Marta Farrés

Alcaldessa de Sabadell

Nacionalisme sabadellenc

“Als ajuntaments se’ns ha tractat com si fóssim menors d’edat”


Marta Farrés creu cal tenir més en compte els alcaldes en la planificació del futur
0
254

Amb 211.000 habitants, Sabadell és la cocapital del Vallès Occidental i la cinquena localitat més gran de Catalunya. Avui ens reunim amb la seva alcaldessa, que va iniciar el seu mandat l’estiu de 2019.

Vostè és la primera alcaldessa de Sabadell. Només hi ha un 23% de dones en alcaldies a Catalunya, tot i que governen el 50% de la població. Com se sent en aquesta posició?

D’una banda tinc una certa sensació de pes històric. De voler-ho fer bé. Sent la primera dona, el que vols és fer-ho molt millor de com ja voldries fer-ho normalment. També hi ha una sensació de fer les coses diferents.

A més, no hi ha gaires alcaldes i alcaldesses que, com vostè, tinguin llicenciatures en Ciències Polítiques.

Són uns estudis que penso et donen instruments útils per situar-te en el món de la política municipal. I, a més de càrrecs polítics, hi ha moltes persones llicenciades que, des de càrrecs tècnics, estan donant suport i confiança a l’activitat política. En l’actualitat encara em trobo amb molts companys i companyes de la carrera que estan vinculats al món municipal. Alguns encapçalen llistes en pobles i d’altres treballen per a partits polítics. Quan ens trobem, ens reconeixem i diem: “mira, altre cop estem tots aquí!”. 

Aviat farà dos anys que és alcaldessa i aquests han estat temps durs per a tothom. Què n’ha après de l’any 2020? 

És evident que no ha estat un temps fàcil. Crec que el més dur de tot plegat han estat els morts causats per la pandèmia i la incertesa en què vam començar a viure el març de 2020. Ha calgut redefinir-ho tot. Hem hagut de canviar moltes coses de l’Ajuntament, des de les grans àrees fins a les coses del dia a dia. Ha estat un any trist des de molts punts de vista.

El més dur de tot plegat han estat els morts causats per la pandèmia i la incertesa en què vam començar a viure el març de 2020.

Però aquí vam decidir donar un tomb en cert moment i, mentre seguíem gestionant la pandèmia, vam voler començar a parlar del futur. Esperem que puguem veure aviat la llum al final del túnel. Que les vacunes funcionin i que en pocs mesos puguem recuperar la normalitat.

Aquí vam decidir donar un tomb en cert moment i, mentre seguíem gestionant la pandèmia, vam voler començar a parlar del futur.

Com li ha canviat la vida, a nivell personal, el fet de ser alcaldessa?

Els primers mesos van ser durs. Ara ja portem gairebé dos anys i m’he posicionat una mica més bé, però el canvi de vida va ser gran. El fet de tenir una vessant pública pesa molt. A més, jo soc mare d’una nena de nou anys i, pràcticament, havia estat quatre anys apartada de la política de primera línia. Em vaig haver de tornar a acostumar a exercir en aquest ritme.

Però ho he viscut amb molta alegria. He pogut dedicar-me a millorar molts aspectes de la vida de la gent i he conegut molts professionals que també treballen al servei de la ciutadania. Fins i tot en la duresa d’aquests mesos. Aquí tothom trucava per oferir-se i donar ajut, i contribuir. Hem viscut molt intensament aquesta part humana que, per desgràcia, només rellueix quan hi ha situacions molt extremes.

Aquí tothom trucava per oferir-se i donar ajut, i contribuir.

Ens la portat unes fotografies de moments especials de la seva vida. Ens les pot explicar?

La primera és de quan jo era petita. Soc una persona molt familiar i m’agrada molt l’entorn on he crescut. Crec que et marca molt la manera de ser, i en el meu entorn, la família ha estat molt important. Tot ho fèiem junts: els viatges, les celebracions… Ara ho enyoro, perquè no ho hem pogut fer en aquests darrers mesos. La meva és una família gran i molt implicada en molts sectors de Sabadell.

