Elena Llauradó

Alcaldessa de La Granadella

Moneda pròpia

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Som ciutadans de Catalunya però no tenim els mateixos serveis que a les capitals”

Elena Llauradó ha liderat el municipi en els dos pitjors anys de la legislatura
0
669

A pocs dies que finalitzi el seu mandat de dos anys com a alcaldessa, i que cedeixi el relleu a la candidata d’un altre partit amb el que manté un pacte de govern, ens trobem avui amb Elena Llauradó, de La Granadella.

Què és el que la va motivar a endinsar-se en la política?

Sempre he estat una persona molt interessada en formar part de les coses i de gestionar-les. Sempre m’ha agradat dir-hi la meva. Ja era així des del temps que portava els meus fills a l’escola: vaig estar a l’AMPA, als consells escolars, a les juntes directives dels esports que jugaven els meus fills… Aquí al poble també vaig formar part de la direcció de l’Associació de Dones i, la passada legislatura, vaig ser regidora en l’oposició. Ara hi estic com a alcaldessa. Sempre he tingut aquesta inquietud.

Déu n’hi do els anys que li han tocat viure…

No han estat gens fàcils. Els companys regidors han fet una llista de tots els plans d’urgència possibles de l’ajuntament. En el primer any vam patir l’incendi de la Ribera d’Ebre. Després, els temporals Glòria i Filomena. Seguidament, la pandèmia… Però també han estat uns anys d’una experiència fantàstica. Quan m’he reunit de vegades amb algun conseller o consellera els he dit que ens haurien de donar un màster en gestió. Ha sigut molt dur, però molt enriquidor. I estic contenta de tot el que he après.

En el primer any vam patir l’incendi de la Ribera d’Ebre. Després, els temporals Glòria i Filomena. Seguidament, la pandèmia… Han estat uns anys durs, però d’una experiència fantàstica.

Parlant de la pandèmia, quina ha estat l’afectació aquí a La Granadella?

Ho hem portat bastant bé. Sobretot el març de 2020. Vam patir-ne dos o tres casos però, com a poble, ens vam portar bastant bé. El gener de 2021 vam patir un brot més gran, de 20 persones. Malauradament hem tingut alguna defunció de gent gran. Ara no en tenim cap cas i esperem seguir així. A més, com que ja ens anem vacunant tots, esperem poder donar una mica més d’obertura.

I a nivell econòmic, què ha suposat la pandèmia pel municipi?

No hi ha hagut un impacte gaire important, perquè la majoria de la gent viu del sector agroalimentari i no tenim gaire indústria. Tenim una cooperativa dedicada a l’ametlla i una altra empresa dedicada a l’oli. Però, lògicament, qui no ha pogut anar a treballar s’ha vist afectat.

La pandèmia no ha causat un impacte gaire important, perquè la majoria de la gent viu del sector agroalimentari i no tenim gaire indústria.

Quines mesures s’han pres des de l’ajuntament?

Sobretot de reactivació. Ja vam començar l’any passat, posant en circulació una moneda municipal anomenada “Granadeuro”, per l’activació econòmica del municipi. Anava destinada a tots els veïns i, amb ella, es podia anar a comprar als distints establiments del poble. També hem donat ajuts a qui li ha convingut.

Vam posar en circulació una moneda municipal anomenada “Granadeuro”, per l’activació econòmica del municipi.

Com diria que són els veïns i veïnes de La Granadella en general? Què els caracteritza?  

Tenim molta activitat associativa. Al municipi tenim associació de dones, excursionista, feminista, de jubilats… És molt important aquest teixit per a un municipi petit, perquè entre tots fem totes les coses. També estem molt vinculats els uns als altres i fem moltes reunions entre totes les entitats. 

Quan cal alguna cosa, tothom hi col·labora. Per exemple, quan vam patir la nevada del temporal Filomena ens van caure 50 centímetres de neu al municipi. Un dia després vam fer una crida i van venir tots els pagesos amb els seus tractors per netejar tots els carrers del municipi.

