Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès i President del Consell Comarcal del Vallès Occidental, convidat al cicle “Alcaldes i Universitat 2023”, amb alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra

0
1749

Dimecres, 15 de febrer de 2023, el Sr. Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès i President del Consell Comarcal del Vallès Occidental, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:

  • Il·lm. Sr. Ignasi Jiménez, alcalde de Castellar del Vallès i President del Consell Comarcal del Vallès Occidental
  • Il·lm. Sr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
  • Prof. Jordi Joly, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’assignatura de Gestió Pública
  • Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte

RESUM DE L’ACTE

El Dr. Escribà saluda els presents i dona la benvinguda al convidat del dia, fent també una presentació de l’activitat entre els alumnes presents. A continuació, el Sr. Berraondo saluda l’alcalde i li demana una mica d’explicació sobre la seva trajectòria personal i política.

L’alcalde agraeix la invitació i saluda els presents. Explica que va estudiar Filosofia i Periodisme a la UAB i que va exercir com a periodista. Va resultar escollit regidor amb 23 anys i es va presentar com a candidat a l’alcaldia amb 27 anys. El present ha estat el seu quart mandat com a alcalde i adverteix que es tornarà a presentar al cinquè. Admet que cada vegada són menys habituals les “carreres dilatades en política”, però que si en algun lloc es poden donar, aquest és l’àmbit municipal.

Recorda que el seu primer mandat municipal va ser en coalició i que els altres han estat en majoria absoluta. En els dos darrers mandats, a més, ha compaginat la feina d’alcaldia amb la presidència del Consell Comarcal. Diu que, segurament, els Consells Comarcals són una de les Administracions menys conegudes, però que, en canvi, fan molta feina.

Finalment, explica que és professor de secundària a l’Institut de la seva vila, donant classes de filosofia a primer i segon de batxillerat. És funcionari de la Generalitat.

El conductor  pregunta sobre les característiques del municipi de Castellar i la comarca del Vallès Occidental.

L’alcalde explica que és un municipi de 25.000 habitants que forma part del sistema urbà de Sabadell. Explica que el Vallès Occidental és una comarca especial, amb mig milió d’habitants entre les dues co-capitals i gairebé un milió en total. Una part dels municipis (Sant Cugat i Cerdanyola, entre d’altres), miren més cap a Barcelona per la fluida relació comercial i empresarial o per les bones comunicacions. L’altra part de la comarca es mira més en dins.

Particularment, Terrassa i Sabadell són ciutats amb grans possibilitats de creixement. Es diu que en uns cinc o deu anys, Terrassa podria acabar esdevenint la segona ciutat de Catalunya, perquè estan atraient molta de la població que resulta expulsada de la capital.

També considera que la B-40 connectarà la comarca amb el Baix Llobregat nord i que això serà importantíssim per a la indústria local. Es connectaran centres industrials com Martorell amb centres residencials i de serveis com Terrassa i Sabadell i científico-acadèmics com Cerdanyola. “El que està passant al Vallès actualment té molt d’interès”, ha dit, assenyalant que molts projectes estan suposant “grans experiments” davant dels que “cal arribar a temps”. A més ha dit que molts municipis de l’eix metropolità, com ara Sabadell, Terrassa, Vilanova, Vilafranca o Martorell, entre d’altres, estan començant a teixir aliances en el rerepaís, perquè se senten una mica “queixosos” del “Barcelona-centrisme” i reivindiquen tenir un paper més important en la configuració de la Catalunya del futur.

El conductor  s’interessa per l’estructura econòmica de Castellar i el seu passat industrial.

L’alcalde diu que la indústria sempre ha format part de la identitat local i que els polígons d’activitat econòmica han estat importants. Creu que cal seguir afavorint la implantació d’empreses a través de polítiques, perquè la comarca té assumit que la seva riquesa es deu a la creació d’activitat econòmica.

