Quin és el concepte que tenen en la seva empresa de Smart City?

Una Smart City és per definició una ciutat intel·ligent que aprofita millor els seus recursos, la tecnologia i la innovació, per poder seguir creixent de forma ordenada i ser sostenible. I crea’m, el concepte pot semblar nou, però la necessitat porta temps generant-se ja ara cal actuar decididament ja que la velocitat de concentració en les urbs és trepidant. Una dada, avui dia el 77% de la població es concentra a les ciutats, la predicció de Nacions Unides és que l’any 2050 sigui el 86,5%!

La visió de Sage sobre Smart Cities adquireix rellevància des de la nostra estratègia ja que el client està al centre i tota la nostra èmfasi està en què tinguin experiències extraordinàries. En aquest cas traslladem aquesta estratègia als ciutadans, les empreses i a les entitats locals com a generadors d’experiència.

La tecnologia és el fonament per fer possibles ciutats intel·ligents més eficients i sostenibles. Sage com a empresa de valor tecnològic aporta tot el seu Know-How de l’empresa privada i de l’administració pública en benefici de les ciutats i dels seus ciutadans.

Quins són els avantatges de les ciutats intel·ligents? Qui és el major beneficiat el ciutadà o l’administració?

Els avantatges són molts i els actors que es beneficien són principalment dos, les institucions i els usuaris. Les administracions estalvien costos alhora que donen un millor servei, complint així dues premisses bàsiques, el bon ús del capital públic i la seva vocació de servei com a raó de ser. Els usuaris, ja siguin ciutadans o empreses, reben aquests serveis optimitzats en contingut i forma. Per exemple, la geolocalització o bé la possibilitat de fer un tràmit telemàtic produeix estalvis d’atenció física en una administració a més a més de servir més eficientment amb la informació necessària a qualsevol moment i lloc gràcies a la tecnologia. El ciutadà obté el benefici de ser atès d’una forma ràpida i eficaç, evitant transport innecessari, millorant la mobilitat de la ciutat així com reduint l’impacte de CO2, a més a més d’incrementar la satisfacció i qualitat de vida pròpia i la dels seus conciutadans. És a dir tots dos, ciutadà i administració obtenen grans beneficis.

Avui dia, a més tenim un repte afegit, és promoure i crear Smart Cities en un entorn de crisi. Però res millor que saber que Smart City, basat en un ús eficient de la tecnologia comporta importants estalvis. Un parell d’exemples i xifres per ser conscients. Segons un recent estudi de la Cambra de comerç d’Estats Units a Espanya (AmChamSpain) el nostre Estat podria estalviar més de 10.000 milions d’euros si aconseguis usar de forma més eficaç les tecnologies de la informació. D’altra banda, l’Associació Nacional d’empreses d’Internet (ANEI) ha publicat recentment un altre informe on apuntava que si la contractació pública es fes de forma electrònica es podrien estalviar 7.500 milions d’euros a l’any. Totes aquestes iniciatives, a més d’un molt important i necessari estalvi, són claus per a una administració més eficient del s.XXI, pilar bàsic per construir la Smart City.

En quins aspectes / solucions són en els quals s’està fent especial ènfasi per al desenvolupament de les Smart Cities?

En el nostre cas, portem comunicant i posant a disposició les nostres solucions d’Administració Electrònica des de l’any 2007 acompanyant i facilitant l’adaptació a la Llei d’Administració Electrònica 11/2007. En aquest àmbit ja existeix una llei que afavoreix el camí de forma nativa cap al concepte Smart Cities.
Un exemple,  per a la realització de qualsevol tràmit en la gran majoria dels casos ha de produir-se una gestió de registre, bé d’entrada o sortida, amb les solucions de Sage pot oferir un servei 24×7 als seus ciutadans, als seus proveïdors i a altres Entitats amb les quals es relacioni. Això dóna com resultat estalvis directes superiors al 40% i a més triplica l’agilitat i rapidesa del tràmit. També hi ha altres estalvis indirectes a valorar, com per exemple la reducció o eliminació del paper i el seu arxiu.  Les solucions de Sage de signatura electrònica i gestió documental eliminen per complet aquests costos indirectes que en algunes entitats són rellevants.

M’agradaria posar en relleu que durant l’any 2011 a Sage ja vam fer possible la connectivitat a 1,5 milions de ciutadans a través de portals implantats en múltiples ajuntaments. Amb fets, anem construint Smart Cities que puguin competir en un entorn global, a més de contribuir a la transparència i l’estalvi de costos, tots dos tan necessaris en aquests dies.

En quina situació es troba Espanya en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents pel que fa a altres països del seu entorn?

