Una llei del 1973 estableix que l’aigua mineral que s’embotella es reguli com un producte miner, fora de la directiva marc europea d’aigua
Una vintena d’ajuntaments i la Diputació de Girona signen una moció per canviar la legislació i que hi hagi més transparència amb l’aigua
Prop d’una vintena d’ajuntaments de la zona del Montseny i de la vall de Llémena, juntament amb la Diputació de Girona, han aprovat els darrers mesos una moció en què demanen la modificació de l’actual llei de mines del 1973 segregant-ne tot allò que fa referència a l’aigua mineral. Es tracta d’una llei preconstitucional que continua en vigor i que permet que l’extracció d’aigua per ser embotellada no es regeixi per la normativa marc d’aigua europea, sinó que, com que es considera un producte miner –com el carbó, per exemple–, se n’autoritzi l’aprofitament fins a l’esgotament. “Segons aquesta llei, l’aigua considerada «aigua mineral natural» no és aigua pròpiament dita, atès que pot ser tractada com qualsevol altre mineral i, entre altres incongruències, explotada fins a l’exhauriment”, diu la moció de suport a la iniciativa parlamentària presentada per Aigua És Vida, Col·lectiu Aigua Clara d’Arbúcies, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana) i Llémena Espai Natural. Aquests col·lectius, preocupats per la gestió de l’aigua i de la situació dels aqüífers als seus territoris arran dels darrers episodis de sequera, han iniciat aquesta campanya, que es preveu llarga perquè la legislació que es vol modificar depèn de l’Estat i necessita el suport de la majoria dels grups polítics.
“Tota l’aigua es legisla per la directiva marc d’aigua, que és una directiva europea bastant capdavantera, però quan parlem d’aigua embotellada es regula per una llei de recurs natural, com si fos un mineral, i l’aigua no és un mineral”, diu el portaveu d’Aigua És Vida, Dante Maschio. I hi afegeix: “És una llei molt antiquada, una llei franquista que no obliga a fer el seguiment que sí que obliga a fer la directiva d’aigua pel que fa a impacte ambiental, veure com estan els aqüífers, posar topalls a l’extracció d’aigua…, i això és el que volem canviar. Volem que hi hagi una coherència normativa i, per tant, que l’explotació d’aigua del subsol destinada a aigua embotellada es reguli per la directiva marc d’aigües.” I conclou: “El tema és que la llei no imposa obligacions en aquest sentit i cada empresa fa el que vol. Hi ha molta opacitat. La problemàtica és aquesta, que la llei de mines és molt opaca i és qüestió de transparència.”
De fet, un dels punts de la moció també diu això: “Acceptant el fet que l’aigua recuperi el seu estatus de recurs natural d’interès comú, perd tot el sentit que la seva governança no pugui ser exercida des dels organismes territorials que li són adients segons la DMA (directiva marc d’aigua). En coherència amb això, convé que la regulació i el control dels recursos hídrics, incloent-hi els aqüífers profunds, siguin atorgats als organismes autonòmics corresponents a tots els efectes i com més aviat millor.”
En aquest mateix sentit, el portaveu de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, insisteix: “L’aigua no és un mineral sinó un bé comú i entenem que qui l’ha de gestionar és l’Agència Catalana de l’Aigua.”
L’investigador de l’ICRA i catedràtic de la UdG Josep Mas Pla també entén que seria “lògic i coherent” que la legislació de les aigües minerals naturals estigués dins la llei de l’aigua, perquè amb la llei de mines s’està gestionant un recurs fora del seu cicle natural. “Hi hauria més transparència i la societat hi sortiria guanyant”, diu. Tot i així, insisteix que no és correcte el temor que són les embotelladores les que eixuguen els recursos naturals, com pous i fonts, sinó que això és conseqüència de la mala gestió forestal dins aquest canvi climàtic global. En aquest sentit, recorda que els pous que fan servir les embotelladores acostumen a tenir una gran profunditat i que, per exemple, s’embotella aigua que potser té 8.000 o 10.000 milions d’anys. “Evidentment, cada cas s’hauria de mirar molt amb calma”, hi afegeix.
Esperant el PSC
La moció que arriba als ajuntaments “ha estat aprovada per municipis de tots els colors, cosa que vol dir que tots els partits a escala local donen suport a la modificació de la llei de mines”, afirma el portaveu d’Aigua És Vida, Dante Maschio. “El que farem ara nosaltres és incidir en els grups parlamentaris al Parlament de Catalunya per veure si aquest interès també es trasllada a Madrid. Aquí hi ha el pal de paller”, hi afegeix Maschio. Aigua És Vida explica que ja s’ha reunit amb tots els grups parlamentaris, a excepció del PP, Vox i Aliança, i que en principi tothom hi ha donat el vistiplau, tret del PSC, que encara no s’hi ha pronunciat.
Quan es pregunta al Departament d’Empresa sobre quina seria la posició del conseller en aquest sentit, respon: “Les aigües minerals estan regulades per una legislació específica i molt restrictiva. Directives de la Unió Europea, complementades amb legislació estatal, i, per tant, la modificació de la llei de mines no seria suficient per alterar el règim jurídic aplicable, ja que aquesta regulació es troba alineada amb la normativa europea transposada a l’ordenament jurídic espanyol.” I, així, acaba: “Com no podria ser d’una altra manera, el govern de la Generalitat defensa que qualsevol modificació de la llei de mines garanteixi la sostenibilitat ambiental, la seguretat jurídica i la compatibilitat amb les directives europees. Catalunya aposta per un model que combini la protecció del medi ambient amb l’aprofitament responsable dels recursos, en línia amb els objectius de transició energètica i economia circular.”