Diu que al Vallès Occidental hi ha alguns municipis amb una superfície industrial més gran que la residencial i que això pot resultar curiós, però també diu que aquesta estructura permet que hi hagi una gran quantitat de serveis proveïts pels municipis. Recorda finalment que als Vallesos la taxa d’ocupació i activitat econòmica és força elevada.

El conductor  pregunta sobre l’evolució demogràfica recent de la localitat.

L’alcalde explica que el creixement poblacional net és negatiu (les defuncions superen els naixements), però en canvi el creixement absolut és positiu, amb persones que arriben d’altres localitats a establir-se.

Castellar i d’altres municipis, diu, “ens sentim molt sols davant de la Generalitat” en matèria de polítiques d’habitatge i recorda que “portem un retard endèmic” en la creació de promocions. Explica que a Sabadell només s’estan construint prop de 100 habitatges en el present i que això no és una quantitat suficient. També diu que s’esperava més de les polítiques europees que podien influir en aquest aspecte: el canvi energètic i la generació d’habitatge públic.

Igualment ha explicat que de vegades existeix un problema de confiança política entre Administracions per la gestió d’aquests fons europeus, i que aquest és un escenari no gaire desitjable. Diu que tot i que les notícies diguin que Catalunya és una de les regions europees que més fons rep, el cert és que no acaben d’aterrar en els projectes necessaris. A més, destaca, existeix una gran quantitat de gestions administratives que cal fer.

El conductor  pregunta si l’escenari pandèmic ha deixat projectes per materialitzar.

L’alcalde ironitza dient que aquesta és l’excusa que els polítics fan servir per justificar que es tornen a presentar a les eleccions. Confirma que queden coses per fer a curt, mig i llarg termini i s’alegra que sigui així, perquè si no voldria dir que només hauria treballat per al curt termini. Creu que bona part dels alcaldes i alcaldesses es tornaran a presentar novament, perquè el mandat estava plantejat en l’eix de la transformació energètica i mediambiental, però l la pandèmia ha generat una paralització en l’Administració i, a l’igual que els motors dels transatlàntics, “costa engegar de nou”.

Explica que, si al 2007/8 hi havia un problema de manca de finançament, el problema actual és el de la “manca d’execució” d’obra pública i projectes per part de totes les Administracions. Diu que els ajuntaments que van fer els seus deures estan ben sanejats i compten amb molt de romanent, però no poden gastar-se el que preveuen ingressar a través de pressupostos i “els romanents es fan cada vegada més grans”. Explica que el principal obstacle és que el “circuit administratiu per licitar, adjudicar i executar les obres és gran” i no donen l’abast.

Diu que un ajuntament com el de Castellar té un pressupost de 30 milions d’euros i un romanent de 16. “No necessitem finançament dels bancs i paguem els proveïdors a 12 dies”, diu. També diu que no és pas una realitat extraordinària entre els ajuntaments i que és freqüent en ajuntaments, però que és el resultat de la llei de Contractació Pública, que posa tanta exigència que alenteix fins a 1,5 anys la materialització de projectes públics. Diu que la ciutadania, en canvi, està acostumada a una “cultura d’Amazon” en quant a instantaneïtat dels serveis, i que es genera un descontent que condiciona l’acció de govern en bona mesura.

Igualment, a pregunta del conductor , l’alcalde diu que estan impulsant la instal·lació de panells solars en els sostres dels equipaments municipals i les vivendes unifamiliars. Però també s’estan centrant molt en la creació de comunitats energètiques que puguin generar energia de proximitat.

La paraula passa al professor Jordi Joly, que agraeix la intervenció i esmenta alguns punts que li han cridat l’atenció. Són:

– El conflicte en els principis de cooperació interadministrativa de l’Administració. Diu que no sempre hi ha la col·laboració necessària entre Administracions, pel que s’ha pogut escoltar en el testimoni de l’alcalde.

– L’impacte de les lleis en la gestió municipal i la necessitat de comptar amb més capacitat executiva per part de les Administracions.

Seguidament, alguns alumnes plantegen preguntes.

