Lucas Ramírez

alcalde d'Olèrdola

Bressol del Penedès

“En política hi ha molts interessos i els grans partits en volen treure profit” 


La proliferació d’ocupacions i delinqüència preocupen l’alcalde d’Olèrdola


0
12

A Olèrdola, Alt Penedès, hi trobem un dels entorns amb més importància històrica del país. Avui, des del conjunt històric i monumental, entrevistem Lucas Ramírez, el seu alcalde.

“Amb la pandèmia els cassos de persones ateses a serveis socials han crescut molt. De 30 a gairebé 80.
“Estan sent uns anys amb bons i mals moments, però la política et fa créixer personal i laboralment. No em penedeixo d’haver decidit presentar-me”
“Durant aquest temps s’han fet 15 ERTOS industrials, 8 d’agraris i 55 d’empreses de serveis. En total hi ha hagut 1.217 persones que han hagut d’anar-se’n cap a casa”
“Durant moltes setmanes hem donat diners als ciutadans que ho necessitaven. El problema no és només de disposar de recursos, sinó de tenir el personal suficient per atendre totes aquestes demandes”
“Aquí tenim cinc festes majors, i cadascú vol la seva piscina municipal, dues escoles, tres consultoris… Al final volen fer vida amb la seva parcel·leta. No compartir serveis fa que encara es distanciïn més”
“En els darrers 10 anys hem perdut el 10% de la població entre els 18 i els 35 anys. Ho sabem per un estudi que ens va fer la Diputació”
Vostè va arribar a l’alcaldia d’una manera curiosa. Ens la vol explicar?
Jo vaig arribar-hi de rebot. No ho tenia pas al cap. Tampoc la política m’havia dit mai res. És cert que des de petit sempre m’havia bellugat molt per les entitats socials i culturals del poble. L’any 2013 jo estava treballant i estudiant Enginyeria Mecànica. Vaig decidir deixar la feina per concentrar-me en els estudis i acabar-los. Però el juliol de 2014 l’alcalde d’aleshores, en Josep Tort, em va citar i em va explicar que ho deixava i que no es tornaria a presentar a les eleccions de 2015. Em va dir que esperava que m’hi presentés jo. Va ser una mica sobtat, tot plegat. Jo hi vaig anar donant tombs durant els sis mesos següents. Vaig canviar els plans de vida (volia anar a l’estranger a cursar un Erasmus), i al mes de gener de 2015 vaig decidir presentar-me. Aquell va ser l’inici. I em vaig anar engrescant en la feina…
 
Es penedeix de la decisió?
El cert és que no. Estan sent uns anys amb bons i mals moments, però la política et fa créixer personal i laboralment. Crec que tinc molt de recolzament de la gent, siguin del color que siguin. I això fa que puguis treballar per a tothom. Estic molt content amb els projectes que actualment tenim al cap i que volem finalitzar.
 
Quin diria que és el seu estil de fer política?
Miro de tenir una visió general del municipi i cobrir totes les necessitats. M’agrada ser proper a la gent i atenc tothom. De vegades és bo i de vegades dolent, però la gent ho agraeix. Un alcalde ha d’estar a peu de carrer. I si un veí té un problema, li has d’anar a resoldre. Aquests són els detalls que fan que els alcaldes dels pobles petits tinguin ganes d’abocar-se a la feina.
 
Ens ha triat unes fotografies de vostè a diverses edats. Ens les pot explicar  una mica?
La primera és de quan tenia 10 anys i fèiem una representació teatral. Jo vaig fer de Sant Nicolau aquell dia. I és d’aquelles coses que fan gràcia i que encara hi ha molta gent que em recorda. Ser petit, ser l’escollit per al paper, estar a l’escola… tot això són records molt agradables.
 
La segona ja és d’adolescent, amb els companys de futbol. Per a mi aquest esport ha estat molt important, fins que ho vaig haver de deixar per problemes de lesions. He jugat al club municipal molts anys. En aquesta fotografia estic acompanyat de dos amics meus. Més o menys, tots vam seguir jugant fins que vam poder.
 