Quan vam patir el Filomena ens van caure 50 centímetres de neu al municipi. Un dia després van venir els pagesos amb els seus tractors per netejar els carrers.

Què diria que és el millor del municipi? I el pitjor?

Jo trobo que tot és fantàstic. Tenim, com acabo de dir, gent molt col·laboradora en tot. El pitjor és el despoblament. No només del municipi, sinó de tota la zona on ens trobem. Aquí no tenim indústria i costa molt poder seguir l’activitat de generació en generació. No és fàcil que el jovent vulgui posar-se a fer de pagès. 

Som ciutadans de Catalunya, com tothom, però no tenim els mateixos serveis que en una capital més gran. I això és una mancança que també influeix quan una persona decideix si vol quedar-se a viure al municipi o marxar.

Tot al poble és fantàstic. Però el pitjor és el despoblament.

I amb la pandèmia, ha vingut gent de fora a viure? En altres llocs sí que ha passat…

No. Els primers mesos de pandèmia sí que vam acollir molta gent vivint. Aleshores tothom va trobar a faltar la fibra òptica per poder treballar millor. Però, passats aquells mesos, no s’hi ha quedat ningú.

Els primers mesos de pandèmia vam acollir molta gent aquí. Aleshores tothom va trobar a faltar la fibra òptica per poder treballar millor.

Disposen d’habitatges, si més no, per permetre que qui vulgui quedar-se ho pugui fer?

Doncs no. Aquesta és una altra mancança molt important que ens afecta a tot el territori. Tenim moltes cases buides al casc antic. Però la gent és reticent a llogar-les o a vendre-les. Fins i tot fa sis o set anys que vam implantar uns ajuts per valor del 50% de la rehabilitació de l’habitatge, si aquella persona ve a viure al municipi en aquell habitatge o es posa a lloguer. I té bastant d’èxit, perquè tenim dos o tres projectes a l’any.

Tenim moltes cases buides al casc antic. Però la gent és reticent a llogar-les o a vendre-les.

Quins són els indrets més interessants del municipi?

Tenim un molí d’oli a la Cooperativa de la Granadella. És molt emblemàtic. La producció de l’oli és molt important per al municipi i la majoria de gent en viu. Tenim un museu, perquè el molí antic estava molt ben conservat i volíem que es pogués visitar. La cooperativa i l’ajuntament hi van col·laborar.

Un altre lloc interessant és l’església del poble, a la plaça gran. N’hi diuen la Catedral de les Garrigues, a la comarca.

Ens ha portat unes fotos personals. Ens les pot explicar?

En tinc una de molt bonica de nena, amb els meus pares, sempre voltant per Barcelona. El meu pare, sobretot, és un enamorat de la ciutat de Barcelona. I sempre hi feia turisme, malgrat viure-hi. Som tres germanes i des de petites hem anat a tots els llocs i racons de Barcelona.

La segona és als Pirineus.

Sí, és un lloc que m’encanta. Sempre que tinc ocasió me’n vaig a la muntanya i, per a mi, és un moment de la vida molt bonic. Gaudeixes amb els amics i del lloc on estàs. Fantàstic!

Una altra fotografia és de l’entrada a l’ajuntament. Per cert, vostè governa en pacte, de manera que en pocs dies cedirà l’alcaldia a una altra persona. Tornarà a intentar ser alcaldessa en el futur?

Si no hi ha novetats, el proper 15 de juny celebrarem un ple extraordinari sobre la qüestió. Així ho vam pactar. En no tenir majoria absoluta, vam arribar a un acord amb un altre grup municipal per repartir-nos l’alcaldia, dos anys cadascú. He de dir que m’he trobat molt de gust amb la gestió municipal i que estic molt contenta de la resposta dels veïns i veïnes. No descarto tornar-me a presentar.