La segona és d’un dia de votació. Jo no he fallat mai a cap votació i sempre he estat molt vinculada al fet polític. I la tercera és del dia en què vam guanyar les eleccions. Aquí, concretament, portàvem moltes hores de treball i de reunions amb molta gent. L’equip de campanya era fabulós i la llista estava formada per persones molt implicades. Aquesta foto reflecteix molt bé l’alegria del moment. Després tot es va complicant, és clar, però hi ha moments en política en què ets molt feliç i, quan guanyes és un d’aquests moments.

Com ha tractat la pandèmia a Sabadell?

Molt durament, com a tot arreu. El nostre és un municipi gran que ha viscut tota mena de situacions. Aquí cal destacar la reacció tan meravellosa que hi ha hagut per part dels professionals de l’Hospital Taulí, que han demostrat resistència i ganes de sortir-se’n i tirar endavant. També hem viscut la tristesa de les víctimes de la COVID i de la gent que ho passa malament per haver perdut la feina o el negoci. Afortunadament, com li deia abans, hem pogut conèixer la ciutat solidària, la que es bolca en ajudar i en fer que tot segueixi avançant….

Cal destacar la reacció tan meravellosa que hi ha hagut per part dels professionals de l’Hospital Taulí, que han demostrat resistència i ganes de sortir-se’n i tirar endavant.

Com definiria els sabadellencs i sabadellenques?

Som gent que ens agrada molt ser de Sabadell. Tenim un orgull de ciutadania que demostrem sobretot de cara en fora. De vegades, internament, som molt més crítics i exigents amb nosaltres mateixos. Però hi ha un sentiment que a mi m’agrada definir com a nacionalisme sabadellenc. És un orgull de pertinença molt propi.

A banda, som gent molt solidària. Som una de les ciutats de Catalunya amb més entitats, associacions, moviments, organitzacions empresarials… Fa poc vam recordar l’agermanament que es va produir entre Sabadell i Bòsnia quan allà hi van patir la guerra. Hem estat una ciutat que s’ha sabut posicionar en moments clau. I també som una ciutat molt maca on poder-hi treballar: el Sabadell tèxtil del passat, que tenia una classe burgesa local, i el Sabadell de la gent nouvinguda, que s’ha fet a si mateixa, es donen la mà. És molt interessant.

Ja que deia que és bonica, quins dos o tres llocs emblemàtics ens recomanaria visitar?

La pregunta és difícil de respondre, perquè li puc donar una llista de 50 llocs emblemàtics de la ciutat. Així que, si busquem una mica aquells espais que poden recordar-nos més la nostra història i la nostra cultura, li recomanaria el Teatre Principal i la Torre de l’Aigua. Si li pregunta a qualsevol sabadellenc quin és l’edifici més important, li diran que la Torre de l’Aigua. Sempre surt en totes les enquestes. Té una història molt bonica, que simbolitza l’esforç de la gent per portar l’aigua del riu cap a la ciutat. És una història de lluita.

La relació de Sabadell amb el riu no és gaire coneguda pels que viuen fora de Sabadell…

Aquí tenim alguns elements diferencials en relació a altres ciutats. Un és el de l’Aeroport. I l’altre és el riu Ripoll. Sabadell té un riu que va facilitar tot el creixement industrial. Hi ha molta estimació de la ciutadania cap a aquest espai.

El que sí que coneix tothom és que vostès fan de co-capital del Vallès Occidental amb Terrassa, amb qui també tenen una certa rivalitat. Quina és la relació actualment?

Amb en Jordi (Ballart) hi tenim molt bona relació. És cert que sempre hi ha hagut aquest punt divertit de rivalitat entre les dues ciutats. I li diré que quan tots dos alcaldes ens hem trobat en ambients distesos, exagerem una mica perquè creiem que és una rivalitat sana i divertida. 

Però és obvi que, tal i com està funcionant el món, no s’entendria un enfrontament entre Terrassa i Sabadell, ni molt menys. I per aquest motiu tant l’alcalde de Terrassa com jo tenim molt clar que el que ens cal és anar plegats, també amb tots els municipis que ens envolten, per reivindicar les necessitats de la comarca. Cada vegada és més necessari pensar en les infraestructures i els serveis en una òptica que vagi més enllà de la ciutat. Les rivalitats les deixem pels cafès, però en el dia a dia sempre trobem espai per entendre’ns.

Tal i com està funcionant el món, no s’entendria un enfrontament entre Terrassa i Sabadell, ni molt menys.

Quin diria que és el principal problema de la seva ciutat, a dia d’avui?

