‘Residus, transport urbà i emissions: qüestió de governança o de civisme?’

0
75

INFORME Esmorzars Alcaldes.eu

‘Residus, transport urbà i emissions: qüestió de governança o de civisme?’

Josep Maria Tost: “Després de 25 anys de campanyes ja hem esgotat el voluntarisme ambiental”


“Després de 25 anys de campanyes tenim clar que hem esgotat el voluntarisme ambiental. El 1994 explicàvem el que havia d’anar a cada contenidor. Avui hi ha gent que encara no recicla. Ho hem explicat a tot arreu. Ara és moment de tocar la butxaca”

Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya

“Cal cridar l’atenció, concretar actuació i no fer-ho de manera obsessiva. No es pot fer política a base de titulars, sinó que calen conductes perdurables, estables i latents. La política local és un entorn estable”
Antonio Balmón, Vicepresident Executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat


“Un contenidor convencional té un cost de 1.000 euros, però que quan se li integren sensors volumètrics, tancament i sistemes d’identificació personal, passa a valdre’n 2.000. A més, ha de funcionar en totes condicions climàtiques i d’interacció amb la gent”
Víctor Cardador, delegat d’Urbaser a Barcelona


“Hem de dir a la ciutadania que el reciclatge no és una maledicció divina, sinó una necessitat, i una possibilitat”
Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya

Extens reportatge fotogràfic
amb fotografies ampliades
 | Fotos: Nacho Roca/Alcaldes.eu

ESMORZARS ALCALDES.EU

Barcelona, 20 de febrer del 2020

– ESMORZARS Alcaldes.eu –
‘Residus, transport urbà i emissions: qüestió de governança o de civisme?’

Aquest dijous 20 de febrer de 2020, a l’hotel Catalonia Plaza Catalunya de Barcelona, s’ha celebrat l’esmorzar titulat “Residus, transport urbà i emissions: qüestió de governança o de civisme?“. Ha comptat amb la presència de l’Il·lustríssim Sr. Antonio Balmón, Vicepresident Executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, el Sr. Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el Sr. Víctor Cardador, delegat d’Urbaser a Barcelona. 

L’acte ha estat moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, i organitzat per Alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser, Xut Consulting i SMS Advocats. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.

Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents i agraeix la presència dels participants a la sessió d’aquest matí. Seguidament ofereix una breu presentació del projecte d’Alcaldes.eu i, en darrer lloc, dona la paraula a la representant de l’empresa Urbaser. 

El Sr. Víctor Cardador agraeix la invitació a l’esmorzar i explica que el tema és molt pertinent des del punt de vista de les empreses. Vectors com els dels residus, el transport i les emissions són claus davant de les emergències climàtiques i les exigències dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Les empreses del sector han d’ajudar les administracions a trobar solucions.

Diu que, en el cas dels residus “ens trobem en un moment de canvi en què cal trobar noves solucions”, ja que Catalunya es troba “estancada” en els seus nivells de recollida selectiva i cal buscar maneres d’incrementar-la. A banda de ser una necessitat, és també una imposició d’Europa i cal fer un salt qualitatiu.

Quant a transports, diu que “les empreses podem ser una palanca de canvi important, proveint de nous sistemes de mobilitat, vehicles elèctrics i tecnologies més netes”.

Finalment, en relació amb les emissions, explica que hi ha un factor molt important, que és el de la transició energètica. “Amb els nous sistemes de mobilitat tenim una oportunitat daurada per utilitzar energia de manera molt més eficaç”. 

El Sr. Antonio Balmón, per la seva part, agraeix la invitació i afirma que el títol de l’esmorzar s’hauria de plantejar com a “qüestió de governança i de civisme”, perquè ambdues coses son necessàries.

Diu que vivim en una societat “obsessiva”, que tracta els temes públics com a epidèmies que després s’obliden. Actualment, diu, els ciutadans estan preocupats pel canvi climàtic, però a l’hora d’aterrar els temes en accions concretes (per exemple, agafar el transport públic i deixar el vehicle privat, o fer servir menys plàstics), costa molt més. “Es capta l’atenció al principi, però després desapareix, perquè sorgeix sempre un altre tema urgent, com si fos una epidèmia”.

