Josep Sánchez

Alcalde d'Arenys de Munt

Crítics i creatius

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Al país tenim la mania d’assenyalar els que s’equivoquen i no admetre el fracàs”

Els projectes estratègics portaran més innovació, oportunitats i cohesió, segons l’alcalde
0
2452

Avui visitem el Maresme i ens trobem amb l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sànchez. Home emprenedor i extravertit, ens diu que li agrada atendre els seus conciutadans tan aviat el truquen a la porta.

Com és el seu estil de fer política?

Crec que per fer política, el primer que cal és ser coherent amb els principis que un defensa. Cal fer el que es predica. Si dic que cal que la gent se sacrifiqui, jo seré el primer en sacrificar-me. Si dic que la gent ha de ser solidària, jo he de ser el primer en ser-ho. Crec que la política és l’eina que tenim els no poderosos per canviar les coses des del punt de vista econòmic. Ho tenia clar de ben petit: o tens molts recursos o fas política. I la política s’ha de fer sense condicionaments.

Crec que la política és l’eina que tenim els no poderosos per canviar les coses des del punt de vista econòmic.

De quina mena?

L’obsessió per guanyar les eleccions, o pel què diran o deixaran de dir, per exemple. La política ha de ser el reflex del que penses sincerament. Però això té un preu: sempre hi ha algú a qui no li agradarà. Al nostre país tenim la mania d’assenyalar els que s’equivoquen, i de no admetre el fracàs. En política no hem de tenir por al fracàs, perquè si no, no avançarem mai.

El problema és que tenim massa por a fer les coses malament. Hi ha poca valentia en depèn de quines coses. El meu criteri és ser valent i promoure projectes difícils. Alguns d’ells no tindran èxit, probablement, però si no surten, tornem a començar-los fins a aconseguir-ho.

En política no hem de tenir por al fracàs, perquè si no, no avançarem mai.

Aquest any ens ha proporcionat grans reptes. Què n’ha après?

Doncs he après que no n’aprenem. A mi m’agrada molt la història. Constantment la repetim. A través dels mitjans de comunicació hem vist entrevistes bastant lamentables de persones que han participat en la política, des de l’època de la dictadura fins a la anomenada transició democràtica. Ens diuen que ens oblidem del passat. I això vol dir cometre altra vegada els mateixos errors.

Qui ens diu que ens n’oblidem és perquè, potser, té la intenció de cometre’ls altre cop, o tornar-ho a intentar. Volen que seguim sotmesos i que res no canviï. Els que no n’han après, o se n’han oblidat, o no volen sentir-ne a parlar, estan condemnats a fer seguidisme de discursos lamentables que ja es deien fa setanta o vuitanta anys.

Ens diuen que ens oblidem del passat. I això vol dir cometre altra vegada els mateixos errors.

És un bon aprenentatge.

També em pensava que la COVID ens ajudaria a canviar. Però veig que moltes persones tampoc no n’han après. Si veus les conductes d’una part molt rellevant de la societat, que no se sacrifiquen, o que no pensen en la resta… Nosaltres som una societat molt individualista encara.

Arenys de Munt és un poble molt solidari, però és veritat que hi ha persones que no n’han après i que viuen pensant de quina manera es poden servir del món. No pensen que ells també han d’aportar-hi alguna cosa.

Hi ha persones que no n’han après i que viuen pensant de quina manera es poden servir del món. No pensen que ells també han d’aportar-hi alguna cosa.

Ens ha portat unes fotografies. Ens les vol explicar?

Una és de quan era un simple col·laborador d’Esquerra Republicana al municipi. No era ni regidor, però ja treballava amb molt d’entusiasme en un projecte que em creia, malgrat que aleshores estàvem molt tocats com a partit. Així a la foto hi surto amb la comarcal d’Esquerra, en un context electoral. Aleshores jo hi ajudava des d’Imatge i Comunicació, i m’ho passava bomba.

L’altra foto és més recent, de quan va venir el President Torra a fer una visita a Arenys de Munt, en un acte recordatori de les Consultes. Vaig donar un missatge que encara no ha calat gaire, malauradament: una crida al respecte entre nosaltres. Lamentablement una part de l’independentisme no en fa gaire cas i continua amb un discurs molt bel·ligerant i agressiu.

En què ha afectat la pandèmia a la vida del seu municipi?

Ens ha afectat com a tot arreu. Ha estat un trasbals per al dia a dia i per a la vida quotidiana. Ens ha afectat emocionalment, perquè ja no hem pogut fer tot el que podíem fer abans. Hi va haver mesos en què no vam poder anar a cap espectacle, ni passejar tranquil·lament, ni relacionar-nos amb la gent sense mascareta i havíem de guardar les distàncies. 

