Noemi Trucharte

Alcaldessa de Vilanova del Camí

Insistir i persistir

“No em rendeixo: no hi ha cap fita que no es pugui aconseguir”


Els efectes de la pandèmia i la reducció de l’atur són les dues prioritats de l’alcaldessa de Vilanova del Camí

0
105

Visitem avui la Conca d’Òdena i, més concretament, el poble de Vilanova del Camí. Noemí Trucharte n’és l’alcaldessa des de finals de la passada legislatura, quan va liderar un procés important de canvi.

“Nosaltres teníem tres regidors dels disset i vaig aconseguir alinear tota l’oposició després d’un ple de pressupostos. Vam presentar una moció de censura contra l’alcaldessa”
“En els dos anys que portem de mandat, l’oposició no és que ens hagi ajudat gaire, però tampoc ens ha posat pedres. Com a mínim ens han deixat treballar”
“He après a valorar el dia a dia i el que tenim. Vilanova ha estat un municipi molt afectat per la COVID. Hem patit moltes defuncions. Jo mateixa vaig perdre les dues àvies en 24 hores”
“Per als veïns la situació és complicada, perquè no entenen els confinaments. Estem en un poble petit i molts d’ells estan habituats a fer gestions a Igualada. Amb tot, han respectat moltíssim les restriccions”
“Malgrat les diferències que puguem tenir en algun moment, a l’hora de la veritat, quan necessites els veïns, els tens a tots ajudant. I és un orgull com a alcaldessa poder dir que els veïns responen”
“Al poc de ser alcaldessa, vaig posar el meu telèfon particular a disposició dels veïns. Puc dir que més de tres anys després mai he rebut una trucada fora d’horari”
Vostè va esdevenir alcaldessa després d’una moció de censura. Com va ser el procés?
Jo em vaig presentar a l’alcaldia el 2015, després d’unes eleccions primàries al nostre partit, el socialista. Ens hi vam presentar dues candidates i vaig guanyar jo. L’altra candidata no va acceptar la derrota i va muntar un partit desvinculat del PSC. I l’alcalde anterior, en Joan Vich, va deixar l’alcaldia un any abans de les eleccions i la va posar a ella al capdavant, tot i estar en minoria. Jo soc molt persistent i no em vaig rendir. Nosaltres teníem tres regidors dels disset i vaig aconseguir alinear tota l’oposició després d’un ple de pressupostos. Vam presentar una moció de censura contra l’alcaldessa. 
Vam guanyar. Però van seguir uns mesos molt convulsos perquè governàvem quatre partits amb idees diferents. Al final del mandat el govern es va trencar. Però jo vaig seguir-hi creient. Molts regidors em deien que si tirava endavant certs projectes, m’hi jugava l’alcaldia. Però, abans de quedar-me sense fer res, vaig sortir al carrer i vaig anar a buscar el recolzament de molts veïns. A les eleccions del 2019 li vam donar la volta a la situació i el PSC va passar de tenir 3 regidors a 8, a molt pocs vots de la majoria absoluta. 
La situació és més tranquil·la ara?
Molt més tranquil·la. A les eleccions de 2019 ens vam presentar deu grups polítics i només cinc vam entrar a l’ajuntament. Quan va arribar la pandèmia no portàvem ni un any de govern. En els dos anys que portem de mandat, l’oposició no és que ens hagi ajudat gaire, però tampoc ens ha posat pedres. Com a mínim ens han deixat treballar.  
De fet, dels 100 punts i dos pressupostos que hem tractat en aquesta legislatura, ens els han aprovat ERC i la majoria que tenim entre PSC i Junts. Els altres dos partits, Vilanova Alternativa i UV365, són municipalistes i no fan propostes, però tampoc ens posen pedres a les rodes. Tot i gestionar una situació poc usual, no hem deixat de gestionar el dia a dia de la millor manera que hem sabut. 
Què diria que ha après d’aquests dos anys, entre la pandèmia i els temporals climàtics?
He après a valorar el dia a dia i el que tenim. Vilanova ha estat un municipi molt afectat per la COVID. Hem patit moltes defuncions. Jo mateixa vaig perdre les dues àvies en 24 hores i vaig veure com tot els esforços que fèiem per protegir els avis i àvies del poble no servien. Som un municipi de 12.500 habitants on pràcticament ens coneixem tots. I coneixia el dolor de totes les famílies, perquè jo mateixa l’havia patit.  
Així és que he après a valorar el no córrer tant, el dedicar-me una estoneta… He passat quatre anys sense dedicar-me ni un minut a mi. També tinc dues filles petites i era primordial dedicar-les-hi temps. Però amb la pandèmia aprens que també cal asseure’s i mirar el futur d’una manera més clara. 
Ens ha triat unes fotografies. Ens les pot explicar?
N’hi ha una de quan era petita, que és d’una diada de diumenge de rams. M’agrada molt, perquè hi surto molt graciosa. De la joventut en tinc algunes amb les amigues, durant les vacances que fèiem després d’acabar els exàmens de la universitat a l’estiu. Sempre trobàvem quatre dies per escapar-nos juntes. 
 