El ponent opina que es tracta més aviat de canviar actituds i comportaments, i que això és més difícil. “Una cosa és diagnosticar un risc que afecta la salut de la gent, i l’altra és que el ciutadà entengui que, en acabar de consumir, els residus tenen vida pròpia”.

Pel que fa a la mobilitat, el ponent defensa que es tracta d’un dret universal, talment com la sanitat i l’educació, però que en una comarca com la del Baix Llobregat, on la indústria automobilística té tant de pes, “no podem anar en contra del cotxe si no tenim una alternativa de producció”.

També es pot dir el mateix de les infraestructures, diu. “Eliminar residus té costos molt grans, i això demana una nova fiscalitat. Però, quan la intentes posar en marxa, el ciutadà no l’accepta fàcilment. I per molt que expliquis que això és una corresponsabilitat, costa de convèncer-lo”. Diu que “sense fiscalitat no podrem ni assumir ni afrontar el repte de la mobilitat pública, ni el dels residus, ni el que ara s’ha fet amb la Zona de Baixes Emissions, que potser colpeja sobre la part més dèbil de la comunitat (per exemple, qui no té cotxe nou)”.

Cal cridar l’atenció, concretar actuació i no fer-ho de manera obsessiva, ha dit. També ha comentat que el món local és el món polític més estable, i que hi ha altres entorns més volàtils. Ha reclamat que no es podia fer política a base de titulars, sinó que calien conductes perdurables, estables i latents.

En aquest primer torn, finalment, el Sr. Josep Maria Tost ha agraït la invitació i ha esmentat algunes dades genèriques sobre la quantitat de residus que genera Catalunya i la taxa de reciclatge. Ha explicat que als anys 80 la contaminació era quelcom molt freqüent i ha recordat fins i tot les cançons satíriques de La Trinca que en parlaven. Hi havia problemes de salut pública que afectaven la gent. Ara això ja s’ha sanejat i el 97% de la població viu en zones cobertes per depuradores d’aigua.

Així mateix, ha recordat que als anys 80 hi havia més de 2.000 abocadors il·legals al territori i que hi havia una taxa de reciclatge minsa, del 2,5%. Actualment estem en un 40%. Els residus han passat a tenir una consideració com a recursos importants, i tothom sap que cal anar cap a un residu zero, per la qual cosa cal canviar hàbits de compra, de consum d’embalatges, etc., i això té uns efectes radicals sobre els fabricants i els consumidors. 

Ha recordat la cita d’Albert Einstein que deia que, si es volien assolir nous resultats, calia canviar les maneres de fer. En aquests sentit, els canvis passen, necessàriament, per implicar la ciutadania. “Li hem de dir que el reciclatge no és una maledicció divina, sinó una necessitat, i una possibilitat”, ha afirmat.

També ha esmentat la relació inversa entre reciclatge i emissions. Actualment a Catalunya el reciclatge permet estalviar 500.000 tones de CO2, que representen el mateix que generarien 500.000 cotxes recorrent 10.000 km. 

També ha reflexionat sobre el fet que als municipis la gent no va a manifestar a l’alcalde que “vol reciclar més”. “La gent no et deixa de votar per la brossa que generes”, ha dit. Però, igualment, cal que els actors locals focalitzin la seva gestió en els residus. En aquest sentit, ha demanat als ajuntaments que facin una radiografia, que és el “pla local de gestió de residus” i el que pot ajudar a superar el 40% de taxa de reciclatge. El pla passa, per exemple, per fer accions de prevenció, com ara prohibir vaixelles d’un sol ús en festes populars, evitar les ampolles de plàstic, etc. “El poder d’un ajuntament és molt gran”, ha dit.

Seguidament ha parlat de recollida, i ha explicat que el model ideal és el de la recollida intel·ligent, amb xip i una individualització de la taxa. “Si el ciutadà no sap el que paga, no canviarà l’actitud”.

