Ernest Pérez-Mas:"Aspirem a ser l’operador regional europeu de proximitat"

0
612

Visitem avui Ernest Pérez-Mas, el fundador de PARLEM, una companyia de telecomunicacions amb clar accent català i vocació d’expansió internacional. Va arrencar el projecte quan semblava que les coses tenien de ser més complicades i se n’ha sortit prou bé fins ara. Li demanem els detalls.

Ernest Pérez-Mas
Fundador, President i Director General de PARLEM


Enginyer de telecomunicacions per la UPC, Ernest Pérez-Mas sempre s’ha dedicat al sector, però ha passat la majoria del temps ajudant altres empreses, des d’un punt de vista corporatiu, obrint canals i mercats per a empreses. Explica que s’ha passat 15 anys de la seva vida viatjant per tot el món i sabent que cada dia de la setmaan el passava en una capital mundial distinta. En cert moment va decidir arrelar-se a Barcelona.
Fundador de diverses companyies prèvies, en l’àmbit de la ciberseguretat i la intel·ligència artificial, el 2012 va comprometre’s personalment amb un projecte revolucionari que volia oferir proximitat (i ni pas infraestructures) als clients. Recorda com va crear el document mestre del pla de negoci en un AVE a Barcelona, tornant de dia des de Madrid.

Vostè va començar a dissenyar el seu projecte a finals de 2012, just quan estàvem començant a sortir de l’anterior crisi…
Penso que sempre hi ha un moment a la vida per fer les coses. I crec que t’arriba quan estàs format, preparat i saps el que vols. Jo tenia ganes de fundar una nova empresa. Parlem és la tercera o quarta que he creat. Els anteriors projectes han anat desapareixent. Alguns han anat malament, però n’he après molt. En altres he recuperat la inversió.  
En el moment de crear PARLEM no hi havia cap seguretat. Però jo vaig voler fer-me un pla que contemplés la possibilitat de tenir un nivell zero d’ingressos durant tres anys seguits. Vaig haver de convèncer la meva esposa que caldria vendre’ns el pis. I ho vam fer. I ens en vam anar a viure a un pis de lloguer. Però era el que em calia per poder tenir la certesa de no haver de pattir pressions externes.

“En el moment de crear PARLEM no hi havia cap seguretat. Però jo no vaig voler fer-me un pla que contemplés la possibilitat de tenir un nivell zero d’ingressos durant tres anys seguits”
Déu n’hi do! PARLEM es compara d’alguna manera amb operadors locals com Euskaltel, per exemple?
En part és el mateix model i en part és diferent. A l’igual que nosaltres, Euskaltel és un operador de focus regional. És un concepte que va néixer als anys 90, quan el govern basc va trucar al timbre de diverses empreses d’allà (en el sector elèctric i similars) i els va dir que calia construir una empresa de telecomunicacions local, aprofitant la liberalització del sector. Es va fer com es feien les coses aleshores, és a dir, crear l’empresa, invertir diners per desplegar una infraestructura i operar-la. El mateix model va seguir l’empresa “R”, a Galícia, o Telecable, a Astúries.  
Eren empreses que tenien un recolzament institucional i públic.
Així és. Un recolzament molt fort i potent. De fet, una de les primeres persones amb les que em vaig posar en contacte amb el meu projecte va ser el director general d’Euskaltel. Li vaig compartir la meva idea, com a diverses altres persones. Em va semblar que hi havia una sèrie de projectes que eren molt semblants i vaig pensar que calia unir-nos tots. Però, com li deia, també som una mica diferents d’Euskaltel.  
En quin sentit?
Les circumstàncies d’inici d’una i altra empresa eren diferents. Als anys 90 calia construir les infraestructures. Al 2012 jo creia que no. Per aquest motiu nosaltres vam néixer amb la idea de posar el client en el centre de les operacions, quan les altres operadores tenien al cap que el més important eren les infraestructures i tots els diners que s’hi havia invertit.
Fa un temps vaig llegir el llibre “Business Model Generation”. S’hi explicava que els operadors telefònics de l’Índia havien après a separar el negoci dels usuaris del negoci de les infraestructures. Van veure que si les infraestructures ja existien, no calia fer-ne de noves, sinó que el millor era llogar-ne els drets d’utilització. Quan ho vaig exposar així les primeres vegades em van dir que estava equivocat, i que el que calia realment era desplegar infraestructura pròpia. Això feia que calgués buscar socis potents amb molts recursos. Jo vaig seguir pensant que no. Que el que calia era donar-li al client allò que ell buscava. 
“Nosaltres vam néixer amb la idea de posar el client en el centre de les operacions, quan les altres operadores tenien al cap que el més important eren les infraestructures i tots els diners que s’hi havia invertit”
I el model de PARLEM s’ha mantingut o ha canviat, en aquest sentit?
Tot canvia. I per a una empresa és essencial tenir visió de mercat i fer els canvis en l’estratègia quan són necessaris. Per a mi el més important tenir pocs socis, i, dins d’aquests, només els que t’aportin valor, ja sigui perquè tenen experiència o perquè tenen recursos. En el nostre cas vam començar amb un fons d’inversió català. De fet, vaig buscar finançament durant molt de temps només amb un PowerPoint del projecte sota el braç.  
Vaig aconseguir el 25% del pressupost i, amb tot, ens vam llançar a executar el projecte. Un dels socis inicials va ser MASMOVIL, que s’havia fundat a Catalunya i que va marxar a Madrid. Ens van donar un cop de mà amb les seves infraestructures i ens va anar molt bé perquè va ser un ajut poc costós que ens va proporcionar agilitat i rapidesa. Però això ha canviat. Ara els operadors mutualitzen les infraestructures i les comparteixen. Ja no despleguen el seu propi cable, sinó que es venen les infraestructures a operadors neutres i passen a alquilar-les. Està passant el que jo ja vaig veure el 2012 que passaria. Però sap què? 
“Ara els operadors mutualitzen les infraestructures i les comparteixen. Ja no despleguen el seu propi cable, sinó que es venen les infraestrucures a operadors neutres i passen a alquilar-les”
 