I de més adulta en tinc alguna amb la família, amb els sis que som a casa. Jo tinc dues nenes de 9 anys, bessones, i el meu marit té un nen i una nena. Quan em pregunten quants fills tinc, sempre dic que en tinc quatre a casa. 
A la Conca d’Òdena es van viure uns dies molt durs a l’inici de la pandèmia. En quin moment es troben actualment?
Des de fa unes quantes setmanes tenim unes dades molt estables. Tenim un risc encara alt de rebrot, d’uns 250 a 300 punts. Però més alt ho va ser al mes d’octubre, quan va arribar als 1.800. Per als veïns la situació és complicada, perquè no entenen els confinaments. Estem en un poble petit i molts d’ells estan habituats a fer gestions a Igualada. Amb tot, han respectat moltíssim les restriccions i les mesures imposades pel Govern i tots han col·laborat molt. N’estic molt contenta. 
En general, com diria que són els veïns i veïnes? Quin tarannà tenen?
Tenim un gran teixit associatiu, amb uns veïns que col·laboren moltíssim en qualsevol acte que s’organitzi. En aquests temps, per exemple, normalment hauríem celebrat el Carnestoltes i tots estaríem al carrer, disfressats i participant en les comparses de les associacions veïnals i de les AMPES de les escoles. És un municipi que surt molt al carrer. Molt alegre, compromès i col·laboratiu. Si hi ha algun problema tothom s’aboca a prestar ajut. 
Malgrat les diferències que puguem tenir en algun moment, a l’hora de la veritat, quan necessites els veïns, els tens a tots ajudant. I és un orgull com a alcaldessa poder dir que els veïns responen. També exigeixen molt. Però no els canviaria per res. 
Quin seria el principal problema del municipi?
Sens dubte l’atur. En tenim molt. Gairebé un 18% i des de fa molts anys, amb algunes excepcions puntuals. A banda d’això, tenim un comerç que no acaba de créixer prou i que estem treballant molt des de la Promoció Econòmica. El polígon que tenim estava pràcticament buit, però ara, des de l’INCASOL, s’està fent molta feina i ja s’estan comprant moltes parcel·les que faran que les empreses vinguin a instal·lar-se i ens ajudin en el problema de l’atur. 
Ens pot seleccionar alguns indrets emblemàtics del municipi?
Per a mi, el Parc Fluvial és el més interessant.  És un lloc de tranquil·litat i de trobada per als vilanovins i els veïns d’altres municipis. Durant la pandèmia n’han vingut molts a passejar per aquests racons. Com que el Parc té amplitud i natura als voltants, i està envoltat de muntanyes, proporciona un espai on poder respirar i compartir el temps amb la família. Hi tenim unes barbacoes on s’ajunten les famílies tots els diumenges. A banda del Parc, no tenim gaire patrimoni cultural o arquitectònic més. 
Com diria que ha canviat la seva relació amb els veïns i veïnes, amb la pandèmia?
Al poc temps d’esdevenir alcaldessa vaig posar el meu telèfon particular a la seva disposició. Ara la interacció ja no és física, ni de prendre-hi cafè, però em segueixen contactant a través del Whatsapp o trucant-me de manera molt respectuosa. Puc dir que més de tres anys després d’haver-los donat el telèfon mai he rebut una trucada fora d’horari. I sempre m’intenten contactar per escrit primer. Durant el confinament encara ho han fet més. I hem estat sempre a la vora dels veïns que tenien algun dubte o necessitat. 
També hem fet servir molt les emissions en directe de Facebook, en què els veïns es connectaven i et preguntaven in situ la nova normativa. Sempre hem estat el més a prop possible de tots ells. 
Quina és la situació econòmica actual? Com es va trobar l’ajuntament i com el té ara?
