Lluïsa Llop

Alcaldessa de Gelida i diputada al Parlament de Catalunya

Parlamentària alcaldessa

“Les majories absolutes són d’altres temps. Cal treballar amb diferents sensibilitats”

Les actuals infraestructures “no donen bon servei” a la gent del Penedès i “causen molèsties”
0
2652

A Gelida, a l’Alt Penedès, ens reunim avui amb una persona que comparteix el seu temps entre l’alcaldia i el Parlament de Catalunya. Lluisa Llop ens atén per parlar-nos de la seva doble visió de la política.

Vostè és alcaldessa i parlamentària. Com compagina ambdues feines?

Dormint poques hores. Són dues feines laborioses, però el cert és que puc aprofitar molts coneixements d’una en l’altra. Per exemple, molt del que sé en gestió municipal i treball a primera línia es pot traslladar al Parlament. A més, és bo que des d’allà es tingui més proximitat al ciutadà. I, al contrari, moltes polítiques i ajuts que han de sortir i que es decideixen al Parlament, són útils per al municipi.

Molt del que sé en gestió municipal i treball a primera línia es pot traslladar al Parlament.

Abans de ser alcaldessa va ser regidora durant 12 anys. S’imaginava que la feina d’alcaldessa seria així?

Sí. Jo he treballat a la Generalitat des de sempre. Ara estic en excedència. Però el cert és que ha estat un mandat molt atípic: vam començar amb tempestes, hem passat la Covid19… 

I el Procés?

No em va afectar com a alcaldessa, perquè vam entrar a posterioritat. Però durant l’anterior mandat, l’ajuntament era socialista i no va voler saber res de tot plegat. Nosaltres vam treballar-ho des de l’oposició. En el mandat actual ni els alcaldes més experimentats han pogut seguir un full de ruta establert. Hem hagut d’anar-nos adaptant al que anava passant.

En el mandat actual ni els alcaldes més experimentats han pogut seguir un full de ruta establert.

Com definiria la feina d’alcaldessa?

Com un honor enorme. I també una enorme responsabilitat que hi va aparellada. Ho he viscut amb molta il·lusió, però amb molta responsabilitat. Fer aquesta feina és molt satisfactori perquè, en aquests temps tan difícils, hem posat els gelidencs i les gelidenques en el focus i hem pogut ajudar a tothom a sortir-se’n. 

Com és el seu estil de fer política, aquí i al Parlament?

Crec que cal ser una persona propera. Intento que qualsevol veí o veïna que necessiti qualsevol cosa, i que em pari pel carrer, pugui trobar en mi una resposta i un acompanyament. A més, com que gestiones les coses en nom de tots els veïns, cal ser molt rigorós i seriós.

Ha triat dues fotografies personals. Ens les pot explicar?

En la primera hi surto brindant amb una copa de cava amb el meu marit. La foto és de casa, però al fons s’hi veu l’entorn natural de la part sud de Gelida, que forma part d ela Xarxa Natura 2000 i la zona PEIN. És un lloc molt bonic. A més, si una cosa defineix el Penedès són els vins i els caves, d’aquí la copa que portem a la mà.

L’altra foto és d’una reunió a peu de carrer amb l’Oriol Junqueras. Era molt al principi que ell fos president d’Esquerra i comencéssim aquesta aventura. Tinc molta estimació per la fotografia. Quan la miro em recordo del conjunt de coses que han passat després.

En quina situació es troba Gelida a nivell econòmic i social en el moment present?

Ara mateix som un dels municipis de l’Alt Penedès amb una taxa d’atur més elevada. No som el pitjor de la comarca, però sempre estem per damunt de la mitjana. Nosaltres necessitem moltes polítiques actives d’ocupació, de despesa, d’inversió social… I hem hagut d’augmentar tota aquesta inversió en les persones, perquè, com us deia abans, volem que tots ens en puguem sortir.

A més, no som un municipi que generi grans ingressos. Tots els alcaldes i alcaldesses ens queixem de tenir un sistema de finançament poc just pels municipis, ateses les competències que tenim, però és que, a més, nosaltres rebem pocs ingressos. 

