Equiparable a la figura d’un gerent municipal, la del coordinador general d’un ajuntament no és una feina especialment coneguda. Avui ens entrevistem amb Ferran Villaseñor qui la realitza a l’ajuntament de Sant Cugat i ens n’explica les particularitats.
El Coordinador General de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès explica que té dos perfils. Un de tècnic i l’altre de polític. Actualment desenvolupa el primer, però quan era polític (va militar la PSC i, posteriorment, a ERC) li deien que era tècnic. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, llicenciat en Història, Màster en Gestió Pública i postgrau en Dret Urbanístic Avançat, ha treballat en diversos ajuntaments i administracions des de fa més de 20 anys.
A Sant Cugat del Vallès, el coordinador general fa d’enllaç entre la feina del govern i la dels tècnics.
Com és el dia a dia i la feina d’un coordinador general?
En un ajuntament com el de Sant Cugat hi tenim establertes unes funcions laborals i directives molt concretes. I jo me n’ocupo de tres. La primera és la coordinació dels serveis en general. Pensi que tenim 19 caps de serveis i nombrosos directors. Jo m’hi reuneixo setmanalment i preparem l’ordre del dia de la Junta de Govern. Li he de dir que quan un tema arriba a la meva taula, sigui de contractació o de qualsevol altre aspecte, és perquè té complicacions, o perquè ja està directament a l’UCI… No em cauen les coses maques, per dir-ho així.
En un ajuntament com el de Sant Cugat hi tenim establertes unes funcions laborals i directives molt concretes. I jo me n’ocupo de tres. La primera és la coordinació dels serveis en general. Pensi que tenim 19 caps de serveis i nombrosos directors. Jo m’hi reuneixo setmanalment i preparem l’ordre del dia de la Junta de Govern. Li he de dir que quan un tema arriba a la meva taula, sigui de contractació o de qualsevol altre aspecte, és perquè té complicacions, o perquè ja està directament a l’UCI… No em cauen les coses maques, per dir-ho així.
"Quan un tema arriba a la meva taula, sigui de contractació o de qualsevol altre aspecte, és perquè té complicacions, o perquè ja està directament a l’UCI… No em cauen les coses maques, per dir-ho així"
Vaja!
La segona feina seria la traducció i el trasllat de les decisions del govern a l’aparell tècnic. Si, per exemple, el govern municipal decideix implementar quelcom en matèria d’habitatge, jo m’ocuparé de lligar les àrees implicades, com ara la d’habitatge, la de serveis socials, etcètera.
La segona feina seria la traducció i el trasllat de les decisions del govern a l’aparell tècnic. Si, per exemple, el govern municipal decideix implementar quelcom en matèria d’habitatge, jo m’ocuparé de lligar les àrees implicades, com ara la d’habitatge, la de serveis socials, etcètera.
La tercera és encara més concreta, i és la de la coordinació i direcció de tots els recursos humans de l’ajuntament. Per delegació de l’alcaldia sóc el president de la mesa de recursos humans.
De forma gairebé paral·lela a la seva carrera professional, com a tècnic de l’administració, vostè també va militar en política. Va ser regidor del PSC i, més tard, va transitar cap a Esquerra Republicana. Com va ser aquest canvi?
Jo em considero socialista i republicà, i això implica una sèrie de principis. No guardo cap mal record del meu pas pel Partit dels Socialistes i ho tinc com una part de mi de la que em sento orgullós. Però en un moment donat, sent candidat a l’alcaldia, vaig plegar per les diferències que tenia amb el partit en quant al dret a decidir de Catalunya. Jo sentia que no podia representar un partit amb una opinió tan distinta a la meva personal. Si un va per una carretera i veu que tothom li porta la contrària, de vegades cal plantejar-se canviar de carretera. I, per aquest motiu, vaig optar per Esquerra Republicana, que és un partit sobiranista i socialista.
