Pacte Verd, per discutir què hauria de fer la UE per garantir que el Pacte Verd sigui implementable a nivell local.
Joško Klisović, antic diplomàtic i actual president de l’Assemblea de la ciutat de Zagreb, és alhora idealista i pragmàtic. Quan parla del pacte verd europeu, s’il·lumina amb entusiasme i expressa grans idees per a una agenda global que no només abordarà el canvi climàtic, sinó també la desigualtat, la injustícia i la pobresa. Amb una àmplia experiència representant Croàcia en qüestions de desenvolupament sostenible a les Nacions Unides, somia amb l’Acord Verd Europeu com a agenda pilot per a un Pacte Verd Global, que pugui abordar simultàniament tots els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU i fer front a la crisi climàtica d’una manera global. nivell global.
Al mateix temps, Klisović està fermament fonamentat en la realitat. Com a cap de l’Assemblea de la Ciutat de Zagreb, s’enfronta als reptes quotidians d’implementar mesures concretes del Pacte Verd a la seva ciutat, inclosa la gestió de les conseqüències de les tempestes destructives de l’estiu passat. Sap de primera mà el que es necessita per implementar una agenda tan ambiciosa a nivell local i té suggeriments concrets per fer-ho realitat.
Aquesta doble perspectiva l’ha posicionat de manera única per liderar l’Opinió del Comitè de la Regió[1] sobre la revisió de la governança del Pacte Verd Europeu, titulada “Una governança multinivell per al Pacte Verd: cap a la revisió del reglament de governança”. Les seves recomanacions tenen com a objectiu ampliar i “la prova local” alhora del Green Deal. L’objectiu final: assegurar-se que sigui implementable, que, afirma clarament, és el que farà o trencarà el Green Deal.
En la nostra conversa amb Joško Klisović, aprofundim en la governança actual del Pacte Verd de la UE, què cal canviar i per què. Tot i que la seva visió és gran, els seus suggeriments són específics.
Què t’agradaria que esdevingués el Green Deal en les properes eleccions europees i sota la nova Comissió?
Joško Klisović: M’agradaria veure un compromís renovat amb el Green Deal, amb un èmfasi més fort en la consolidació de totes les polítiques rellevants sota el seu paraigua per a una major coherència. Això implica garantir que el progrés en un domini no perjudiqui un altre involuntàriament. La Comissió hauria de centrar-se en la creació d’un pla coherent que combini desenvolupament econòmic, protecció del medi ambient i adaptació al canvi climàtic alhora que tingui en compte els impactes socials. Hauríem d’ampliar el seu abast per incloure àrees com la salut, les qüestions de gènere i la justícia social. La nova Comissió hauria de mantenir-se molt ferma al costat del Green Deal, defensant-lo com una agenda política que respongui als reptes actuals i futurs.
El primer que cita la vostra opinió és que el Green Deal hauria de ser una “prova local”. Com us sembla un Green Deal “a prova local”? I en què es diferencia de la que hi ha actualment?
Joško Klisović: El Pacte Verd continuarà sent només un pla sobre el paper tret que tinguem un mecanisme d’aplicació sòlid. El que realment vull dir és que necessitem un Green Deal “a prova d’implementació”. Qui ho està implementant? Les entitats locals i regionals, encarregades d’executar directament el 75% de les seves disposicions. Per “provar localment” el Green Deal, hem de garantir que les autoritats locals i regionals disposen dels recursos, tant en termes de personal competent com de finançament.
Falten capacitats administratives: si voleu que les administracions municipals i autonòmiques siguin innovadores i creatives i preparats per a aquestes noves polítiques, cal formar aquestes persones, donar-los coneixements específics.
L’altre problema és el finançament. Tots aquests projectes costen diners. Els fons europeus no sempre són accessibles per a les autoritats locals i regionals, perquè han de passar pels governs nacionals. Quan els governs nacionals i locals són de partits oposats, com veiem sovint a l’Europa de l’Est, sovint es veuen empès a un estira i arronsa. El Green Deal hauria de considerar l’accés directe de les ciutats als fons de la UE o qualsevol altra manera de facilitar que les ciutats puguin obtenir fons per a bons projectes.
I això ens porta a l’essència de la meva Opinió: com potenciar la col·laboració i la cooperació entre els nivells local, nacional i europeu, perquè només així es pot gestionar correctament tot el procés. Creiem que les autoritats locals i regionals que supervisen la implementació (la feina, si puc dir-ho) no són degudament consultades per definir polítiques, objectius, mesures, plans d’acció i estratègies. I després s’enfronten a l’expectativa que haurien d’implementar, quan ni tan sols se’ls va preguntar què necessitaven per implementar.
