Isidre Sierra

Alcalde de Sant Climent de Llobregat

Gran sentiment

“No dic “poble independentista” sinó “demòcrata”. Hi ha qui no entén la diferència”

El nou consultori i el SAIAR per a la gent gran, puntals del nou mandat a Sant Climent.
0
5101

Amagat en una de les valls del Baix Llobregat, hi trobem el poble de Sant Climent. Allà ens hi rep l’Isidre Sierra, que encara el seu quart mandat consecutiu com a alcalde.

Vostè té formació i experiència com a financer. Què és el que li ha aportat personalment ser alcalde?

He descobert un món molt interessant i dur com és el de la política. Vivim una època d’experiències polítiques dures. També he experimentat un creixement que no hauria tingut en el món professional. Moltes persones que fan activisme haurien d’entrar en política local. Durant quatre anys podrien veure les coses que cal fer. I he après a escoltar molt.

Moltes persones que fan activisme haurien d’entrar en política local. Durant quatre anys podrien veure les coses que cal fer

Ens ha portat unes fotografies personals. Què li diuen?

Per exemple, aquesta de quan era petit, a cinquè o sisè de primària, com a delegat de curs, amb una corbata, unes bermudes i una camisa blanca, amb unes banderetes de Catalunya al pati de l’escola. Estava fent de presentador del festival de final de curs. Allò ja prometia: l’afició al món polític em venia de petit.

En té una altra de quan era una mica més gran…

Aquesta és de quan vaig entrar al cos de bombers voluntaris de la Generalitat. N’estic molt orgullós. Allà m’ho passo molt bé i comparteixo molta camaraderia i ajudo molta gent. Com a voluntari fas moltes coses. Fins i tot vam sortir fora de Catalunya, a recollir chapapote. Jo no tenia cap expectativa de fer-me voluntari, però em van trucar des de Sant Climent quan encara no havia acabat el servei militar, perquè sabien que tenia tots els carnets de conduir: camió, remolc… D’això en fa trenta anys i és una de les coses que mai ningú em podrà manllevar.

I una més relacionada amb l’alcaldia?

Clarament, una de 2017, que va ser un gran any. Vivim una època de canvis històrics molt importants al país. Estem en un bypass, en un moment que encara hem d’acabar de definir. Aquell any, amb molts més alcaldes i alcaldesses del país, vam anar al Palau de la Generalitat amb les nostres vares i banderes de democràcia per demanar el dret a votar el 1 d’octubre.

Tinc molt clar que aquesta és una foto impactant, una foto democràtica, d’il·lusió i de representativitat de tot un poble demòcrata que vol decidir el que vol per al seu futur. Jo no dic “poble independentista” sinó “demòcrata”. Hi ha qui no ha entès la diferència encara.

Vivim una època de canvis històrics molt importants al país. Estem en un bypass, en un moment que encara hem d’acabar de definir

Quina mena de municipi és el que vostè regeix?

Sant Climent és la joia del Baix Llobregat i de tota l’Àrea Metropolitana. No el coneix molta gent, ni hi acostumen a venir expressament. I això ens ha mantingut el caliu i la gent. Climentons i climentones han volgut ser tal com són.

El poble és molt compacte i totes les persones que arriben son benvingudes. I es troben a la plaça, a l’escola, al casal dels avis, comparteixen sentiments. Sempre diem que Sant Climent és un sentiment envoltat d’un entorn natural que volem preservar.

Un tresor.

Fa 20, 30 o 40 anys, els pagesos eren els prioritaris a la terra. Ara ho estan deixant i cada vegada costa més trobar-ne, però volem incentivar-ho perquè això sigui un mosaic agro-forestal molt ben gestionat. Estem invertint molt i hem aconseguit una subvenció dels Next Generation d’un milió i mig d’euros per a la resiliència del bosc mediterrani.

A la zona de Can Colomer, les Valls i Can Mas de les Valls, que són terrenys públics, hi volem crear un laboratori d’experimentació de la resiliència del bosc mediterrani, tant pel que fa referència a l’estrès hídric, com a les franges forestals i la pastura. En cinc anys volem rehabilitar tot un espai que pugui acollir universitats, empreses, estudiosos de les plantes autòctones…

Volem incentivar que això sigui un mosaic agro-forestal molt ben gestionat

Com són les persones del poble? Quin tarannà tenen?

Una anècdota. Quan, per motius de feina, vaig a prendre un cafè a Viladecans, que és el municipi del costat, els del bar em diuen: “vosaltres sempre esteu de festa”. El cert és que cada cap de setmana tenim aquí una activitat. I no només perquè l’Ajuntament ho promogui, sinó perquè sempre hi ha qui organitza coses. La festa de la discapacitat, la del barri del Poble Sec, la cantada de coral pel festival d’estiu, les obres de teatre… Tot això en un mateix cap de setmana. Això és Sant Climent: una activitat constant. I quan arribes a les 10 de la nit sents el silenci i la tranquil·litat.

