La Comissió Europea presenta les recomanacions específiques per país de cara a l’any 2019 i proposa orientacions de política econòmica a tots els estats membres de la UE per als propers dotze a divuit mesos. La Comissió també recomana tancar el procediment de dèficit excessiu d’Espanya i adoptar una sèrie de documents en el marc del pacte d’estabilitat i creixement.
L’economia europea està creixent per setè any consecutiu i està previst que encara continuï creixent el 2020 a tots els estats membres malgrat les condicions menys favorables i les incerteses mundials. Hem atès un nombre rècord de persones ocupades i la taxa de desocupació és més baixa que mai. Tot i així, continua havent-hi importants diferències entre els diversos estats membres, regions i grups de població. En aquest context, la Comissió demana als estats membres que aprofitin els progressos fets aquests últims anys. L’eficàcia de les reformes dutes a terme acompanyades d’unes estratègies d’inversió ben orientades i d’unes polítiques pressupostàries responsables continuen sent un bon referent d’èxit per modernitzar l’economia europea.
«El Semestre europeu ha contribuït a millorar la situació econòmica i social d’Europa. Tot i així, encara persisteixen alguns reptes importants i a més s’estan incrementant els riscos que poden patir les perspectives econòmiques. És preocupant que en alguns països s’estigui afeblint l’impuls reformista. Demanem a tots els estats membres que hi posin el coll per fer que les nostres economies siguin més resilients i que impulsin un creixement sostenible i integrador. Una inversió més ben orientada pot contribuir de manera força significativa a l’assoliment d’aquests objectius», ha declarat el vicepresident europeu responsable de l’Euro i el Diàleg Social, l’Estabilitat Financera, els Serveis Financers i la Unió dels Mercats de Capitals, Valdis Dombrovskis.
«Aquesta Comissió ha treballat de valent per construir una Europa més justa, més sostenible i més integradora, una Europa que no deixi ningú enrere. El pilar europeu de drets socials estableix principis i drets per a tots els ciutadans de la UE. Cal aplicar-lo a nivell nacional. Arran de la rapidíssima evolució del món laboral, és fonamental que els estats membres facin un seguiment de les reformes dutes a terme en matèria d’educació inicial, formació permanent, mercats del treball i protecció social», ha declarat avui també la comissària europea d’Ocupació, Afers Socials, Competències i Mobilitat Laboral, Marianne Thyssen.
«Amb aquest últim paquet de primavera del nostre mandat, reafirmem el nostre compromís amb una aplicació intel·ligent del pacte d’estabilitat i creixement. Això significa basar les nostres decisions no en una aplicació mecànica o legalista de la normativa, sinó en el fet de considerar si són adequades per al creixement, l’ocupació i el sanejament de les finances públiques. El nostre historial demostra que aquest és l’enfocament adequat: les finances públiques han estat millorant constantment sense soscavar el creixement. A més, en nom de l’equitat de tots els contribuents destaquem la necessitat que diversos estats membres prossegueixin i, en cas necessari, facin més esforços per fer front a la planificació fiscal agressiva », hi ha afegit el comissari d’Economia i Finances, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici.
Recomanacions específiques per país del 2019
Les recomanacions que avui presentem ofereixen orientacions als estats membres perquè puguin respondre adequadament als nous reptes econòmics i socials i complir els importants objectius polítics que tots comparteixen. El contingut de les recomanacions reflecteix les prioritats generals establertes en l’estudi prospectiu anual del 2019 sobre el creixement i en la recomanació del 2019 sobre la política econòmica de la zona euro publicada el mes de novembre. Tots dos es basen en l’anàlisi detallada dels informes per país publicats el mes de febrer i en l’avaluació dels programes nacionals presentats el més d’abril. L’alentiment del creixement mundial enforteix la necessitat de prosseguir les reformes estructurals i donar prioritat a les reformes pensades per impulsar un creixement sostenible i integrador. Els estats membres han d’avançar en la convergència social d’acord amb el pilar europeu de drets socials. D’acord amb la recomanació de la zona euro, els estats membres també han de procedir a un reequilibri més simètric de tota la zona euro i fer esforços per enfortir el mercat únic i consolidar la unió econòmica i monetària europea.