I això és el que vam veure com un defecte principal del sistema de govern actual. I a l’Opinió, teníem un parell de propostes sobre com esmenar aquest error.
Quins són els vostres suggeriments per revisar el marc del Green Deal per garantir que les ciutats rebin els recursos i les capacitats que necessiten?
Joško Klisović: Les nostres millores proposades impliquen diversos elements clau. En primer lloc, demanem reforçar l’article 11 [del Reglament de governança][2], que realment preveu consultes entre el govern nacional i les autoritats locals. Però a la majoria de països, van complir amb les expectatives. Així doncs, vam pensar que seria bo disposar d’un mecanisme de consulta permanent entre el govern i les autoritats locals, que pogués ser iniciat no només pel govern, sinó també per les autoritats locals quan sentissin la necessitat de consultar o proposar alguna cosa, o expressar el seu opinió sobre on problemes específics amb la implementació.
A més, pensem que els NECP [Plans Nacionals d’Energia i Clima][3] haurien de tenir un capítol específic dedicat a la implementació, on el govern hauria d’especificar quin tipus de suport està disposat a oferir a les autoritats locals en la fase d’implementació: termes de creació de capacitat administrativa i finançament.
Aleshores, vam pensar que seria bo tenir una finestreta única on les autoritats locals poguessin venir i obtenir informació quan ho necessitin, o fins i tot orientació per a les situacions o problemes concrets amb què es troben.
Pel que fa a l’àmbit europeu, hem pensat que seria bo que el Comitè de les Regions, que és representatiu dins les institucions europees dels ens locals i regionals, no només sigui consultat, sinó que es comprometi formalment a consultes que portin a definir polítiques i objectius i documents estratègics, que després són adoptats pel Consell i pel Parlament.
Què creus que cal per dur a terme aquestes propostes?
Joško Klisović: Hi ha diverses maneres, però totes depenen del compromís polític del nou Parlament i de la nova Comissió. Si donen suport de tot cor al Green Deal com a concepte per al desenvolupament integral, no només com a concepte de canvi climàtic o protecció del medi ambient, sinó molt més ampli, molt més ampli, s’haurien d’explorar aquestes vies. No crec que el Green Deal pugui tenir èxit si no inclou aquest component econòmic.
I és per això que defensem i impulsem per alinear el semestre europeu amb el Green Deal. Governança Econòmica amb la governança de Medi Ambient i Protecció del Clima. Sabem com els governs consideren acuradament les recomanacions que reben durant el semestre econòmic de la UE. Així doncs, fem verd el semestre. I sé que la Comissió té això en ment: hi ha un grup de treball sobre això. Així doncs, el que demanem és incloure al nostre representant del Comitè de les Regions en aquest grup de treball, perquè realment l’ecologitzem d’una manera adequada.
Pots explicar què significa “economia del benestar” i per què és important integrar-se?
Joško Klisović: En el context del Green Deal, és crucial ser inclusiu. El Green Deal ha de conciliar diferents polítiques en un marc coherent. El Green Deal no obtindrà un suport generalitzat si es considera que beneficia només a determinades regions o parts d’Europa, aquelles que poden pagar els projectes, i la resta es queden enrere.
El benestar va més enllà dels indicadors del PIB; engloba aspectes econòmics, socials, ambientals i climàtics, entre d’altres. Descuidar qualsevol d’aquests aspectes pot tenir conseqüències devastadores. El benestar proporciona una perspectiva integral del que és essencial perquè els individus, les nacions i la Unió Europea prosperin. Assegura que totes les dimensions de la vida de les persones siguin considerades i equilibrades en un futur més sostenible.
Podria explicar la importància de la “integració horitzontal de les polítiques de la UE”?
Joško Klisović: A nivell local, veiem diverses polítiques que de vegades entren en conflicte. No són només les polítiques; també són les metodologies, els mecanismes d’implementació i els mecanismes d’informació que sovint xoquen sobre el terreny. Per crear un marc coherent, advoquem per la integració horitzontal de les polítiques de la UE. L’objectiu és conciliar diferents polítiques. I per això, hem de trencar les sitges. Si no trenquem les sitges, una política serà més eficient que una altra i llavors és realment incert sobre quin serà el resultat final o si serà satisfactori. Només ens interessa com a ciutadans de la Unió Europea el resultat final: una vida millor per als ciutadans, per a tots nosaltres. El Green Deal realment ha de ser una política paraigua, que inclogui els aspectes socials, ambientals, climàtics i econòmics.
