Creen l’Ecomuseu del Blat, una xarxa que pretén recuperar el patrimoni rural de la Plana de Vic

L’Ecomuseu del Blat explica la història d’aquest cereal i tot allò que hi estava relacionat emmarcat dins la vida a pagès a la Plana de Vic.

L’Ecomuseu té una sala dedicada al vímet.

L’Ecomuseu del Blat està fent experiments a les quarteres amb cereals que s’havien plantat a la Plana de Vic.

Una típica cuina d’una masia qualsevol a la Plana de Vic.

Taradell (ACN).- La Universitat de Vic, l’Ajuntament de Taradell i els Tonis de Taradell han creat l’Ecomuseu del Blat. Es tracta d’una xarxa que pretén recuperar, preservar i divulgar el patrimoni rural, material o immaterial, de la Plana de Vic. Un dels coordinadors i professor de la UVic, Santi Ponce, ha explicat a l’ACN que l’ecomuseu vol ser un ens "viu" i no "un simple lloc on s’hi exposen peces". És per això que a banda de tenir catalogat i mostrar al públic les eines relacionades amb el món de pagès, també s’hi inclou tot allò que conforma el paisatge, com els camps, horts, arbres, una bassa o els animals. Diversos grups d’escolars ja van visitar l’ecomuseu el curs passat, però ara es vol obrir al gran públic.

L’Ecomuseu del Blat és un projecte que es va començar a gestar fa uns deu anys a partir d’inventariar i catalogar una sèrie de col·leccions que tenien diferents cases de pagès de la comarca. Un dels coordinadors i professor de la UVic, Santi Ponce, ha explicat a l’ACN que la iniciativa va sorgir de la idea de crear un ens que es preocupés per la conservació i la divulgació del "ric" patrimoni rural que té la Plana de Vic, "amb diversos elements que cal revaloritzar i que no podem deixar que es perdin".

Fa cosa d’un mes, la Universitat de Vic, l’Ajuntament de Taradell i els Tonis de Taradell van signar un conveni de col·laboració en què es constituïen com a socis fundadors d”aquesta xarxa del patrimoni rural de la Plana de Vic.

El secretari de l’associació dels Tonis de Taradell, Pep Casassas, ha explicat que l’ecomuseu és una agrupació d’equipaments culturals i museístics que es coordinen a través d’un nucli central que organitza i coordina les visites a una desena de punts de la xarxa, ja siguin col·leccions, espais o instal·lacions distribuïts per tota la comarca.

Formen part de l’Ecomuseu del Blat i, per tant, el doten de contingut: el mas El Colomer de Taradell, el Molí de la Calvaria a Calldetenes, la Casa-Museu Verdaguer de Folgueroles, el Museu del Pa de Tona, el mas Soler de Santa Eulàlia de Riuprimer, l’Alzinar de la Roca de Taradell, el jaciment del Camp de les Lloses de Tona, el Grup de Naturalistes d’Osona o la Xarxa de Custòdia del Territori, entre d’altres. Amb tot, però, l’ecomuseu resta obert a possibles noves incorporacions. En resum, segons Ponce, "cal entendre l’Ecomuseu com un museu a l’aire lliure".

Casassas ha assenyalat que el mas El Colomer segurament és l’exemple "més representatiu" de tot allò que es pot trobar a l’Ecomuseu. Els responsables han catalogat i inventariat una col·lecció de guarniments del bestiar, les eines de treball que es feien servir al camp, els carros que s’utilitzaven per transportar persones o mercaderies i, fins i tot, una gran col·lecció de cistelleria força singular que s’utilitzava a pagès.

A més, també disposa d’una sala, la sala del blat, on es reprodueix a través d’utensilis, suports visuals i explicacions tot el cicle d’aquest cereal de manera cronològica. Des de la sembra fins a obtenir la farina, passant per tots els processos que es poden trobar entremig.
La mateixa casa de pagès és un museu "viu", explica Ponce. La casa disposava d’una part de bosc, hort – d’estiu i d’hivern -, camps, zona de cultiu de plantes o arbres medicinals. "Era una unitat a través de la qual les famílies pageses eren pràcticament autosuficients", ha afegit.