Les recomanacions específiques per país amb vista al 2019 inclouen una més gran atenció a la identificació i priorització de les necessitats d’inversió a nivell nacional i presten una atenció especial a les disparitats regionals i territorials. Tot plegat quadra amb l’anàlisi exhaustiva de les necessitats d’inversió i dels colls d’ampolla detectats a cada estat membre en els informes per país publicats a principis d’aquest any i ha de servir per donar prioritat a l’ús dels fons de la UE en el proper pressupost de la UE a llarg termini o en el marc financer pluriennal del període 2021-2027.
Avenços en l’aplicació de les recomanacions
D’ençà que es va engegar el 2011 el Semestre europeu, els estats membres han fet si més no alguns avenços en l’aplicació de més de dos terços de les recomanacions específiques que se’ls han fet a cadascun dels estats membres.
La majoria dels avenços s’han assolit en matèria de serveis financers i polítiques d’ocupació; per la seva banda, però, les recomanacions per millorar la base impositiva, l’assistència sanitària o la lliure competència en el sector dels serveis presenten un índex d’execució notablement baix.
Tenint en compte els reptes econòmics i socials que continuen existint i els riscos de revisió a la baixa de les perspectives econòmiques, és fonamental insistir en les reformes en tots els àmbits per enfortir la resiliència de les economies de la UE.
Correcció dels desequilibris macroeconòmics
Continua el procés de correcció dels desequilibris macroeconòmics, però encara cal dur a terme més reformes.
Hi ha estats membres que continuen enregistrant uns nivells històricament molt elevats de deute públic i privat i, per tant, això minva el seu marge de maniobra per fer front a les pertorbacions negatives. Hi ha d’altres estats membres que estan enregistrant indicis d’un possible sobreescalfament relacionat, d’una banda, amb un creixement especialment dinàmic dels preus de l’habitatge i, d’una altra, amb l’augment dels costos laborals unitaris. Val a dir, però, que tots els estats membres necessiten mesures addicionals per millorar la productivitat, impulsar la inversió i fomentar el potencial de creixement.
Aquest mes de febrer la Comissió va concloure que hi havia tretze estats membres que estaven experimentant desequilibris (Bulgària, Croàcia, França, Alemanya, Irlanda, Portugal, Espanya, els Països Baixos, Romania i Suècia) i tres més que estaven experimentant uns desequilibris excessius (Xipre, Grècia i Itàlia). Tal com s’ha fet els proppassats anys, aquests desequilibris demanen un seguiment específic i continu d’acord amb el procediment de desequilibri macroeconòmic (PDM).
Orientacions i decisions en el marc del pacte d’estabilitat i creixement
Basant-se en l’avaluació dels programes d’estabilitat i convergència del 2019, la Comissió ha adoptat una sèrie de mesures en el marc del pacte d’estabilitat i creixement. La Comissió recomana que en el cas d’Espanya es tanqui el procediment de dèficit excessiu. Un cop el Consell hagi aprovat aquesta decisió, es tancaran tots els procediments de dèficit excessiu, que es remunten als anys de la crisi. El 2011 hi havia vint-i-quatre estats membres sotmesos al component corrector del pacte.
La Comissió també ha aprovat informes sobre Bèlgica, França, Itàlia i Xipre en virtut de l’article 126, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), en els quals passa revista al compliment dels criteris de dèficit i deute del Tractat. En el cas d’Itàlia l’informe conclou que es justifica un procediment de dèficit excessiu basat en el deute.
Hongria i Romania han estat sotmeses a un procediment per desviació significativa des del 2018 i el 2017, respectivament. Precisament avui mateix la Comissió ha enviat una advertència a Hongria i Romania perquè el 2018 hi va detectar una desviació important i, per tant, recomana al Consell que els recomani de corregir-la.
La Comissió també ha aprovat avui el tercer informe de supervisió enfortida de Grècia, que es va engegar arran de la conclusió del programa de suport a l’estabilitat del mecanisme europeu d’estabilitat. Segons aquest informe, el mes d’agost Grècia va encetar amb prou d’encert aquest nou període posterior a l’esmentat programa tot i que val a dir que en aquest país l’aplicació de les reformes s’ha alentit aquests últims mesos i que la coherència d’algunes mesures amb els compromisos adquirits amb els socis europeus no està garantida i planteja riscos pel que fa a l’assoliment dels objectius pressupostaris que s’havien pactat.
