Eudald Roca

Alcalde de La Secuita

Distàncies curtes

“Per un poble de 1.800 habitants és impossible complir els requisits administratius de Barcelona”

Gairebé tots els projectes de mandat han estat resolts a La Secuita
0
4101

Trepitgem avui El Tarragonès, per conèixer un municipi de 1.800 habitants i quatre nuclis molt proper a la capital. El seu alcalde, Eudald Roca, porta força anys dedicats al servei públic municipal.

Què el va portar a la política municipal?

Curiosament va ser un petit problema que vaig tenir amb l’Ajuntament, com a veí. Vaig arribar a la conclusió que certa situació molt rígida havia de canviar i això va ser el detonant per entrar en una llista municipal. Vaig sortir escollit regidor, per primera vegada, el 1995.

Des d’aleshores he intentat aplicar el punt de vista del ciutadà a la política municipal. Si més no, el que crec que el ciutadà li demanaria a la gent que administra les coses.

I en tots aquests anys, quin diria que ha estat el seu estil de fer política?

Crec que els veïns em veuen com una persona propera, que els escolta i amb la que poden parlar en qualsevol moment, fins i tot pel carrer. Saben que quan hi ha un problema anem a veure què passa i busquem solucions. De vegades no arriben o no són del gust del veí, però saben que et troben en les petites coses del dia a dia.

També m’agrada treballar planificant a futur, no pas a cop de titular de premsa. A l’Ajuntament parlem molt, tot s’explica, som molt participatius. Apliquem les idees que tenen els veïns i debatem molt amb ells.

M’agrada treballar planificant a futur, no pas a cop de titular de premsa

Li ha tocat governar en uns anys de crisi, darrerament.

Sí. De vegades faig broma amb l’equip i els dic que soc l’alcalde de la crisi. Primer, el mandat de 2003 el vam acabar amb la crisi immobiliària de 2007. Després va venir l’atur. Més tard la Covid i ara la pujada de preus.

Però penso que l’etapa més dura de tots aquests 28 anys a l’Ajuntament ha estat precisament la de la pandèmia. La Covid ha deixat molts projectes penjats i ha fet que la gent s’estigués a casa, sense relacionar-se. Crec que, a la llarga, això portarà canvis importants i més d’un problema psicològic.

De vegades faig broma amb l’equip i els dic que soc l’alcalde de la crisi

Li hem demanat fotografies personals de diverses èpoques. Ens les vol explicar?

En aquesta que us ensenyo estic amb els meus avis quan jo tenia dos anys. El meu avi sempre va ser un referent per a mi, una persona molt estimada, que em va ensenyar moltes coses. Ell venia de pagès i m’explicava com buscar bolets o com caçar cargols. Ell va ser ferroviari i com que estava jubilat quan vaig néixer, vaig passar-hi moltes estones.

A la segona fotografia hi surto vestit de primera comunió, amb els meus pares, en Ramon i la Nati. El meu pare també em va ensenyar molt i em va donar molta llibertat aleshores. Eren els anys seixanta. Ell era empleat de banca i sempre em deixava equivocar-me. Quan jo m’equivocava, ell estava a la meva vora per dir-me: “benvingut a la realitat: ara has après per tu mateix”. Recordo que a la comunió jo volia anar vestit d’almirall, però la meva mare em deia que calia reaprofitar els pantalons, així que la vaig fer de mariner… Som cinc germans i tot i que a casa no faltava de res, tampoc sobrava cap cosa.

En la tercera fotografia vaig vestit de muntanya. L’escalada i l’esquí han estat les meves grans passions, que he transmès als meus fills. Encara ara, a la meva edat, puc anar amb ells a escalar. Es tracta de fixar-se un objectiu, traçar una ruta i aconseguir-lo. L’esperit de llibertat que hi ha a la muntanya no te preu.

I alguna foto relacionada amb l’alcaldia?

En tinc moltes. Si n’hagués de triar una estaria vinculada amb els veïns, perquè l’alcalde ha d’estar al servei dels veïns. El que cal fer és escoltar molt i després buscar solucions pactades amb els veïns, sempre que sigui possible. I si no ho és, explicar-ho bé.

A nivell personal, què diria que li han aportat tots aquests anys d’alcaldia?

A nivell personal he descobert una gran passió. No pensava que enganxés tant. El poder no m’ha apassionat, perquè l’alcalde no en té. El que sí m’ha agradat és treballar per les altres persones des d’un lloc que et permet fer petites coses, i canviar-ne moltes.

Si no hagués existit aquesta passió, no hauria estat tants anys. I crec que els veïns m’ho han reconegut. Si no, m’haurien suspès la gestió. A més, no és pas el treball d’un alcalde sol, sinó el d’un equip de govern, de persones que ajuden, de regidors, i que fan que el poble marxi endavant.