Som un ajuntament amb pocs recursos, sense un gran pressupost. Vam aconseguir reduir una mica el deute, però això és mèrit dels tècnics de l’ajuntament. Des d’aleshores no ens hem endeutat més i som conscients que no podem tenir superàvit, perquè sempre cal fer coses. Però estem ben controlats i fiscalitzats per la nostra interventora i pels serveis tècnics que fan una gran labor per tal que Vilanova pugui créixer en qualitat de serveis, però amb uns pressupostos molt coherents amb la nostra realitat. 
Als pressupostos de l’any passat hi vam haver de fer molts canvis. I la partida que dedicàvem a la festa major la vam destinar íntegrament a educació: ens vam trobar amb alumnes que no podien seguir les classes telemàtiques perquè els faltaven els dispositius. Vam comprar connexions a internet per a tots i vam treballar amb les escoles per poder oferir ordinadors a aquestes famílies i que seguissin el curs normalment. Hem fet mans i mànigues per revertir pressupostos i dedicar-los a serveis socials, al Banc de la Teca, a targetes de compra d’alimentació… No volíem deixar ningú enrere. 
Quins serien els reptes pel que resta encara de legislatura? Podran acomplir tot el que van prometre en el seu programa electoral?
Al programa hi teníem una gran part del que hem fet en aquests dos anys i no hem deixat de treballar-hi. Jo confio en què en els dos anys que ens queden puguem arribar a un 95% d’acompliment del programa. Era el compromís que vam fer amb els veïns, que era molt realista. Si li dic el 100% potser peco d’optimista, tot i que en soc molt. 
A banda de promoure els polígons industrials, contemplen alguna altra política per al comerç o altres activitats?
A l’entrada a Vilanova, per la part d’Òdena, hi tenim una aposta feta des de fa dos anys per urbanitzar la zona. Fins ara tot eren cases particulars, però volíem crear una zona verda i d’esbarjo per als veïns i una zona comercial. En total són 15.000 metres quadrats. Ara mateix s’està construint un supermercat en la primera de les quatre parcel·les i volem omplir-les totes al més aviat possible. Treballem amb diversos promotors. 
Amb això aconseguirem dues coses. Primera: l’ordenació d’una entrada principal del municipi que estava molt degradada. Segona: una o dues possibles zones comercials, amb tota la vida i ocupació que poden aportar al poble. El supermercat, de fet, ja el teníem dins del municipi i ara es traslladarà al nou emplaçament, així que mantindrà tot el personal que tenia i encara contractarà entre 15 i 20 persones més. 
Podria dir quin ha estat el millor moment que ha viscut com a alcaldessa?
En tinc de molt bons. Sempre que toca, celebrem els 50 anys de casats dels veïns del municipi i els hi fem una festa molt sentimental. Preparem un vídeo de la trajectòria de la parella, expliquem la vida de les famílies i aquests moments són sempre preciosos per a mi. També són bons moments les visites dels nens i nenes de segon o tercer de l’escola. O quan els anem a visitar nosaltres a l’escola. Hi veus la innocència, les ganes d’aprendre… No em quedaria amb un únic moment. N’hi ha molts. 
De vegades l’administració segueix uns procediments que són lents. Alguns alcaldes i alcaldesses ens transmeten certa frustració. A vostè també li afecta?
Encara no m’he trobat en la situació de no haver pogut executar un projecte per culpa de la lentitud administrativa. Però sí que és cert que hi ha processos molt lents. Ara bé, la perseverança i la insistència, i l’anar a trucar portes, ajuden molt. Si em quedo asseguda al despatx de l’alcaldia esperant que les coses arribin, serà molt difícil que passin.  
Soc una persona que es mou molt, que va a tantes reunions com faci falta per poder aconseguir el que sigui. Prova d’això és que teníem dues entrades i sortides al municipi que estaven inacabades. I, vinga reunions, vam resoldre una problemàtica de feia molts anys. En quant a educació també treballem amb les escoles i les llars, i amb l’institut, tot i ser de la Generalitat. Tot el que necessitin, encara que no depengui de nosaltres, anem a demanar-ho a Territori. Així doncs, encara no hi ha cap fita que pugui dir que no he aconseguit, perquè no em rendeixo. 