Tot això són coses que et van condicionant i a les que abans no hi donaves cap importància. Potser d’això sí que n’hem après: valoràvem més les coses materials. I ara potser estimem més aquelles coses gratuïtes que tenen un valor incalculable. Quan perds coses com les passejades, el trobar-se, les abraçades, l’estimar-se com ho fèiem abans… ho valores moltíssim.

Parli’ns de la seva gent. Com són els ciutadans i ciutadanes d’areny?

Els arenyencs i les arenyenques m’encanten perquè són persones apassionades. Jo també ho sóc. També són persones molt critiques. Fins i tot entre uns i altres. Però també som creatius, perquè per poder criticar cal ser creatiu. Ens ho diem tot, però de cara enfora, som com una família: que no ens toquin ningú del poble, que és sagrat! 

Quines coses destacaria com les millors del municipi, i també com les pitjors?

Arenys té una immensa capacitat per créixer en turisme, per exemple. Tenim uns grans valors culturals i històrics i un arrelament molt fort amb el país. Seguim demostrant que som pioners en la lluita per les llibertats i que seguirem estant en primera línia. Ara, però, estem en un altre context polític.

També som un poble molt actiu i emprenedor, de gent molt treballadora i apassionada. D’altra banda també ens passa que no valorem prou les coses que tenim. Fins i tot les menyspreem. De vegades ens ho diuen des de fora: cal que li donem el valor necessari a les coses que tenim. Potser aquest és el nostre punt feble.

Ens passa que no valorem prou les coses que tenim. Fins i tot les menyspreem.

Quant a patrimoni natural i arquitectònic, de quins racons se senten més orgullosos vostès?

Un element emblemàtic d’Arenys de Munt és la riera. Ara estem en plens treballs de reforma de l’entrada del poble. Jo visc a Arenys de Munt perquè em vaig enamorar de la seva riera i del seu entorn paisatgístic. A més, estem molt a la vora del mar, i a cavall del Montnegre i el Montseny.

També tenim llocs magnífics com la plaça de l’Església, la zona del Santuari de Lourdes o el parc de Can Jalpí. Quan algú ens visita, són espais que se li queden a la memòria. El mateix parc és preciós, amb el Castell Jalpí al fons. I a Lourdes tots hi hem anat des de petits a berenar, o a fer costellades i trobades.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?

És bona. Sempre hem fet una gestió molt prudent de les finances públiques. Per bé o per mal, a partir de 2012 les limitacions a la despesa ens han dificultat l’execució pressupostària i el poder gastar bé. D’altra banda hem generat estalvis que, en moments de crisi com els presents, ens permeten ser més generosos i fer una inversió una mica pel damunt del que hem fet en els darrers anys. Com que hem tingut una economia sanejada i hem fet estalvi i bona gestió, ara tenim capacitat malgrat el daltabaix que ha suposat la COVID.

I quins serien els reptes que li queden pendents en aquesta legislatura? Ha hagut de renunciar a projectes?

Nosaltres no renunciem mai a res. Però ens quedaran coses pendents. Ja les farem més endavant. Tenim un Pla d’Actuació Municipal que està complert en un 25%, que sembla molt poc. Però està en marxa. Crec que l’assoliment a final de la legislatura serà bastant elevat, malgrat que em sentiré insatisfet si no arribem al 100%.

Si hem de deixar alguna cosa pendent, mirarem que siguin les qüestions estratègiques, perquè ho puguin tirar endavant aquells que vinguin després. Nosaltres construïm amb el llegat dels que ens han precedit, fins i tot els grups municipals que no eren del nostre color polític, que igualment van fer una feina. 

Nosaltres també deixarem un llegat. Mani qui mani el proper mandat estic segur que podran aprofitar-lo per seguir avançant. Nosaltres volem que el poble sigui més innovador, més fort socialment, més cohesionat i també més ric en oportunitats per a tothom.

Nosaltres no renunciem mai a res. Però ens quedaran coses pendents. Ja les farem més endavant.

Ens podria concretar un parell o tres d’aquests projectes estratègics?

Un dels que segur que es farà serà l’acabament de la riera i de la rotonda d’entrada al poble. Donarà una visió de poble endreçat del tot. I ens permetrà dinamitzar el polígon industrial i la mobilitat cap al Vallès. A més, també hi ha el centre cívic, que cohesionarà el poble des del punt de vista social i enfortirà les entitats. I els altres projectes són l’espai dels jubilats, la reforma del mercat municipal, els aparcaments del Pavelló Torrent d’en Terra i donar continuïtat al focus de l’emprenedoria: els emprenedors, les empreses, etc.

