Fons d’Innovació: la UE inverteix 1.800 milions d’euros en projectes de tecnologies netes

0
1222

La UE invertirà més de 1.800 milions d’euros en disset projectes innovadors a gran escala de tecnologies netes en una tercera ronda de subvencions amb càrrec al Fons d’Innovació. Aquest desemborsarà les subvencions a fi de contribuir a la introducció al mercat de tecnologies d’avantguarda a les indústries de gran consum d’energia, l’hidrogen, les energies renovables, les infraestructures de captura i emmagatzematge de carboni i la fabricació de components clau per al emmagatzematge denergia i la producció denergies renovables. Els projectes seleccionats es realitzaran a Alemanya, Bulgària, Finlàndia, França, Islàndia, els Països Baixos, Noruega, Polònia i Suècia.

Frans Timmermans, vicepresident primer, ha comentat: «Les subvencions anunciades avui ajuden les empreses innovadores de tot Europa a desenvolupar les tecnologies capdavanteres que necessitem per impulsar la transició ecològica. El Fons d’Innovació és una eina important a l’hora d’ampliar la innovació en matèria d’hidrogen renovable i altres solucions per a la indústria europea. En comparació amb la primera ronda de desemborsaments, els fons disponibles han augmentat un 60%, cosa que ens ha permès duplicar el nombre de projectes subvencionats. És un gran impuls per a la descarbonització de la indústria de gran consum d’energia a la Unió Europea».

Els disset projectes s’han seleccionat a la segona convocatòria de projectes a gran escala, és a dir, projectes amb costos de capital superiors a 7,5 milions EUR. Els projectes han estat avaluats per experts independents que han tingut en compte la seva capacitat per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en comparació amb les tecnologies tradicionals, i per innovar més enllà dels darrers avenços, i que a més estan suficientment madurs per a la seva posada en pràctica. Altres criteris de selecció han estat el potencial dʻescalabilitat i la rendibilitat dels projectes.

Els projectes seleccionats abasten una àmplia gamma de sectors que contribueixen als esforços de descarbonització de la UE, com ara: producció, distribució i ús d’hidrogen verd, conversió de residus en hidrogen, energia eòlica marítima, fabricació de mòduls fotovoltaics, emmagatzematge i reciclatge de bateries, captura i emmagatzematge de carboni, combustibles d’aviació sostenibles i biocarburants avançats. En conjunt, podrien permetre estalviar 136 milions de tones equivalents de CO2 al llarg dels deu primers anys de funcionament.

A més, es preseleccionarà un màxim de vint projectes prometedors, encara que encara no prou madurs per optar a una subvenció, per a l’ajuda al desenvolupament de projectes que ofereix Banc Europeu d’Inversions. Els elegits s’anunciaran el quart trimestre del 2022.

Resum dels projectes

Indústries de gran consum d’energia:

Ciment (quatre projectes): Un projecte desenvolupat a Alemanya implantarà un procés de segona generació de captura de carboni per oxicombustió en una fàbrica de ciment i el subministrarà com a primera matèria per a la seva transformació posterior en metanol sintètic. Un altre projecte a Polònia crearà una cadena de captura i emmagatzematge de carboni d’extrem a extrem que començarà amb la captura i liqüefacció de CO2 en una fàbrica de ciment fins a l’emmagatzematge a alta mar. Un tercer projecte recollirà les emissions de CO2 procedents dels gasos de fuita produïts durant la producció de calç i els emmagatzemarà permanentment en formacions geològiques a la costa de França. Finalment, un altre projecte serà el primer projecte de captura i emmagatzematge de carboni de cadena completa a Bulgària, i connectarà, a través d’un sistema de gasoductes terrestres i marítims, les instal·lacions de captura de CO2 situades a una fàbrica de ciment amb un emmagatzematge permanent a alta mar en un jaciment de gas esgotat del mar Negre.

Productes químics (tres projectes): A Finlàndia, un projecte reciclarà químicament els plàstics per al seu ús com a matèria primera a refineries. Un altre projecte a Suècia crearà una fàbrica pionera de metanol, que convertirà CO2, fluxos de residus, hidrogen renovable i biogàs en metanol. Un altre projecte desenvolupat a Finlàndia produirà una nova fibra a partir de polpa per substituir el polièster en aplicacions tèxtils.