I la tercera fotografia ja és de quan vaig ser reelegit com a alcalde el passat 2019. És el dia de la presa de possessió. Vaig gaudir molt del moment, perquè aquell any havia estat complicat i la reelecció va representar una mena de pes que em treia del damunt. Dic complicat, perquè aquell any vaig acabar els estudis i vaig presentar el treball de final de grau coincidint amb la campanya electoral. Era un treball que tenia a mitges i que em va suposar un patiment acumulat a tot el demés.
 
 
Parlem ara del poble. Quines afectacions ha tingut Olèrdola per causa de la pandèmia?
Doncs déu n’hi do. Els cassos de persones ateses a serveis socials han crescut molt. No és que estiguem en un gran risc, però vam haver d’atendre molta gent. De tenir 30 casos d’urgència social a tenir-ne gairebé 80.
 
D’altra banda, aquí tenim la sort de tenir dos polígons industrials, però durant aquests temps s’han fet 15 ERTOS industrials, 8 d’agraris i 55 d’empreses de serveis. En total hi ha hagut 1.217 persones que han hagut d’anar-se’n cap a casa. Això afecta a gent del municipi i a gent de fora, però ens ha tocat molt a tots econòmicament. Hi ha molta gent que ara no pot pagar el lloguer, o el menjar, o les necessitats bàsiques. Durant moltes setmanes anàvem donant 4.000 euros al mes en targetes moneder per als ciutadans que ho necessitaven. I el problema no és només de disposar de recursos, sinó de tenir el personal suficient per atendre totes aquestes demandes.
 
Com definiria la ciutadania d’Olèrdola? Comparteixen algun tret característic?
El municipi és peculiar i tenim diverses maneres de veure les coses. Nosaltres estem integrats per tres nuclis històrics que tenen una identitat pròpia: Moja, Sant Pere i Sant Miquel. La idiosincràsia de cadascun ve de lluny i això ha generat maneres de fer i de ser diferents. Entre Sant Pere i Moja hi ha alguns conflictes veïnals i discrepàncies ben sovint. També hi ha dues urbanitzacions des dels anys 60 (Daltmar i Can Trabal) que també tenen una dimensió important. Si fas una cosa en algun d’ells, et venen els de l’altre i et diuen que “sempre fas coses allà però no aquí”. I això complica una mica la gestió municipal.
 
Cadascú se sent del seu nucli i de cap altre.
Així és. No acostumen a anar als altres nuclis. Als anys 80 ja hi va haver un esforç per part de l’ajuntament d’organitzar una trobada d’Olèrdola. Va ser un acte per unir els nuclis del municipi, una mena de festa major comú de tots. Però finalment cada poble té la seva activitat. A Moja i a Sant Pere, especialment. Als altres els costa una mica més. Però aquí tenim cinc festes majors, i cadascú vol la seva piscina municipal, dues escoles, tres consultoris… Al final volen fer vida amb la seva parcel·leta. No compartir serveis fa que encara es distanciïn més.
 
Quines són les principals línies de promoció econòmica del municipi?
Nosaltres estem treballant tant per a la indústria com per al petit comerç. També intentem integrar el comerç local amb el turisme, el coneixement del municipi i la producció d’artesania i de producció de proximitat. 
 
Com us deia abans, tenim dos polígons industrials molt grans. Un d’ells, el de Sant Pere, és especialment potent. A banda, hi ha una façana comercial que estem treballant per expandir. Tenim Vilafranca i Vilanova a la vora i volem que molta gent vingui a comprar aquí o, si més no, evitar que la gent del poble se’ns en vagin a comprar allà, perquè hi ha molts comerços que estan tancant. No és qüestió de dos dies, sinó d’anar fent feina.
 
