Agnès Lladó | “Als municipis no ens pot passar com a la Generalitat: ens hem de posar d’acord”

0
187

INFORME
Cicle “Alcaldes i Universitat” amb Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres

L’alcaldessa de Figueres adverteix que cal rebatre la ultradreta amb arguments, més que no pas ignorar-la

El dilluns 10 de maig s’ha celebrat la tercera sessió del cicle “Alcaldes i Universitat” del curs 2021. En aquesta ocasió ens ha acompanyat la Sra. Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres. Hi han assistit alumnes de la Facultat de Polítiques de la Universitat i d’altres espectadors. L’alcaldessa ha estat acompanyada pel Dr. Miquel Salvador, degà de la Facultat i el Sr. Enric Herranz, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública. El Sr. Eduard Berraondo ha conduït l’acte i el Dr. Salvador ha ofert una introducció acadèmica. L’acte ha tingut el format d’una entrevista a l’alcaldessa convidada, que reproduïm a continuació.

Per si algú no coneix Figueres, com la definiria la seva alcaldessa?

Com a una gran ciutat, amb molts reptes pel davant, però també amb una història molt potent que no tenim en prou consideració. És la primer ciutat que et trobes quan entres al país des de França, i això planteja uns reptes i uns avantatges importants. També és la ciutat de Dalí, que es respira per tot arreu. I té una història de republicanisme molt important. Vam ser avantguarda abans de la Guerra Civil, i la Guerra ens va causar una petjada i un mal inesborrables. A la vegada és una ciutat capaç de renéixer de les seves pròpies cendres.

Estem també dins d’una comarca molt extensa, amb 68 municipis molt diversos. Alguns no passen dels 70 habitants, mentre que nosaltres en tenim 47.411. Penso que cal establir estratègies conjuntes com a territori, però hi ha desconfiances i hi ha qui pensa que la capital vol imposar la seva voluntat als demés. Però és tot el contrari: volem establir una àrea urbana on tots els municipis propers puguin compartir els serveis.

De quina manera va arribar vostè a la política?

Vaig interessar-me per primer cop l’any 2003, quan el professor Enric Canet encapçalava la llista. Em va marcar molt. Aleshores vaig incorporar-me a ERC, però com a militant, sense estar en cap llista. Vaig seguir en el món professional tot aquell temps. No obstant, Figueres ha crescut moltíssim, dels 35.000 a gairebé 50.000 habitants en 15 anys. Això suposa molts reptes, i això va fer que em volgués involucrar.

El 2015 vaig entrar com a segona de la llista d’ERC a les municipals. Vam obtenir 3 regidors i vaig entrar al consistori. Érem la primera força de l’oposició. El número 1 de la llista va abandonar el càrrec i vaig passar a liderar-ho. A poc a poc vaig anar coneixent com funcionava l’ajuntament i tota una sèrie de coses que calia canviar a la ciutat. Així doncs, el 2018 ja vaig passar a encapçalar la llista i el projecte. I fins al dia d’avui.

Creu que la política és una etapa per a vostè, o s’hi estarà tot el temps que els electors li ho demanin?

Opino que la política és una etapa de la vida i que jo he vingut a dedicar-hi només un temps. Crec que els mandats han de ser, com a molt, de 8 anys de durada. Jo estic en excedència de la meva feina professional, en el món del màrqueting i la comunicació, i faig d’alcaldessa de manera circumstancial.

Crec també que la política ha de canviar la vida de la gent a la que ens adrecem, però no la vida dels polítics.

Crec que la política ha de canviar la vida de la gent a la que ens adrecem, però no la vida dels polítics

Vostè, no obstant, es va formar en Dret. I treballava en màrqueting i comunicació.

El Dret m’agrada, però mentre estudiava vaig esbrinar que la pràctica de l’advocacia no era per a mi. Així que el 2001 vaig entrar a treballar en una empresa de serveis professionals. Allà vaig anar-me especialitzant en temes de màrqueting i comunicació. L’administració pública és molt diferent del món on m’he desenvolupat i ara penso que un dels reptes més importants és apropar els àmbits públic i privat.

Vostè mana actualment gràcies als pactes. Com es van gestar?

Figueres va viure una majoria absoluta amb Santi Vila el 2011, que va tenir 11 regidors. Des d’aleshores, la dinàmica va ser com la de la Generalitat, pactes i alternances entre Convergència i el PSC. El mandat de 2015 va ser convuls i Convergència es va anar partint. Primer perquè la sociovergència es va trencar i després perquè Unió també se’n va anar. A nosaltres no ens van plantejar la governança, però vam fer una oposició constructiva i vam aprovar tres dels quatre pressupostos i les ordenances fiscals.