El poder no m’ha apassionat, perquè l’alcalde no en té. El que m’ha agradat és treballar per les persones

Ens pot explicar breument com és La Secuita?

És un municipi situat al Tarragonès, amb quatre nuclis històrics. Tot plegat, som uns 1.800 habitants i cada nucli té les seves característiques especials. Dins d’això, cada persona s’estima el seu nucli d’origen, i de vegades hi ha rivalitats, però no passen de ser meres anècdotes. Entre tots tenim un gran esperit conjunt.

Quins són els nuclis?

Tenim La Secuita, que és el més gran. Seguidament hi ha l’Argilaga, Vistabella i Les Gunyoles, que és el segon més gran.  

Tenen un bon teixit associatiu?

Als pobles petits, concretament a L’Argilaga, Vistabella i Les Gunyoles, hi ha un bon teixit associatiu. Precisament perquè són pobles que no han crescut tant i els veïns se’ls senten més seus. La persona que arriba a algun d’aquests tres nuclis es veu obligada a integrar-se.

En canvi, La Secuita ha canviat molt. Ha crescut força i ha anat concentrant els serveis, amb veïns que provenen d’unes àrees més urbanes. Això dificulta una mica més la integració del veïnatge en les activitats diàries del poble. En tot cas, ho aconseguim més a través de l’escola, que fa d’eix vertebrador. També hi ha associacions, però els costa una mica més progressar que als altres tres nuclis.

I quines coses bones i dolentes podria destacar del municipi?

Una de bona és que tots ens coneixem. Tots sabem si un veí té una necessitat, o una alegria. I tots ho compartim. D’altra banda, una de dolenta és que tots ens coneixem massa. De vegades no t’agrada tant que el veí tingui alegries… Això és una cosa que potser cal polir. Però estic orgullós del poble. I si no m’hagués agradat, ja m’hauria canviat de lloc.

Si una persona de fora ve al municipi per primera vegada, quines coses li recomanaria visitar i gaudir?

El primer de tot seria l’entorn. Estem situats al Camp de Tarragona i, de fet, diem que a La Secuita és on comença el camp. El nostre és un entorn de vinyes, de garrofers, d’avellaners, ametllers i sembrats. No dona pas la sensació que estàs a cinc minuts d’una gran ciutat.

D’altra banda, tenim la joia de la corona: l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, que és una obra modernista de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Aquest 2023, precisament, celebrarem el primer centenari de la seva construcció. Jo hi vaig gairebé cada cap de setmana i sempre descobreixo coses i detalls que m’impressionen.

La tercera cosa que tenim és la qualitat de vida del poble. Aquí pots deixar el cotxe obert, o trobar aparcament amb facilitat. I saludar-te amb un “bon dia” o un “bona tarda” amb qualsevol veí amb qui et trobis. Això forma part de la vida del poble i és el més bonic que trobo de viure aquí.

Aquest 2023 celebrarem el primer centenari de la construcció de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, de Jujol

Canviem de tema: quina situació econòmica té l’Ajuntament en aquests moments?

Jo diria que és estable. Tenim una economia rural, amb un pressupost anual de tres milions d’euros, inversions incloses. Hem de ser molt rigorosos amb la despesa corrent i planificar molt bé les inversions perquè no ens comprometin el futur. Anem fent: xino-xano, com en una economia familiar, de tant en tant ens podem permetre algun caprici, però segur que no serà gaire gran.

Anem fent: xino-xano, com en una economia familiar, de tant en tant ens podem permetre algun caprici, però segur que no serà gaire gran

Ara que ens trobem al final del mandat, quins dels projectes recents destacaria més?

En els mesos que manquen per acabar la legislatura només ens resta fer una cosa: el magatzem de la brigada municipal. Tot el demés ho tenim acabat. Per exemple, acabem de reformar el teatre a l’Argilaga; hem posat en marxa un centre de dia; hem fet les obres de pavimentació i remodelació de carrers… Jo diria que aquesta legislatura, a excepció d’un parell de coses, tot el que ens havíem compromès a fer s’ha fet. Ens queda això del magatzem de la brigada i la rehabilitació d’una casa modernista anomenada Ca Domingo, que havíem licitat, però que ha quedat sense candidats a causa de la pujada de preu dels materials. Aviat la tornarem a posar en licitació.  

Tot això ho hem fet malgrat l’esforç addicional que ha representat la pandèmia. Sento que la Covid ha estat com un partit jugat en temps de descompte: si no tenies les coses molt clares, ha suposat una aturada molt important. Però com que nosaltres teníem una trajectòria de pensar sempre en el futur, hem pogut acabar les coses planificades. Si no, ens hauria resultat difícil.