Quins elements destacables hi tenen a la vila?

A la primavera, el més típic d’aquí són les cireres. Un producte que volem promoure per què no es perdi. Al principi de la temporada, oferim passejades per la muntanya, per veure la blancor dels cirerers en flor. També tenim el mercat de pagès de cada diumenge, on venen el producte acabat de collir.

En el dia a dia rebem moltíssimes persones. Moltes venen a passejar per les muntanyes, a fer bicicleta o running o a passejar. Molts dels visitants ens coneixen pel nostre entorn rural i forestal, i molts pagesos els obren la porta cada dia i els venen fruites i verdures. Tenim molta activitat cultural, com us deia abans, però també molta agricultura.

A la primavera, el més típic d’aquí són les cireres. Un producte que volem promoure per què no es perdi

I de patrimoni arquitectònic també en tenen?

Mantenim i recuperem patrimoni. Per exemple, tenim el campanar romànic més antic de la comarca. També estem fent, amb els diners dels veïns i veïnes i l’ajut de l’Ajuntament, la recuperació del complex museístic del Museu d’Eines de Pagès, del complex parroquial i de la torre romànica.

I cal destacar la Font del Rector i la biblioteca, que és l’antiga casa d’uns músics, recuperada com a centre cultural. Tot això ens fa tenir un espai per compartir i que ha estat reconegut amb una nominació a la Biennal d’Arquitectura que es va fer a Andalusia. N’estem molt orgullosos.

En quina situació econòmica es troba l’Ajuntament?

Estem gairebé a punt de donar-li la volta a una mala situació econòmica que ens vam trobar quan vam arribar al govern. Ens falten dos anys per acabar el pla de sanejament i retornar els deutes que tenim.

Ara tenim un endeutament inferior al 25%, que és molt menor al del 142% que ens vam trobar en arribar. A més, en les darreres dues legislatures vam adquirir el compromís de no apujar els impostos, i ho hem fet: els hem congelat. La idea és que tothom vegi que això ha estat possible gràcies a les aportacions de tots els veïns i veïnes i a la gestió del municipi.

Ens queda molt de camí per recórrer, però tenim clar que ens cal anar a picar portes i a col·laborar amb les entitats supramunicipals. És molt important que la Generalitat, la Diputació i l’Àrea Metropolitana ens ajudin i creguin en nosaltres, perquè de projectes ja en tenim i el que ens cal és finançament. No tenim una zona industrial gran, ni gaires habitatges d’on poder nodrir-nos financerament.

Estem gairebé a punt de donar-li la volta a una mala situació econòmica que ens vam trobar quan vam arribar al govern

Quants treballadors té l’Ajuntament i com es distribueixen?

Tenim tres espais de treballs molt clars. Un, al mateix Ajuntament, hi tenim entre 20 i 25 persones. I després tenim la Policia Local, amb 10 efectius i l’escola bressol, amb 12-13 efectius més. Tot plegat, rondem les 50 persones. I aquí cal afegir-hi els nombrosos plans d’ocupació. Si aconseguim línies de subvenció per a tots aquests plans, podem ajudar moltes persones en atur i que tornin al món laboral.

I en quant a l’equip de govern?

En les darreres eleccions, Junts ha estat la força més votada i, a més, creixent. Hem obtingut cinc regidors. Els socialistes, que aquí s’anomenen “Gent per Sant Climent”, també n’han obtingut cinc. I finalment hi ha una regidora d’ERC que va pactar amb nosaltres en l’anterior legislatura. Ara tornem a treballar-hi. Començarem el mandat en minoria i ens han demanat un mes per estudiar un pacte de govern i programàtic, abans d’arribar a una nova entesa.

Començarem el mandat en minoria i ens han demanat un mes per estudiar un pacte de govern i programàtic, abans d’arribar a una nova entesa

Al llarg de les anteriors legislatures, quines han estat les prioritats del seu equip?

En destaco tres de bàsiques. La primera és l’atenció a les persones. Sabem que hem passat uns anys molt complicats, de crisi sobrevinguda. No només hem abocat recursos sinó que també hem generat capacitat de fer xarxa perquè la gent que ho passi pitjor, no es quedi sola: entre les entitats, els veïnats, els voluntaris, etcètera, tinguin en qui recolzar-se.  

El segon punt és la cultura, que inclou les activitats, l’esport, el carrer, l’espai municipal. Tot això ens és molt important i ens ha obligat a refer la tercera pota, que són els espais públics.