En quina situació està l’ajuntament a nivell econòmic?

Està bé. És un ajuntament que no té problemes econòmics. Si us heu fixat, venint al poble, tenim molts molins i molta energia eòlica, renovable. Ara estem pendents de la resolució d’un litigi que té força anys, relacionada amb els molins. Si el resultat és favorable, ens entraran bastants diners al municipi, que no hem estat cobrant des de 2011. De problemes econòmics no n’hi ha.

I quins reptes quedarien pendents pel que queda de legislatura, tot i que no li toqui a vostè?

Finalment, gestionarem de la mateixa manera, perquè els dos grups polítics tenim un acord de govern de quatre anys i els projectes són comuns. De manera concreta, ara estem fent una zona esportiva allà on teníem el camp de futbol. Fa més de 15 anys que no es feia servir i ara li donarem utilitat, estant tan a la vora de les piscines.

I volem arreglar la plaça del poble, de la que només ens en queda arreglar la part de pedra, bastant malmesa. Igualment estem a punt d’inaugurar l’alberg municipal, que és un projecte que venia de l’anterior consistori. I encara volem acabar també un lloc de la memòria històrica. Concretament, una cova que va ser refugi durant la Guerra Civil. I, per acabar, volem fer una zona de recordatori i memorial per a les persones que ens han deixat durant aquest temps de pandèmia a la Bassa Novella, on hi farem un monòlit i hi adequarem l’espai.

La pandèmia els ha impedit desenvolupar algun dels projectes previstos?

De moment estem intentant fer-ho tot. Potser hem hagut de deixar una mica aparcada la idea de fer una residència a la zona. És complicat. Hem demanat ajuts a diversos estaments de la Generalitat, però per ara no entra en els plans. Tota la resta de coses, les anirem fent durant aquests quatre anys si no hi ha res de nou.

L’ajuntament ha portat a terme alguna línia d’ajuts econòmics en aquest temps?

Com ja us he comentat, hem fet aquesta tirada dels “Granadeuros” per ajudar la gent del municipi. Com que hi ha poca empresa, ha estat una qüestió més aviat d’economia privada.

Ens sabria dir quin ha estat el millor moment al capdavant de l’ajuntament? I quin ha estat el pitjor, també?

El pitjor, des que tenim la pandèmia. En aquest gairebé any i mig és el que ens ha ocupat tot el temps. El millor, en canvi, ha estat tot. Com us deia, he gaudit molt de la gestió municipal i de la relació amb els veïns, que han respost molt.

Quines diria que són les principals reivindicacions dels alcaldes de la zona en aquests moments?  

Hi ha molts temes. Però, per concretar-ho, tenim problemes en aquesta part de les Garrigues en què ens trobem, les Garrigues Altes. Tenim un grup de treball de vuit municipis que compartim afectacions, com ara les vies de transport, la poca cobertura de la telefonia mòbil, i d’altres. És, com li deia abans, la idea de ser ciutadans amb les mateixes obligacions però sense els mateixos serveis que els d’una gran capital. Entre tots, estem reclamant-ho.

També estem gestionant la possibilitat de fer un pla urbanístic adequat per a la zona, perquè fins ara en tenim un de molt genèric que tracta de la mateixa manera les capitals i els pobles petits. Però, és clar, les afectacions d’unes i altres són molt diferents.

Per a municipis com La Granadella són gaire importants les entitats supramunicipals, com ara els Consells Comarcals i les Diputacions?

Sí, són molt importants, però jo no he trobat la resposta que hauria desitjat.  

Potser per aquesta raó han hagut d’organitzar aquest grup de treball de vuit municipis.

Probablement. Potser és que ens hem trobat en un moment de pandèmia, però fins ara no tenim una resposta adequada. El grup s’ha fet per bellugar-nos nosaltres mateixos i trobar solució als problemes quotidians dels nostres veïns i veïnes.