En aquest punt ha volgut parlar de fiscalitat. Ha dit que les persones no deixen la llum de casa encesa quan marxen, perquè saben que hi ha un comptador i que els passos es paguen. Avui, però, la brossa no té comptador. “Després de 25 anys de campanyes tenim clar que hem esgotat el voluntarisme ambiental. El 1994 explicàvem el que havia d’anar a cada contenidor. Avui hi ha gent que encara no recicla. Ho hem explicat a tot arreu. Ara és moment de tocar la butxaca”, ha dit.

El moderador, en el segon torn de preguntes, ha introduït la qüestió de la tecnologia i en quin estat es troba.

El Sr. Cardador ha dit que a Catalunya s’està avançant molt, però que hi ha molts llocs d’Europa molt més avançats i dels quals es pot aprendre. Cal pensar que la recollida de residus municipals demana tecnologies i solucions distintes en funció de les fesomies dels carrers i barris en què es trobin, però que l’objectiu és el d’eliminar l’anonimat del residu.

Hi ha molta tecnologia que es comença a aplicar ara a la recollida selectiva. Però encara és molt inicial i no passa del prototip. També hi ha el problema legal de la protecció de dades que implica la gestió de serveis a usuaris finals. Però ja hi ha plataformes emergents i sistemes de “posa i treu”, que permeten optimitzar el nombre de recollides i la calendarització, si es vol.

També ha recordat que un contenidor convencional té un cost de 1.000 euros, però que quan se li integren sensors volumètrics, tancament i sistemes d’identificació personal, el cost passa a 2.000 euros. A més, es tracta d’una tecnologia que ha de funcionar en totes condicions climàtiques i d’interacció amb la gent (vandalisme inclòs).

El moderador, Sr. Berraondo, ha preguntat al Sr. Balmón quines experiències d’èxit serveixen a Cornellà com a referència.

El Sr. Balmón ha explicat que Cornellà és una ciutat que s’emmiralla a Europa, i que busca referents d’una semblant morfologia física i humana. Ha dit que ha visitat nombroses ciutats del nord d’Espanya i d’Itàlia buscant exemples de concreció de Smart Cities.

A més d’alguns casos interessants, ha volgut destacar la importància de la fiscalitat i de l’efecte del “pal i la pastanaga”, com a element rellevant. Ha recordat que era important conjugar la recollida i l’eliminació, ja que si d’origen es fa una bona recollida, el segon factor és més econòmic.

El moderador ha preguntat si anàvem camí d’una targeta familiar de residus.

El Sr. Josep Maria Tost ha dit que és la direcció cap on cal anar. Ha explicat que no és fàcil adoptar tecnologies que funcionen bé a Alemanya perquè les temperatures d’allà no són les mateixes que les de Catalunya.

També ha esmentat que les noves legislacions plantegen que tots els municipis del país tinguin una taxa individualitzada i justa, cosa que ajudarà a acomplir els objectius europeus. De fet, ha dit, “Europa ja ens ha amenaçat amb sancions, que encara que siguin lentes, arriben inapel·lablement. I jo no tinc ganes, com a govern, que se sancionin ajuntaments per no complir”.

En aquest sentit, Antonio Balmón ha dit que Cornellà va fer una estimació del cost de no complir les normatives: “Si fóssim sancionats, hauríem de pagar 2 milions d’euros, que no és poc”.

El moderador ha preguntat sobre el nou model de l’economia circular i de si hi hauria algú que sortís perdent amb el canvi.

El Sr. Tost ha dit que tothom ho vol tot el més barat possible, també els béns de consum. Però això haurà de canviar, perquè és inviable. Cal créixer, però en altres paràmetres. Aquest canvi ha d’afectar el comerç, els horaris de treball i la manera de generar, recollir i reciclar residus.

El Sr. Berraondo ha introduït la qüestió de la contaminació acústica vinculada a la recollida. La pregunta s’ha adreçat al representant d’Urbaser.

