El passat 25 de maig de 2022, Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar
- Prof. Magí Panyella, degà en funcions de la Facultat
- Prof. Sergi de Maya.
- Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte
Seguidament, el Sr. Berraondo fa la primera ronda de preguntes al convidat, interessant-se pel municipi de Lloret de Mar i la seva situació.
Jaume Dulsat agraeix la invitació i saluda els presents. Recorda que fa uns anys va ser docent i que donava classes a alumnes com els que avui l’escolten. Explica que Lloret és un municipi que es troba al sud de la Costa Brava, a 60 km al nord de Barcelona, que viu del turisme i que té 39.000 habitants. El seu creixement des de l’any 2000 ha estat molt important i gairebé ha doblat la població. També recull més de 100 nacionalitats i una taxa d’immigració del 40%. Explica que actualment hi estan arribant molts ucraïnesos, seguint l’estela dels 1.000 habitants d’aquell país que ja hi estaven residint.
Seguidament, en quant a la seva formació i activitat professional, recorda que va entrar en política municipal perquè li semblava un repte pel que la majoria de les persones haurien de passar. Abans, com ha esmentat, feia de professor universitari i de directiu turístic, però va canviar de cop fins encapçalar una llista, malgrat no tenir una relació prèvia amb la política. Entén que la política és un pas temporal i que tornarà a l’activitat privada més endavant. Recorda, igualment, que amb 26 anys treballava en una agencia turística a Banyoles i que va arribar a ser director del Patronat de Turisme de Blanes. I que va ser director gerent de la Fundació Privada Carl Faust – Jardí Botànic Marimurtra. També va compaginar la feina com a docent a l’Escola de Turisme durant el seu primer any com alcalde, però que va acabar deixant-ho per no disposar de temps.
Lloret, explica, és una ciutat extremadament diversa, amb molts colors polítics. Hi va haver una forta immigració provinent del sud d’Espanya i d’arreu del món. El partit de l’alcalde és JxCat, però al municipi també hi ha una presència important del PSC, que té 6 regidors, i de Ciutadans, que en té 4. També hi ha Comuns, PP i Esquerra (amb aquests darrers, són socis de govern). Això l’ha obligat a una constant política de pactes en les dues legislatures que porta governant. Creu que això és bo per la gestió i, a més, procura que els tres colors polítics amb els que governa ara no semblin tres governs, sinó un de sol. Diu que als municipis les majories absolutes no duraran gaire temps, i que la cultura de pacte ha d’estar ben present.
Des de fa 50 anys, explica, que Lloret és punt d’acollida del turisme massiu i una destinació pionera a l’Estat, juntament amb Benidorm, Torremolinos i les Balears. Diu que aquest posicionament és bo, però que també estigmatitza una mica perquè la imatge del turisme massiu no és gaire bona i que això representa una etiqueta “bastant injusta” per als ciutadans, malgrat els beneficis que té. Diu que els mitjans de comunicació tampoc han ajudat gaire a elevar la imatge.
Geogràficament, explica, Lloret és una ciutat de difícil gestió, perquè hi tenen 42 urbanitzacions i un nucli molt extens. Allà s’hi recullen amalgames socioeconòmiques molt distintes: des de l’alt luxe, fins a vivendes i barris més populars. Als 40.000 residents estables i consolidats cal afegir-li una població flotant de 16.000 habitants a l’any, i 1,4 milions de turistes anuals amb estades mitjanes de 4 a 5 dies. Explica que les administracions no estan pensades en termes de flexibilitat, i que no pot “tenir 50 policies a l’hivern i 500 a l’estiu, que seria el més òptim”, però no és administrativament possible. El mateix passa amb l’urbanisme, la mobilitat o la neteja.
En quant a les properes eleccions, Dulsat diu que encara no ha pres una decisió sobre si s’hi presentarà o no, però diu que dependrà de factors personals i de l’entorn. Entén que encara queda un any de legislatura i el que cal ara és tenir una bona temporada turística després de dos anys de Covid19. Al setembre, diu, començarà a meditar la decisió. Entén que dos mandats serien suficients, però creu que aquests dos darrers anys han estat impossibles i que cal gestionar molts projectes. A més, han arribat diners de Next Generation, que cal emprar.
Quant a la despesa que els turistes internacionals deixen a Lloret, l’alcalde diu que hi ha una recaptació en termes de Taxa Turística, de la qual l’ajuntament se’n queda un 50% (que suposen 3,2 milions d’euros l’any) i que són uns diners molt necessaris.
En relació a la macrooperació que hi va haver el dia anterior al seu municipi, diu que va conèixer la situació a primera hora del matí quan el van trucar d’un mitjà de comunicació i ha criticat les filtracions. Recorda que fa uns anys va passar quelcom semblant amb una operació contra la corrupció que va produir-se al seu ajuntament. Recorda que ell fa 7 anys que està en política i que no coneix aquest cas a fons i que sap que, actualment, és “tècnicament i materialment impossible” alterar les concessions. És més, diu que ara es fila tan prim des del punt de vista administratiu que la burocràcia acaba dificultant la realització de projectes.
Torn de preguntes del professor De Maya
Seguidament, el professor De Maya, pregunta sobre la reforma laboral i la importància del conflicte entre empresaris, sindicats i col·lectius professionals del sector turístic. L’alcalde diu que la situació és ambigua i que Lloret té una renda per càpita baixa, al contrari del que passava fa uns anys. La raó és que la població s’ha doblat, però no així la dimensió del negoci turístic.