Som un dels municipis de l’Alt Penedès amb una taxa d’atur més elevada. Necessitem moltes polítiques actives d’ocupació.

Per quin motiu?

Volgudament, durant molts anys, no s’han augmentat els impostos. Ni tan sols en els anys en què vam manar nosaltres. Enteníem que, des de la crisi de 2008, hi havia moltes penúries i no era el moment per fer-ho. Però això, evidentment, ens ha generat uns recursos limitats. Ens cal molta imaginació per poder tirar endavant les polítiques.

Ens cal molta imaginació per poder tirar endavant les polítiques.

Com diria que són els gelidencs i gelidenques? Tenen algun tret diferencial?

Són persones acollidores i molt implicades. Tenim entitats socials de molt de nivell. Durant la pandèmia, gràcies a això, vam poder crear dos grans grups per atendre totes les persones que havien quedat a casa, tancades, i que no podien sortir ni a comprar. El primer, format per senyores, es va dedicar a cosir mascaretes. L’ajuntament els aconseguia la matèria primera i elles la. Van fer una xarxa impressionant.

L’altre grup va venir de l’Assemblea de Joves de Gelida, que ens van ajudar a fer la compra a les botigues i a portar el menjar a casa de la gent que el necessitava. El públic trucava a l’ajuntament i ens feia la comanda. El jovent ens feia la compra. Així d’implicada és la societat gelidenca. 

Per a algú que ve de fora i no coneix Gelida, quines coses bones i dolentes trobaria si hi vingués a viure?

Depèn de com ho visqui cadascú. Però una de les coses que més sorprèn de Gelida és que els nostres carrers no són gaire plans. La majoria pugen o baixen, perquè ens trobem en una zona que es troba entre la plana del riu Anoia i les muntanyes d’Ordal.

A banda, el visitant es trobaria amb un poble acollidor i un funicular (el funi) que és la nostra gran senyal d’identitat. Encara funciona. El van fer per petició popular i permetia que els treballadors anessin a les fàbriques papereres que es trobaven al riu. Ara ha passat a ser un transport que comunica l’estació de la Renfe i el nucli del municipi. A més, tenim un castell, un munt de fonts i mil i un camins per passejar per la muntanya. 

Algun element arquitectònic destacable?

Sí. El castell, que és un bé cultural d’interès nacional. També altres edificis, com el Centre d’Iniciatives Culturals. Gelida havia estat un poble d’estiueig i també hi ha molta torre modernista i noucentista. A l’Avinguda Colomer hi ha moltes d’aquestes construccions. D’altres, estan disseminades pel poble.

Quina és la situació en quant a l’habitatge?

Complicada, perquè tenim dos problemes importants. Primer, no tenim gaire terreny per créixer. I, segon, el que hi ha és rocallós o argilós i, per tant, construir-hi qualsevol cosa resulta car. Per tant, hi ha certa justesa d’habitatges. Costa de trobar-ne. Però també estem treballant per revitalitzar aquest mercat. 

En quina situació econòmica es trobaria l’ajuntament en aquests moments?

Ara hem aconseguit endreçar molt totes les finances municipals. Malgrat que, com us deia abans, no tenim grans recursos econòmics. En els darrers anys, totes les lleis de racionalització i sostenibilitat de l’administració van ser molt fiscalitzadores, recentralitzadores i van anar en contra de l’autonomia financera dels ajuntaments. Però també és cert que a Gelida hi havia hagut un equip de govern que guardava les factures al calaix. Finalment van aflorar 1.044.000 d’euros en factures impagades. Va caldre demanar un préstec a i un pla a deu anys vista.

L’endeutament, que havia estat galopant, va deixar de ser tan bèstia. Ara ja no estem tan endeutats i podem fer coses i assolir nous reptes. I hem endreçat molt més les finances. També tenim romanent positiu.

L’endeutament, que havia estat galopant, va deixar de ser tan bèstia. Ara ja no estem tan endeutats i podem fer coses i assolir nous reptes.

Vostès governen gràcies a un pacte entre tres partits. Funciona bé?