El Sr. Cardador ha explicat que és cert que hi ha cinc fraccions que cal recollir i que, juntament amb el soroll de motors i els horaris de recollida, això fa que molts veïns es molestin. Ara, però, les tecnologies elèctriques treballen en silenci i comencen a haver-hi camions poc molestos. Es tracta d’una tecnologia provada, però cara.

No obstant això, també ha dit que els vehicles de les properes generacions tindran costos més assumibles. De fet, els camions petits, de menys de 3,5 tones, ja tenen versions completament elèctriques molt assequibles, que amb 8 anys de funcionament es paguen amb l’estalvi que generen.

El moderador s’ha interessat per la situació actual de la Zona de Baixes Emissions, que està a punt d’acabar el període de moratòria.

En aquest sentit, el Sr. Balmón ha dit que es tracta d’una “mesura molt ben pensada” en la qual s’ha treballat durant dos anys i que té impacte sobre certs municipis i artèries importants. Ha dit que era positiva perquè “envia un missatge” a la ciutadania que cal aterrar i concretar les coses.

Ha recordat igualment que hi ha un nivell de polítiques que no depenen del món local, sinó de l’estat, i que, “de la mateixa manera que hi ha plans PIVE, també podrien haver ajuts i bonificacions en aquest sentit”. També s’ha manifestat partidari de ser flexible i de no ser agressiu en l’aplicació d’aquestes mesures.

El moderador ha explicat que als anys 80 la majoria dels residus els generaven les fàbriques i s’ha volgut interessar pel comportament del món industrial en el problema.

El Sr. Tost ha afirmat que “les empreses ho fan millor que els ciutadans”, en el sentit que “minimitzen costos i treuen valor dels residus”. També ha dit que hi ha una pressió administrativa, amb més de 5.000 inspeccions a l’any. “En 25 anys el país ha fet un canvi radical”.

El moderador ha preguntat sobre el paper de les incineradores en el nou escenari.

El Sr. Tost ha explicat que la gestió energètica és millor que l’abocador, i que les incineradores que actualment hi ha ja no són les mateixes que les que hi havia als anys 80, on només es cremaven residus. “Ara hi ha filtres, recollides de centres i emissions i vapors”, ha dit. Malgrat això, hi ha minories sorolloses que segueixen generant pànic a través de xarxes socials. L’ híper-informació i les fake news són freqüents. En tot cas, ha dit, reduir la quantitat de residus i, dels que es facin, que es pugui treure energia.

El moderador ha preguntat sobre la indústria automobilística.

El Sr. Tost ha dit que el sector ha estat capaç d’assumir un canvi “radical” en molt pocs anys. Els vehicles s’han abaratit força, malgrat no s’ha arribat als números esperats.

El Sr. Cardador ha dit que és un defensor del vehicle elèctric però que, no obstant això, els vehicles dièsel han millorat molt el nivell de les emissions. Creu que cal eliminar els vehicles que no tenen distintiu, perquè això suposa un gran estalvi.

El Sr. Balmón ha dit que cal veure la imatge en conjunt i que, en el cas dels cotxes elèctrics, també és important saber d’on venen i on van les bateries que alimenten aquest tipus de vehicles, i d’on prové l’energia elèctrica que gasten. No voldria que això fos una moda sense més. També ha dit que confia en la capacitat de l’ésser humà per trobar resposta als problemes a través de la tècnica i el progrés.

El moderador ha preguntat si s’estudien noves maneres d’eliminar els residus.

El Sr. Tost ha comentat que cal anar a un escenari de residu zero, on tot sigui reciclable, i que això ha de ser compatible amb el plàstic, que no s’ha d’eliminar. El que ha de canviar, ha dit, és l’ús que en fem. Cal preservar els materials i l’energia del futur.

Seguidament s’ha obert un torn de preguntes del públic.