Ens trobem fent aquesta entrevista al conjunt monumental d’Olèrdola, un dels indrets emblemàtics del poble. Què té d’especial?
El castell és emblemàtic perquè ens uneix. És el punt des del que sorgeix el municipi en temps dels ibers, al segle VIII aC, i on la gent viu fins pràcticament la baixa Edat Mitjana. Aquí va haver-hi vida fins al segle XI, pràcticament. El conjunt ha passat per moltes etapes i quan t’ho expliquen, i ho coneixes, i t’ho sents com a teu, ho trobes molt emblemàtic.
 
Però tenim molts altres llocs al municipi. Per exemple, la torre amb la capella de Sant Esteve de Moja, o la finca de Viladellops, que és una barriada molt bonica. O el barri de Vilafont, o el de Can Torra… Al barri del sant Sepulcre hi tenim una capella romànica circular molt bonica. Hi ha molts raconets.
 
En quina situació econòmica es troba en aquests moments l’ajuntament?
Vam tenir sort. L’anterior equip de govern va fer una molt bona feina i va eixugar tot el deute que teníem quan ells van agafar el consistori l’any 2003. Ara mateix no tenim deute i estem sanejats. El nostre pressupost ronda els 4.600.000 euros, que no és immens, però l’important és que no li devem res a ningú. També tenim un romanent que ens permet fer obres. I, com us deia abans, la sort de tenir dos polígons industrials que ens ajuda a reduir la pressió fiscal dels ciutadans. Diguem que la situació econòmica del municipi és bona i que hi ha hagut una bona gestió política i tècnica que han sabut enfocar molt bé les necessitats.
 
Vostè governa sota les sigles d’Alternativa per Olèrdola, una llista independent. Però en les eleccions de 2015 va presentar-se sota el paraigües del PSC. Com s’explica?
Alternativa per Olèrdola ha guanyat cinc legislatures seguides: tres amb l’anterior alcalde i dues més amb mi. La nostra formació va néixer amb la filosofia de governar al municipi sense colors polítics. Sempre ha estat integrada per gent socialista, d’Esquerra, de Junts i, fins i tot del PP. Però el que ens importa a tots és el creixement d’Olèrdola i donar servei a la ciutadania. 
 
En això hem vist que en política hi ha molts interessos i que els grans partits en volen treure profit. Tenir representació a un municipi els dona força en els consells comarcals i les diputacions. El cas és que la primera vegada que vam guanyar les eleccions vam ajuntar-nos amb Esquerra per constituir govern. Els dos mandats següents ho vam fer amb el PSC perquè obteníem avantatges si fèiem un grup polític, de cara a les diputacions. I jo mateix vaig estar-hi governant un any, però la situació política que viu el país no era la més adequada per anar amb un color polític. Així que vam decidir separar-nos. Al final vam guanyar en votants i vam tenir una gran alegria, perquè inicialment érem pessimistes.
 
Quins són els reptes de la legislatura? Els podran acomplir?
Mantenim els mateixos objectius, malgrat els problemes d’aquest any passat. Especialment tot el que fa referència als serveis a la ciutadania: enllumenat, mobilitat, fibra òptica… tot això ho volem millorar. I més amb la pandèmia, en què veiem que és més necessari que mai. Hem d’aconseguir que ens arribin aquests serveis als diversos nuclis d’Olèrdola. També treballem per millorar la connectivitat. Fa un temps es va fer un camí de vianants entre Moja i Vilafranca. Abans havies d’anar-hi per la carretera, fins i tot a peu. Quan vam veure que era possible, vam pensar que també podríem connectar els nuclis de Moja, Sant Pere i Sant Miquel.
 
Una altra problemàtica que tenim és la de les urbanitzacions, que encara no estan recepcionades i que no compten amb els serveis bàsics. En el seu dia van créixer, com tantes altres a Catalunya, sense procediments ni planificació. Ara els has de poder oferir els mateixos serveis que a la resta de la ciutadania.
 