La investidura es va produir gràcies a l’acord de quatre partits: ERC, Primàries, Gelida en Comú i la CUP. Posteriorment, la CUP es va despenjar de l’acord i ja només en vam quedar tres. Sempre dic que tenir un govern plural és molt més ric. Penso que les majories absolutes formen part d’altres temps i cal poder treballar amb diferents sensibilitats en democràcia.

Potser sí que és més còmode si treballes només amb els teus companys de partit. Però fer-ho tots plegats és molt enriquidor. De vegades, es triga una mica més en acabar d’abordar els projectes, però el que surt és molt més sòlid, perquè has pogut veure-hi tots els pros i contres. Nosaltres estem molt contents amb aquest pacte de govern.

De vegades, es triga una mica més en acabar d’abordar els projectes, però el que surt és molt més sòlid, perquè has pogut veure-hi tots els pros i contres.

Quins projectes tenen al damunt de la taula?

El fet de tenir un pacte i d’haver de trobar punts en comú entre els programes de partits diferents, va ser feixuc. Però també va ser enriquidor. A més, ens van venir les pluges i la Covid19, i tot va passar a segon terme, perquè el principal va ser posar-nos a donar un cop de mà a tothom. 

Les coses van quedar una mica aparcades, però les hem pogut fer avançar en els darrers temps, quan hem anat reactivant el programa. El que és evident és que ara, per fer-ho, ja no tens quatre anys, sinó que et trobes en el darrer terç de mandat.

Les coses van quedar una mica aparcades, però les hem pogut fer avançar en els darrers temps.

Quines coses han avançat més, per exemple?

Teníem el patrimoni arquitectònic una mica abandonat. Alguns informes de la Diputació de Barcelona dels anys 80 ja ens deien que calia refonamentar alguns edificis, com ara el Centre d’Iniciatives Culturals. Ens hi hem posat. També vam gestionar un tema de propietat sobre el cementiri del Castell de Gelida, que estava a nom de l’Església. Ho vam negociar i ens ho van retornar.

Però també hi ha coses que han quedat per fer. Per exemple, en el camp de l’habitatge. Volíem fer un inventari dels habitatges disponibles i del seu estat. Ens ha quedat més endarrerit. També volíem donar un pas endavant en quant a instal·lació de plaques solar als edificis municipals: ajuntament, pavelló, escoles…

Han demanat fons Next Generation?

Més aviat hem demanat subvencions. Els Next Generation tenen un problema i és que són per a municipis de menys de 5.000 habitants o per a municipis de 20.000 en amunt. Els que ens trobem entre una i altra franja estem fora. A més hi ha molta complexitat afegida a l’hora de presentar les sol3licituds.

Els Next Generation tenen un problema i és que són per a municipis de menys de 5.000 habitants o per a municipis de 20.000 en amunt. Els que ens trobem entre una i altra franja estem fora.

Com és l’ajuntament? Quantes persones hi treballen?

Per les dimensions del nostre poble, tenim molts treballadors, prop d’un centenar. La raó d’això és que ho tenim gairebé tot internalitzat i que fem les coses amb personal propi. Això implica des dels treballadors de les oficines, fins a les mestres, les educadores de la llar d’infants i l’escola de música, el patronat d’esports… És una plantilla llarga.

Quins han estat el millor i el pitjor moment del seu mandat?

De pitjors en definiria dos, sense cap mena de dubte. Un va ser els temporals. Ens va caure un arbre sobre la catenària del tren, en uns dies que eren festes de Nadal. Va ser complicat i ens va generar molta angoixa. Però l’altre moment va ser pitjor: quan es va confinar tothom. Ens va causar una gran incertesa. Ara ho veiem tot amb una mica més de perspectiva i sabem que hi ha coses que no van ser tan fatals i que les vam poder gestionar. Però, en aquells moments, es van haver de prendre moltes decisions amb gran incertesa.

I crec que cal agrair moltíssim als treballadors municipals que posessin el coll per tirar-ho tot endavant. Vam decidir posar la gent al capdavant i, per tant, l’ajuntament no podia desaparèixer de la vida pública. Si ens trucaven, algú havia d’agafar el telèfon. Per tant, vam crear grups de treball i vam venir a treballar. Però amb angoixa, va ser molt complicat. 

Vam decidir posar la gent al capdavant i, per tant, l’ajuntament no podia desaparèixer de la vida pública en pandèmia.