Sento que la Covid ha estat com un partit jugat en temps de descompte

Parli’ns de l’estructura de l’Ajuntament i de l’equipo de govern.

A l’equip de govern tots som veïns. A la junta hi ha nou regidors: l’alcalde i vuit més. A banda, al consistori, hi ha una altra regidora, que és d’una llista ‘fantasma’, de fora del municipi, i que està en l’oposició.

A l’equip, cadascú s’especialitza en alguna cosa, segons la seva professió. Per exemple, tenim una psicòloga que és la responsable dels Serveis Socials. I una mestra, que porta Ensenyament. O un constructor, que s’encarrega de les obres. I l’alcalde està per damunt de tot.

Des del punt de vista organitzatiu, tenim muntat l’Ajuntament a partir de tres línies: la administrativa, la d’atenció al territori i la d’atenció a les persones. A la primera hi ha la secretària, que ho regeix tot; en la segona hi tenim els arquitectes, la brigada municipal i de neteja i, finalment, en la tercera hi ha l’escola i l’escola bressol, el centre de dia, etcètera.

A l’equip municipal cadascú s’especialitza en alguna cosa, segons la seva professió

Quantes persones treballen pel municipi, tot plegat?

Comptant les persones a dedicació completa i les de mitja jornada, hi ha 28 persones en plantilla.

Pel que fa a promoció econòmica, tenen projectes en marxa?

Així és. Són projectes consistents amb el nostre pressupost i l’estructura de l’ajuntament. Intentem donar a conèixer el territori a través de la Ruta dels Quatre Pobles, que és una ruta en bicicleta, adreçada a turisme familiar. Des d’allí hi ha connexió amb la Ruta dels Castells del Gaià, amb altres municipis del voltant.

Igualment donem molt d’impuls a la cultura a través dels “concerts a la fresca” i de la “Primavera Musical de Vistabella”, que ja s’ha consolidat després de cinc anys de trajectòria ascendent. Finalment, mirem de promoure els nostres productes locals a través de les agrobotigues i les cooperatives, cosa que ens ajuda a potenciar la forma de vida local.

Quina salut té el comerç local?

Cada vegada tenim menys comerços, tot i que també se n’obren de nous. Actualment tenim un forn de pa on fan un pa de primera qualitat i unes coques impressionants. També tenim un parell de supermercats que abasteixen la població diàriament. A l’Argilaga hi tenim una rostisseria de pollastres, que els preparen a l’ast i boníssims, per a tota la comarca. També hi ha un estanc…

Quin ha estat el seu pitjor i millor moment al capdavant de l’Ajuntament? Ho ha estat la pandèmia?

La pandèmia va fer molt de mal, sobretot per l’aturada que va representar i per l’obligació que van tenir les persones de recloure’s a casa. En aquesta legislatura, però, també ens hem trobat amb un problema important de rigidesa administrativa… És impossible que un poble de 1.800 habitants, com és el nostre, hagi de complir exactament els mateixos requisits administratius que ha de complir una gran ciutat com Barcelona o Tarragona… Nosaltres no tenim ni els tècnics, ni els mitjans necessaris i, en canvi, l’exigència és la mateixa.

Molts alcaldes, en situacions similars, han de quedar-se de nit a redactar escrits, perquè no disposen d’una estructura administrativa que els ho faciliti. No tenim secretari, ni un coordinador de comunicació… Tot això ho hem de fer nosaltres. I aquesta rigidesa, que no sap destriar un poble gran d’un de petit, és el principal problema que ens trobarem en el futur. Si res no canvia, si no hi ha flexibilitat en l’estructura administrativa, els pobles estarem condemnats a desaparèixer.

Molts alcaldes han de quedar-se de nit a redactar escrits, perquè no disposen d’una estructura administrativa que els ho faciliti

La rigidesa ha augmentat amb els anys, segons ens diuen altres alcaldes i alcaldesses.

Així és. Però en aquesta legislatura, amb el tema de la pandèmia, l’exigència de les gestions ha augmentat exponencialment. També pel fet que hi ha hagut molts departaments centrals que només teletreballen.

Tots els alcaldes coincidim en que la rigidesa administrativa fa impossible fer avançar les polítiques

En quins altres temes coincideix amb els alcaldes i alcaldesses de la zona quan es troben?

Amb els alcaldes parlem molt sovint. Tots compartim els mateixos problemes, amb independència de quina sigui la nostra pertinença política: que si has de canviar un fanal, que si has d’arreglar un carrer o reposar una rajola… Tots coincidim en que aquesta rigidesa administrativa fa impossible fer avançar les polítiques.