Com poden la UE i els governs nacionals aprofitar el coneixement i l’ambició de les ciutats pel que fa a l’acció climàtica?
Joško Klisović: Aquest és el repte més gran. Ara mateix, la UE ens tracta, les autoritats locals i regionals, com a parts interessades. Però no som una part interessada habitual, com empreses, ONG o altres. Som representants de l’interès públic; som persones elegides pel poble, igual que els governs nacionals i el Parlament Europeu. I hem de ser tractats com a tals.
Ens han de tractar com a representants del poble i ens tracten com a socis iguals a la taula de presa de decisions, igual que els Estats membres. Ens mereixem seure al voltant de la taula quan almenys es considerin aquestes polítiques estratègiques importants. Més respecte per les autoritats locals i regionals.
I, per descomptat, hi ha massa ciutats i regions perquè tots puguin seure al voltant de la taula. Però per això tenim el Comitè de les Regions on podem escollir els nostres propis representants per a les consultes amb el Consell, el Parlament, la Comissió, amb tots els implicats en el procés de presa de decisions.
Com poden la UE i els governs nacionals respectar i implicar millor les autoritats locals i regionals en el procés de presa de decisions?
Joško Klisović: Les autoritats locals i regionals haurien de ser reconegudes com a representants d’interès públic, elegits pel poble. Es mereixen una associació igualitària en el procés de presa de decisions, especialment en polítiques estratègiques. Tot i que no totes les ciutats i regions poden seure a la taula de presa de decisions, tenim el Comitè de les Regions, que representa les autoritats locals i regionals i hauria de participar activament en les consultes amb el Consell, el Parlament i la Comissió. És essencial reconèixer la importància de les autoritats locals i regionals i implicar-les des de l’inici del procés de presa de decisions, més que al final quan calgui la seva implementació.
Després de l’aprovació del dictamen: què ve després?
Joško Klisović: Les properes eleccions europees i l’orientació de la nova Comissió afectaran significativament els propers passos. Esperem que la Comissió i el Parlament Europeu continuïn amb el seu compromís amb el Pacte Verd. I que s’adonen que perquè tingui èxit cal que hi intervenin els tres nivells, i hem de trencar les sitges i conciliar polítiques diferents.
Si s’adonen de la importància del Pacte Verd, si s’adonen que realment podria ser una política paraigua que inclogui aspectes socials, ambientals, climàtics i econòmics: llavors tenim la possibilitat de fer una bona feina. Si no se n’adonen, crec que continuarem com hem estat fins ara.
Creiem que hem estat pràctics i realistes en la nostra opinió, utilitzant les eines existents. No es tracta de reinventar la roda sinó de garantir una base sòlida per al Green Deal. Si la propera Comissió té el mandat d’avançar en el Pacte Verd, les nostres recomanacions són precises: implicar tots els nivells en la presa de decisions, considerar tots els actors rellevants, abordar la capacitat administrativa i garantir un finançament adequat.
I estem parlant de la base. No proposem una tercera fase sofisticada per desenvolupar el Green Deal: només revisar la fundació. Si això no es resol correctament, tot l’edifici acabarà enfonsant-se.
[1] El Comitè Europeu de les Regions (CDR) és la veu de les regions i ciutats de la Unió Europea (UE). Representa les autoritats locals i regionals de tota la Unió Europea i, a través d’Opinions, assessora sobre noves lleis que tenen un impacte a les regions i ciutats (70% de tota la legislació de la UE).
[2] Article 11 del Reglament de governança: el Reglament de governança de la Unió de l’Energia (és a dir, el Reglament de governança) ha redefinit com la Unió Europea i els Estats membres planifiquen i compleixen els objectius energètics i climàtics de la UE. Segons l’article 11 del Reglament de governança, la UE subratlla que tots els estats membres han d’establir un diàleg multinivell sobre el clima i l’energia per aconseguir la transició a l’energia neta i el Pacte Verd Europeu. Més informació.
[3] Segons el Reglament de governança, tots els estats membres estan obligats a desenvolupar Plans Nacionals d’Energia i Clima (NECP) que cobreixen el període del 2021 al 2030. Els NECO són un pilar clau per complir amb els acords climàtics de la UE per al 2030 i impulsar la implementació. del Pacte Verd de la UE i l’objectiu de neutralitat climàtica per al 2050. Més informació.