Costa també de respondre. Ara mateix és obvi que el tema sanitari és molt important. Però també dediquem molt de temps a preservar la cohesió de la ciutat. No és un problema exclusiu de Sabadell, certament, però el que volem és que no hi hagi grans diferències entre la gent. No m’agradaria tenir una ciutat que va a dues velocitats. El que volem és que tots puguem tenir un mínim de qualitat de vida. I això és el que ens fa dedicar més hores.

No m’agradaria tenir una ciutat que va a dues velocitats. El que volem és que tots puguem tenir un mínim de qualitat de vida.

I en quant a la situació econòmica de l’ajuntament, quina és?

Enguany estem en una mena de bypass, perquè no tenim la regla de la despesa ni estabilitat pressupostària. Així que és un any podríem dir que plàcid, en aquest sentit. Ara bé, la pandèmia ens ha representat un esforç pressupostari molt gran, que ens ha fet destinar molts recursos i, a més, ens ha suposat una disminució d’ingressos de 18 milions d’euros.

Ara esperem que ens arribin aquestes ajudes que tant s’anuncien des d’Europa, l’Estat, la Generalitat… No s’han d’oblidar del món municipal, perquè som la primera línia de foc, la trinxera. I quan un ciutadà busca solucions, Madrid i Barcelona li queden molt lluny. A nosaltres els alcaldes, en canvi, ens troba quan va a fer la compra. Som els primers a qui se’ls exigeix i els primers que hem de respondre. En resum, estem esperant que arribin aquests ajuts, perquè si no patirem molt.

Quan un ciutadà busca solucions, Madrid i Barcelona li queden molt lluny. A nosaltres els alcaldes, en canvi, ens troba quan va a fer la compra.

Amb tot el que ha passat, creu que encara podran complir els reptes previstos per a la legislatura?

L’estiu passat ja li vam explicar a la ciutadania que no faríem una part del nostre programa electoral i que destinaríem els recursos alliberats a noves necessitats que havien aparegut a conseqüència de la pandèmia. I aquestes necessitats sí que som capaços de satisfer-les, i ja hi hem començat a treballar. Bàsicament el que ens proposem és posar en marxa la ciutat altra vegada, i fer que funcioni. Veníem d’uns anys en què Sabadell estava parada i l’ajuntament no acabava de fer de tractor. Els ajuntaments hem d’estirar i liderar.

D’altra banda, un tema important és el que li deia de la cohesió social. Hi ha gent que patirà i que no podem deixar enrere, perquè seria un drama. I encara tenim la idea de treballar en projectes de futur de la ciutat, com ara lligar l’aeroport a la ciutat, connectar-nos millor amb la C-58… Amb això sí que podrem fer front a tot el que ens ve al damunt.

Quines serien les principals línies de promoció econòmica per al municipi?

Fonamentalment la de no deixar que ningú quedi endarrere. Es parla molt de startups i de crear negocis i línies de recerca. Són coses que s’han de fer i que estan molt bé. Però també hi ha una línia importantíssima que és la de no permetre que la gent quedi endarrerida perquè no ha pogut anar a la universitat o perquè no té recursos per ser emprenedora. Per a aquestes persones també cal crear nous llocs de treball, que siguin intensius en mà d’obra, que tinguin a veure amb la digitalització i la tecnologia, o la transició energètica. També estem adreçant-nos a aquest aspecte.

Quin és el millor moment que ha viscut des que està al capdavant de l’ajuntament? Amb quin d’ells es quedaria?

Com que hi ha hagut molts moments, costa de dir. Un dels que més recordo, potser, va ser aquest estiu passat, quan vam poder relaxar les mesures de confinament davant la COVID i la ciutat va recuperar la vitalitat. Veníem d’una situació tristíssima, amb carrers buits i tothom tancat a casa. El dia que vam poder començar a sortir, i que vèiem els comerços oberts i la gent al carrer, vam tenir una sensació de retorn a la normalitat. Vam pensar: “que bé, hem resistit i hem arribat fins aquí”.

De vegades, però, les coses no surten com una vol. Com porta vostè la frustració, si alguna vegada li passa? Com ho gestiona?