Hidrogen (tres projectes): Als Països Baixos, un projecte produirà, distribuirà i utilitzarà hidrogen verd mitjançant un electrolitzador alimentat amb electricitat eòlica marítima. Un altre produirà 15.500 tones d’hidrogen renovable a l’any. El tercer tractarà fluxos de residus sòlids no reciclables i els transformarà principalment en hidrogen.

Refineries (dos projectes): A Noruega, un projecte construirà i explotarà la primera instal·lació comercial de producció de biocarburants del món, que transformarà residus forestals en biocarburants avançats de segona generació i en biocarbó. Un projecte a Suècia construirà una instal·lació a gran escala destinada a la producció de combustible sintètic sostenible per a l’aviació, utilitzant el CO2 capturat a una central de producció combinada de calor i electricitat (PCCE).

Fabricació de components per a l’emmagatzematge d’energia o la producció d’energies renovables (tres projectes): A Polònia, un projecte crearà una fàbrica de sistemes innovadors de bateries electroquímiques per a l’emmagatzematge d’electricitat a curt termini. Un altre projecte al nord de França construirà una fàbrica de producció fotovoltaica basada en tecnologies innovadores de heterounió. Un tercer projecte a França construirà a Dunkerque una fàbrica de reciclatge de bateries d’ions de liti per produir i refinar massa negra, facilitant així l’accés a una font secundària de matèries primeres per a bateries.

Energies renovables: A la costa alemanya del mar del Nord, un projecte construirà i explotarà un parc eòlic marítim, que aplicarà solucions innovadores en matèria de turbines i hidrogen.

Infraestructures de captura i emmagatzematge de carboni: Un projecte a Islàndia construirà una terminal terrestre d’emmagatzematge de minerals de carboni altament escalable, amb una capacitat d’emmagatzematge total estimada de 880 milions de tones de CO2.

Context

El Fons d’Innovació, que compta amb una dotació de més de 38.000 milions d’euros amb càrrec al règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE), té com a objectiu crear incentius financers adequats perquè les empreses i les autoritats públiques inverteixin ara en la propera generació de tecnologies amb baixes emissions de carboni i per donar a les empreses de la UE un avantatge que les converteixi en líders mundials en tecnologia.

La primera convocatòria de projectes a gran escala va concedir subvencions per valor de 1.100 milions d’euros a set projectes en indústries de gran consum d’energia, hidrogen, captura, ús i emmagatzematge de carboni i energies renovables. Es va concedir ajut per al desenvolupament de projectes a quinze projectes.

Amb un augment del 60% dels fons en comparació de la primera ronda del Fons d’Innovació, estem duplicant amb escreix el nombre de projectes que podem subvencionar. També estem ampliant l’àmbit geogràfic a més països, inclosos Europa Oriental, i hem agilitzat el procés de sol·licitud i avaluació.

Els projectes seleccionats en aquesta segona convocatòria començaran a preparar els acords de subvenció propis amb l’Agència Executiva Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA), que és l’agència d’execució del Fons. Aquests acords s’haurien d’ultimar el quart trimestre de 2022, cosa que permetrà a la Comissió adoptar les decisions de concessió de les subvencions corresponents i començar a desemborsar-les.

A la tardor, la Comissió posarà en marxa la tercera convocatòria de projectes a gran escala. Com es va anunciar al Pla REpowerEU, el finançament disponible es duplicarà fins a assolir uns 3.000 milions d’euros per continuar promovent la independència de la UE dels combustibles fòssils russos. S’espera que es tornin a presentar els projectes no seleccionats en convocatòries anteriors.

El juliol de 2021, la Comissió va proposar, com a part del paquet de mesures Objectiu 55, complementar el Fons d’Innovació, que actualment rep 450 milions de drets d’emissió del RCDE existent el 2021-2030, amb 50 milions de drets d’emissió del RCDE existent i 150 milions de drets del nou règim, que cobreix les emissions del transport per carretera i els edificis. A més, segons la proposta, els drets d’emissió que s’assignarien gratuïtament als sectors industrials coberts pel Mecanisme d’Ajust a Frontera per Carboni se subhastaran i s’afegiran al Fons d’Innovació.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.