Les Smart Cities són en si mateix un concepte que compara i agrupa les ciutats, no els països. De fet es parla de la nova era en què tindran més rellevància les ciutats, per sobre dels països, com a atracció i retenció d’inversió i talent, de manera que és possible que algun dia no gaire llunyà parlem del PIB de les ciutats abans que el del pais. De fet, avui dia el 50% del PIB mundial ho generen 600 ciutats, la qual cosa dóna lloc a la CityEconomy.

A Espanya, comptem amb alguns exemples innovadors i que figuren en rànquings no solament nacionals sinó internacionals. Algunes Smart City a destacar són Màlaga, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Santander o Sant Cugat per exemple i segueixen fins a un total de cinquanta municipis que ja han començat la seva marxa en Smart City.

Comentaré tres ciutats a manera d’exemple, per posar de manifest que el concepte de Smart City abasta molts àmbits i cada ciutat té la seva aposta particular. Màlaga ha apostat per la ciutat ecològica, integrant energies renovables a la xarxa elèctrica i preveu estalvis per sobre del 20%. Barcelona, a més de la creació del districte @22, un parc tecnològic de més de 1.500 empreses, segueix avançant en iniciatives d’e-administració i el cotxe elèctric. Santander, ha incorporat més de 12.000 sensors a la ciutat perquè proporció informació útil a l’administració i ciutadans, com per exemple la ubicació de places de pàrquing millorant el trànsit.

Tot i les diverses polítiques que s’han dut a terme des de la UE i els molts esforços que estan realitzant els ajuntaments, Espanya encara ha de collir els fruits d’un potent desenvolupament del concepte de Smart City i això sobretot es deu al fet que el concepte de ciutat intel·ligent no gira entorn exclusivament al voltant dels organismes públics sinó que necessita de la participació d’organitzacions privades i d’una societat madura.

Però estem en el bon camí i a Espanya ja comptem amb ciutats que estan encaminant la seva gestió per ser una ciutat intel·ligent. Els requisits necessaris per garantir l’èxit del projecte: gran potencial de creixement, àmplies capacitats tecnològiques, forta presencia d’universitats i empreses, suport decidit de les administracions públiques i excel·lents infraestructures elèctriques.

M’agradaria esmentar, que l’elecció de Barcelona com Mobile World Capital, fan de Barcelona referent mundial en l’àmbit de la mobilitat que és una part molt important de la Smart City. D’altra banda, i també aquesta vegada Barcelona, el novembre passat  2011 es va celebrar el primer Smart City Expo & World Congress amb més de 6.000 assistents i que aquest any 2012 es repetirà a la ciutat comtal els dies 13 al 15 de Novembre.

Tenint en compte que les Administracions Públiques són les que més estan sofrint la crisi, està frenant el desenvolupament de les ciutats intel·ligents?

Un dels majors reptes que ens enfrontem és el de compaginar la inversió en moments de retallades pressupostàries i fins i tot de falta de liquiditat i necessitats de finançament.

Sens dubte, el lideratge polític, la visió a llarg termini compaginant el curt, i la inversió més focalitzada en tecnologia sota una estratègia de Smart City, creés una lliga de primera, segona i tercera divisió de les ciutats.

Ens juguem molt, perquè ja hem pogut comprovar la importància de les ciutats com a generadors de PIB i de talent. És per això que hem de ser conscients que es tracta de canvi en el model de gestió de les nostres ciutats, que es fan cada vegada més complexes i difícils de sostenir en tots els sentits. La col·laboració públic/privada ha de realitzar més esforços deguda la importància que té el ser una ciutat intel·ligent i les empreses privades també estan col·laborant per aconseguir que les nostres ciutats vagin cap a aquesta adreça i entre tots aconseguir fer d’elles ciutats intel·ligents.

En els exemples que he esmentat en la pregunta anterior, cal destacar la gran aposta i inversió econòmica que s’està duent a terme, Màlaga  ha destinat un pressupost de 31M€, Barcelona M€, Santander 8.67M€ i Valladolid i Palencia han rebut entre 2 i 4 milions d’ajuda Europea.

Quin és el model a seguir per part de les ciutats, perquè la veritat és que la problemàtica de Nova York, no serà la mateixa que la de Barcelona, per exemple? Existeixen models bàsics per a cada tipus de ciutat?

Es tendeix a pensar en què existeix un model ideal de Ciutat Intel·ligent, però en realitat perquè arribi a ser-ho, el que fa cada ciutat és triar allò que vol millorar i potenciar-ho.