Tot i que l’Ecomuseu del Blat "es troba en una fase molt inicial", fa deu anys que s’està realitzant una tasca de recerca de patrimoni, tant material com immaterial, i inventariant. Segons Casassas, "ara volem que tot això surti al públic i poder-ho ensenyar". En aquest sentit, l’ens vol ser un "generador de sinèrgies" perquè, d’alguna manera, pugui crear activitat i ajudar a "dinamitzar" el territori.

Singularitat de la Plana de Vic

La Plana de Vic és una plana eminentment agrícola i ramadera i la seva evolució es pot explicar, en part, gràcies a la superfície de les finques, o les cases de pagès. Casassas apunta que les cases de pagès no acostumaven a tenir una superfície "molt gran", en comparació a altres territoris de Catalunya. És per això que, a mesura que s’avançava en el temps, moltes de les famílies "probablement no eren prou autosuficients de la terra i per això es van haver de dedicar més a la ramaderia que en altres zones de Catalunya".

En aquest sentit, el professor Ponce afegeix que cal tenir en compte que al segle XVIII a Catalunya, els pagesos per sobreviure "feien una mica de tot, des de cereals fins a vinya". En aquest moment històric, apareix una agricultura de mercat, i amb la revolució industrial, la pagesia de Catalunya es va especialitzant en la vinya.

A la Plana de Vic, però, la climatologia -amb fortes gelades- no permet desenvolupar la vinya com en d’altres indrets i els agricultors osonencs opten per l’especialització dels cereals. Els pagesos de la plana comencen a introduir noves tècniques de conreu procedents d’Europa i, per això, "encara avui Osona és una de les regions amb més rendiment i productivitat agrària de l’Estat espanyol".

D’altra banda, Ponce afegeix que fa 150 anys, amb l’arribada del ferrocarril i l’especialització de la pagesia, els osonencs es focalitzen en la ramaderia, sobretot en la producció de porcs i vaques. D’aquesta manera, segons el professor, la Plana de Vic encara avui ha predominat com una comarca "eminentment agrícola". Ara per ara, una tercera part del PIB d’Osona es deu a indústries derivades de productes agrícoles o ramaders.

Algunes de les iniciatives

Un dels projectes que s’està desenvolupant entre la UVic i la col·laboració del Grup de Naturalistes d’Osona es troba al mas El Colomer on hi ha una extensió de terra pel cultiu. El Camp de les Eres, que així és com s’anomena, és un terreny experimental de dues quarteres on es reprodueix a escala el sistema de rotació de conreus anomenat ‘trènit’, propi de la Plana de Vic i anterior a la darrera revolució agrícola. Ponce ha explicat que el projecte consisteix en la recuperació d’algunes espècies i llavors antigues que van desaparèixer amb la introducció de productes químics, "que es complementaven amb els conreus i feia que hi hagués una gran diversitat en el món rural, però que s’han anat perdent".

En les activitats, "fem servir tots els coneixements que es feien antigament", explica el professor. Se sembra i es fan totes les feines a mà o amb animals. Una de les peculiaritats és que com a unitat de mesura s’utilitza la quartera, una unitat de volum que es converteix en mesura de superfície. Es tractava d’un recipient on hi cabia una determinada quantitat de cereal i que el sembrador estenia a la parcel·la que després ocupava una proporcions determinades. Aproximadament, tres quarteres són una hectàrea.

Entre els projectes a curt i mig termini que té l’Ecomuseu, es troben inaugurar el seu propi web, editar materials didàctics per a escoles i textos divulgatius per a cases rurals, impartir seminaris especialitzats o formar guies turístics que puguin explicar les diferents col·leccions i tot el patrimoni immaterial.

Escolars i públic en general

L’Ecomuseu del Blat vol ser també un ens pedagògic i didàctic. Per això, Ponce explica que fa dos anys que s’està treballant de forma experimental amb mestres i escoles preocupats per la pèrdua dels valors i el coneixement del món a pagès. Algunes, fins i tot, com l’escola Vedruna de Tona, han incorporat la temàtica al currículum escolar. Els alumnes que han participat en el projecte duen a terme la visita a través de l’"experimentació". De passada, explica el professor, els escolars, estudiants de secundària o de la universitat també aprenen matemàtiques, física "o qualsevol assignatura que es genera a partir de l’activitat agrària".

Tot i que encara s’està redactant el pla director, l’ecomuseu es vol convertir "en un museu de ple dret" que pugui obrir-se a grups de turisme rural.