El Sr. Ramon Palacios, síndic de greuges de Sant Cugat, ha volgut “trencar una llança” en favor del ciutadà, al qual ha dit que les administracions demanen un canvi d’actitud, però que, en canvi, no ofereixen claredat. Ha posat l’exemple de la taxa de residus del seu municipi, que es vehicula a través del rebut de l’aigua, i ha afegit que això no ajudava els santcugatencs i santcugatenques a entendre que paguen pel reciclatge, perquè pensen que estan pagant l’aigua. Ha donat altres exemples en aquest sentit i ha reclamat més claredat.

El Sr. Antoni Balmón ha recollit la pregunta i ha explicat que sempre hi ha molts elements que intervenen sobre totes aquestes mesures, de manera que, malgrat ser un sistema “imperfecte”, la gestió del rebut de l’aigua permet predeterminar consums i generació de residus de millor manera que altres, i a més, permet bonificar. 

El Sr. Xavier Boquete, alcalde de Masquefa i president del Consell Comarcal de l’Anoia, ha definit la necessitat de millorar la governança de la qüestió i de fer que, dins del territori, hi hagi més coordinació. Les administracions superiors han de poder anar de la mà dels municipis, ha dit, en qüestions com la de la creació d’abocadors i municipis.

El Sr. Tost ha volgut contextualitzar, de cara als assistents, la qüestió. Ha dit que Masquefa està al costat d’Hostalets de Pierola, on hi ha una planta de tractament, que genera beneficis al poble, però també externalitats negatives al voltant que no estan contemplades per la llei. En aquest punt hi ha hagut una lleu discussió sobre els termes de la pregunta i la resposta.

El Sr. Samuel Reyes, de PWACS, ha plantejat una analogia amb el model de gestió de les aigües residuals i ha preguntat al Sr. Tost si es plantejaven, com a govern, subvencionar la recollida a través d’algun cànon.

El Sr. Tost ha respost que no i que l’única entitat amb taxes planes són els Consells Comarcals, que són “consorcis de facto”. Ha dit que el món de la política local és complicada i que cal igualment educar la gent que tot té un cost, i que cobrar 150 euros per eliminar 2.000 kg de residus per família és un preu “regalat”, però que si no fem alguna cosa per canviar de sistema, els costos encara seran superiors.

La Sra. Eva Abellan, síndica de greuges de Sabadell ha dit que estava d’acord amb el que havia expressat el seu col·lega de Sant Cugat i ha preguntat si el govern, a més de conscienciar la ciutadania, estava fent quelcom per conscienciar les grans superfícies comercials, atesa la quantitat de residus plàstics que generaven.

El Sr. Tost ha explicat que porten treballant dos anys en això i que sempre ha estat una qüestió complicada perquè anar a fer la compra amb una carmanyola pot provocar problemes de salut per aliments mal cuidats o en mal estat, i un nombre de demandes i denúncies, de manera que les superfícies no s’hi volen exposar. Però també ha dit que la pressió popular ha fet que grups com Carrefour ho implantessin amb èxit i que això ha fet que altres cadenes s’hi vulguin afegir.

El Sr. Cardador ha explicat un cas interessant en la seva experiència de gestió i és que, en les passades festes de la Mercè, un grup nombrós de joves conscienciats va ajudar a netejar les platges de residus, després d’un dels concerts principals de la festa.

El Sr. Climent Vilatersana, de MOBA, ha preguntat per quina raó s’havia establert a Catalunya un sistema de “bosseig” o petits cubells “a la italiana”, més que el sistema alemany de contenidors.

El Sr. Tost ha explicat que per dos motius. El primer és ambiental i el segon és cultural. L’ambiental és deu al fet que la climatologia d’Alemanya permet que els residus puguin estar acumulant-se en contenidors grans als carrers durant més dies sense causar pudors ni altres molèsties. Aquí, de la mateixa manera que a Itàlia, això no és possible. Quant al motiu cultural, la raó és que no es volia passar a un sistema de recollida setmanal com l’alemany perquè hauria estat molt abrupte pels veïns, acostumats a recollides diàries.





Fotos: Nacho Roca/Alcaldes.eu

Extens reportatge fotogràfic
amb fotografies ampliades   


La notícia en altres mitjans:


.
.
.
.

.
.
.


FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.