Una bona pràctica  és la creació de classificacions , que serveix d’eina com a marc de desenvolupament i fomenten sinergies entre capitals que estan duent a terme el mateix tipus de projecte. Per exemple a Espanya el cas de Màlaga se centra en l’eficiència i gestió energètica i comparteix les seves inquietuds amb la capital holandesa Amsterdam. Si mirem l’àmbit del transport i la mobilitat ens trobem amb ciutats com Singapur, Brisbane, Estocolm o Maastricht, ciutats que són totalment diferents però que tenen en comú necessitats semblants. En el sector del turisme donada la seva rellevància a qualsevol país és en el qual trobem major nombre de ciutats amb projectes comuns. En el costat medi ambiental, es destaquen entre altres ciutats del món Vancouver, Montpeller, Copenhaguen i Melbourne. Altres iniciatives com la de Turku, Alburquerque i Tampere menys conegudes i amb projectes d’e-govern i participació ciutadana.

Però sens dubte, són poques les ciutats que s’atreveixen a crear infraestructures experimentals per investigar i desenvolupar sobre temàtiques relacionades amb l’Internet del Futur (IoF), molt vinculada a la comunicació ‘màquina a màquina’ (M2M). Per això trobem SmartSantander, el projecte que pretén posar en funcionament una xarxa de 20.000 dispositius basats en IoT (Internet of Things).

Com es desenvolupa una ciutat intel·ligent?

Una de les claus per desenvolupar la Smart City és connectar les infraestructures bàsiques: transport, energia, aigua, telecomunicacions, etc… des d’una visió general de tots els serveis de la ciutat, amb l’objectiu d’aconseguir eficiències i informació de valor amb  les dades provinents de diversos serveis.
Aquesta visió general s’ha de recolzar en una plataforma a la qual puguin connectar-se tots els serveis de la ciutat, siguin públics o privats.

Smart City utilitza les infraestructures, la innovació i la tecnologia, però també requereix d’una societat intel·ligent, activa i participativa: persones, talent, emprenedors, organitzacions col·laboratives.

A més, no és possible concebre una ciutat intel·ligent sense les persones que viuen a la ciutat.
Per tant, l’impuls en l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, col·laborativa i participativa, i en definitiva el desenvolupament del Open Government o Govern Obert, entès no solament com a transparent en la gestió, sinó com a afavoridor de la col·laboració i l’obertura a la participació ciutadana en els processos de decisió i control, significaran un suport fonamental en el desenvolupament de les Smartcities.

Per descomptat, la nostra situació pressupostària, a Espanya i Europa, no ajuda. Però la major preocupació no ha de ser aquesta.
Hi haurà lideratge i visió política per apostar i invertir de forma més decisiva en Smart Cities claus? En aquest món globalitzat, la lliga entre ciutats ja ha començat, i el capital i el talent no entenen de nacions, sinó de Smart Cities que generin més economia i millor qualitat de vida.

Qualsevol ciutat pot ser una Smart City?

Per descomptat, qualsevol ciutat, independentment de la seva grandària. L’essencial és que pugui reconèixer quins són totes o algunes de les necessitats de la seva població i de quina manera pot arribar a aconseguir-les amb els mitjans disponibles pot ser una ciutat intel·ligent. El factor comú de qualsevol projecte de smart city és que es tingui en compte els components socials, econòmics, ecològics i tecnològics.

Tal com ja es va posar de manifest per l’alcalde de Denver Wellington E. Webb en el primer cim transatlàntic d’Alcaldes celebrat a Lió el 6 d’abril de 2000: “Si el segle dinou va ser el segle dels imperis i el segle vint el segle dels estats nacions, llavors el segle vint-i-u serà el segle de les ciutats”.

Moltes crítiques sobre les Smart Cities se centren que algunes de les solucions i projectes aprovats pels ajuntaments se centren en el benefici econòmic (o en la reducció de costos) més que a buscar el benefici dels ciutadans, poden fer crítiques com aquesta o similars que ens trobem davant una bombolla?

Mai abans havia sentit aquesta crítica i per descomptat és totalment incorrecta. Un exemple, a San Francisco, mitjançant uns sensors, s’ha implantat un sistema d’aparcament pel 25% de places. No solament han millorat la productivitat empresarial i han rebaixat les emissions de CO2, a més ha millorat el nivell d’estrès dels conductors. Hi ha milers d’exemples com aquest  cada dia en diferents Smart Cities del món. I un comentari final, els àrbitres d’aquesta lliga de ciutats no són els governs, són els ciutadans que són els que decidiran on viure. Els que estiguin satisfets seran fans de les seves ciutats i els que no, s’aniran a una altre.