El pla del govern preveu multiplicar per catorze la potència instal·lada avui al territori
La Catalunya central acollirà la major potència solar, i l’eòlica es concentra al sud i a ponent
Amb dades del 2024, a Catalunya hi ha instal·lats 3.069,5 MW de potència eòlica i fotovoltaica. Però el pla territorial per a la implantació de renovables (Plater) del govern de Salvador Illa preveu arribar als 42.530 MW el 2050. Això vol dir que avui només hi ha instal·lat un 7,2% de la potència elèctrica solar i eòlica que calcula que necessitarem, una potència que cal multiplicar gairebé per catorze en 25 anys. Es tracta d’un desplegament massiu pel territori que no s’ha generalitzat per oposició de les comarques afectades, en vista de la qual els governs han posat el fre o han refet estratègies. Avui, no només el govern i el sector de les renovables sostenen que no hi ha altra alternativa si es vol descarbonitzar totalment el país. També experts en ciències ambientals, energia i economia ho defensen públicament. Per primer cop, també, el govern ha elaborat un pla de desplegament que afecta tots els municipis, si bé continua prioritzant determinades zones. Fa un quart de segle del primer mapa eòlic i s’ha avançat molt poc.
L’any 2000, a Catalunya només hi havia els parcs eòlics tarragonins del Baix Ebre, Trucafort i les Colladetes, de 60 MW. Per tal d’accelerar la instal·lació, el govern de Jordi Pujol presentava un mapa i un decret elaborats pels departaments d’Indústria i Medi Ambient, en mans respectivament dels consellers Antoni Subirà i Felip Puig. Es volia arribar, en una dècada, als 1000-1.500 MW instal·lats, però, de fet, han calgut dues dècades i mitja per arribar als 1.406 MW eòlics existents fins al 2024 (si bé s’arriba als 5.018 MW junt amb solar i hidràulica). El model donava camp per córrer ampli als promotors, tenint en compte que només s’exigia una declaració d’impacte ambiental (DIA) als projectes que se situaven en zona d’implantació condicionada i es permetia aixecar molins fins i tot als espais naturals del PEIN de més de 1000 ha. De fet, amb el vistiplau inicial del govern Pujol es va intentar aixecar una central eòlica a la serra del Montsant, avui parc natural, una central que no es va fer per l’oposició al Priorat.
Una dècada després, el mapa eòlic del govern Montilla establia unes zones de desenvolupament prioritàries (ZDP) i n’excloïa la resta. Era el govern qui convocava els concursos públics per adjudicar els projectes en aquestes zones, que només incloïen 37 municipis de l’Alt Empordà, la Segarra, la Conca de Barberà, l’Alt Penedès, l’Alt Camp, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, el Segrià, la Terra Alta i l’Anoia i havien de sumar una potència de 769 MW. Un contenciós presentat des de l’Alt Empordà va fer que el TSJC suspengués cautelarment la implantació, i en la revisió del mapa, el 2012, un cop més, les comarques gironines s’estalviaven acollir parcs eòlics. La modificació de diverses normatives estatals per la crisi financera causada per l’esfondrament immobiliari del 2008 va frenar durant una dècada el desplegament. El 2019, el govern de Quim Torra, amb la consellera Àngels Chacon al capdavant d’Empresa i Coneixement, eliminava per decret les ZDP i el concurs públic de la Generalitat, tornava a obrir molt més territori a les empreses i establia una procediment de tramitació àgil.
Però, dos anys després, el govern de Pere Aragonès, amb la consellera Teresa Jordà al capdavant d’Acció Climàtica, modificava el decret liberalitzador i introduïa requisits que prioritzaven les centrals petites de fins a 5 MW, l’autoconsum i el consens territorial. Els grans projectes eòlics i fotovoltaics havien d’acreditar l’acord del 50% dels propietaris dels terrenys afectats i oferir un 20% de participació local. També obria el desplegament als sòls urbanitzables, prioritzava les cobertes dels edificis i introduïa criteris de protecció del sòl agrícola basats en la llei d’espais agraris.
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya denunciava en un informe, el 2022, que el país no assoliria l’objectiu de descarbonització el 2050 si no multiplicava per vint la implantació de parcs fotovoltaics i eòlics. Tenint en compte que situava el límit de producció eòlica del país en 20.000 MW, prioritzava la fotovoltaica i defensava ocupar el 2,5% del territori per fer-ho possible. Els enginyers industrials asseguraven que, amb petites centrals, només es garantiria el 20-25% del consum i no el subministrament renovable a la indústria i el transport, que sumen el 75% del consum energètic.
El pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (Palter) del govern de Salvador Illa preveu un desplegament massiu tenint en compte que l’objectiu és assolir els 15.384 MW en cinc anys (2030) i els 61.861 MW l’any 2050. Un desplegament que es fa amb un model totalment diferent, perquè s’estableixen uns mínims de producció fotovoltaica i eòlica municipi a municipi, que podran decidir en quins terrenys la instal·len. Però es defineixen unes zones prioritàries i es preveuen passadissos per a les línies d’alta tensió perquè, finalment, els ajuntaments puguin adaptar la seva normativa urbanística al mapa final. El desplegament arreu del territori es justifica amb l’argument que als edificis i sòls urbanitzables només es podran instal·lar 14.000 MW dels 62.000 de la futura demanda energètica de Catalunya, que es considera que es multiplicarà per 2,3 fins al 2050 encara que es redueixi un 30% el consum –això és així perquè la descarbonització implica que no només se substitueix la generació elèctrica actual nuclear i gasista, sinó que s’electrifiquen la indústria i el transport que avui funcionen amb petroli i derivats i representen la majoria de consum energètic del país. El resultat és que la potència que s’haurà d’instal·lar en renovables en terrenys rústics (forestals, matollars, pastures i agrícoles) serà de 48.000 MW, ocupant un 1,2% de la superfície del país.
Catalunya central, fotovoltaica
Per assolir els 19.394 MW de potència fotovoltaica fins al 2050, s’ocuparan amb plaques solars 314 Km², és a dir, 31.400 hectàrees de terreny rústic, que es triaran entre una superfície prioritària de 3.362 Km² –el país té una superfície de 32.104 Km². Les comarques que acolliran més parcs solars (1.500-2.200 MW) seran l’Alt Empordà, el Bages, el Solsonès, l’Anoia i la Noguera, seguits de la Selva, Osona, el Vallès, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Berguedà i el Segrià, que acolliran parcs amb una potència global d’entre 1.000 i 1.500 MW.
