Francesc Pujol: “Les dinàmiques de transparència política tindran la seva recompensa”

0
150

La separació entre l’opinió pública i el servei públic és “cada vegada més petita”, diu Pujol.

Francesc Pujol
Professor la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Navarra. Director del programa Economics, Leadership & Governance

Parlem avui amb el Dr. Francesc Pujol, economista i professor de la Universitat de Navarra, especialitzat en l’estudi dels impostos, els intangibles com la reputació i, també, l’administració pública.

Com a investigador i com a docent, digui’ns algun dels reptes acadèmics actuals a l’hora de formar els professionals de l’administració de demà.

És una pregunta complicada. Miri: una de les coses més importants actualment, i també en el futur, és el canvi de les dinàmiques socials. Tot canvia tan ràpidament que qualsevol professional de l’administració pública ha de tenir una doble capacitat d’adaptació. D’una banda, ha d’aprendre a aprendre, i així sempre disposarà de les eines amb què farà front, actualment, als reptes dels propers cinc anys.

El professional de l’administració ha d’aprendre a aprendre, i així sempre disposarà d’eines amb les que fer front, actualment, als reptes dels propers cinc anys.

Interessant. I l’altra?

Ha d’adquirir capacitat d’adaptació institucional i corporativa. És a dir, els professionals necessiten disposar d’eines molt concretes per a la gestió pública i la gestió de les persones i els equips, perquè l’espai públic té un marc propi que fa que l’adaptació sigui molt complicada, interna i externament. Ambdues són forces contradictòries, però igualment necessàries.

Per exemple, cal una formació que ajudi a entendre les dinàmiques internes de l’administració pública per evitar-li al professional caure en frustracions innecessàries. Pensi que la separació entre l’opinió pública i el servei públic és cada vegada més petita. Les xarxes socials han fet que els administradors no puguin ignorar la pressió de l’opinió pública en cada moment i cal adaptar-s’hi permanentment.

Una de les seves especialitats en recerca és la de l’anàlisi de la reputació. Com hi va arribar?

Doncs des de l’anàlisi de les dades. Des de fa anys que el meu propòsit ha estat convertir en números algunes coses que normalment no es mesuraven o que són difícils de mesurar. Particularment els intangibles.

I com es poden valorar?

En el meu cas, quan estava a Suïssa fent la tesi doctoral, el que vaig fer va ser mesurar les preferències dels votants i dels polítics sobre un tema tan específic com és el de l’endeutament públic. Finalment, es tractava de veure quines coses estava disposat a fer cadascú (polítics i electors) per evitar nous endeutaments. 

Jo mesurava no tant el que feien, sinó el que pensaven. Particularment, el que deien en les xarxes socials i el que votaven. Suïssa és un país únic en molts sentits: hi ha molts cantons que es regeixen confederadament, que tenen sobirania fiscal i democràcia directa.

I què va aprendre’n?

Doncs que la transparència i el retiment de comptes a la ciutadania és una manera molt important d’evitar problemes de reputació. 

La transparència i el retiment de comptes a la ciutadania és una manera molt important d’evitar problemes de reputació.

Vol dir que els polítics han d’explicar tot el que fan a la ciutadania?

Tot té un cost, i en aquest cas el cost és que els polítics han de perdre una mica el control de les decisions que prenen. Però és en benefici dels ciutadans. I com més transparència i consultes hi hagi, menys distància hi ha entre polítics i població. A Suïssa vaig veure que no hi havia un problema de base amb la classe política. 

Més endavant vaig analitzar l’impacte mediàtic dels futbolistes i de l’esport en general. Actualment puc treballar amb la informació que em proporcionen les xarxes socials, perquè hi ha moltes dades allà que són accessibles i obertes. En definitiva, el big data.

Com més transparència i consultes hi hagi, menys distància hi ha entre polítics i població. 

Una altra de les seves especialitats és la de la Teoria Impositiva. És fàcil estudiar com l’administració estableix impostos per finançar els seus pressupostos?

