La calor extrema no només és un risc climàtic perillós per a la salut i el benestar de les nostres comunitats, sinó que també representa una càrrega costosa per a les economies locals de les nostres ciutats. És essencial que les ciutats facin clic a #Refresh per seguir sent llocs atractius per viure, treballar i visitar.
Només unes setmanes després que l’últim Informe sobre l’estat del clima a Europa ens advertís que el 2024 va ser l’any més càlid registrat a Europa, veiem que el 2025 està a punt de batre aquest rècord de nou. A mesura que sortim del maig més calorós registrat, amb una mitjana d’1,4 °C per sobre dels nivells preindustrials, no hi ha dubte que Europa s’està escalfant a un ritme alarmant, el doble de la mitjana mundial, per ser exactes.
No obstant això, a diferència d’altres riscos climàtics, l’impacte de les temperatures elevades sovint és invisible i difícil de percebre a simple vista. No obstant això, la calor és la principal causa de morts relacionades amb el clima a Europa. I més enllà del seu impacte en la salut de les persones, també interfereix amb el benestar econòmic i la qualitat de vida.
A mesura que les temperatures pugen amb cada any que passa, alenteix la nostra activitat, posa en risc els nostres treballadors i paralitza les nostres societats. Això està exercint una pressió creixent sobre les nostres economies locals, amb repercussions en la nostra vida quotidiana.
L’impacte de la calor en entorns de treball segurs
La calor extrema és un risc crític per a la salut que afecta els treballadors, especialment aquells que treballen a l’aire lliure o en condicions propenses al sobreescalfament. Els equips de construcció, els treballadors agrícoles, els venedors a l’aire lliure, els recollidors d’escombraries i els equips de manteniment de carrers es troben entre els més vulnerables.
Aquestes feines essencials formen l’eix vertebrador de les nostres ciutats i pobles. Quan la salut d’aquests treballadors està en risc, també ho estan la vitalitat, la infraestructura, la neteja i el caràcter de les ciutats que sustenten.
Protegir els treballadors a l’aire lliure és un primer pas essencial per mantenir l’economia i la societat saludables en èpoques de calor. El 2021, després de dos mesos de temperatures extremes que van arribar fins als 40 °C, la regió italiana de la Puglia va declarar una emergència de salut pública i va promulgar una ordenança per limitar el treball agrícola a l’aire lliure durant les onades de calor.
Amb aquesta ordenança, la Puglia va prohibir el treball agrícola durant les hores de màxima calor (de 12.30 a 16.00) els dies classificats com a d’alt risc. Aquests nivells de risc són determinats per WORKLIMATE, una iniciativa nacional duta a terme amb l’INAIL (Institut Nacional d’Assegurança contra Accidents Laborals), que estudia els efectes de l’estrès tèrmic sobre la salut i la productivitat dels treballadors.
El projecte també té com a objectiu estimar els costos socials de les lesions laborals relacionades amb la calor i desenvolupar un sistema d’alerta de salut per calor adaptat als entorns laborals.
Segons les estimacions proporcionades a la Confederació Europea de Sindicats (CES) per l’Organització Internacional del Treball (OIT), 80.800 persones van patir lesions a la feina a causa de l’exposició a la calor el 2020 i 67 persones van morir com a conseqüència de treballar en condicions de calor extrema.
L’impacte de la calor en la productivitat
L’exposició prolongada a la calor excessiva sobrecarrega el cos, escurça les hores de treball productives, deteriora la capacitat d’absorbir informació i dificulta la presa de decisions encertades.
A nivell mundial, s’estima que, el 2030, es preveu que es perdin més del 2% del total d’hores de treball a tot el món cada any (una pèrdua de productivitat equivalent a 80 milions de llocs de treball a temps complet) perquè fa massa calor per treballar o perquè els treballadors han d’anar a un ritme més lent.
Com a resultat, un estudi de la Comissió Europea va mostrar que les onades de calor més intenses dels darrers anys han provocat una pèrdua anual de fins al 0,5% del producte interior brut europeu. Això ja és més del doble de les pèrdues econòmiques causades per la calor abans del 2010.
Amb onades de calor més freqüents i prolongades, s’espera que les pèrdues econòmiques anuals per a la UE es multipliquin gairebé per cinc el 2060. Els països del sud d’Europa són els més afectats.