Nosaltres sabíem que el mandat de 2019 a 2023 havia de ser de canvi i, passades les eleccions, vam parlar amb tots els grups. Vam veure que el nostre projecte casava amb el de diversos grups, però no amb el de Junts, que no estaven per fer gaires canvis. Així que vam formar un govern quatripartit. Tenim acords en 50 punts que cal desenvolupar. I ens vam posar també d’acord en com resoldre i gestionar els conflictes. Ara manem ERC amb PSC, Guanyem Figueres i Canviem Figueres. El nostre objectiu és el de fer polítiques de menys confetti i de més resoldre la vida de la gent.

El nostre objectiu és el de fer polítiques de menys confetti i de més resoldre la vida de la gent.

En aquest temps vivim una confrontació entre ERC i Junts. S’entén a Figueres que els partits independentistes no es posin d’acord entre ells i triïn socis de govern que no són independentistes?

Cal deixar clara una cosa. Nosaltres vam portar a terme un pacte amb el PSC que va ser molt qüestionat i que fins i tot va comportar alguns intents d’agressió. Però ens hem d’habituar a què a nivell municipal prevalgui la gestió de la ciutat. A tots ens interessa millorar la ciutat, però des de 2007 els respectius governs de Convergènciatenien una manera de fer política a la que semblava que no importés la ciutat.

La qüestió és que vam pactar amb el PSC perquè tenim elements programàtics idèntics. Però la sobirania és del plenari i tenim molt clar que al plenari la majoria és independentista. Així que hem donat suport a qualsevol acció  que s’hagi fet per denunciar al repressió o la sentència al Procés. També vaig penjar la pancarta de “llibertat presos polítics” al balcó de l’ajuntament, cosa que el govern anterior de Convergència no havia fet.

En el meu discurs d’investidura vaig dir que jo era republicana, independentista i feminista però que venia a governar amb tothom. I la diferència de l’ajuntament amb la Generalitat és que allà es parla molt més del país. És cert que el PSC ha tingut un posicionament dur i poc empàtic amb la situació dels líders del procés, i això és el que ha dificultat pactes com els que sí que hi ha hagut a Figueres. En política hi ha un factor de pell i és difícil generar confiances quan la persona que tens al davant no ha estat empàtica amb tu.

En política hi ha un factor de pell i és difícil generar confiances quan la persona que tens al davant no ha estat empàtica amb tu.

En ajuntaments com els de Sant Cugat, o a la Diputació de Barcelona, també hi ha hagut aquesta mena de pactes.

La diferència és que a Figueres i a Sant Cugat el lideratge s’ha atorgat a forces independentistes, mentre que a la Diputació el lideratge és del PSC.

Crec que és imprescindible arribar a acords i consensos en grans projectes que faran que la ciutat i el país es transformin. La responsabilitat és de tothom, ja sigui en pobles petits, grans ciutats o institucions. Encara hi ha gent que no ho acaba d’entendre, però als municipis no pot passar el que avui passa a la Generalitat: estem obligats a posar-nos d’acord.

Als ajuntaments hi ha terminis legals, no es poden convocar eleccions i això obliga a fer acords de la mena que siguin. Per això el municipalisme és tan important. A la Generalitat estem enrocats i és imprescindible fer govern, perquè necessitem moltes coses, com ara els Contractes Programa. El país ara és diferent del 2017. Que hi hagi un govern en funcions no vol dir que es pugui governar com cal, perquè no tenim totes les eines. Així que és urgentíssim que es formi govern. No ens podem permetre unes noves eleccions.

Als municipis no pot passar el que avui passa a la Generalitat: estem obligats a posar-nos d’acord

Tornant a la ciutat, Figueres ha estat sempre un pol d’atracció. També per a la multiculturalitat.

És un dels nostres grans reptes. Tenim més a la vora la frontera que Girona i tothom fa parada aquí. I amb diferències importants i no prou ben conegudes. Per exemple, hi ha diferències legislatives entre la Catalunya nord i la Catalunya sud. 

Figueres ha crescut moltíssim en habitants en la dècada dels 2000 i el fet immigratori hi ha tingut un paper molt important. Una de les coses que ens ha portat a voler liderar la ciutat és la de la gestió de les persones. Hem d’evitar els discursos de l’extrema dreta, cada cop més cridaners, que acaben sent fal·làcies i mentides. Creiem que cal trobar una identitat comuna, entre els nous figuerencs i els de tota la vida. La ciutat ha de ser inclusiva i una terra d’oportunitats, i els problemes que tothom pateix són els mateixos. 

El que hi ha és una manca de reconeixement que afecta a la percepció d’inseguretat. No hi ha més delictes, sinó percepció d’inseguretat. I és perquè no reconeixes la gent que et trobes al carrer.