El problema de l’habitatge assequible per al jovent, també el tenen?
És un altre dels punts. Aquí tenim una densitat baixa de població i molt bones comunicacions, però hi ha molt poca oferta i això fa que els preus s’enfilin. En els darrers 10 anys hem perdut el 10% de la població entre els 18 i els 35 anys. Ho sabem per un estudi que ens va fer la Diputació. Aquestes persones han marxat a Vilafranca i als Monjos, dos municipis limítrofes. Ens preocupa aquesta tendència. És contraproduent. Porta a un trencament de la cadena poblacional que afecta a tot, també a les entitats.
 
Ara que els ajuntaments poden gastar-se el romanent, en què faran servir el seu?
Des que vam eixugar el deute l’any 2016 nosaltres ja podíem invertir los en tots els capítols excepte en el 1. Ara, però, ens hem de mirar com està la normativa i veure on el podem gastar. Ho farem regits pel principi de destinar el romanent al manteniment, especialment dels edificis municipals. Hem anat arreglant-ne alguns que estaven molt envellits: l’ajuntament, la torre de Moja… També hi ha assumptes d’accessibilitat de carrers en els tres nuclis als que volem dedicar-nos.
 
Quines diria que són, actualment, les principals reivindicacions preocupacions dels alcaldes i alcaldesses?
Ara mateix les ocupacions d’edificis i la seguretat ciutadana.
 
Pateixen gaire d’ambdues coses a Olèrdola?
Sí. Ocupacions i delinqüència. Al final tot s’ajunta. Hi ha un tant per cent petit de persones que ocupen per necessitat. Però hi ha molta gent que ocupa i que aprofita per fer plantacions il·legals, o rellogar les cases, o viure més bé que a casa seva… Hi ha moltes menes d’ocupacions, però sí que ens està venint molta delinqüència de les rodalies de Barcelona. No fa pas gaire, els Mossos van detenir cinc persones que anaven equipades amb bats de beisbol i eines per poder entrar en qualsevol casa. 
 
Nosaltres estem habituats a viure tranquils. Tothom coneix tothom i tenim un estil de vida molt pacífic. Quan comences a sentir aquestes coses, la gent s’alarma, com és normal. Ens hi estem trobant, perquè després de la crisi, moltes cases van quedar buides i són propietat del banc. Així que es van ocupant.
 

Diu que no tenia al cap ser alcalde i que la política no li havia interessat del tot. Però Lucas Ramírez havia tingut una implicació especial amb les entitats culturals, socials i esportives del seu poble des de petit. Durant 11 anys va compaginar el treball professional en el camp de la mecànica amb els estudis d’Enginyeria. Però el 2014, aprofitant un temps en què només estudiava, va rebre una proposta de l’alcalde anterior: “jo ho deixo, vull que tu em rellevis”, li va dir Josep tort. Poc després, Ramírez es presentava com a cap de llista a les eleccions municipals de 2015. Amant i practicant fins no fa massa del futbol, la seva gran preocupació és estar a la vora d’uns ciutadans que senten molt de prop les particularitats del seus respectius nuclis poblacionals.

QÜESTIONARI IMPERTINENT:
  • Un llibre: ‘L’ombra del vent’.
  • Una pel·lícula: ‘Braveheart’. 
  • Una cançó: ‘Camins’ de Sopa de Cabra.
  • Un plat de cuina: Cargols a la llauna.
  • Una beguda: El vi.
  • Un país: Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet: Mèxic.
  • Un esport: El futbol.
  • El que més valora d’una persona: La confiança.



Olèrdola



Olèrdola, a l’Alt Penedès, és un poble que acumula capes d’història amb regust d’ibers, romans i de regnes medievals. Actualment està constituït per quate nuclis poblacionals amb identitat marcada i història pròpia: Moja, Sant Pere, Sant Miquel i Viladellops. També hi ha dues urbanitzacions iniciades els anys 60 sense gaire ordre ni concert, però que acullen molts ciutadans amb necessitats i expectatives que cal satisfer. Hom diu que el municipi és el bressol del Penedès i ben cert és que combina el contacte amb la natura, bons aliments, una vida pacífica i proximitat amb la capital. Actualment compta amb uns 3.700 habitants.

Recomanats per alcaldes.eu:





 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.