“Qui bé busca, bé troba”, que diuen…
Fins i tot si cal ser pesats. Però totes són unes reclamacions i demandes molt lògiques perquè han estat parades des de fa temps. Algú va dir que no, i ja van donar el no per bo. Jo sempre veig un caminet per on sigui i el vaig a buscar. 
El mateix ha passat amb la neteja del riu, que depèn de l’ACA. Porto quatre anys i no sé si he anat a mitja dotzena de reunions. La setmana passada ja van anunciar-nos un progrés. És cosa de persistir, demanar, tornar a demanar i fins que t’ho facin, si no és que depèn de nosaltres mateixos. 
Parlant de reivindicacions, quines diria que son les principals que tenen els seus companys alcaldes i alcaldesses en aquests moments?
Aquí a la Conca som set alcaldes, cadascun d’un color diferent. Tenim la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i sempre hem treballat conjuntament, però la pandèmia ens ha posat a prova per arribar a acords. Els primers dies de la pandèmia ens vam conjurar per treure’ns tots els barrets partidistes i posar-nos a treballar. Els ho agraeixo. Vam decidir prioritzar sempre els veïns. 
De reivindicacions en compartim una de principal, que és la de l’atur, que és molt elevat en tots els pobles. A Vilanova i a Santa Maria de Montbuí hi tenim la taxa més alta. També demanem progressos en l’eix ferroviari i en els projectes de mobilitat.  
Quin creu que hauria de ser el paper dels alcaldes i ajuntaments en la planificació del futur del país, més enllà del municipal?
Jo crec que ha de ser un paper fonamental. Som els que estem a peu de carrer i els que coneixem les necessitats dels veïns. I penso que no se’ns escolta prou o que no se’ns té prou en compte. Jo ho he vist durant la pandèmia: un dia ens tancaven completament i dues hores abans ens trucaven per informar-nos als alcaldes… Sé que la situació era complexa i sobrevinguda, però la gent del carrer se n’assabentava perquè arribaven les furgonetes dels Mossos que venien a posar blocs de formigó. La gent de fora ja ho intuïa i els alcaldes de dins no teníem informació fins uns moments abans. 
El mateix va passar amb el tancament de les escoles. Si havíem de tancar un dia, el missatge ens arribava a les 7 o les 8 del vespre del dia anterior. Entenc la situació, insisteixo, però nosaltres érem els que havíem d’informar els centres, coordinar-nos amb els directors i ajudar a avisar les famílies. El mateix passa si volen dibuixar un eix per la mobilitat des de Barcelona: si no coneixes el territori és molt difícil. Però crec que les coses van canviant i que anem per bon camí. 
Per acabar, quina és la seva agenda d’avui?
Cada dia publico tot el que faré. Ho faig a les xarxes personals i a les de l’ajuntament. Avui, particularment, he començant responent correus electrònics i WhatsApps dels veïns. Ara estic amb la vostra entrevista. I quan acabi, tinc una reunió amb Contractació i Recursos Humans fins al migdia. 
Després, a primera hora de la tarda, tenim una roda de premsa per explicar un nou projecte amb el que premiarem els bons veïns de Vilanova, que són els que combaten l’incivisme. Encara hi ha gent que es deixa els voluminosos fora dels dies de recollida. I hem creat una targeta per premiar els bons veïns que porten els voluminosos a la deixalleria. Després de sis viatges tindran una bonificació al rebut municipal de les escombraries. I, encara més tard, tinc una reunió amb una veïna que té un problema i que me’l vol explicar. Després vindran el Consell de Presidència, la Junta de Govern i les Comissions informatives del Consell Comarcal, del que també formo part.

