Ajuts estatals: El marcador del 2021 mostra que les mesures d’ajuda estatal en relació amb la COVID-19 van propiciar uns nivells de suport sense precedents, mantenint alhora unes condicions de competència equitatives

0
1269

El marcador d’ajuts estatals del 2021, publicat avui per la Comissió Europea i que analitza la despesa del 2020 en concepte d’ajuts estatals, posa de manifest que la política d’ajuts estatals té un paper essencial a l’hora de preservar l’equitat del mercat únic i, alhora, permet als Estats membres donar suport a les empreses en temps de crisis greus i imprevistes.

El 2020, els Estats membres van desemborsar 384.330 milions EUR en concepte d’ajudes estatals destinades a tots els objectius, dels quals 227.970 milions van ajudar les empreses greument afectades per la pandèmia de coronavirus a mantenir la seva viabilitat.

La vicepresidenta executiva Margrethe Vestager, responsable de la política de competència, ha declarat el següent: «El marcador d’ajuts estatals sobre la despesa del 2020 publicat avui apunta a uns nivells d’ajuda pública sense precedents a les empreses greument afectades per la pandèmia de coronavirus per permetre mantenir-se a la superfície. També posa de manifest que les mesures temporals adoptades van ser proporcionades i necessàries a la mesura del dany econòmic sofert durant la crisi. A més, mostra que la despesa en ajudes estatals per a objectius no vinculats a la crisi s’ha mantingut dins dels nivells previs a la pandèmia, cosa que és important. Confirma que la política d?ajudes estatals té un paper crucial com a pedra angular d?un mercat únic equitatiu».

El marcador d’ajuts estatals anual ofereix una anàlisi exhaustiva de la despesa de la UE en concepte d’ajuts estatals sobre la base dels informes presentats pels estats membres.

El marcador d’ajudes estatals del 2021 recull la despesa en ajudes dels 27 Estats membres de la UE i del Regne Unit el 2020. En concret, revela les dades següents:

  • El 2020, els Estats membres i el Regne Unit van gastar 384.330 milions EUR, al voltant del 2,43% del seu PIB combinat del 2020, en ajudes estatals destinades a tots els objectius, a excepció de les relatives al sector ferroviari i als serveis de interès econòmic general (SIEG). La despesa total de les mesures relacionades amb la COVID-19 es va situar en 227.970 milions EUR (aproximadament el 59% de la despesa total en ajudes estatals), mentre que el suport públic a altres mesures no relacionades amb la pandèmia de coronavirus va assolir els 156 360 milions EUR (aproximadament el 41% de la despesa total).
  • Pel que fa a la despesa en ajudes estatals en el context de la pandèmia de coronavirus, Polònia i Grècia són els Estats membres la despesa dels quals en ajudes estatals relacionades amb la COVID-19 el 2020 va representar la major proporció del PIB nacional (3,8 % i 3,6%, respectivament), seguits de Malta (3%), Eslovènia (2,5%), Hongria (2,1%) i Alemanya (1,9%). Irlanda (0,2 %) i Suècia (0,2 %) van ser els Estats membres que menys van gastar en termes relatius, seguits de Finlàndia (0,3 %), Bèlgica (0,4 %) i els Països Baixos (0, 58%).
  • Pel que fa a la despesa en ajudes estatals per a objectius no vinculats a la crisi del coronavirus, destaquen les dades següents:
    • El 2020, la despesa en ajudes estatals destinades a objectius no relacionats amb la crisi es va mantenir dins dels nivells previs a la pandèmia. En concret, va registrar un augment de 9 120 milions EUR respecte al 2019. Encara que menor que l’observat el 2019 respecte al 2018 (13 440 milions EUR), aquest augment és d’acord amb l’augment mitjà anual registrat en el període 2015 – 2019 (9 800 milions EUR l’any).
    • D’acord amb els anys anteriors, la despesa més gran dels Estats membres relativa a objectius no vinculats a la crisi es va dedicar a la protecció del medi ambient ia l’estalvi d’energia (77 000 milions EUR), seguits del desenvolupament regional (18 300 milions EUR) i de la investigació i desenvolupament, inclosa la innovació (16 400 milions EUR).
    • Comparat amb el 2019, la despesa total en projectes no vinculats a la crisi cofinançats per fons de la UE i dels Estats membres va passar d’uns 14.850 milions EUR el 2019 a uns 17.830 milions EUR el 2020, cosa que representa un increment de 2 980 milions EUR (+ 20 %), molt més gran que l’increment anual observat en els dos anys anteriors (+ 3 % el 2019 i + 9 % el 2018). A això s’hi afegeix el nivell sense precedents de la despesa en mesures cofinançades en relació amb la COVID-19 (12 950 milions EUR), cosa que situa en la xifra rècord de 30 780 milions EUR la despesa total en ajudes estatals cofinançades el 2020.
    • Mantenint la tendència dels anys precedents, els Estats membres utilitzen cada cop més el Reglament general d’exempció per categories (RGEC), que brinda la possibilitat que determinades mesures amb efectes limitats al mercat interior s’apliquin sense l’aprovació prèvia de la Comissió , així com altres exempcions per categories sectorials (per exemple, el Reglament d’exempció per categories al sector agrícola i el Reglament d’exempció per categories al sector de la pesca). El 2020, el 79% de les noves mesures d’ajuda estatal es va concedir d’acord amb els reglaments d’exempció per categories. Tot i que, en termes absoluts, el nombre de mesures noves acollides a l’exempció per categories va augmentar el 2020 (2 091 mesures el 2020 i 1 815 mesures el 2019), representa un percentatge del total de mesures noves menor que els anys anteriors (les mesures noves acollides a l’exempció per categories van constituir el 98,8% del total de mesures noves el 2019). Aquesta situació es deu al considerable augment de les mesures relatives a la COVID-19 notificades el 2020. La despesa en mesures d’acord amb el RGEC va augmentar el 2020 respecte a l’any anterior (+ 9 %, 59 500 milions EUR), encara que a un ritme menor que en els dos anys precedents (+13% el 2018 i +12% el 2019).