Què?
Que ara que passa el que havíem previst, nosaltres fem el contrari. És a dir, ara estem posant cable nosaltres. L’estem establint en zones que tenen menys de 5.000 habitants i que encara presenten algunes oportunitats. No és fàcil, perquè Espanya és el segon territori del món en quantitat de fibra òptica per habitant, i les oportunitats ja no abunden.  
També hem canviat l’enfoc. Ja no ens limitem a Catalunya sinó que anem a buscar mercats exteriors. Per exemple, a València. Busquem així donar un servei de continuïtat a persones que comparteixen el factor cultural de l’idioma, perquè dona idea de proximitat.
Però el nostre model també passa per aprendre a desplegar fibra a cost econòmic. I ja que ho fem, podem exportar el model a la resta del món. La majoria dels altres països, inclosos els europeus, tenen un índex de penetració de la fibra molt inferior al d’aquí. Volem ser l’operador regional europeu de proximitat. 
“Espanya és el segon territori del món en quantitat de fibra òptica per habitant, i les oportunitats ja no abunden”
 
Encara hi ha espai per a grans i petits operadors, en un mercat tan competit?
Home, en cada mercat sempre hi ha un operador incumbent, que és com es denomina al que tradicionalment ha estat el dominador del mercat. Actua sotmès a unes normes i regulacions específiques i, entre elles, està obligat a oferir les seves infraestructures als altres reguladors.  
Això encara es dona, però estem en un moment de gran concentració del mercat. Als Estats Units hi ha tres grans operadors i a la Xina, tres més. A Europa en són molts més, però perden velocitat de captació i rendibilitat, perquè han de competir molt més entre ells i l’ingrés mig per usuari es redueix. A més, a Europa cal pagar una gran quantitat de diners per les llicències d’utilització de l’espectre radioelèctric de 4G i 5G, cosa que no passa a Amèrica o a la Xina.  
Fins ara, a Europa els reguladors han procurat que hi hagués quatre o cinc empreses importants en cada país a fi de garantir la competitivitat. Però les valoracions en borsa de totes aquestes companyies s’estan enfonsant. Crec que la situació canviarà i que es produirà una concentració creixent a nivell europeu. També a Espanya. Actualment hi ha 800 actors, però s’estan concentrant regionalment. No obstant, el nínxol de l’operador regional de proximitat seguirà existint i PARLEM vol liderar-lo. 
“A Europa els reguladors han procurat que hi hagués quatre o cinc empreses importants en cada país a fi de garantir la competitivitat. Però les valoracions en borsa de totes aquestes companyies s’estan enfonsant”
 