Recorda que en el sector també hi ha hagut, tradicionalment, certa economia submergida i un excés de pràctiques de pagaments no oficials que ara es tendeix a corregir. D’altra banda, diu que ara mateix no hi ha prou treballadors per al sector de l’hostaleria i que cal anar a buscar professionals a l’estranger. Això ho atribueix a la situació pandèmica, que ha fet canviar la manera de viure de moltes persones (ja que ara es vol menys presencialitat i més horaris partits) i les expectatives de la gent. Això vol dir que, a diferència del que passava fa 20 anys, ja no hi ha gent disposada a treballar 12 hores seguides diàries.
També es pregunta sobre la recent retirada d’un radar de tràfic municipal i el procés que s’ha seguit per prendre la decisió de posar-lo i de treure’l. L’alcalde diu que aquesta ha estat una mesura controvertida, però a la vegada és un exemple d’aplicació de política pública encertada tècnicament, però que no troba el recolzament suficient. Creu que aquestes mesures estan destinades a no sobreviure políticament i fa una comparació amb la posició actual del Conseller Cambray, en quant a que la seva proposta pot ser tècnicament correcta, però no compta amb recolzament i es troba amb contestació. Explica que el radar en concret va aconseguir reduir la sinistralitat i que va ser una mesura solvent, però que va posar-se a tothom en contra. Finalment ha calgut retirar-lo. “Una cosa és tenir la raó tècnica i l’altra la raó política”, diu. També ho compara amb el procés de Girona amb la naturalització de les voreres, o la peatonalització dels espais a Barcelona: tothom entén que cal pacificar el centre de la ciutat, “però la gent vol agafar el cotxe fins a la cuina del restaurant”.
Finalment, el professor pregunta per com s’ha gestionat la sol·licitud dels Fons Next Generation, ja que Lloret ha estat el municipi català que més quantitat n’ha rebut. L’alcalde diu que ha estat una qüestió molt complexa. Explica que quan li van parlar de la convocatòria, li van explicar que eren uns “fons transformadors”, a diferència dels “Fons E” de 2010. Aleshores es buscava una sostenibilitat ambiental, social i econòmica en els projectes i Lloret va decidir que podria comprar antics hotels i infraestructures turístiques, derruir-les i fer-ne espais verds. Al final, han rebut 7 milions d’euros per fer projectes que han hagut de dissenyar a contrarellotge i amb els que transformaran el mercat antic en un mercat nou, i arreglaran diverses coses del nucli antic (bicicletes elèctriques i altres). També diu que ja els han avisat de no presentar-se a la propera convocatòria, perquè ara els toca rebre diners a d’altres municipis. Dulsat compara el projecte dels fons Next Generation amb el “cafè para todos”, però no amb un projecte veritablement transformador.
Torn de preguntes del públic
S’obre un torn de preguntes del públic.
L’Àlex, un alumne de Lloret de Mar, pregunta si a Lloret hi ha polítiques locals en favor de les condicions laborals dels treballadors del sector turístic, atesa la seva importància al municipi. Dulsat diu que les competències dels àmbits laborals depenen del Parlament i el Congrés dels Diputats, però no del món local. Personalment, diu, no està d’acord amb certes condicions laborals, però no pot participar en la negociació de forma directa en la negociació del Conveni, ni pot alterar-lo. En canvi, sí que depèn del municipi la dinamització del treball i, en aquest sentit, explica que tenen un Servei d’Ocupació municipal que dona molt bon servei. Igualment, creu que intenten promoure un model de decisió turística més compartit, reunint-se i tenint interlocució amb nombrosos agents de manera simultània: a la taula de discussió de polítiques d’ordenació turístiques municipals hi ha ara les associacions de veïns i els sindicats, a més de les patronals turístiques locals.
Un altre alumne, Alex de Barcelona, s’interessa per la gentrificació turística i per l’opinió de l’alcalde sobre el model turístic actual que promou els creuers, els grans esdeveniments com ara els Jocs d’Hivern o la Copa Amèrica, o l’ampliació de l’aeroport o l’autopista C-32. L’alcalde respon que fa 50 anys a Lloret ningú hauria volgut que hi arribés l’autopista, però actualment ningú en vol prescindir. Explica que la C-32 ja no és una autopista sinó un ramal per oxigenar i que tenen més a perdre que a guanyar si no en fan una ampliació. També diu que si volem ser un país seriós necessitem estar el millor connectats possible. Per tant, no calen nous aeroports (no entén la raó de l’aeroport de Lleida), però sí cal actualitzar el de Barcelona perquè sigui un hub internacional. Considera que el model dels megacasinos no li agrada gens. Quant als Jocs d’Hivern, diu que la gent del Pirineu estan molt engrescats i que el model dels Jocs han viscut un gran canvi de paradigma, abandonant “per sort” el model de gegantisme anterior i convertint-lo en un model molt més sostenible. Igualment li sembla molt bé que hi hagi una consulta i que la gent ho pugui decidir.
El degà Panyella considera que hi ha bons projectes sostenibles i bons gestors però que serà difícil canviar les prioritats de les persones. L’alcalde diu que, la pandèmia ha tingut coses molt dolentes i alguna de bona, com han estat el redescobriment del rere país i la digitalització i que creu que aquests canvis han arribat per quedar-se.
El moderador dona per tancada la sessió i, també, el cicle en aquest curs lectiu.
