Aquest matí, escoltant a l’alcalde Maurici Jiménez (Castell d’Aro, Platja d’Aro y s’Agaró), dins del cicle “Alcaldes i Universitat”, que organitzem conjuntament amb la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, m’ha vingut al cap una reflexió de fons arran del que estava explicant: cap on es dirigeix realment el municipalisme, més enllà del dia a dia i de la pressió constant de la gestió. Una pregunta que ens porta a distingir entre allò que està canviant i allò que, en essència, ha de continuar definint el servei públic local.
El món local està canviant.
I ho està fent ràpid.
Arriben noves exigències:
digitalització, sostenibilitat, intel·ligència artificial, noves formes de participació.
Els ajuntaments no només gestionen serveis, també han d’anticipar transformacions.
El municipalisme és avui un espai clau de decisió:
infraestructures, energia, serveis socials, innovació.
Però, enmig de tots aquests canvis, hi ha una pregunta de fons:
què ha de canviar… i què no?
Canvien les eines.
Canvien els reptes.
Canvia la velocitat.
Però hi ha coses que no canvien.
La proximitat.
La confiança.
La responsabilitat directa davant del ciutadà.
Un ajuntament continua sent la primera institució on la gent va quan té un problema.
I això no ho substituirà cap tecnologia.
Per això, el futur del municipalisme no és només digital.
És també —i sobretot— humà.
La clau no serà només incorporar innovació,
sinó fer-ho sense perdre l’essència del servei públic.
Perquè podem tenir ajuntaments més intel·ligents, més eficients, més connectats.
Però el que realment marcarà la diferència serà continuar sent propers, amb lideratge, criteri i compromís.