Jo em miro els impostos des de la perspectiva econòmica, no pas legal. Si així fos, hauria d’estar fent un seguiment dia a dia. Jo, més aviat, estudio el paper que els impostos juguen en l’activitat econòmica, i és un estudi més estable i a llarg termini. Un es pot fer preguntes en quant a quin impacte tenen els impostos sobre l’equitat (és a dir, sobre qui ha de pagar-los, o sobre quan han de pagar les rendes més altes o més baixes), o bé sobre l’eficiència (és a dir, sobre com fer que els impostos “no facin mal” i provoquin atur, per exemple). 

També podem estudiar el paper que els impostos juguen a l’hora de crear noves oportunitats socials, o com a complement de les polítiques públiques. Imagini’s que volem estudiar de quina manera cal impulsar la transició ecològica, o digital, o certs comportaments més socials… Els impostos poden fer-hi alguna cosa?

Segurament, moltes.

Ja veu que aquestes preguntes són bastant estables. L’interessant és que les respostes són més variables. I el que vull ensenyar als alumnes no són tant les teories impositives, sinó el que podem fer en cada moment… Actualment la COVID ens ha plantejat uns reptes nous, però disposem de les eines de sempre. Què fem? O si d’aquí a dos anys el govern dels Estats Units ens posa nous aranzels… Què fem? És un àmbit interessant, perquè res no és blanc o negre. Sempre hi ha opcions i el que cal és pensar en els temes de fons per trobar la que tingui un impacte més eficient i interessant.

En teoria impositiva, res no és blanc o negre. Sempre hi ha opcions i el que cal és pensar en els temes de fons per trobar la que tingui un impacte més eficient i interessant.

Pel que entenem, seria gairebé possible dissenyar un full de ruta per fer que els polítics fossin transparents, sensats amb els impostos i sense problemes de reputació…

Actualment hi ha moltes forces que ens porten en la direcció de la transparència. Miri: les dinàmiques d’aquests anys ens empenyen a fer que la supervivència política estigui molt més lligada a la transparència que al control de les regnes per part dels polítics. Aviat veurem com els sistemes polítics més transparents seran els que tindran més èxit i els seus polítics seran els més votats. Les dinàmiques de transparència tindran recompensa.

A Suïssa els polítics han de justificar-se molt cada vegada que volen apujar els impostos. Per exemple, si volen passar d’un IVA del 15% al 17%, han de dissenyar propostes i fer pedagogia per explicar-ho bé. Però si la proposta és necessària i acceptable, la societat l’acceptarà. Si és útil, la societat estarà disposada a fer sacrificis.

Aquí veurem com la dinàmica de xarxes socials ens empeny a un sistema social de consulta constant, en què, cada cop més, les polítiques públiques estaran en l’escrutini de la societat. I la transparència serà el que recuperarà la reputació de la política en l’espai públic.

Aviat veurem com els sistemes polítics més transparents seran els que tindran més èxit i els seus polítics seran els més votats.

Recordem que vostè és professor de la Universitat de Navarra. Es tracta d’una institució de gran prestigi a nivell espanyol (i internacional). També deu ser una referència per a la societat navarresa.

Crec que sí, tot i que seria molt interessant que encara ho fos més. La Universitat de Navarra té un perfil més estatal que no pas local: només el 25% dels estudiants provenen de la mateixa Navarra i cada vegada tenim més alumnes de grau que venen de l’estranger (25-30%). En el cas dels màsters, encara més.

Això implica que els nostres graduats van a treballar a tot arreu, particularment a Madrid i a Barcelona. I és una dinàmica molt interessant, perquè ens obliga a veure el món des d’una perspectiva molt ampla, tant pel que fa als professors com pel que fa als alumnes. Però, d’altra banda, aquesta dimensió supra-local fa que, sovint, no ens mirem amb tant de detall l’àmbit local. I la universitat aspira a entendre més bé els problemes locals, també.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.