En Gaietà pregunta sobre la relació de l’alcalde amb els funcionaris i tècnics que han de traduir la visió política en projectes reals.

L’alcalde creu que, en general, hi ha hagut una “baixada d’esglaó” en el nivell dels polítics actuals. Ho diu en el sentit que hi ha “molts polítics amateurs, amb molt bona voluntat i ganes de fer coses pels pobles. Però tenen el problema d’un encaix horrorós amb l’Administració”. Ha recordat que quan va començar a fer d’alcalde, es malfiava dels tècnics que tenia, perquè pensava que havien estat “imposats a dit” per alcaldes anteriors i de partits diferents i que “la hi volien jugar” contínuament, de manera que ell volia estar “assabentat de tot” en tot moment.

Amb el temps va veure que no era així, tot i que considera que aquesta és una idea arrelada. Diu que “no hi ha res pitjor que un polític amb la intenció de canviar-ho tot en quan entri al càrrec”. El cert és que en totes les organitzacions existeix una cultura informal que s’ha d’aprendre primer  i que val la pena no dedicar tant de temps a aparèixer als mitjans de comunicació i, en canvi, aprendre a entendre les lògiques internes de qualsevol institució i dels equips que la conformen.

A més, en el sí d’una Administració, tampoc és cert que “un polític pugui fer tant”. La idea de “salvar el món” o de “grans titulars” acaben provocant un efecte contrari. De fet, recorda la frase de “Culture eats strategy for breakfast”. Destaca, en aquest sentit, el paper de la gerència del Consell Comarcal, que fa possible l’execució dels projectes.

En aquest sentit, la gerent del Consell, present a la sala, explica que Giménez va fer un gran canvi quan va entrar a presidir el Consell el 2015. Abans els càrrecs de gerent eren de confiança i de partit, però amb Giménez es va produir un concurs de promoció interna al que van concórrer persones amb experiència i completa independència de partits polítics.

En Gaietà fa una segona pregunta, sobre el “conflicte” entre alcaldes i secretaris i interventors.

Giménez diu que és cert que en alguns casos, el conflicte existeix i pot fer que l’activitat administrativa es paralitzi. Reconeix que els alcaldes i alcaldesses pensen, de vegades, que poden fer qualsevol cosa, i no és així. Igualment, planteja alguns avantatges i inconvenients del model de gestió gerencial. Creu que l’organigrama permet que els professionals tinguin un enfocament professional i independent però, a la vegada, no cal oblidar que la parcel·lació burocràtica també pot ser un motiu d’alentiment dels projectes. “A mi el que m’interessa és que hi hagi persones amb ganes de fer coses a l’Administració, amb independència de l’estructura jeràrquica existent”.

L’Alicia pregunta sobre el Pla Estratègic de Castellar i les mesures de participació a la política del municipi.

L’Alcalde explica que ambdues coses són importants, però que també s’han vist influenciades per modes del moment. Dels plans estratègics diu que tenen de bo el que “ajuden a pensar” i que és un pensament “saludable”. Però que a més de pensar, cal actuar i cal comunicar.

Igualment, sobre la participació, la transparència i el govern obert, diu que són fenòmens interessants però que han sorgit per reparar una mala percepció del públic. Així que, més que d’estratègia, govern obert o transparència, a l’alcalde li agrada parlar de “cultura”. Diu que les Administracions han de tenir una cultura en el sentit ampli i que és molt difícil de traslladar, negre sobre blanc, a un paper.

A més destaca que la qualitat d’un bon polític és que ha de ser un bon narrador. Ni tan sols un bon comunicador. Diu que les cultures i organitzacions “necessiten de narracions que donin sentit a les coses que fem, que siguin capaces de poder inserir les tasques que fem en el si d’una determinada narració. I els polítics hem d’ajudar a fer visibles aquestes narracions que existeixen en les cultures de les Administracions, per fer possible que les coses passin”.

