5.10.12 – BRUSSEL·LES

El Parlament Europeu avisa Espanya que s’ha de “negociar” amb Catalunya i no fer “altres coses” en referència a possibles accions armades

0
243

El responsable d’Exteriors de l’Eurocambra desitja que "mai" es creï una frontera dins de la UE tot i que reconeix el dret "totalment legal i clar" d’un veto espanyol a la independència


El President del Comitè d’Afers Exteriors del Parlament Europeu, Elmar Brok

Brussel·les (ACN).- El president del comitè d’Afers Exteriors de l’Eurocambra, Elmar Brok, espera que Catalunya no s’independitzi de l’Estat espanyol. Però tot i així, si es produeix la secessió, l’alemany de la CDU d’Angela Merkel confia que Espanya no faci servir el seu dret a veto a la UE ni utilitzi la violència. "Es tracta de negociar, i no d’altres coses", respon Brok a la pregunta de si la UE permetria una intervenció militar espanyola a Catalunya. Tot i reconèixer de forma contundent que Espanya està en el seu dret de vetar una Catalunya independent a la UE, l’eurodiputat popular desitja que "mai s’arribi a la situació" d’una Catalunya fora de l’euro, de Schengen i vetada a la UE.

Elmar Brok és un dels polítics més poderosos del Parlament Europeu, en dirigeix el seu comitè d’Afers Exteriors i coneix les dinàmiques dels diversos estats membres, especialment quan es tracta d’aconseguir suports per l’entrada de nous països a la Unió.

En una entrevista a l’ACN, Elmar Brok parla de l’hipotètic procés d’ampliació interna de la Unió Europea que es produiria amb la independència de Catalunya, Escòcia o Flandes. "Crec que ser membre automàtic de la Unió Europea sense la voluntat de l’estat no seria possible", reconeix Brok. "Cada país té poder de veto, i heu de negociar amb Madrid. No sé si Madrid diria que sí…", afegeix l’alemany.

"Desitjo que mai s’arribi a aquesta situació", respon Brok a la pregunta de si una Catalunya independent quedaria fora de l’euro, de Schengen i forçaria a crear una nova frontera a la UE aïllant un territori amb més de 4.000 multinacionals. Amb tot, Brok és molt clar: "És totalment legal i clar que un estat membre de la UE té dret a veto".

Elmar Brok, com la resta d’eurodiputats del Parlament Europeu, va rebre dijous una carta del vicepresident de la cambra, Alejo Vidal-Quadras, en què el popular defensa el dret del govern espanyol a demanar la intervenció de la Guàrdia Civil si Catalunya tira endavant amb el referèndum i acusa el moviment independentista de no ser "ni pacífic ni democràtic". Brok, del mateix grup parlamentari que Vidal-Quadras, evita valorar els seus comentaris perquè considera que és "una qüestió d’un debat polític dins d’un estat membre". "Cada país intenta mantenir la cohesió i la unitat", assegura.

"Això vol dir que si Espanya desplegués els tancs al carrer per frenar la independència la Unió Europea no diria res?", li pregunta l’ACN. "D’acord amb la constitució espanyola, una divisió del país no està permesa, igual que no està permesa en cap altre constitució", defensa. Però el Regne Unit, que tampoc preveia els poders per fer un referèndum, els cedirà a Edimburg, igual que el Canadà reconeix el dret dels quebequesos a decidir el seu futur. "És una qüestió de negociació, i no d’altres coses", reconeix Brok, descartant que una intervenció militar fos un moviment intel·ligent en el sí d’una Unió Europea que advoca pel diàleg entre diversos grups polítics en països estrangers com Síria, Líbia o Egipte.

Brok, seguint en la línia d’altres dirigents europeus, no es vol mullar massa sobre quin procés hauria de seguir l’Estat espanyol davant de la voluntat dels catalans d’aconseguir la independència. Des de la Diada, hi ha pressions diplomàtiques i polítiques de l’Estat espanyol a Brussel·les perquè eviti qualsevol tipus de comentari sobre el debat independentista -i reconegui, al parlar-ne, que hi ha un problema a resoldre-.

El propi president del Parlament Europeu, el també alemany Martin Schulz, va fer un gest inesperat dimecres, responent en públic a les més de 40.000 cartes que li demanaven la dimissió de Vidal-Quadras. Schulz va assegurar que eren els catalans qui havien de "valorar" les paraules del dirigent popular a les urnes, però va defensar el dret dels ciutadans a manifestar-se com ho van fer durant la Diada. Brok hi coincideix: "Hi ha llibertat de manifestar-se a les comunitats democràtiques de la Unió Europea, i per tant les manifestacions formen part del debat polític. No es poden prohibir i són un dret polític", defensa.
 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.