Quines grans qualitats destacaria en el seu model de proximitat? Què és el que fa que el client s’hi pugui sentir atret?
D’entrada li diré que els serveis són molt semblants als que ofereixen els altres operadors. Tenim telefonia fixa, mòbil, internet i continguts de TV. Així que podem donar un servei pràcticament idèntic al dels operadors més grans.  
Però també oferim el que més valora el client. Sabem que quan un client busca, el que fa és inspeccionar el mercat i li agrada pagar pel que rep. Vol un preu just, no necessàriament barat. Nosaltres oferim un servei de proximitat, que vol dir que quan el client parla amb nosaltres, es troba sempre amb una persona que empatitza, entén i resol el problema. Que li dona la raó d’entrada i, si no la té, li justifica el perquè. Pensem que el client és el que té poder sobre nosaltres i no al revés. Això fa que se senti content i estigui dispost a pagar uns euros més pel servei, perquè sap que a l’altre costat hi ha algú que l’entén.  
Vostès ofereixen una velocitat de connexió o un ampli de banda superiors?
Són factors importants, però no diferencials, perquè tots els operadors et donen gairebé el mateix.  
Quina ha estat l’evolució en termes de facturació de PARLEM?
Cada any, des que vam començar, hem anat duplicant la facturació. Els primers temps vam arribar a 1,2 milions d’euros. L’any 2019 el vam tancar amb 10 milions. El 2020, amb 18 milions i escaig i un EBITDA positiu de 400.000 euros. Hem superat les expectatives. I enguany també pensem doblar. Som una de les empreses que apareix a l’índex que fa el Financial Times amb les 1.000 organitzacions que més creixen. Segur que el 2022 també passarà el mateix.  
Creu que el 5G, del que tant es parla, està sobredimensionat?
Jo crec que el 5G ens canviarà l’estil de vida. No perquè ens aporti més serveis en el mercat residencial, sinó perquè ens permetrà controlar més màquines i dispositius a través de la internet de les coses. El 5G permet una latència (retard de connexió) molt baixa i automatitzar serveis a la indústria, robotitzar fàbriques i aeroports, circular cotxes que es condueixen sols, evitar accidents, reduir contaminació i sorolls… Crec que totes aquestes coses canviaran molt les nostres vides. Tots els equips domèstics estaran domotitzats i connectats, i els podràs controlar des del mòbil.  
Vostè deuria estudiar l’enginyeria de telecomunicacions els anys 80. S’imaginava aleshores un futur com el present d’avui?
De cap manera. Jo no vaig estudiar ni la internet ni la telefonia mòbil, perquè no existien. Crec que ni tan sols existia l’e-mail, aleshores. Com a molt, programava ordinadors amb un llenguatge anomenat “Màquina”, que permetia obrir i tancar portes.  
Així de simple… Encara ens recordem de les redaccions amb màquines d’escriure i paper carbó.
El canvi ha estat brutal. Però, ben mirat, aquesta és la raó de ser de la imaginació humana. A més, ja estem parlant del 6G que s’està predefinint… Encara no sé ni el que fa, però segur que encara reduirà més la latència, augmentarà la velocitat i millorarà la capacitat de densitat de dispositius. Una de les coses que oferirà el 5G és la possibilitat de connectar fins a un milió de dispositius dins d’un quilòmetre quadrat. El 6G ho superarà. I ens caldrà, perquè en cada vivenda hi haurà dotzenes d’equips electrònics connectats amb el món.  
Sense oblidar la qüestió de la seguretat electrònica.
I de la privacitat. Són temes essencials. Cal defensar els nostres espais de llibertat. Si no ho fem ja veiem que hi ha grans companyies que poden esdevenir monopolis a partir de les nostres dades. Els reguladors haurien d’intervenir-hi més sovint.  
Vostè ha viatjat molt pel món. Creu que existeix prou consciència de Barcelona com a capital mundial de la telefonia mòbil?
Barcelona ha passat de ser no res, a ser la quarta o cinquena ciutat més emprenedora d’Europa en matèria tecnològica. Però escalar fins al tercer lloc encara es una possibilitat llunyana. Ens calen eines que encara no tenim, com ara exempcions fiscals, o atraure el talent. Berlín, Londres, París o Amsterdam són les ciutats líders en això i costa molt de lluitar-hi. A Amsterdam, per exemple, qualsevol emprenedor europeu disposa de tres mesos de vivenda gratis per poder desenvolupar el projecte i generar riquesa. Aquí, en canvi, ens fan falta milers d’enginyers i cal portar-los de fora.  
Per últim, quins són els perfils professionals que integren PARLEM?
Abunden els enginyers. I sempre els dic que, si estan massa d’acord amb mi, és que sobren. El que cal és que em discuteixin les coses per fer-les millorar. Nosaltres volem ser la millor empresa de telecomunicacions en proximitat. I ens cal visualitzar sempre el viatge digital que fa el client i cada punt de relació amb ell. Així podrem millorar.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.