Mercè Martínez presideix el Moviment de les Viles Florides, que agrupa 160 municipis catalans i d’Andorra
Mercè Martínez
Presidenta de Viles Florides
Una pregunta bàsica: què aporten les plantes a la vida dels municipis?
De tot. Benestar, tranquil·litat, pau… Si ara mateix us porto a un espai amb flors i plantes, vos mateixa m’ho direu. És difícil descriure les sensacions, però no pas sentir-les. El despatx en què ens trobem ara mateix portava un temps que no es feia servir. No hi havia plantes i semblava deshabitat. Ara ja n’hi ha.
I sembla molt amable.
Així és. Quan hi ha plantes, et relaxes i tens sensacions agradables de pau i harmonia que no podem tenir d’altra manera. En una ciutat o vila passa el mateix: com a ciutadans, ens relaxem davant d’un jardí, ja sigui interior, exterior, vertical o bé horitzontal.
Quan hi ha plantes, et relaxes i tens sensacions agradables de pau i harmonia que no podem tenir d’altra manera.
Expliqui’ns què és el Moviment de les viles Florides.
Cal buscar el nostre origen en l’anomenat decret de sequera de 2007. Està clar que en aquell any calia racionalitzar l’aigua però per a moltes viles això va suposar la prohibició pràctica de regar els espais verds municipals. També els professionals del sector i els integrants de la Confederació d’Horticultura Ornamental (CHOC) vam quedar molt debilitats com a sector.
Així que van posar en marxa el Moviment.
No ens el vam inventar nosaltres. A França ja existia una cosa molt semblant. La idea va sorgir aquí quan un grup de tres amics, membres del sector ornamental en les seves facetes de jardiners i viveristes van decidir adaptar el model francès a la nostra realitat. Van llançar un projecte que, als inicis, va implicar 15 municipis. No sabíem si la idea funcionaria. Però després de 10 anys ja en són 160. I quatre són d’Andorra.
A França ja existia una iniciativa semblant i vam voler adaptar-la a la nostra realitat.
Expliqui’ns-en la mecànica de funcionament.
El procés és semblant a com es fa en la Guia Michelin. Hi ha molts municipis i ajuntaments que dediquen temps i recursos als parcs i jardins. Generalment tots volen ser més verds. Però si ningú els reconeix o els valora la tasca que fan, acaben perdent la motivació.
Així doncs, nosaltres tenim un grup de persones que fan de jurats. Es tracta de professors, de jardiners, d’antics tècnics de grans ajuntaments i de professionals de prestigi. Són persones que, en molts casos, ja estan jubilades i que ara gaudeixen compartint els seus amplis coneixements. Visiten un municipi i n’observen l’estat dels parcs i jardins locals, i del verd en general. Fan una valoració rigorosa i dictaminen uns consells de millora.
Hi ha molts municipis i ajuntaments que dediquen temps i recursos als parcs i jardins. Però si ningú els reconeix la tasca, perden la motivació.
I amb això són capaços de concedir una flor honorífica al municipi, com si fossin “estrelles” de la Michelin…
Així és. Es valoren temes de sostenibilitat, d’elecció d’espècies, de col·locació i idoneïtat del mobiliari urbà… Diversos elements que donen una idea de com la ciutadania pot gaudir més o menys d’aquella verdor a la localitat. Perquè creiem que tot el verd que es crea en un municipi és benestar per a la ciutadania.
Finalment, quan arriba la tardor, i sense anunciar-ho prèviament, per sorpresa, cada municipi rep les Flors que el jurat li hagi concedit en una Gala on són convidades totes les Viles. Les Flors d’Honor, com les Estrelles Michelin, funcionen molt bé perquè tothom té ganes de millorar el seu municipi i sempre són una gran motivació.
Els nostres jurats valoren temes de sostenibilitat, d’elecció d’espècies, de col·locació i idoneïtat del mobiliari urbà…
Si un municipi vol integrar-se en el Moviment, què ha de fer?
Fins fa poc ens demanaven d’entrar i els ho concedíem directament. Però actualment els nostres jurats fan una valoració prèvia abans d’acollir-los. Així sabem quina és la situació i descartem que hi hagi municipis mancats de sistema o de verdor, perquè no és convenient per a ningú.
Abans d’esdevenir membres de ple dret de Viles Florides, els municipis reben un assessorament en què els diem en quines coses podem millorar. Com us deia, el jurat és excel·lent i ho fan amb totes les ganes.
Abans d’esdevenir membres de ple dret de Viles Florides, els municipis reben un assessorament en què els diem en quines coses podem millorar.
Els municipis guanyen un reconeixement públic si fan bé les coses.
Així és. I estan molt agraïts per la repercussió i promoció que els suposa rebre les corresponents Flors d’Honor, perquè alhora passen a incloure’s a la guia de les Viles Florides, que es proporciona a les oficines de turisme. Per ara no tenim cap municipi de cinc Flors d’Honor, que és el màxim al què aspiren, però si que tenim municipis que s’hi acosten i altres tipus de reconeixements concrets que busquen destacar accions singulars, mencions especials, i la Flor d’Or, la qual reconeix cada any un municipi que hagi promogut o destacat per alguna acció concreta que cal distingir independentment de les Flors d’Honor que hagi assolit.
D’altra banda, no tots els municipis disposen de brigada municipal o de jardiners. Així que si uns professionals experts com els dels nostres jurats hi van i els donen consells, també ho agraeixen molt.
Com es financen vostès?