Quines accions pot destacar en aquest darrer punt?

Hi portem 12 anys de treball. Quan vam començar, teníem només una pista poliesportiva amb un sostre. Ara hem acabat cobrint tres quartes parts del complex, per poder acollir uns vestidors i unes sales.

I igualment vull destacar coses com ara la participació ciutadana, que ens ha ajudat a convertir una casa antiga en una biblioteca i centre cultural. Allà s’hi fan escacs, lectura, obres de teatre, conta-contes, exposicions… És un espai cultural. I a tot això hi hem sumat els treballs en la via pública, perquè el municipi és mot inclinat, i tot allò que impliqui millorar l’accessibilitat, les clavegueres i carrers, és molt important. Són inversions que no veu la ciutadania, però que són bàsiques per què tot funcioni molt bé.

I quins són els projectes de futur?

Actualment en tenim dos en marxa que seran cabdals. Un és el consultori, que durant la pandèmia es va veure que se’ns quedava petit i antiquat. Hem proposat la construcció d’un de nou i la Generalitat ens ho ha acceptat. 

La segona actuació és un SAIAR per a la gent gran, un servei d’atenció integral. Equival al que abans anomenaven com a centre de dia, però amb una perspectiva nòrdica, d’espais més oberts i dinàmics, que s’assemblin més a les cases que no pas a centres. Allà s’hi ofereixen serveis de fisioteràpia, activitats i menjador des del matí fins al vespre. Ara ja tenim els diners i estem esperant la concessió de les places públiques per poder construir i començar a donar el servei.

Aquesta que comença ara és la seva quarta legislatura. Què n’opina de la limitació de mandats?

La veig molt bé. Crec que és un tema d’higiene democràtica. Però tenim un problema i és que els polítics estan sent contínuament esmicolats. La culpa la tenim tots, també nosaltres. I al final el que passa és que la gent no vol entrar en política.

Tal vegada en ciutats grans sí. Però als pobles petits, de menys de 5.000 habitants, això no és així. I tenim problemes per constituir llistes per entrar a governar. Jo podria dir perfectament que aquest serà un dels meus darrers mandats, però cal trobar persones que vulguin entrar. No és fàcil que la gent entri en política. Hi ha gent molt vàlida que diu: “no, no, jo no entro en política, perquè en sortiré malparat”. I de gent que vulgui col·laborar en el bé comú ja no n’hi ha molta.

La limitació de mandats és un tema d’higiene democràtica. Però tenim un problema i és que els polítics estan sent contínuament esmicolats. I ningú vol presentar-se

Vostè fa d’alcalde, de voluntari als bombers, té encàrrecs a l’Àrea Metropolitana… El dia té més de 24 hores?

Així és. I és un temps que acabes prenent-li a la família. Menys mal que la meva parella és simplement espectacular, però igualment has de mantenir la flama. Els meus fills tenien 10 anys quan jo vaig començar a fer d’alcalde. Ara en tenen 22 i 23. M’he perdut una part important de la seva vida i és un sacrifici.

Els meus fills tenien 10 anys quan jo vaig començar a fer d’alcalde. Ara en tenen 22 i 23. M’he perdut una part important de la seva vida i és un sacrifici

Quina valoració fa dels resultats de les eleccions municipals de maig passat?

Dels resultats a Sant Climent n’estic molt content, particularment. A diferència del que ha passat a la resta del país, la participació ha baixat molt poquet i seguim sent un poble on la gent participa de manera superior a la mitjana de la demarcació i del país.

En quant a la participació general, la caiguda és per valorar-la. Crec que es deu a una qüestió de desmobilització de les forces de l’independentisme i nacionalisme i a una entrada de la ultra-dreta. I això és un problema que cal atendre.

Quant al resultat, Junts no és la força majoritària quan hi ha les eleccions autonòmiques o generals. Més aviat som la tercera o quarta. La primera sempre és el PSC i la segona és Esquerra. Com a anècdota, hi ha persones que em reconeixen que no votarien mai el meu partit, però que em voten a mi pel projecte o per l’honestedat que els transmeto. En els 12 anys que porto, ni Convergència ni Junts m’han obligat a prendre cap decisió. Nosaltres anem amb un partit polític perquè col·labora i no imposa res.

Hi ha persones que em reconeixen que no votarien mai el meu partit, però que em voten a mi pel projecte o per l’honestedat que els transmeto

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les seves preocupacions comunes?

Cada quatre anys constituïm un grup de WhatsApp entre els alcaldes dels petits municipis. N’hi ha de tots colors. I us puc assegurar que les problemàtiques i objectius són molt similars.

