Les obres impulsades per Xerrem Xipella homenatgen la pagesia, el cooperativisme, la cultura popular i la transmissió de la parla
Quatre pobles de la Conca de Barberà dediquen murals a la varietat dialectal de transició entre el català occidental i oriental
El muralisme és una especialitat pictòrica tan característica de la humanitat que les pintures rupestres prehistòriques es poden considerar el seu antecedent més antic. Com el coneixem avui ja es practicava a Grècia, Roma i en tota l’edat mitjana cristiana per motius religiosos o decoratius. El muralista barceloní Roc Blackblock no se sent pas hereu directe del grafit urbà sinó dels frescos de la Capella Sixtina i del muralisme mexicà de Rivera i Siqueiros. En l’època contemporània, el muralisme ha estat un art essencialment urbà, i ha estat a les grans ciutats on ha fet funcions decoratives i paisatgístiques, didàctiques, polítiques o simplement estètiques, però en les darreres dècades, també a Catalunya, el muralisme s’ha estès arreu del territori fins al punt que avui molts pobles del país tenen algun mural pintat en una paret recordant una imatge antiga ja desapareguda de pagesos, pastors, bugaderes o menestrals, però també retrats, paisatges i tota mena de representacions figuratives o abstractes. Des de l’escena memorialística i reivindicativa fins al quadre purament estètic, avui també a la Catalunya rural el muralisme representa una àmplia gamma d’interessos, des d’un encàrrec puntual fins a convertir-se en el principal element urbà d’una població que ha decidit organitzar un festival anual d’art de carrer, com és el cas, per posar-ne dos exemples propers, dels municipis lleidatans de Penelles i Torrefarrera.
A la Conca de Barberà s’acaben d’estrenar murals en quatre pobles amb l’objectiu comú de reivindicar la varietat dialectal autòctona, el xipella. El xipella és un parlar de transició entre el català oriental i l’occidental que té un tret singular: l’articulació en i de les a i e neutres posttòniques finals: formatgi per formatge, o donavi per donava. La frase tòpica per exemplificar el xipella és el títol que va posar la filòloga Carme Plaza al seu estudi del 1981: Mari, lis sopis són calentis (o una aproximació als parlars de la Conca de Barberà).
Parlars en ple retrocés
Aquest tret fonètic, per minoritari i desconegut, acostumava a ser motiu de mofa entre els altres parlants i va fer que les generacions escolaritzades en català estàndard ja en democràcia l’anessin abandonant. El xipella no és exclusiu d’aquesta comarca perquè, precisament fer haver-se format a la frontera entre català oriental i occidental, s’estén per les altres comarques de transició lingüística de la Segarra, el Solsonès i l’Alt Urgell. Però és a la Conca de Barberà on se n’ha conservat més la parla i, sobretot, la consciència de parlar un dialecte singular i propi. Probablement pel fet que la Conca és frontera de tres dialectes –el central, el lleidatà i el tarragoní–, el xipella va acabar abastant-hi un territori més gran format per una desena de pobles. Ara, els quatre municipis on més s’ha conservat han volgut reivindicar el parlar autòcton amb murals al carrer.
La filòloga de Solivella Míriam Rosich, professora d’institut a Santa Coloma de Queralt, explica que, “en aquestes poblacions històriques que parlen xipella, el dialecte s’ha deixat de transmetre de generació en generació com sí que s’havia fet fins als anys vuitanta. Vam decidir engegar la iniciativa també per donar continuïtat al projecte Rurals/Som Xipella, que va fer evident que ja existia un interès i una consciència al voltant de la preservació d’aquest parlar”. Aquesta filòloga ha estat també la impulsora del nou projecte, Xerrem Xipella, a instàncies de l’Ajuntament de Solivella, i al qual s’han afegit els municipis de Blancafort, Pira i Barberà de la Conca. Van demanar i obtenir una subvenció de Mondiacult 2025, la conferència cultural mundial de la Unesco, que enguany ha tingut lloc a Barcelona: “En el projecte vam explicar que volíem reivindicar el parlar a través de quatre murals que no només explicarien el xipella, sinó el que és la vida al poble, la ruralitat.”
Continuïtat al Xerrem Xipella
Al projecte se li vol donar continuïtat i han organitzat Octubre Xipella, una programació en què s’ha inaugurat cada mural i en què Rosich i Plaza han dialogat sobre el xipella amb el públic, i s’han fet representacions teatrals i musicals. “La nostra pretensió no és tant recuperar el xipella com divulgar-lo i difondre’l tant com puguem.”
Amb el projecte anterior (Rurals/Som Xipella), es va fer una pàgina digital escolar i es va anar per les escoles de la Conca a fer pedagogia. Ara, reflexiona Rosich, potser caldrà reorientar aquest web per fer divulgació del xipella més enllà de les escoles. Xerrem Xipella està obert a totes les poblacions on es conserva la parla, des de la Conca fins a l’Alt Urgell.