Rebem una petita subvenció de la Generalitat. La resta del que rebem prové de patrocinadors i de petites quotes que ens paguen els municipis en funció del nombre d’habitants que tenen. A més, a partir de les dues flors tenen una reversió en la taxa turística, per poder invertir en espais verds, en plantes, arbres o mobiliaris urbans que els actualitzin…
Per ara salvem els mobles. També és cert que la gent aquí treballa per altruisme. Ho fem més pel cor i perquè creiem que va en benefici de la ciutadania, que pel cap o la butxaca. L’única persona que té una remuneració és el tècnic de promoció, que s’hi dedica professionalment.
Treballem per altruisme. Ho fem perquè creiem que va en benefici de la ciutadania.
Vostè porta dos anys dirigint el projecte. Com han estat?
El primer any, durant la pandèmia, no vam poder desplegar gaire activitat. Els municipis, com recordareu, estaven tancats. I els membres del jurat, que són el nostre principal patrimoni, són persones jubilades, que treballen per amor a l’art. Així que només van sortir per visitar els 13 municipis que s’havien incorporat recentment.
Tornem a la ciutadania. Vostès creuen que la gent se sent més feliç sabent que el seu municipi forma part del Moviment?
Podríem sorprendre’ns. Jo no sé si, en un panorama electoral, als consistoris els afavoreix estar amb nosaltres o no. Personalment, opino que sí, perquè condicionar espais verds i promoure la sostenibilitat és una manera de fer coses per la gent i això s’hauria de convertir en major satisfacció i vots… Tothom vol tenir espais verds, nets i amb ombres.
Però també he parlat amb persones de municipis que em diuen que es van donar de baixa perquè tenien un missatge de retallades i d’estalvi. No m’hi he trobat encara i no puc opinar. Veurem què passa les properes eleccions.
Abans ens deia que vostès agrupen 160 municipis. Com ho fan per atreure’ls?
Com una taca d’oli. La infraestructura que tenim és molt petita. Al principi, anàvem per cada municipi, picant a porta freda. A la comarca del Maresme ens van fer molt de cas i això explica que aquí hi tinguem molts dels seus municipis.
Però, a poc a poc, vam anar sortint. Actualment ens comencen a trucar els municipis a nosaltres. Veuen el que els aporta ser membres i i creix molt l’interès en l’impuls del verd urbà i la responsabilitat amb la lluita contra l’escalfament global.
Creix molt l’interès en l’impuls del verd urbà i la responsabilitat amb la lluita contra l’escalfament global.
Tots els municipis tenen un perfil semblant?
No. Tenim grans municipis, com ara Tarragona i Salou, o petites poblacions com ara Bagergue, a la Vall d’Aran. Estan molt distribuïts pel país. I, és clar, les necessitats tècniques dels parcs i jardins a la Costa de Tarragona són molt diferents a les que hi ha al Pirineu… Això vol dir que els nostres jurats, a l’hora de valorar, han d’ajustar-se a la climatologia local: al juliol, els geranis estaran magnífics a la Vall d’Aran, però estaran cuits a Salou… No podem comparar-los. Per això intentem que els jutges facin les seves valoracions durant un període extens de l’any que abarca de març a juliol.
Un cop han concedit les Flors d’Honor, com saben que els municipis mantenen el compromís?
És difícil que un municipi que té la sensibilitat per integrar-se al Moviment es despreocupi de la jardineria pública. Normalment és al revés: volen superar el que tenien l’any passat. Quan tens una estrella Michelin el que fas és buscar la segona. Igualment amb les Flors d’Honor. Així que, en general, fan cas de les recomanacions del jurat i si diuen que cal reciclar l’aigua del rec, ho fan.
Quan tens una estrella Michelin el que fas és buscar la segona.
Actualment hi ha un gran impuls en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Creu vostè que això els pot ajudar com a Moviment?
Esperem que sí, però no sé com es desenvoluparà. Nosaltres som un moviment que pica pedra, lentament. Si actualment hi ha grans iniciatives com ara l’Agenda 2030 o els ODS i volen abastar objectius molt ambiciosos, molt bé. Però no sé quins fruits recollirem nosaltres. Tant de bo que la conscienciació ecològica sigui més gran, perquè forma part del nostre “ABC”.
Però no sabem quant de temps poden durar totes aquestes polítiques i impulsos. Per a nosaltres, la sostenibilitat forma part de l’ADN i la practiquem perquè ens la creiem, no perquè ens vingui imposada. Si algun municipi ho fa per imposició, quan canviïn les normes deixarà de fer-ho. Així que l’important és creure que el verd de les plantes ens dona la vida.
La sostenibilitat forma part del nostre ADN i la practiquem perquè ens la creiem, no perquè ens vingui imposada.
A banda de municipis, algú més pot formar part de les Viles Florides?
Sí, ens agrada que particulars, entitats, empreses, ens donen a conèixer les seves bones pràctiques en jardineria i enverdiment. Però aquests no reben la valoració del jurat. Els donem els consells i el reconeixement que podem, això sí.
Perfil de Mercè Martínez
Des de juliol de 2020, Mercè Martínez presideix el Moviment Viles Florides, com a presidenta que és de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i del Mercat de Flor i Planta Ornamental de CAtalunya. Com a empresària és cap d’administració de Florinova Flors de Qualitat, SL, una empresa productora de planta especialitzada en el cultiu d’Anthurium. Abans, durant 20 anys, va ser administradora d’una societat dedicada a la comercialització majorista de flor tallada i d’una empresa de complements de floristeria, flor seca i decoració.
Links d’interès