Com es pot. Hi ha dies millors i pitjors. De vegades et conformes i penses que hi ha coses que no sortiran i, de vegades, surten. Soc una persona a qui li costa molt acceptar un “no” per resposta, si més no, d’entrada. Crec que, quan hi ha una necessitat evident a la que cal donar una resposta, el “no” és difícil d’acceptar. Però, a la vegada, també vas fent-te realista i t’adones que hi ha coses que presenten més resistència que d’altres i, també, coses que et permeten avançar més. Aprens a tirar endavant i centrar-te en allò en què sí pots avançar.

Vostè deu parlar amb molts altres alcaldes i alcaldesses. Quines creu que són les reivindicacions del col·lectiu, en aquests moments?

Una de les més importants és que als ajuntaments se’ns ha tractat com si fóssim menors d’edat. Som una institució del país, una trinxera, responem i coneixem els nostres barris i articulem el dia a dia. I això té un pes. Però hi ha un centralisme que ho dificulta. Generalment ens queixem del centralisme de Madrid, però a Barcelona i a les institucions de Barcelona també n’hi ha, tot i que no el veiem. 

Crec que hi ha d’haver un traspàs de competències i de confiança. Els ajuntaments hem superat la majoria d’edat, sabem el que gestionem i sabem que som un actiu importantíssim del país. Crec que són un recurs que s’ha d’explotar molt més.

En aquest sentit, quin paper creu que han de jugar els alcaldes i les alcaldesses en la planificació del futur del país?

Crec que hauríem de ser molt més tinguts en compte. Aquesta pandèmia ho hem vist i ha quedat molt clar. Les decisions que es prenen des dels despatxos són molt legítimes i, segur, es fan amb tota la bona intenció. Però quan després s’aterra en el dia a dia de les persones apareixen mil problemes.

Em recordo quan ens reuníem amb els consellers i els dèiem: “això que estàs pensant, quan ho portis a la pràctica tindràs tals o quals problemes, perquè ja ho hem viscut”. Els alcaldes i les alcaldesses coneixem els nostres territoris i sabem, perfectament, que una cosa és dissenyar una solució i l’altra ben diferent és implementar-la. Aquí és on s’ha d’empoderar els ens locals de veritat i veure’ls com a aliats, i no com a part del problema. 

De fet, Europa també va en aquesta direcció. Creuen que les polítiques públiques tenen més impacte en els municipis i que qui millor les executa són els ajuntaments. Altra vegada dic que bona part d’aquestes polítiques haurien de traspassar-se al món local.

Què creu que està faltant en aquests moments en la política? Falta de credibilitat? Manca d’estabilitat?

Jo penso que l’estabilitat o la inestabilitat la donen els ciutadans. Em refereixo a que tot són etapes. És cert que ara estem passant per un moment molt complicat i que hi ha hagut opcions polítiques que han dibuixat horitzons, o promès coses, que al final no han pogut ser. I això genera frustració entre la gent.

Crec que, per generar confiança entre la ciutadania i els polítics del moment, el que cal és explicar la veritat a la gent, amb tots els seus ets i uts. Allò que es pot fer, es fa, i el que no es pot fer, s’explica. I tots plegats tenim prou maduresa com per poder-nos dir aquestes veritats. La relació costa, està clar. Però quan expliques la veritat a la gent, la ciutadania entén molt més del que es creu. En canvi, quan l’enganyes, el vincle es trenca de manera absoluta.

I ja, per acabar, quina és la seva agenda del dia d’avui?

El nostre dia a dia és bastant com el d’avui, en què ho tenia tot planificat i s’ha ensorrat un tros d’edifici, de manera que l’agenda ha quedat trastocada. Sempre ens passa això de tenir-ho molt pautat i, en canvi, acabar dedicant el temps a coses sobrevingudes. Però, en general, diria que hi ha una part del temps que la dediquem a la gestió interna de l’ajuntament. Això inclou comissions informatives, juntes de govern, juntes de portaveu, etcètera.

