18.10.18 – BARCELONA • Barcelonès

Esmorzar Alcaldes.eu Xavier Trias: “Quan la notícia està escrita a mala fe, no s’ha d’amenaçar amb querelles, sinó posar-les directament”

0
67

L’ex-alcalde de Barcelona, Joana Ortega i Montserrat Candini, comparteixen taula amb Rafael de Ribot i Toni Aira sobre els canvis en els rols de polítics i periodistes


(D’esq. a dreta): Toni Aira, periodista i analista polític; Joana Ortega, vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya (2010-2015); Xavier Trias, President del Grup Municipal Demòcrata; Montserrat Candini, Alcaldessa de Calella; Rafael de Ribot, periodista i analista de l’actualitat; i Eduard Berraondo, periodista i moderador de l’acte.
En un col·loqui organitzat per Alcaldes.eu i celebrat aquest matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, representants del món polític i del periodisme han plantejat punts de vista complementaris sobre la relació que ambdós col·lectius han mantingut històricament i els canvis als que es veuen sotmesos actualment.
Les presumptes difamacions, el paper dels assessors de comunicació i les pressions respectives d’un col·lectiu sobre l’altre, han ocupat el debat. Si bé les postures han estat plantejades des de la discrepància, s’ha coincidit en afirmar que la irrupció de les noves tecnologies està provocant efectes com la espectacularització, la simplificació i la rebaixa del rigor informatiu, en l’apartat periodístic, així com l’interès de la classe política en prescindir dels mitjans cada vegada més per adreçar-se al públic.
En el primer dels àmbits, el de les difamacions i les notícies falses, Xavier Trias ha manifestat la seva més profunda molèstia per les notícies que, en el seu moment, van ser publicades pel diari El Mundo “falsament”, i que li van causar greus prejudicis a la reputació “de manera injusta”. Trias ha explicat que, des de fa un temps, ha optat per “no amenaçar amb posar querelles, sinó posar-les directament”, en comptes de “trucar queixant-se al director del diari de torn”.
Quant al paper dels assessors de comunicació en la política, els tres polítics presents han explicat que són necessaris i que delegar-hi “és imprescindible”, com ha dit Ortega, tot i que Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, explicava que és més factible comptar amb aquests assessors en grans administracions que no pas en petits municipis on “es qüestiona el paper d’aquestes col·laboracions”. Toni Aira ha resumit en una frase el sentiment dels ponents quan ha assegurat que “els polítics han de fer política i els assessors han d’assessorar. Que hi hagi polítics que pensin que poden assessorar en comunicació i assessors que vulguin fer política és un problema.”
En relació a la pressió dels poders polítics sobre el periodisme, Rafael de Ribot ha alertat sobre l’interès cada vegada més evident dels partits polítics de “desintermediar” la comunicació, això és, de passar per damunt dels mitjans per, a través de les xarxes socials i els gabinets, adreçar-se directament a la societat. En aquest sentit, ha reivindicat el paper del periodisme com a garant de la democràcia, sempre que es basi en el contrast i la contextualització. De la seva banda, Trias, Ortega y Candini han explicat que, tot i estar-hi temptats, mai han trucat a cap diari per queixar-se per una notícia publicada o per pressionar cap director.
Anàlogament, els polítics han manifestat que creuen que els mitjans estan marcant excessivament l’agenda política. “Talment com hi ha polítics populistes, hi ha periodistes que són uns propagadors”, ha explicat Candini. I Trias ha afirmat que, tant en la política com en el periodisme, “s’ha posat de moda ser agressiu. El que no ho és, sembla babau. Si no t’insultes, no hi ha notícia”. Toni Aira i Rafael de Ribot, tertulians habituals en nombrosos mitjans, han explicat diverses anècdotes que confirmarien l’interès per l’espectacularització de les notícies i pel “pim-pam-pum”, com l’ha definit Aira.
Finalment, els ponents han coincidit en indicar factors de risc que afecten a ambdós àmbits: la irrupció de les noves tecnologies, per exemple, ha permès un major accés a la informació, però no a una major anàlisi. Ni tampoc ha vingut acompanyada d’un aprenentatge: “als polítics ningú els ha explicat com funciona Twitter, i si un té les mans ràpides, pot cometre grans errors”, ha dit Joana Ortega. Els periodistes, de la seva banda, han fet una crida al sentit comú: “la millor garantia que tot funcioni bé és que cadascú jugui el seu rol, amb respecte per l’altre i per un mateix”, ha resumit De Ribot.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.