Jo em considero socialista i republicà, i això implica una sèrie de principis. No guardo cap mal record del meu pas pel Partit dels Socialistes i ho tinc com una part de mi de la que em sento orgullós. Però en un moment donat, sent candidat a l’alcaldia, vaig plegar per les diferències que tenia amb el partit en quant al dret a decidir de Catalunya. Jo sentia que no podia representar un partit amb una opinió tan distinta a la meva personal. Si un va per una carretera i veu que tothom li porta la contrària, de vegades cal plantejar-se canviar de carretera. I, per aquest motiu, vaig optar per Esquerra Republicana, que és un partit sobiranista i socialista.
En tot cas, va estar en l’oposició aquí mateix, a Sant Cugat. El seu punt de vista deu haver canviat força com a polític d’oposició o com a coordinador general…
La tasca de l’oposició, ara i sempre, és decisiva i fonamental. El que em passa és que sempre he tingut mentalitat de govern, perquè provinc de l’àmbit de la gestió pública i conec com es gestiona un govern. Penso que hi ha una gran diferència entre la informació a la que pot accedir l’oposició i la que pot tenir el govern. Per tant, les decisions que poden prendre uns i altres, són també distintes. Hi ha moltes coses que els governs no poden fer, encara que volguessin. Els ho impedeix, per exemple, temes d’estabilitat pressupostària. Però això l’oposició no ho coneix de la mateixa manera.
La tasca de l’oposició, ara i sempre, és decisiva i fonamental. El que em passa és que sempre he tingut mentalitat de govern, perquè provinc de l’àmbit de la gestió pública i conec com es gestiona un govern. Penso que hi ha una gran diferència entre la informació a la que pot accedir l’oposició i la que pot tenir el govern. Per tant, les decisions que poden prendre uns i altres, són també distintes. Hi ha moltes coses que els governs no poden fer, encara que volguessin. Els ho impedeix, per exemple, temes d’estabilitat pressupostària. Però això l’oposició no ho coneix de la mateixa manera.
"La tasca de l’oposició, ara i sempre, és decisiva i fonamental"
Les visions que poden tenir un govern i la seva oposició del que passa en un ajuntament poden ser molt diferents. Però en moments complicats com els presents seria important que en totes les ciutats hi hagués un major quòrum. Hi ha feines i projectes que són de ciutat i que haurien d’estar fora de les dinàmiques de batalla entre govern i oposició. La ciutat és la mateixa per a tots dos.
"Les visions que poden tenir un govern i la seva oposició del que passa en un ajuntament poden ser molt diferents. Però en moments complicats com els presents seria important que en totes les ciutats hi hagués un major quòrum"
La figura del coordinador general no està present en tots els ajuntaments. En què creu que pot beneficiar tenir-ne un?
Miri, jo vaig estudiar el màster en Gestió Pública al 1999. Recordo que ens formàvem per a ser gerents o gestors d’àrea o de gran departament. Una de les preguntes clau era quina era la funció d’aquestes persones.
Miri, jo vaig estudiar el màster en Gestió Pública al 1999. Recordo que ens formàvem per a ser gerents o gestors d’àrea o de gran departament. Una de les preguntes clau era quina era la funció d’aquestes persones.
En el cas de Sant Cugat, el govern municipal va denominar com a “coordinació general” a la funció d’una persona que conegués les diverses àrees d’un ajuntament de dimensió mitjana-gran, i que pogués gestionar el trasllat de les ordres. En ajuntaments més petits, els polítics acostumen a estar més a la vora dels tècnics i també fan tasques executives. Aquí no ho poden fer tant. Cal tenir present que un coordinador no és pas el cap de l’administració municipal. Ho és l’alcaldessa. Però és una persona que coneix el llenguatge de l’administració i el llenguatge tècnic, lliga les actuacions de tots i fa que les coses tirin endavant. En resum, fa més fàcil la vida al govern i als seus companys.
"El coordinador general fa més fàcil la vida al govern i als seus companys"
La seva feina és gaire diferent a la que fa un cap de gabinet, per exemple?