Rerefons
Les recomanacions específiques per país es basen en les prioritats més exposades en el discurs sobre l’estat de la Unió i en l’estudi prospectiu anual sobre el creixement. Es revisen cada any per reflectir-hi els progressos fets i l’entorn canviant. Els estats membres de la zona euro també reben recomanacions sobre la política econòmica de la zona euro. Les recomanacions que es fan en el marc del Semestre europeu són coherents amb la visió a llarg termini de l’estratègia Europa 2020.
D’ençà que va entrar en funcions, l’actual Comissió ha anat introduint diversos canvis en el Semestre europeu per fer-lo més eficaç i més pertinent. Per exemple, s’ha reduït el nombre de recomanacions i s’ha incrementat l’especificitat del seu contingut alhora que s’ha deixat marge perquè els estats membres puguin actuar d’acord amb les seves pràctiques i amb les seves situacions nacionals. També s’ha prestat una més gran atenció als reptes derivats de la situació global de la zona euro, inclosos els possibles efectes indirectes entre les diverses situacions nacionals. La recomanació per a la zona euro es va presentar abans, concretament el mes de novembre, per permetre que els estats membres tinguessin en compte en els seus avantprojectes de pressupost la perspectiva de la zona euro. Les consideracions socials han estat considerades prioritàries i s’han integrat en totes les fases de l’avaluació d’acord amb les prioritats del pilar europeu de drets socials i amb el quadre d’indicadors socials. D’altra banda, aquest any la Comissió ha posat tot l’èmfasi en les necessitats d’inversió de cadascun dels estats membres com a manera de preparar la programació de la futura generació de fons europeus i assegurar-se que les prioritats de les reformes i de les inversions estiguin ben alineades a nivell nacional per tal que es pugui fer un millor ús de l’ajuda de la UE.
A més, la Comissió ha pres diverses iniciatives per promoure el diàleg, arribar a les parts interessades i millorar l’apropiació nacional de les reformes. Per fer-ho, ha consultat als estats membres la part analítica dels seus informes per país abans de publicar-los. Aquests últims mesos la Comissió s’ha reunit amb les administracions públiques nacionals i amb les parts interessades per parlar dels principals reptes i estudiar com podrien traduir-se a cada país en recomanacions específiques. Alhora, la Comissió manté consultes periòdiques amb els interlocutors socials i ha convidat els estats membres a ser més receptius a les contribucions dels interlocutors socials nacionals. El Servei de suport a les reformes estructurals de la Comissió també ofereix als estats membres que la demanin una assistència específica per ajudar-los a dissenyar i dur a terme reformes.
El mes de febrer la Comissió va presentar una anàlisi detallada de la situació econòmica i social de cadascun dels estats membres en forma d’informes per país com a part del paquet d’hivern del Semestre europeu del 2019.
El mes d’abril els estats membres van presentar els seus programes nacionals de reformes i els seus programes d’estabilitat (els de la zona euro) o de convergència (la resta), que incloïen el seguiment del paquet d’hivern.
Les recomanacions que avui publiquem es basen en aquests diàlegs, en els programes nacionals, en les dades d’Eurostat i en les previsions de primavera del 2019 de la Comissió, recentment publicades.
Properes etapes
La Comissió demana al Consell que doni suport a aquestes recomanacions específiques per països i als estats membres que les apliquin plenament. La Comissió continuarà col·laborant amb les parts interessades per garantir una apropiació àmplia i un seguiment i una aplicació eficaços. S’espera que els ministres de la UE parlin de les recomanacions específiques per països abans no les hagin aprovat els caps d’estat o de govern de la UE. Pertoca ara als estats membres aplicar les recomanacions mitjançant les seves polítiques econòmiques i pressupostàries. Les recomanacions específiques per país i l’anàlisi subjacent dels informes per país també serviran de base analítica per a la programació dels fons de cohesió de la UE del període 2021-2027.