L’altra preocupació seria la manca de mitjans econòmics. Està molt bé que el Parlament aprovi les lleis, però si no venen dotades de pressupost, queden en un calaix.

El tercer problema que compartim és l’excés de responsabilitat que se’ns atorga. No tenim mitjans per poder-les dur a terme. Com ho suplim, mentrestant? Amb voluntat i hores de feina.

Creu que des dels governs centrals s’escolta prou els ajuntaments i els municipis, a l’hora de planificar el territori?

Se’ns consulta i s’espera que els diguem allò que ells volen escoltar. La percepció que tenim des del territori, però, és diferent que la que tenen des d’un despatx a la vuitena planta de la Diagonal de Barcelona. Perquè ells coneixen el territori quan hi van el cap de setmana en bicicleta. Qui viu aquí sap les mancances que tenim.

Moltes vegades hi ha manca d’oportunitats per a la gent jove, que s’ha de traslladar a fora si les vol aconseguir. Això fa molt difícil que tornin, perquè si les aconsegueixen, les perden en cas de tornar. Viure a pagès, com en diem nosaltres, és un tipus de vida que has d’estimar molt, perquè té moltes mancances, encara que estiguis molt a la vora d’una gran ciutat.

Se’ns consulta i s’espera que els diguem allò que ells volen escoltar

Per acabar, com és un dia normal de la seva activitat com a alcalde?

Cada dia és diferent, però també s’assembla molt a l’anterior. Habitualment m’aixeco aviat, agafo la bicicleta i vinc a treballar a l’Ajuntament. El primer que faig és repassar tota la correspondència i les coses pendents i, seguidament, passo a trepitjar el carrer. Si estem fent una obra, me’n vaig a veure-la. Si fem qualsevol altra cosa, també. Pel camí vaig trobant els veïns i xerrem del que calgui.

A la tarda aprofito per rebre visites i escoltar la gent. Al capvespre, a partir de les set, ens reunim amb els regidors i mirem de planificar la setmana. Cadascú explica els projectes que té, les incidències que ha observat i tots estem al dia de tot. També vaig col·locant les moltes reunions i visites.

Cada dia apareix alguna cosa que no preveus, però es tracta d’anar omplint totes les fulles. Aquesta és l’activitat de l’alcalde.

Eudald Roca va néixer a Barcelona i es va criar al barri de Sant Andreu. Als 18 anys, per decisió paterna, la seva família es va traslladar a La Secuita buscant un ambient diferent. Coneixien el poble perquè hi passaven els estius i hi tenien parents. Se sent totalment secuitenc i, gairebé, “renegat” de Barcelona. Va cursar Formació Professional en la branca administrativa i va entrar a treballar en una entitat bancària que, a la llarga, acabaria sent de Bankia. Va ser director d’oficina i va arribar a ser cap de Riscos de les províncies de Tarragona i Lleida, on va liderar el departament de promocions immobiliàries i grans empreses. El 2013, arrel dels EROs massius a la banca, va disposar del temps necessari per centrar-se en la política municipal, una dedicació que l’omple personalment.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

Un llibre especial. El príncep, de Maquiavel. I el Lazarillo de Tormes. Seguim igual que aleshores.

Una pel·lícula. Johnny cogió su fusil. Una pel·licula molt dura però especial per a mi.

Una cançó. Soc un enamorat d’en Serrat. De matinada m’agrada molt.

Un plat de cuina. El trinxat de la Cerdanya.

Una beguda. El vi.

Un país. El meu, Catalunya.

Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. Una vegada vaig recórrer l’Amazònia peruana. Desconeguda, però impressionant.

Un esport. Qualsevol d’alta muntanya: escalada, esquí…

El que més valora d’una persona. La sinceritat. Que em diguin les coses com les pensen.

La Secuita

La Secuita és un municipi de 1.800 habitants integrat per quatre nuclis poblacionals. El més gran reuneix uns 1.200 veïns i dona nom a l’entitat. Els altres: l’Argilaga, Vistabella i les Gunyoles, ronden el centenar llarg de persones. Cal no oblidar el petit barri de Sant Roc. Situat a pocs quilòmetres al nord de Tarragona capital, La Secuita manté íntegres la seva economia i el tarannà fonamentalment rurals, tot i els canvis que, en els darrers anys, han anat introduint un creixent nombre de persones que han anat a residir-hi des de l’entorn urbà.

Com a espais destacables, a més de l’entorn natural, cal parlar de l’església de Sant Roc, la casa modernista de la Plaça Domingo i la joia de la corona: el temple del Sagrat Cor de Vistabella, obra del modernista Josep Maria Jujol i que celebra el seu centenari el 2023.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.