El concepte de coordinador general és modern. Abans se n’hi deia ‘gerent’. A Sant Cugat no s’entén la gerència com una funció separada del govern, així que la gerent és la cap de l’administració (que és l’alcaldessa). Un cap de gabinet formaria part del govern, però el coordinador general no. Més aviat es situa dins de l’estructura tècnica, però amb vinculació al govern. El cap de gabinet també gestiona temes d’agenda d’alcaldia i de representació. Aquestes són feines en les que no estic. Jo treballo en temes de pressupostos i de juntes de govern.
El concepte de coordinador general és modern. Abans se n’hi deia ‘gerent’. A Sant Cugat no s’entén la gerència com una funció separada del govern, així que la gerent és la cap de l’administració (que és l’alcaldessa). Un cap de gabinet formaria part del govern, però el coordinador general no. Més aviat es situa dins de l’estructura tècnica, però amb vinculació al govern. El cap de gabinet també gestiona temes d’agenda d’alcaldia i de representació. Aquestes són feines en les que no estic. Jo treballo en temes de pressupostos i de juntes de govern.
Té vostè relació professional amb els diversos grups municipals?
Doncs miri, a diferència del que he viscut en altres ajuntaments on he treballat, aquí no hi ha un contacte tan gran. Com a molt, durant les comissions informatives. Jo assisteixo a les que tenen a veure amb economia, recursos humans i urbanisme. I si hi ha dades que he d’aportar o afegir, ho faig. Per exemple, així ha estat durant la crisi sanitària.
Doncs miri, a diferència del que he viscut en altres ajuntaments on he treballat, aquí no hi ha un contacte tan gran. Com a molt, durant les comissions informatives. Jo assisteixo a les que tenen a veure amb economia, recursos humans i urbanisme. I si hi ha dades que he d’aportar o afegir, ho faig. Per exemple, així ha estat durant la crisi sanitària.
Com a bon coneixedor de l’administració municipal de Sant Cugat, com diria que ha canviat tot en els darrers mesos?
Penso que hem passat per diverses etapes. La primera va ser de desconcert, com en tots els ajuntaments. Els primers dies teníem la feina de trobar mascaretes per a la ciutadania i per als nostres serveis bàsics, com la policia municipal, protecció civil o serveis socials. De 486 treballadors que tenen els serveis centrals només n’hi havia 4 aquí, la resta els vam fer marxar a casa.
Penso que hem passat per diverses etapes. La primera va ser de desconcert, com en tots els ajuntaments. Els primers dies teníem la feina de trobar mascaretes per a la ciutadania i per als nostres serveis bàsics, com la policia municipal, protecció civil o serveis socials. De 486 treballadors que tenen els serveis centrals només n’hi havia 4 aquí, la resta els vam fer marxar a casa.
"Els primers dies (de la COVID) teníem la feina de trobar mascaretes per a la ciutadania i per als nostres serveis bàsics, com la policia municipal, protecció civil o serveis socials"
Li diré que en aquella fase vam veure avançar el teletreball. Perquè els ajuntaments, generalment, no n’hem fet fins ara. La gent va haver de sortir i, amb les eines que tenia, va fer tota la feina des d’una òptica no digital. Vam proveir portàtils a qui no en tenia i vam traslladar tot el que havíem après d’un grup de teletreballadors del nostre ajuntament, que tenim en un projecte pioner a Catalunya. Ara, des de qualsevol ordinador tothom pot connectar-se a la xarxa de treball i no es queda penjada. Suposo que anirem avançant cap a la implantació d’un teletreball, parlant-ne amb els sindicats i tots els actors oportuns. La idea seria fer 3 dies a casa i 2 a l’ajuntament.
Què han après d’aquests mesos?
Hem generat informació sobre procediments farragosos que hem de canviar. Per exemple, el gestor d’expedients ens ha funcionat prou bé però caldrà reformar l’àrea de serveis jurídics en algunes coses.
Hem generat informació sobre procediments farragosos que hem de canviar. Per exemple, el gestor d’expedients ens ha funcionat prou bé però caldrà reformar l’àrea de serveis jurídics en algunes coses.