Segons l’anàlisi del Centre Comú de Recerca, es preveu que Xipre sigui el país més afectat, amb pèrdues econòmiques anuals que arribaran al 3-3,5% del seu PIB el 2060. Es preveu que Portugal, Espanya i Croàcia vegin augmentar les seves pèrdues del voltant del 2% el 2040 a aproximadament el 3% el 2060. També es preveu que Romania, Itàlia, Grècia i Bulgària s’enfrontin a augments significatius de l’impacte econòmic durant el mateix període.
Per contrarestar l’impacte negatiu de la calor en l’economia, adaptar el lloc de treball a l’augment de les temperatures serà crucial.
Algunes mesures proposades pel mateix estudi inclouen uniformes més ben adaptats i de colors clars, un millor aïllament dels edificis, llocs de treball més verds amb una major cobertura arbòria, un major ús de l’automatització, accés a l’aire fresc i ajustaments als horaris de treball per ajudar els treballadors exposats a evitar les parts més caloroses del dia.
Moltes d’aquestes solucions es poden implementar a nivell local mitjançant solucions de disseny per abordar les deficiències del disseny urbà i dels edificis pel que fa al confort tèrmic a l’estiu.
Impacte de la calor en les indústries locals
Certes indústries es veuen particularment afectades per l’augment de les temperatures, i les empreses i comunitats locals sovint pateixen la major part d’aquest impacte negatiu. La calor afecta directament les indústries essencials com el sector agrícola i el sector de la construcció, així com algunes indústries de serveis com la indústria turística.
Aquestes indústries representen el mitjà de vida de moltes persones i sustenten el benestar de les comunitats a tot Europa. Per tant, el control de la calor extrema a nivell local esdevé fonamental per a la tasca dels governs locals de tots els departaments.
La ciutat cretenca de Réthymno, per exemple, ha establert nou estacions meteorològiques que han estat extremadament útils per proporcionar informació oportuna sobre fenòmens meteorològics severs (temperatures molt altes o molt baixes, pluges fortes, vents racheosos) i enviar alertes rellevants.
Les estacions recopilen dades meteorològiques valuoses per al municipi en conjunt, que formaran la base del perfil climàtic de Réthymno i donaran suport a una base de dades municipal per orientar les activitats en agricultura, turisme i política de gestió de l’aigua.
L’impacte de la calor en la vitalitat de les ciutats
L’impacte desproporcionat de la calor a les ciutats, a causa de l’efecte illa de calor, també significa que les economies de les ciutats són les que més pateixen l’augment de les temperatures.
El Centre de Resiliència Climàtica de l’Atlàntic Council va publicar un estudi que analitza l’impacte econòmic de la calor en 12 grans ciutats del món, incloent-hi Atenes i Londres. L’estudi va mostrar que, en un any mitjà, les pèrdues ascendeixen a un total de 44.000 milions de dòlars a les 12 ciutats el 2020, i si continuem emetent els mateixos nivells de CO2, la quantitat augmentarà a 84.000 milions de dòlars el 2050.
A la ciutat d’Atenes, per exemple, la pèrdua econòmica es va estimar en uns 100 milions de dòlars actualment, i es preveu que arribi als 230 milions de dòlars el 2050, amb la indústria manufacturera, la logística i els serveis públics més afectats. Sense mesures per reduir les emissions, s’espera que Atenes experimenti els seus dies més calorosos tres vegades més sovint el 2050, augmentant d’uns 9 a 10 dies a l’any actuals a 27 dies anuals.
Atenes treballa activament per reduir l’exposició a la calor i protegir la seva població mitjançant polítiques, activitats de divulgació i millores urbanes. Liderada pel seu director de calor, la ciutat fa complir les proteccions dels treballadors durant les onades de calor, com ara pauses prolongades, accés a zones de descans amb aire condicionat i hidratació.
Les campanyes públiques animen els grups vulnerables a utilitzar centres de refrigeració, mentre que un nou sistema de categorització d’onades de calor ajuda a desencadenar respostes d’emergència més ràpides. La ciutat també està invertint en solucions basades en la natura, com ara la renovació de fonts d’aigua històriques, la creació de petits “parcs de butxaca” i la protecció dels arbres de carrer existents com les icòniques moreres, que són vitals per prevenir les illes de calor urbanes.
Què fa la teva ciutat per #Refrescar i revitalitzar les economies locals?
Uneix-te a la campanya #CitiesRefresh enviant una acció i apareixent al nostre mapa aquí!
Per obtenir més informació sobre l’impacte de la calor en les economies, llegeix l’informe del JRC, Impactes econòmics regionals actuals i projectats de les onades de calor a Europa, i l’estudi de l’Atlantic Council, Ciutats calentes, economies refredades: impactes de la calor extrema a les ciutats globals.