Durant la pandèmia, quines decisions han pres per donar suport als sectors econòmics importants de la ciutat?

El 80% de la nostra riquesa prové dels serveis i, específicament, del comerç. En això hi té molt d’impacte la situació econòmica actual. Ara bé, també estem apostant pel sector dels transports i la logística. Ens hem centrat en generar i atreure noves inversions per crear treball de qualitat i veiem com hi ha companyies europees que venen a veure’ns per dir-nos que volen establir-se a Figueres i distribuir al sud de França. Allà els terrenys són més econòmics, però els costos laborals són molt més cars, de manera que les inversions s’amortitzen més ràpidament aquí.

Un gran repte que tenim al voltant d’això és que ens manquen professionals qualificats i una de les coses que hem aconseguit enguany és tenir un cicle de grau superior en transport i logística, que ens permet portar professionals cap a un àmbit on podem ser molt forts. 

El professor Enric Herranz formula les seves preguntes

Creu vostè que hi ha ideologia en els serveis que proporciona qualsevol ajuntament?

Crec que ningú treballa sense posar una mica de la seva ideologia. Finalment tothom en té i formen part dels nostres valors i creences. Jo que vinc del món privat he vist que el món públic és molt distint en matèria d’organització i lideratge i diria que és necessari que l’administració no sigui tan dogmàtica, sinó que cal que sigui més pràctica i flexible.

Cal complir les lleis i els requisits de transparència, només faltaria, però l’organització encara és massa dogmàtica. En el món privat es demana execució immediata i l’administració no té la capacitat de proporcionar-la. Per això crec que la col·laboració público-privada és cada cop més necessària.

És necessari que l’administració no sigui tan dogmàtica, sinó que cal que sigui més pràctica i flexible.

Abans parlava de col·laboració amb els municipis més petits de la comarca. Ens en pot posar algun exemple?

Sí. Amb Vilafant, que és una població que limita amb nosaltres, compartim el transport públic. La nostra és una xarxa de transport gran, que dona tots els serveis, però les subvencions només es reben quan la població té més de 50.000 habitants. Nosaltres no en rebem ni cinc, però així i tot compartim serveis.

I en una comarca com l’Alt Empordà, que és tan extensa i que té una gran manca de servei de transport públic, intentem col·laborar des de la ciutat. Així afavorim la mobilitat comarcal i fem que la gent pugui accedir a serveis importants. Així doncs, estem creant uns protocols per tal que el transport pugui anar a altres municipis, i els signem amb els ajuntaments, a fi de treballar de manera conjunta. El mateix passa en altres àmbits econòmics i assistencials.

I en quant a les administracions supramunicipals, quina relació hi manté l’ajuntament de Figueres?

Hi ha una sèrie de rols que no estan ben definits. Un d’ells és el de l’ajuntament de Figueres dins del Consell Comarcal. En aquests moments la ciutat podria ser completament autònoma. El Consell té la funció de dotar de serveis els pobles petits, però nosaltres tenim serveis socials i urbanístics propis i prou importants com per fer que el Consell es pugui dedicar a altres municipis. Això sí, la relació és solidària: ajudem en tot el que podem per afavorir que els altres municipis no hagin de pagar tant.

També mantenim bona relació amb la Diputació. L’únic problema és que som una ciutat que no és prou gran per comptar amb els ajuts, ni prou petita com per rebre’n. Un exemple és que quan es va parlar de plans de reactivació econòmica es va posar el llindar en les poblacions de 50.000 habitants, com si les que són més petites no tinguessin la capacitat de reactivar-se. Nosaltres n’hem hagut de portar a terme un pel nostre compte.

Quant a organització administrativa interna, quin és el rol de l’alcaldessa en l’ajuntament?

El rol és el d’apagar focs i posar pau. L’ajuntament està infradotat de recursos humans en àrees clau i, a més, no hem fet el salt organitzatiu que hauríem d’haver fet el 2021. Ara se segueixen organitzant les coses com fa 30 anys. Aquesta és una de les grans mancances i reptes que volem canviar, però no és senzill, perquè hi ha reticències al canvi.

L’administració pateix de manca de digitalització, de massa dogmatisme i paperassa, de restriccions financeres i legals que asfixien. I tot això acaba portant sovint a prioritzar el confetti en comptes de la bona organització.

Com afronta la pandèmia el seu personal? Teletreballen?

Des del primer dia vam mantenir una relació molt estreta amb els treballadors. Són imprescindibles i cal cuidar-los. Així que vam començar teletreballant i ara estem en torns de cinquantes per cents. Però cal dir que l’administració no està preparada per teletreballar. Per aquest motiu estem expectants amb els Fons Next Generation. Esperem que ajudin molt en això.