També hem vist que s’ha complicat la feina en quant als contractes. A Sant Cugat les concessions i els contractes són complexos i van començar a encallar-se al març. Quan va arribar la COVID vam haver de suspendre contractes com les piscines, la neteja i d’altres, i els hem hagut de reiniciar posteriorment. Això ha sobredimensionat la feina en nombroses àrees, també en la de serveis socials. Afortunadament, al llarg d’aquests mesos no hem tingut contagis. Vam poder gestionar un bon servei de tests serològics.
I la seva tasca també ha anat variant, suposem.
Els primers dies va ser una funció de dedicació total a l’emergència. Formo part del comitè d’emergències i, com li deia, la feina era la de trobar mascaretes, negociar l’obertura d’hotels, gestionar els recursos humans (per exemple, canviar tots els calendaris de la policia local)… I tot això mantenint la reunió de coordinació setmanal en format digital. Això ha permès que totes les llicències d’obra i la contractació seguissin endavant.
Els primers dies va ser una funció de dedicació total a l’emergència. Formo part del comitè d’emergències i, com li deia, la feina era la de trobar mascaretes, negociar l’obertura d’hotels, gestionar els recursos humans (per exemple, canviar tots els calendaris de la policia local)… I tot això mantenint la reunió de coordinació setmanal en format digital. Això ha permès que totes les llicències d’obra i la contractació seguissin endavant.
Com valora la mesura de l’Estat sobre l’alliberament dels romanents de tresoreria?
Per començar, aquests diners són nostres. Quan un ajuntament té diners és perquè els ha estalviat. No pot ser que se’n vagin a l’Estat, ja sigui per proveïment directe, ja sigui perquè l’Estat redueix el finançament dels ajuntaments, perquè seria un frau.
Per començar, aquests diners són nostres. Quan un ajuntament té diners és perquè els ha estalviat. No pot ser que se’n vagin a l’Estat, ja sigui per proveïment directe, ja sigui perquè l’Estat redueix el finançament dels ajuntaments, perquè seria un frau.
"Quan un ajuntament té diners és perquè els ha estalviat. No pot ser que se’n vagin a l’Estat, ja sigui per proveïment directe, ja sigui perquè l’Estat redueix el finançament dels ajuntaments, perquè seria un frau"
Si el que ara ens diu l’Estat és que pretén relaxar la llei pressupostària i que podrem emprar els diners en contractar nou personal, penso que anem pel bon camí. Nosaltres ja estem en la lògica de reduir l’endeutament, però no poder fer coses perquè ens ho impedeix la LRSAL, no ens sembla bé. Sembla necessari que puguem fer campanyes, o invertir en el Capítol Segon per, per exemple, augmentar el nombre de persones treballant en escoles bressol.
El 29 de juliol a Alcaldes.eu celebrem un col·loqui telemàtic sobre la cultura dels pactes en els governs municipals. I un exemple clar d’això és Sant Cugat. Vostè creu en els pactes?
Les coalicions han vingut per quedar-se. Jo no crec en les majories absolutes… Li diré que quan l’alcalde de Sant Cugat era Lluis Recoder i no hi havia majoria absoluta, la tensió que patia aquell govern era molt forta. Jo en vaig aprendre molt, estant a l’oposició. En canvi, quan hi ha majories absolutes la tensió desapareix.
Les coalicions han vingut per quedar-se. Jo no crec en les majories absolutes… Li diré que quan l’alcalde de Sant Cugat era Lluis Recoder i no hi havia majoria absoluta, la tensió que patia aquell govern era molt forta. Jo en vaig aprendre molt, estant a l’oposició. En canvi, quan hi ha majories absolutes la tensió desapareix.
Estem en moments de coalicions. El bipartidisme ha desaparegut a Catalunya i Espanya i això es trasllada també als ajuntaments. Cada partit representa un conjunt de votants i, quan s’agrupen, es representa la majoria dels ciutadans. La cultura de la coalició és molt important. A més, crear governs amb àrees estanques, una per a cada partit, no funciona. Penso que a Catalunya ens manca una mica de cultura de coalició. Excloure l’oposició del debat sobre temes de país o de ciutat és un error.