També volem seguir enfortint la bona gestió que s’està duent a terme des dels serveis públics, que presta l’empresa pública Gusam, per exemple, amb l’escola bressol municipal, que té uns índex de satisfacció elevadíssims. Igualment, poder avançar amb la xarxa d’abastament d’aigua pública, i rebre i concloure algunes urbanitzacions que també generen noves sinèrgies des del punt econòmic i social al poble… 

Crec que bona part de tots aquests projectes quedaran acabats abans d’acabar el mandat i sé que d’altres quedaran a mitges. Serà la meva frustració. M’hauria acabat molt poder veure començades les obres de la urbanització de Collsacreu, però quedarà pendent. I tenir un projecte executiu per a la nova residència geriàtrica. A veure si ho podem tenir per al 2022.

Com és el perfil de les persones que té a l’equip de govern?

És un perfil molt divers, i n’estic molt content. Cada persona és especialista en l’àmbit que porta i, a més, és un àmbit que li toca el cor. Per tant, s’hi impliquen al 200%. Amb la regidora de Cultura i Ensenyament, per exemple, ja vam començar a treballar conjuntament en l’equip de govern de 2013. Hi ha hagut un abans i un després amb ella en el poble. A més, és del ram de l’educació.

Igualment, tenim la Montse Batista, que porta Acció Social i que és una passada. És una persona del poble que ha descobert una vocació real de servei i que s’implica en política, malgrat que no sigui el seu camp. Hi posa tot el cor. També tenim en Jordi Maimí, en Medi Ambient i Esports, que és increïble i que ha generat un canvi importantíssim en la recollida selectiva, arribant ara a màxims històrics. Enguany, segurament, tancarem amb un 80% de recollida selectiva gràcies a la seva implicació i perseverança.

També tenim la regidora d’Urbanisme, amb la que estic entusiasmat, que a més és professional del sector. Gràcies a ella, per primera vegada a la història, Arenys de Munt tindrà una bossa social d’habitatge i podrem tenir una nova eina per millorar la vida dels veïns i veïnes.

També tenen un regidor de Junts…

Així és. Ell va venir d’una altra formació política i porta les Festes. N’estic molt content. És una persona molt creativa, provinent de l’àmbit de les arts. Tenim un govern municipal molt competent, molt implicat i que compleix amb el que promet.

Ara que esmentava l’habitatge, quina és la situació de la vivenda al poble?

A Arenys de Munt, com a molts municipis del nostre país, és molt difícil disposar d’habitatges assequibles. S’ha cedit el poder al desenvolupament urbanístic i no pot ser que deixem en mans privades la possibilitat de crear habitatges protegits. L’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments ens hem de posar les piles en aquesta matèria i crec que a Arenys de Munt estem començant a fer-ho de la manera que toca. No nomes generem espais i articulem polítiques que facilitin la construcció privada d’habitatges assequibles, sinó que també volem ser protagonistes del canvi i assumir, com a propietaris, un percentatge destacat d’habitatge públic.

A més, creiem que l’habitatge protegit no sols ha d’adreçar-se a les economies més febles, sinó també a les classes mitjanes, el jovent i altres persones que, en principi, no haurien de tenir problemes econòmics però que ja fa temps que tenen dificultats per accedir-hi a un preu normal. No pot ser que posem 60.000 milions d’euros per tapar els forats de l’especulació immobiliària i que després aquests habitatges quedin en mans de privats, de fons voltors i coses així. Cal que ens posem les piles.

L’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments ens hem de posar les piles en aquesta matèria i crec que a Arenys de Munt estem començant a fer-ho.

Ara que parlava de la Generalitat, creu que des del Govern es té prou en compte els alcaldes i alcaldesses de Catalunya a l’hora de planificar el futur del país?

Mai hi ha prou debat amb els alcaldes i les alcaldesses. Però crec que Déu n’hi do. Tinc contacte directe amb els representants polítics a la Generalitat, els diputats i no diputats, que tenen responsabilitat i capacitat d’actuar. I ens escolten i parlen amb nosaltres. I, a partir d’aquí, fan política. N’estic molt content. Com més debat fem entre les institucions, millor que millor.

I ara que hi ha un govern d’Esquerra, creu que els municipis rebran més recolzament de la Generalitat?

N’estic convençut i em dona molta esperança. Venim d’un context polític anterior molt complicat. Volíem fer el Procés per la llibertat i els drets civils del nostre país. Però hem de demostrar que som capaços d’arribar a Ítaca amb una bona gestió del dia a dia i ara la Generalitat té una gran oportunitat de fer-ho.

