Aprofitant la seva participació a l’esmorzar-col·loqui d’alcaldes.eu sobre la relació entre alcaldies, secretaris i interventors, hem volgut parlar amb Meritxell Budó en la seva condició de presidenta de l’ACM. Amb ella tractem, entre d’altres temes, de l’esperada llei de Governs Locals i de la falta de finançament dels ajuntaments catalans que els té “escanyats”.
Des del mes de setembre, vostè és la presidenta de l’ACM. També és alcaldessa de La Garriga i ha estat Consellera de Presidència. Què li queda per fer, políticament parlant?
Penso que he tingut una trajectòria política interessant. I que m’ha permès afrontar el nou repte de presidir l’Associació Catalana de Municipis. Per a mi és tot un honor presidir una entitat que reuneix els 947 municipis de Catalunya, les quatre diputacions i tots els consells comarcals.
L’ACM és, per dir-ho així, el paraigües del municipalisme català, amb un ADN que li és molt propi. De fet, no hauria pogut presidir-la si no hagués recuperat l’alcaldia de La Garriga, que és una posició en la que em sento molt realitzada, val a dir.
Com valora l’experiència d’aquestes primeres setmanes al capdavant de l’entitat?
Vaig arribar al setembre i encara ens cal fer un aterratge més profund. Quan vens de ser alcaldessa ja coneixes força bé l’ACM, perquè has emprat els seus serveis moltes vegades. Però us he de dir que cal donar a conèixer la feina que fa l’entitat. Val la pena que electes, tècnics i ciutadania coneguin totes les possibilitats que ofereix, tant en formació, com en compres agregades, assessorament jurídic, acompanyament, serveis…
Fem una gran tasca per transformar les nostres localitats. I, en canvi, la missió de l’ACM és una gran desconeguda, que es coneix només a nivell intern. Ja estic parlant amb el meu equip per fer-ho possible, perquè cal que posem en valor tota aquesta feina.
Quins són els principals reptes de l’ACM en aquest nou mandat?
Aquests dies, precisament, estem fent un exercici de participació amb totes les persones que treballen a la casa, a més dels electes que formem part de la Comissió Executiva i de la de Presidència. Estem provocant una pluja d’idees que ens ha d’ajudar a identificar els reptes a entomar els propers quatre anys.
No obstant, ja estem veient que tenim uns reptes molt importants. Per exemple, en matèria de canvi climàtic a través de la transformació energètica o la gestió dels residus. Nosaltres podem acompanyar molt bé els municipis donant-los formació i ajudant-los a trobar els recursos necessaris.
A banda, com us deia, l’altre repte està en donar a conèixer el que fem. Penseu que cada any estem donant formació a 9.000 electes i tècnics municipals. Els posem, per exemple, al dia de les noves normatives i de moltes altres coses. Jo crec que la feina del món local es torna cada vegada més professional i que la formació és cada vegada més important. A més, volem projectar la veu del municipalisme català, tant al país com internacionalment: volem intercanviar experiències amb els municipis de fora. Aprendre i ensenyar.
Es parla molt de la llei de Governs Locals. Quina és la postura de l’ACM?
Volem ser-ne un dels actors clau; un dels impulsors de la redacció. Perquè és una norma que ha d’endreçar part del finançament local, que prové de la Generalitat. Ens hem de dotar d’una llei pròpia que organitzi les competències que hem de tenir als municipis i que, a la vegada, resolgui un conflicte de finançament local, que és estructural des que existeixen els ajuntaments democràtics.
Tan malament estan els ajuntaments, en quant a finançament?
Els ajuntaments estan totalment escanyats. Només cal veure que, el passat mes d’octubre, en els plens de les ordenances municipals, molts van veure’s en la necessitat d’augmentar significativament els IBI, o les taxes d’escombraries, per exemple. En aquests tributs s’han vist augments importants perquè els ajuntaments estan ofegats i necessiten recursos per fer front a les polítiques del mandat.
Creiem que el finançament local no només s’ha d’abordar des de l’augment de la pressió fiscal als ciutadans, sinó que també creiem que cal reclamar-li a l’Estat un finançament just. Actualment, la recaptació dels impostos se’n va cap a l’Estat i només una petita part torna cap a les comunitats autònomes i una part encara més petita retorna als municipis, com si nosaltres fóssim administracions de tercera categoria. La realitat és que estem prestant uns serveis importantíssims.
L’Estat ha de fer un esforç per augmentar el finançament del món local, perquè si no, no podrem dur a terme serveis que ens són tan propis com la neteja dels carrers, el manteniment de la via pública o l’enllumenat.
Creu que el Govern del país és sensible a la necessitat d’aquesta llei?
Diria que sí. Fa poc ens vam reunir amb el President Aragonès i amb la Consellera Vilagrà, de qui depèn el món local. Crec que van ser receptius i que van reconèixer la necessitat de la llei.
Ara cal liderar el procés per fer-la realitat. Cal treballar al Parlament, i aquí serà molt important la veu del món local, perquè allà ens hi trobarem totes les sensibilitats polítiques. Els reptes són comuns per a tots els grups parlamentaris, malgrat que cadascú tingui una idea diferent de país.
Un dels projectes més rellevants de l’ACM, des de fa deu anys, ha estat la central de compres. Què ens en pot dir?
La central de compres és una eina importantíssima, perquè dona als ajuntaments la possibilitat de tenir recursos materials i legals, que van des de l’ajut en la redacció de projectes urbanístics fins a la compra de cotxes de policia o de subministraments d’energia o l’agilització de tràmits. Amb aquesta central, l’ACM està oferint un nombre creixent d’opcions als municipis.
I cada vegada hi ha més municipis que s’hi adhereixen perquè ho troben convenient i perquè hi troben uns preus molt bons. Cada cop és més difícil fer tràmits locals i la central ho fa tot més àgil.
Perfil de Mertixell Budó
L’alcaldessa de La Garriga i presidenta de l’ACM és llicenciada en farmàcia i té un màster en indústria farmacèutica i parafarmacèutica. Prèviament al seu pas més actiu per la política va treballar en la indústria farmacèutica veterinària. Alcaldessa de La Garriga en diversos mandats (2007-2008, i 2011-2019), va ser presidenta del Fons Català de Cooperació i consellera de Presidència, així com portaveu del Govern en el mandat de 2019. Militant de Junts per Catalunya des de 2020, es va presentar candidata a l’alcaldia de La Garriga i va ser escollida en les municipals de maig de 2023.
LINKS D’INTERÈS
Associació Catalana de Municipis
Es poden aconseguir les fotografies que acompanyen a l’article amb una major resolució i mida. Moltes gràcies d’antuvi!