I el millor moment?

N’hi ha molts. Però sovint són coses petites. Per exemple, quan et trobes algú pel carrer i t’agraeix que aquell clot que hi havia davant de casa seva està ja tapat. O persones que t’agraeixen que, des de Serveis Socials, els hagin donat un cop de mà. 

Quan es troba amb alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reclamacions fan en comú?

És evident que l’infrafinançament n’és una. També n’hi ha una altra que afecta molts ajuntaments de l’Alt Penedès, que és el pas de les infraestructures. Des de l’època dels romans, el Penedès era un lloc de pas i ho tenim molt interioritzat. Però les actuals infraestructures no donen bon servei a la gent del territori i, a sobre, causen molèsties a l’entorn. El Corredor Mediterrani, que s’està impulsant des de l’Estat, n’és un exemple desastrós. És impossible que per una via de rodalies que passa pel mig de moltes poblacions hi passin trens llarguíssims, de matinada, i amb mercaderies perilloses. A més, fan un soroll horrorós quan passen pel pont de ferro, i tot el poble retrona. 

A banda, tenim moltes dificultats amb el sector vitivinícola. I ens preocupa, perquè és un sector que ens dona bona part de la identitat local. Una altra cosa és la reindustrialització que necessita la comarca. Ara, tot just, ha començat el procés amb la instal·lació de l’empresa Bosch, amb l’ajut de la Generalitat. Però, històricament, hi ha hagut moltes empreses que s’havien anat perdent. Cal tornar a impulsar un teixit d’indústries netes, sostenibles i que generin llocs de treball de qualitat.

Com a parlamentària, vostè creu que els alcaldes i alcaldesses són prou tinguts en compte  pel Govern a l’hora de planificar el futur del país?

Jo crec que sí. Però és evident que al Govern cal la visió d’algú que és o ha estat alcalde, i que tingui la proximitat amb la primera línia. Moltes vegades es dissenyen polítiques des d’una perspectiva, i quan cal aterrar-les, la perspectiva és diferent. 

Com és el seu dia a dia?

Com us deia abans, tot plegat passa per dormir poques hores. I per col·laborar amb moltes persones. Per fer tota aquesta feina cal fer xarxa i treballar en equip i delegar. També convé parlar molt amb els treballadors, i els companys de l’ajuntament, i els del Parlament.

Lluïsa Llop va ser regidora de Gelida entre 2007 i 2019, moment en què va accedir a l’alcaldia. També és membre del Parlament de Catalunya des de juny de 2018. Es reconeix com una persona compromesa socialment i política. En bona mesura, el testimoni dels seus pares, que van conèixer les inclemències de la Guerra Civil i la repressió, l’ha marcat. Va incorporar-se al món laboral als 19 anys i, amb la feina, va compaginar els estudis en Ciències Empresarials. És funcionària de la Generalitat, actualment en excedència.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. Joc brut, de Manuel de Pedrolo.
  • Una pel·lícula. M’evadeixo molt amb les pel·lícules de fantasia: Avatar, Joc de Trons, El senyor dels Anells i coses així. 
  • Una cançó. M’agraden les d’Antònia Font. També Night de Bruce Springsteen.
  • Un plat de cuina. Soc més aviat d’amanides i coses així… El xató. 
  • Una beguda. Cava.
  • Un país. Catalunya. 
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. Mèxic. 
  • Un esport. El senderisme o l’esquí. 
  • El que més valora d’una persona. L’honestedat. 

Gelida

Al web municipal s’explica que Gelida és un municipi de l’Alt Penedès, que es troba en el límit de la comarca amb el Baix Llobregat i que té una extensió aproximada de 27 quilòmetres quadrats. Municipi de carrers costeruts i sòls rocosos i argilosos, limita amb Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve Sesrovires (al nord), Castellví de Rosanes (nord-est), Corbera de Llobregat (est), Subirats (sud) i Sant Sadurní d’Anoia (oest). El sector oriental del terme és accidentat pel massís de l’Ordal, de formació calcària, i origen de les nombroses fonts que han fet de Gelida un poble reconegut per la qualitat de les seves aigües i la frondositat dels seus boscos.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.