Context

El 19 de març del 2020, la Comissió va adoptar el Marc Temporal, que permetia als Estats membres aprofitar plenament la flexibilitat prevista en les normes sobre ajudes estatals per tal de recolzar l’economia en el context de la pandèmia de coronavirus. El Marc Temporal relatiu a la COVID-19 es va modificar el 3 d’abril, el 8 de maig, el 29 de juny i el 13 d’octubre del 2020, així com el 28 de gener i el 18 de novembre del 2021. Tal com es va anunciar el maig del 2022, el Marc Temporal relatiu a la COVID-19 no s’ha prorrogat més enllà de la data d’expiració prevista, el 30 de juny del 2022, amb algunes excepcions.

El Marc Temporal relatiu a la COVID-19 complementava les àmplies possibilitats de què disposen els Estats membres, com ara les indemnitzacions a les empreses pels danys directament patits a causa de circumstàncies excepcionals o les ajudes a les empreses amb problemes d’escassetat de liquiditat i de les que necessiten ajudes de salvament urgents.

A més, la Comissió Europea va adoptar el 23 de març del 2022 un Marc Temporal de Crisi relatiu a les mesures d’ajuda estatal per permetre als Estats membres aprofitar la flexibilitat prevista a les normes sobre ajudes estatals per tal de donar suport a l’economia en el context de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. El Marc Temporal de Crisi va ser modificat el 20 de juliol del 2022 per completar el paquet de preparació per a l’hivern i en consonància amb els objectius del pla REPowerEU.

Finalment, la Comissió aplica des del maig del 2012 un ambiciós programa de reforma dels ajuts estatals («Modernització dels ajuts estatals») amb tres objectius estretament relacionats entre si: i) impulsar el creixement en un mercat interior reforçat, dinàmic i competitiu; ii) centrar el control del compliment en els assumptes amb més incidència al mercat interior; i iii) racionalitzar les normes i accelerar l’adopció de decisions.

L’exercici de modernització dels ajuts estatals ha permès als Estats membres aplicar amb celeritat els ajuts estatals que impulsen les inversions, el creixement econòmic i la creació d’ocupació, deixant que la Comissió centri la seva activitat de control dels ajuts estatals en els assumptes amb més risc de falsejar la competència.

El 7 de gener del 2019, la Comissió va posar en marxa, de conformitat amb les Directrius per a la millora de la legislació, l’avaluació de les normes adoptades en el marc de l’exercici de modernització de les ajudes estatals, entre les quals figuren, en particular , les Directrius sobre ajuts estatals en matèria de protecció del medi ambient i energia i la Comunicació sobre projectes importants d’interès comú europeu (PIICE). L’avaluació va consistir en un control d’adequació. El seu objectiu era servir de base per a les decisions sobre si prorrogar o possiblement actualitzar les normes vigents.

Els resultats de lexercici davaluació es resumeixen en un document de treball dels serveis de la Comissió. Les fites del control d’adequació figuren al portal Legislar millor.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.