En Roger pregunta sobre el rol dels consells comarcals en la política pública.

L’alcalde diu que són “les germanetes pobres” de l’Administració i que, a nivell pressupostari, la Diputació de Barcelona seria “l’estora vermella”, amb un pressupost semblant al del FC Barcelona i una capacitat gairebé “plenipotenciària”, perquè es finança a partir dels tributs de l’Estat i tenen independència per decidir què fa amb els recursos.

El Consell Comarcal, en canvi, no té capacitat impositiva i no és més que una entitat finalista, que fa de “braç armat” de la Generalitat en polítiques com ara els serveis socials i l’educació.

Explica que el paper dels Consells és rellevant per a municipis de menys de 20.000 habitants i per a comarques allunyades en què no hi abunden les grans localitats. “Allà el paper és crític”, ha dit. Però al Vallès Occidental, tot i ser important per a algunes localitats, la incidència és menor que la que té la Diputació.

En canvi”, ha dit, “el Consell Comarcal aporta una cosa molt important, que és el consell d’alcaldes, una trobada trimestral que serveix com a espai de relació entre alcaldes i que permet decidir sobre qüestions que afecten diverses localitats”. Ben portats, ha dit, és una “gran possibilitat de generar sinèrgies”.

En Jordi planteja dues preguntes. Una sobre la xarxa de mobilitat a Castellar i l’altra sobre el paper del Consell Comarcal del Vallès Occidental en la recent aprovació dels pressupostos, en què s’ha fet valer el pes del Quart Cinturó.

L’alcalde respon a la primera dient que al Vallès Occidental hi ha hagut la sensació de dèficit històric en serveis de transport i ferrocarril, també compartit per les alcaldies de Sabadell i Terrassa. Reconeix que l’AMB ha tingut un paper molt important a l’hora de generar una “pluja fina” de recursos que han recaigut sobre municipis del Baix Llobregat Sud, que fan que es puguin comunicar molt bé amb Barcelona. Diu que això és un mèrit de l’AMB en tant que ha esdevingut un interlocutor vàlid davant de la Generalitat.

En canvi, al Vallès això no ha passat. Cadascú ha mirat una mica per ell i la relació entre municipis no sempre ha estat la millor. No hi havia un espai de trobada d’interessos com sí era l’AMB. “El dèficit d’infraestructures dels vallesos és imputable a una falta de veu única”, ha explicat.

En quant al projecte del Quart Cinturó ha explicat que el que s’ha aprovat finalment no és un projecte com el que s’havia previst, i que respon més aviat a una denominació comunicativa que fan servir alguns polítics interessats en vendre resultats. En realitat, es tracta d’una carretera entre Sabadell, Terrassa i Abrera, perquè “no ha existit el consens territorial, ni el finançament” per fer el projecte inicialment previst.

Un alumne pregunta a l’alcalde si té previst passar a altres nivells de gestió (Parlament, per exemple) i si els partits estan fent prou bé la feina de proveir de talent polític al sistema.

L’alcalde diu irònicament que els partits són un “mal necessari” en política. Ell mateix es defineix com a un polític amb dret a ser crític amb la pròpia institució i entén que hi hagi poca gent que vulgui dedicar-s’hi quan està en risc la seva imatge i reputació, a banda de la sensació d’erosió i desgast personal que porta el estar al servei de la gent. D’aquí que no hi hagi gaires carreres llargues.

D’altra banda diu que “hem naturalitzat” la idea que ser diputat al Parlament o al Congrés de Madrid és millor que ser alcalde. En realitat, diu, un polític pot participar en grans discussions parlamentàries però el problema és que quan es fa una nova llista electoral els criteris poden canviar i no tenir-te en compte, per diverses raons. En canvi, “en una alcaldia un és més autònom i té més capacitat de decidir per si mateix”. “Cal reivindicar l’espai de política municipal” ha dit.

Amb aquest darrer torn, el conductor  agraeix l’assistència i participació de tots i dona per tancada la sessió.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.