SMS Advocats – Barcelona, 13 de febrer del 2020
La Mònica està molt enfadada perquè aviat no podrà sortir a treballar, ni anar amb el seus tres fills en el seu Volvo del 1993.
El Jordi està ben angoixat perquè no sap com portarà els seus cinc fills al col·legi quan no pugui seguir circulant amb la Voyager del 1999.
I l’Óscar està neguitós perquè no podrà seguir amb la seva feina de repartidor amb el seu ciclomotor Honda del 2001.
Mentre es pregunten com és possible que a partir d’ara no puguin utilitzar més els seus vehicles entre setmana, adquirits amb una costosa inversió i moltes lletres, que volien que duressin fins que el vehicle fes el pet, veuen amb sorpresa que podran circular per la mateixa ciutat Audis Quattro i Porches Cayenne nous de trinca amb un sol passatger, com és habitual, i es qüestionen: és possible que el seu Voyager del 99, amb sis persones a dins, o el Volvo del 93 amb 4 viatgers, o el ciclomotor, contaminin més que sis d’aquests fantàstics models exclosos de la ZBE (Zona de Baixes Emissions), cadascun amb una sola persona?
Aquesta és una de les incongruències de la nova ordenança de la ZBE de Barcelona, però no pas l’única, ni la més important. On està definit quins son els vehicles més contaminants? Diu l’Ordenança que a la Directiva 2007/46/CE i al Reglament UE 168/2013, però les consultem i no trobem aquestes classificacions de “vehicles més contaminants”. Tampoc hem trobat cap referència concreta a cap estudi sobre aquests “vehicles més contaminants”, i menys encara que aquests efectes contaminants siguin ponderats en relació a l’ús per càpita de cada vehicle.
No trobem tampoc aquesta classificació al Plan estatal Aire 2013-2016, origen del distintiu ambiental, que preveu desenes de mesures protectores de tota mena, però cap tan radical com la prohibició absoluta de circulació. De fet, aquesta classificació sembla contradictòria amb el fet que els vehicles passin cada any l’ITV, que també controla els efectes contaminants.
L’Ajuntament s’empara en normatives que li permeten restringir el trànsit per protegir la qualitat de l’aire, però dubtem que aquesta normativa permeti llançar al “foc etern” prop de 110.000 vehicles, segons previsions del mateix ajuntament. Com passaran a moure’s per la ciutat els conductors dels 80.000 cotxes, i de les 30.000 motos, que passaran a ser vehicles “prohibits”?
Si als seus propietaris no se’ls dona una alternativa econòmica, en forma d’ajuts pel canvi de vehicle, el resultat és greument discriminatori per a la majoria, pels que no arriben a final de mes, o que acabaran perdent la seva feina.
El distintiu ambiental que menciona l’ordenança municipal és una classificació dels vehicles en funció de la seva eficiència energètica, però la DGT no el va crear per retirar massivament els vehicles vells sinó, com a molt, per restringir el seu trànsit en “episodis d’alta contaminació”.
Però l’ordenança ZBE no es limita a aquests casos, com fins l’any passat, sinó que condemna a la mort definitiva tots aquells vehicles. I davant aquesta barbaritat no és excusa que els deixi sortir d’amagat, a les nits i els caps de setmana…
La protecció de la qualitat de l’aire és necessària, però no al preu que s’ha posat a l’ordenança ZBE. Assegura que no comporta mesures restrictives de drets i obligacions dels ciutadans que no siguin imprescindibles, contra l’evidència de la pèrdua del dret a la propietat, a la mobilitat i en molts casos al lloc de treball de milers de ciutadans. Promet que garanteix el principi de seguretat jurídica mentre tots aquests ciutadans afectats veuen com es malmeten els seus drets bàsics.
Conclusió: la protecció de la salut mitjançant la reducció de les emissions a l’atmosfera és un bé fonamental, però no es pot perseguir al preu de “matar mosques a canonades”, com resa la dita popular.
I creiem que el dany provocat per l’ordenança té solucions dins el seu propi text. Segons el seu annex 4, l’alcaldessa pot afegir a la llista d’exempcions altres tipus de vehicles que prestin un servei singular, com ho serien per exemple, entre d’altres, els dels autònoms i professionals, necessaris per a la seva feina, i el de les famílies nombroses (a Barcelona n’hi ha 23.000), d’acord amb la seva llei protectora 40/2003. O subvencionar l’adquisició de vehicles nous pels afectats.
En altre cas, l’ajuntament es podria trobar en el futur amb un allau de reclamacions de responsabilitat pels danys i perjudicis causats per la ZBE.
Pau Saumell. SMS Advocats