Els nostres adversaris, que ens diuen que en saben molt i que són constitucionalistes que ens volen salvar al vida a tots, són els que ens han portat allà on ens trobem avui: un mercat laboral precari, una especulació immobiliària descontrolada i unes polítiques que suposadament haurien d’estar reconegudes a la Constitució Espanyola, però que els mateixos constitucionalistes no apliquen. El resultat: un mercat laboral precari i un habitatge que a les economies normals els costa d’arribar.

Quines reivindicacions comparteix amb els altres alcaldes i alcaldesses de la zona?

La seguretat. Hi ha un debat molt trampós en aquest tema, i penso que equivocat. Ni l’incivisme ni la delinqüència desapareixeran d’un dia per l’altre. Hi ha qui diu que, mentre el debat es centra en fer polítiques socials per millorar la qualitat de vida de la gent, no cal reforçar la policia. Crec que és una anàlisi equivocada. La nostra policia està infradimensionada de fa molts anys i cal reforçar-la a nivell local i àmbit nacional. 

No em diguis com s’ha de fer, perquè no és la meva feina, però la percepció dels ajuntaments és que hem d’assumir una part de la seguretat que no ens pertoca perquè la nostra policia nacional no està prou ben dimensionada. El debat hauria de ser aquest: com enfortim la policia? Com garantim més seguretat pels veïns? Com podem assegurar que no es produeixin furts de manera sistematitzada?

Finalment, com és la seva agenda del dia?

Jo surto de casa al matí i vaig a fer un cafè i a xerrar amb la gent. Això m’agrada molt. Després entro a l’ajuntament, repasso els correus, i em dedico estones a fer feines tècniques i administratives, perquè soc autodidacta i m’encanta fer de tot el que sigui possible. Hi poso cullerada. També m’agrada sortir a veure la gent i reunir-me amb els veïns i veïnes. Si no em venen a trobar, els vaig a buscar jo mateix, sense cap problema. I si algú ve, li dic que pugi, perquè el rebo a l’instant. La meva disponibilitat és al cent per cent. I el meu horari és de dilluns a diumenge, des que em llevo fins que me’n vaig a dormir.

La biografia de l’alcalde Sànchez diu que va néixer a Barcelona el 1972 i que fins l’any 2016 va treballar en una empresa familiar de l’àmbit de la rehabilitació. “Autodidacta i acostumat a fer múltiples feines”, és BBA (Bachelor in Business Administration) per ESEI i té un Postgrau de Governança i Lideratge Local a la UAB. Ha estudiat administració d’empreses i econòmiques al Regne Unit. De petit vivia a Badalona i, no obstant, anava a l’escola d’Arenys de Munt, d’on recorda les trobades i les excursions a l’espai del Santuari de Lourdes. Explica que es va enamorar del poble per la seva riera i que, ara fa vint anys, va decidir establir-s’hi. Home extravertit i actiu. Durant la joventut, a més de fer d’emprenedor, va canalitzar la seva sensibilitat social cap a la política municipal. A Esquerra Republicana d’Arenys de Munt hi va assumir responsabilitats progressivament.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: “Traïció a la pàtria” de Paul Preston.
  • Una pel·lícula: “Alien”.
  • Una cançó: “Waiting for the night”, de Depeche Mode.
  • Un plat de cuina: L’arròs amb llet, però qualsevol cosa em va bé.
  • Una beguda: Una cervesa.
  • Un país: Regne Unit.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer: París. Tothom ha anat a París menys jo.
  • Un esport: La natació.
  • I el que més valora d’una persona: La seva vocació de servei.

Arenys de Munt

La pàgina web municipal ens diu que Arenys de Munt, al Maresme, té una extensió de 22 km2 i que limita amb els termes de Sant Vicenç de Montalt, Dosrius, Vallgorguina, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar i Arenys de Mar. També ens diu que està dins del terme s’hi encabeixen els nuclis agregats de Torrentbò i Sobirans, així com diverses masies i cinc urbanitzacions. La riera, que és el veritable cor de la població, és un paratge que travessa el municipi i que li dona un caràcter especial. I, parlant d’espais naturals característics, el Parc del Corredor i el Montnegre és un espai fantàstic per visitar, així com per gaudir del far i castell de Can Jalpí. Ben comunicat i geogràficament proper a tot arreu, Arenys de Munt ha estat el municipi origen de tot el procés de consultes sobre la independència de Catalunya, amb la celebració d’un primer referèndum el 13 de setembre de 2009. En aquella mateixa data, tres anys després, es va proclamar “territori català lliure”

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.