Tenaç i persistent. Corria l’any 1999 i la Noemí Trucharte tenia 18 anys. L’anterior alcalde de la vila, Joan Vich, li va proposar d’integrar-se en les llistes del PSC i ella, que justament començava a estudiar Dret a l’UAB, va acceptar-ho pensant que seria una bona oportunitat de conèixer l’administració pública des de dins. No esperava sortir escollida, però va ser nomenada regidora i va compaginar la responsabilitat de Joventut, Infància i Ensenyament amb els estudis universitaris. En acabar aquell mandat va aparcar la política activa i es va centrar en la pròpia formació i en la carrera professional. Va acabar un màster, va entrar a treballar com a advocada a l’Ajuntament d’Igualada i va construir una família. Anys després va decidir que era hora de tornar a la política per recuperar un caràcter pioner del municipi. Va ser investida alcaldessa després d’una moció de censura en l’anterior legislatura.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

 

  • Un llibre especial. M’agraden el Codigo da Vinci i el Petit Príncep.
  • Una pel·lícula. Braveheart
  • Una cançó. Lucky de Jason Mraz
  • Un plat de cuina. Un arròs.
  • Una beguda. M’encanta la Coca-cola, però ara fa un mes i mig que no en prenc. Així que una bona copeta de vi també m’agrada, acompanyant un bon dinar.
  • Un país. Espanya, sense dubte. El clima, la gent, la gastronomia, les diferents cultures, la diferent gent de punta a punta a Espanya.
  • Un viatge que hagi fet o li agradaria fer. Un viatge que he fet i m’agradarà repetir: Nova York.
  • Un esport. L’handbol, que és el que practicava quan era més jove. Ara no practico esports.
  • El que més valora d’una persona. La sinceritat.

Vilanova del Camí



A la comarca de l’Anoia, dins de la Conca d’Òdena, hi trobem Vilanova del Camí, un municipi de 10,5 km2 i una població de 12.500 habitants. Es tracta d’una vila que formava part del trajecte del camí reial que unia Barcelona amb Lleida i l’Aragó. El nucli principal és el que reuneix la majoria dels seus habitants, i només trobem dos nuclis, el de Can Titó i els Moletons, una mica separats, a manera de barris. Diu el portal municipal que Vilanova està ben dotada de serveis municipals de tota mena i que ofereix nombroses possibilitats de practicar esports com el senderisme, l’excursionisme o el footing, amb un fantàstic espai forestal proper i el destacable Parc Fluvial que acompanya el riu Anoia. Ara la principal preocupació del consistori és dotar de noves activitats econòmiques que ajudin a reduir un atur enquistat, i de noves possibilitats de connexió amb els principals centres econòmics propers.

Recomanats per alcaldes.eu:
 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.