Creu que, des del Govern, se’ls té prou en compte als alcaldes i alcaldesses a l’hora de planificar el futur del país? O no?

Aquí també hi trobo alguna mancança. Jo crec que som els representants directes del govern, que tenim relació amb els ciutadans. Sabem que en els pobles petits, la gent ens troba pel carrer i ens diu: “alcaldessa, tal cosa” o “alcaldessa, això altre”. Som per allà on arriba la veu directa del ciutadà.

Parlant del Govern, acaben de nomenar un nou President de la Generalitat. Com valoraria en general la situació política actual ara, en aquests moments?

Crec que ens ha costat molt arribar a aquest acord, però el donem per bo, perquè reflecteix el que va sortir a les urnes. Esquerra i Junts van obtenir la majoria i, juntament amb la CUP, representen una majoria independentista. Crec que el Govern podrà tirar endavant perfectament.

Quina és l’agenda del seu dia d’avui?

Avui ja he recorregut mig poble, perquè el cap de setmana del 5 de juny celebrarem la cursa de Garrigues Bike, en la que ja tenim 400 participants inscrits. Forma part del Campionat de Catalunya i, és clar, he hagut d’anar a veure d’on sortirà, per veure com ho habilitem tot plegat. També he hagut d’anar a la Cooperativa a fer una gestió en relació amb la cursa.

Igualment, com tots els dilluns, acostumo a tenir una estoneta amb la brigada per planificar la feina de tota la setmana. He consultat els correus i he fet gestions amb l’administrativa i la secretària.

Nascuda i criada a Barcelona, formada en administració. Elena Llauradó és una dona que sempre ha estat vinculada a les terres de ponent. Fa uns 30 anys, juntament amb el seu marit, va crear una empresa de distribució d’alimentació que opera a Lleida. Mare de dos fills, un de 32 anys i l’altra de 27. Es descriu com a persona molt activa i interessada en aportar i dir la seva en totes les entitats i associacions en les que ha participat. Des de fa dos anys és alcaldessa i l’hem conegut a uns dies de cedir el relleu a la candidata de l’altre partit amb qui governa en règim de pacte.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. Acabo de llegir ‘Dues Dones’. Fantàstic. Parla de la Guerra Civil a la zona de Lleida. 
  • Una pel·lícula. Soc bastant cinèfila i vaig al cinema sovint. Llàstima de la pandèmia
  • Una cançó. Totes les de Serrat.
  • Un plat de cuina. El que vulgueu. Soc molt cuinera i m’agrada molt. Les faves a la catalana, per exemple.
  • Una beguda. Aigua, bàsicament.
  • Un país. El nostre, Catalunya.
  • Un viatge. N’he fet molts, que també soc molt viatgera. La pandèmia em va impedir d’anar a Moscou.
  • Un esport. No en practico cap, però m’agraden molt tots. Els meus fills juguen a futbol i bàsquet i no ens en perdem cap partit.
  • El que més valora d’una persona. L’honestedat.

La Granadella

Al sud de la ciutat de Lleida, La Granadella és el municipi més gran, en extensió, de la comarca de les Garrigues. Fa frontera amb les comarques del Segrià i de la Ribera d’Ebre i, per tant, amb dues demarcacions històriques, com són la de Tarragona i la de Lleida. Destaca l’Església de Santa Maria de Gràcia, dita “la Catedral de les Garrigues” per les seves majestuoses dimensions. Es va començar a edificar l’any 1764 i la presideix l’estil barroc. Hi conté una imatge d’un Sant Crist que, segons la llegenda, va ser trobada en una ermita que antigament hi havia al lloc actual de l’església. Terra d’oliveres i de molins, tant d’oli com d’energia eòlica, es defineix com un poble que mira cap al nord i cap al sud, cap al present i cap al passat, amb tot el respecte i magnificència.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.