Per exemple, la seguretat i la salut són temes molt importants per a tots. La xarxa de salut i d’hospitals és clau. Tenim una zona molt massificada, amb pobles de 5.000-10.000 habitants distribuïts entre ciutats de més de 60.000 i moltes vegades no hi ha prou serveis per a tots i la població s’ha de moure. En comparació amb Osona, el Bages o el Pla d’Urgell, que tenen molts quilòmetres per cobrir, nosaltres ho tenim tot molt més a la vora, però també tenim més població i reivindiquem els mateixos serveis per a tots. Coses semblants ens passen amb l’educació.

Crec que l’Àrea Metropolitana està fent molta feina, però que cal seguir. Per exemple, hi ha molt a fer en la mobilitat interurbana, que és la que ens permet anar a les universitats i a la feina. Recordem que també la ciutat de Barcelona necessita que nosaltres no hi anem en cotxe particular. El problema, en aquest cas, és el del finançament.

La ciutat de Barcelona necessita que nosaltres no hi anem en cotxe particular

I l’habitatge?

També és un problema dels pobles petits, perquè l’escassedat ens dificulta créixer. Hi ha municipis que tenen entre 30 i 40 urbanitzacions. I això és insostenible econòmicament. El que busquem és que hi hagi algun ens supramunicipal que ens hi pugui ajudar. Perquè l’habitatge és un dret fonamental i els preus estan caríssims.

Com és el seu dia a dia?

Cada dia és una cosa diferent. Ahir teníem la jornada dels patis oberts i un nano, jugant, va trencar un vidre i va crear una situació perill. Vam haver d’enviar-hi dos regidors perquè no hi havia ningú de la brigada disponible. Cada dia passen coses i això és la normalitat. Avui mateix teníem una reunió amb els del CAT Salut perquè ens falten professionals i ens venien a demanar reduir l’horari del consultori.

Una setmana estem movent taules i cadires i la següent fem la planificació urbanística dels propers 20 anys. Aquesta és la meravella. És quelcom engrescador que ens fa aprendre cada dia. Jo que venia del món financer, em vaig adonar que no sabia res i que cada dia descobria coses noves.

Una setmana estem movent taules i cadires i la següent fem la planificació urbanística dels propers 20 anys

Isidre Sierra és economista de formació. Treballa a la UNED com a gerent general de tota la demarcació de Barcelona. Prèviament havia treballat al món financer durant uns quants anys. Si va decidir entrar en política és perquè l’escola del poble s’havia quedat petita quan els seus fills hi anaven a estudiar, i no podia tolerar que rebessin classe fins i tot als lavabos. El seu projecte inicial de fer una escola nova, es va completar en els primers quatre anys de mandat. Des d’aleshores ja no ha deixat de ser alcalde i de compaginar el servei públic amb la feina professional i, també, amb una vocació pel voluntariat als cos de bombers, on hi troba una camaraderia única.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre: M’agrada llegir els monòlegs d’en Buenafuente. I també em va marcar el Nom de la Rosa, d’Umberto Eco.
  • Una pel·lícula: Totes les d’Indiana Jones.
  • Una cançó: “Mediterráneo”, de Joan Manuel Serrat
  • Un plat de cuina: La fideuà. A més, tinc l’obligació de fer-ne a cada guàrdia que faig.
  • Una beguda: L’aigua i la Coca-Cola Zero.
  • Un país: Catalunya, sens dubte. I Dinamarca.
  • Un viatge que ha fet o li agradaria fer: El centre d’Europa: Viena, Budapest, Bucarest…
  • Un esport: Tenis o pàdel. Tot el que sigui amb raqueta m’agrada.
  • El que més valora d’una persona? El seu somriure i el seu caliu. Les persones que escolten amb empatia em resulten molt atractives.

Sant Climent de Llobregat

En la pàgina web municipal s’explica que el poble de Sant Climent de Llobregat, de 4.000 habitants, és “petit, acollidor, modest, digne i orgullós de continuar essent un poble”. Amagat en una vall del Llobregat, darrere del Montbaig, la localitat és un dels petits tresors de natura de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Fill d’una tradició agrària, especialment vinícola (tot i que destorbada per la fil·loxera), el poble es troba al capdavant de la producció d’un dels conreus més estimats i valuosos: la famosa cirera. Els cirerers són veritables “arbres màgics” que difonen la fama de Sant Climent per mig món, “amb una dolçor i qualitat incomparables”. Les activitats culturals i esportives, la vida de l’associacionisme, alguns elements patrimonials, l’entorn natural, la qualitat de vida... són els elements que fan que, més que un poble, Sant Climent sigui un sentiment.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.