Al cap i a la fi estem demanant a la ciutadania que teletreballi, però nosaltres no podem respondre, perquè no tenim organització ni estructures.

Estem demanant a la ciutadania que teletreballi, però nosaltres no podem respondre, perquè no tenim organització ni estructures

Vostè que prové del món del màrqueting i la comunicació, què en pensa de la imatge pública dels ajuntaments?

Crec que se’ls dona poc valor. La política amb majúscules es fa des dels ajuntaments i el país canviarà en funció de com canviïn els seus municipis. La Generalitat fa política d’alta volada, però on realment hi ha canvis és en les coses petites i als ajuntaments es produeixen aquests canvis.

La política amb majúscules es fa des dels ajuntaments i el país canviarà en funció de com canviïn els seus municipis.

El Dr. Miquel Salvador pregunta.

Quina percepció té vostè del personal dins de l’ajuntament? Es veuen les coses diferents quan s’està treballant al món privat o a l’administració?

La visió és completament distinta. Soc de les persones que pensa que tothom hauria de passar una etapa de la seva vida servint en un ajuntament. Ho dic perquè els professionals treballen moltíssim i ho han de fer amb eines sovint rudimentàries. Si no s’arriba a més és perquè, realment, no es pot.

Penso, no obstant, que cal que la gent de l’administració pública s’especialitzi, tant a nivell formatiu com competencial, en termes d’actituds. Cal més gent que entengui el que vol dir treballar en equip. El món canvia i cal que ens adaptem a les noves maneres de fer i de competir. Si fem com les cèl·lules autònomes no arribarem enlloc. 

Igualment opino que hi ha gent molt adaptable i gent que només busca el sou i la cadira, és una qüestió d’actitud personal, no tant d’edat.

S’enceta un torn de preguntes que arriben des del públic.

Existeix algun pla per atreure més habitants a Figueres?

En realitat, la única necessitat per fer-ho i arribar als 50.000 habitants seria econòmica, perquè rebríem ajuts que ara no tenim. Com a govern, sempre es vol tenir més recursos, però el que a dia d’avui necessitem més és adaptar la infraestructura disponible als 47.000 habitants que som, perquè de vegades es generen conflictes. Per exemple, només tenim dos pavellons esportius i ens en caldrien tres. O una sola piscina pública municipal. I altres municipis més petits tenen molts més serveis per càpita. El nostre gran repte és adaptar la infraestructura disponible.

En les darreres eleccions al Parlament hi va haver un creixement dels vots a VOX, també a Figueres. Com s’explica?

Pel que comentàvem abans. La ultradreta es nodreix de la immigració i la seguretat com a temes principals, més que de les banderes. Cal tenir capacitat per resoldre aquests dos temes, perquè seran els grans assumptes de les properes eleccions municipals. Si no ho podem resoldre, la ultradreta avançarà molt I em fa molta por el que pugui passar a Figueres amb Vox. Cal tenir discursos clars per rebatre l’extrema dreta, no pas ignorar-la-

Immigració i seguretat seran els dos grans assumptes de les properes eleccions municipals.

Rep vostè ordres del seu partit per operar al municipi, o té llibertat de moviments?

Mai no he rebut cap ordre i sempre he fet el que més ha convingut a la ciutat. Evidentment, els meus valors es troben reflectits en els del partit.

La seva família paeix bé que vostè faci d’alcaldessa i hagi de dedicar-hi tant de temps i patir intents d’agressió?

És bàsic tenir l’entorn familiar ben proper i alineat. La consellera Teresa Jordà, que va ser alcaldessa de Ripoll, em va dir que em sentiria molt sola i que ploraria molt com a alcaldessa. I és cert. Per això tenir la pinya de l’entorn familiar és importantíssim. Però no és gens senzill. La gent no discerneix i s’enfada tant amb l’alcaldessa com amb el seu entorn familiar. Desgraciadament la política és agressiva i conflictiva.

Treballen vostès per atraure alguna universitat a Figueres?

Nosaltres treballem molt per tenir formació important a la ciutat. Com he dit abans, volem professionalitzar-nos molt i crec que la gent de Figueres es miralla molt amb Girona, de manera que no crec que vulguem ser una ciutat universitària, quan ja tenim Girona al costat. En canvi sí que podrem ser uns referents en formació professional i potser en recerca.

És cert, o és llegenda, que la gent de l’Alt Empordà està “tocada per la Tramuntana”?

Una mica tocats sí que estem. Depèn de la persona, però jo ho noto en què, quan bufa, estic més activa. Fins i tot més creativa. Hi ha un punt d’energia que et fa donar saltirons pel carrer. Però és una sensació.

Amb aquesta intervenció es tanca el debat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.