Una altra part del temps, a la que m’obligo, i que em motiva molt i m’agrada, és anar a veure la ciutadania, els comerços, les empreses noves que venen a la ciutat, les entitats o les associacions de veïns… Sempre hi ha coses que cal explicar-los o conèixer d’ells. Sabadell és una ciutat molt gran i corres el risc de tancar-te amb assumptes al despatx i perds el contacte molt ràpidament. No sé si passa en altre municipis. Si et passa això, perds el pols del carrer. A mi m’agrada més trepitjar el carrer, veure les coses que fem, parlar amb els veïns…

L’alcaldessa de Sabadell té 39 anys i és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Admet que sempre li ha agradat la política, però que de més jove pensava que es dedicaria a les relacions internacionals. De fet, va iniciar un programa de doctorat en Integració Europea. Però la militància política es va creuar en el camí i va acabar formant part d’una llista electoral per la seva ciutat. Va desenvolupar la tasca de regidora de la ciutat entre 2003 i 2015, passant per diversos àmbits de treball, com ara Joventut, Igualtat, Relacions Ciutadanes, Participació i Serveis Socials. També va ser tinenta d’alcalde. Amb tot, es va permetre un temps de descans per dedicar-se a l’empresa privada. Des de fa dos anys s’ha tornat a incorporar a l’activitat política de primer nivell i ha encapçalat la llista que l’ha portada a ser alcaldessa de la ciutat.

QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Un llibre especial: “Orgull i prejudici”, de la Jane Austen. Soc una fan de l’autora
  • Una pel·lícula: Qualsevol de la saga de “Star Wars”. També en soc fan.
  • Una cançó: “Sacrifice”, d’Elton John. O qualsevol de les de Roxette.
  • Un plat de cuina: Espaguetis a la carbonara.
  • Una beguda: La Coca-Cola light.
  • Un país: Anglaterra.
  • Un viatge que hagi fet o li agradaria fer: M’agradaria molt anar a Jerusalem, a Israel.
  • Un esport: Esquí.
  • El que més li agrada d’una persona: La sinceritat.

Sabadell

Sabadell és una ciutat de la comarca del Vallès Occidental, de la qual és actualment cocapital -juntament amb Terrassa-. És la segona ciutat en població de la seva comarca i la cinquena de Catalunya, amb 201.712 habitants (2007). L'existència del nucli de població en sí es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a la zona de Can Roqueta i Can Gambús. La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial a Catalunya dins el sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat Espanyol, rebent el sobrenom de la Manchester catalana. Encara avui en dia es poden veure nombrosos vapors, la majoria dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis. Evolució demogràfica La immigració, potenciada sobretot per l'expansió industrial de Sabadell, ha provocat augments notables de població les darreres dècades. La més notable va començar els anys 50 i va durar fins a finals dels anys 70 del segle XX, i es va triplicar el nombre d'habitants de la ciutat. La majoria de nouvinguts provenien de diferents zones de l'Estat Espanyol, sobretot d'Andalusia, d'Extremadura i de Múrcia. La població de la ciutat ha augmentat també en diversos milers els darrers anys, amb l'augment d'immigració extracomunitària a Catalunya. Sabadell contemporani El segle XIX fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Villarúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València. Per abastir aquesta població creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugurà la línia de tren a Barcelona, s'instal·là l'enllumenat públic als carrers cèntrics i s'instal·laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingué el títol de ciutat el 1877. Durant el segle XIX també nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881). Durant el segle XX, la població es multiplicà per deu. La ciutat s'expandí amb la incorporació d'alguns nuclis de població com La Creu Alta. La indústria continua basant-se en els tèxtils i la metal·lúrgia i cap a la segona meitat del segle començà a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigració de les dècades del 1950, 1960 i principis del 1970 provocà l'aparició de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants són d'origen immigrant. Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democràtica en la transició. Als últims anys del franquisme, la ciutat conegué una important crisi econòmica que féu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per Sabadell. Pel que fa al paisatge urbanístic, a la primera meitat del segle es construïren emblemàtics edificis modernistes com ara l'Hotel Suís (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). A finals de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessàries. La incessant construcció de nous blocs de pisos de moltes plantes contrasta amb la inauguració d'espais verds com el Parc Catalunya o el Parc Taulí (1992). La incorporació del nou barri de Can Llong i la creació d'un parc fluvial a l'entorn del riu Ripoll són altres fets destacables. Actualment, el govern de la ciutat aposta per una terciarització encara més marcada de la ciutat, invertint en formació i desenvolupament i inaugurant noves instal·lacions dedicades essencialment al sector de serveis. Província: Barcelona Àmbit funcional: Metropolità Comarca: Vallès Occidental Gentilici: Sabadellenc, sabadellenca Superfície: 37,89 km2 Altitud: 190 m Població: (2007): 201.712 hab. Densitat: 5.323,62 hab/km2

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.