Marc Pifarré: “Hi ha qui veu l’aigua com quelcom ‘màgic’: apareix en obrir l’aixeta i desapareix per l’aigüera”

0
186

Aigües de Catalunya “té molt de recorregut per créixer” presentant-se i guanyant concursos públics

Marc Pifarré
Conseller Delegat i Director General d’Aigües de Catalunya

La gestió de l’aigua és un dels principals reptes de la nostra societat present i futura. Avui en parlem amb en Marc Pifarré, primer executiu d’Aigües de Catalunya i ampli coneixedor del món municipal. 

Durant gairebé vuit anys, el vam conèixer i tractar en condició de Secretari General de l’Associació Catalana de Municipis. Què valora més d’aquella etapa professional?

Doncs, de manera resumida, li diré que em sento molt orgullós de la feina realitzada en l’entitat. Honestament, crec que vam formar un equip que va fer una feina molt útil per al món municipal i que va saber representar els interessos dels alcaldes i les alcaldesses, a més de ser portaveus de moltes de les seves reivindicacions en l’aspecte social, nacional i de millora de l’autogovern en els ajuntaments.

Igualment, crec que un dels millors llegats que vam deixar va ser el de la Central de Compres de l’ACM, que és una eina que facilita molt la feina dels municipis del país. Igualment, l’entitat va créixer en nombre d’associats i, actualment, la pràctica totalitat dels ajuntaments catalans en són socis. No obstant, passades dues legislatures, i en consistència amb el meu pensament sobre la limitació de mandats, vaig creure que el meu projecte a l’ACM ja s’havia complert.

I aleshores va integrar-se en Aigües de Catalunya.

Així és. Aquesta és una companyia que compta amb 300 professionals i que factura prop de 30 milions d’euros l’any. Podríem dir que és petita en comparació amb els seus competidors, però que té un projecte de creixement molt important. A més, per a mi va ser una gran oportunitat de seguir en contacte estret amb el món local i amb l’administració municipal, perquè oferim serveis públics.

Aigües de Catalunya és una empresa petita en comparació amb els seus competidors, però té un projecte de creixement molt important.

La seva experiència prèvia el qualifica per al càrrec actual. I, pel que sabem, vostè també va haver de negociar sobre l’aigua quan liderava l’ACM.

L’any 2011, quan vam posar-nos al capdavant de l’entitat amb en Miquel Buch, ens vam trobar amb una Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que es trobava en fallida tècnica i que havia de renegociar un deute importantíssim. Aquell era el temps de les retallades i l’ACA havia de fer front a un re-finançament draconià. 

Tot això va revertir negativament en les anomenades “administracions actuants”, és a dir, en aquelles administracions locals (municipis, consells comarcals, mancomunitats, consorcis, etc.) que gestionen depuradores. Per exemple, l’ACA va decidir apujar el cànon als ajuntaments, mentre que aquests havien de donar la cara davant del ciutadà, apujant-li el rebut. Al mateix temps, els diners que rebia el món municipal per gestionar l’aigua van reduir-se considerablement, perquè el que tocava era reflotar l’ACA. 

En aquell moment, com a representant de l’ACM, jo havia de defensar els interessos dels municipis i l’ACA era el meu interlocutor. Diguem que no van ser unes converses gaire alegres, precisament…

Certament. Si li demanem com és Aigües de Catalunya i quin és el mapa de l’aigua al territori, què ens podria dir?

Doncs que, en primer lloc, Aigües de Catalunya és una empresa privada, creada el 1997, que té el propòsit de gestionar el cicle integral de l’aigua. Això inclou: l’aigua potable, la depuració, la gestió de clavegueram, les comunitats de regants i el manteniment i gestió d’infraestructures associades. També fem estudis i projectes, naturalment…

Som, com li deia abans, una companyia més petita que molts dels nostres competidors. No obstant, formem part d’un grup empresarial anomenat Global Omnium, que és propietat d’una família de Castelló que s’ocupa, des de fa anys, de la gestió de l’aigua de la ciutat de València i la seva àrea metropolitana. És el tercer grup de l’estat en dimensió.

En el món de l’aigua potable els nostres competidors principals són AGBAR (que forma part del grup Suez i que acaba de ser adquirida per Veòlia) i Aqualia (propietat de FCC). També hi ha algunes empreses locals que gestionen les aigües dels seus propis municipis. En alguns casos es tracta d’empreses privades, en altres casos són empreses de propietat mixta i també hi ha empreses públiques o directament administracions locals que fan el que es coneix com a gestió directa. 

Pel que fa a l’àmbit de la depuració, hi ha algunes administracions públiques, poques, que es gestionen directament les seves depuradores. I la resta, que són: l’Agència Catalana de l’Aigua, Consorcis, Mancomunitats, Consells Comarcals i Ajuntaments, que fan encàrrecs de gestió a empreses del sector. 

Gestionem el cicle integral de l’aigua. Això inclou: l’aigua potable, la depuració, el clavegueram, les comunitats de regants i el manteniment i gestió d’infraestructures associades. 

I tot, finalment, per tal que cada llar tingui un servei d’aigua continuat.

Amb la gestió de l’aigua és molt important tot allò que passa abans que ens arribi a casa i després d’haver-la consumit. Aquí hi ha una gran feina de moltes administracions competents: la captació del recurs, el transport, la potabilització, la distribució a través d’una xarxa, el subministrament a les llars… I, en acabar, quan l’aigua se’n va de casa nostra, per bruta que marxi, trobem una sèrie de processos de conducció i recol·lecció, depuració, neteja i retorn al medi, si no reutilització en l’àmbit agrari o en la neteja de la ciutat… 

Ja veu que es tracta d’una seqüència de moltíssimes coses que queden fora del coneixement dels ciutadans. Hi ha qui deu creure que l’aigua és quelcom “màgic”, que apareix a casa quan obrim l’aixeta i que desapareix quan la deixem anar per l’aigüera. Però no ho és.

Amb la gestió de l’aigua és molt important tot allò que passa abans que ens arribi a casa i després d’haver-la consumit.

Un dels grans reptes de les nostres societats és el del canvi climàtic i l’escassedat creixent del recurs. 

Els més interessats en gestionar bé l’aigua som els professionals que ens hi dediquem. Som els primers que patim els efectes del canvi climàtic, l’escassedat…

Sens dubte ho és. I els més interessats en gestionar bé l’aigua som els professionals que ens hi dediquem. Som els primers que patim els efectes del canvi climàtic, l’escassedat… Crec que el més dramàtic i preocupant que li pot passar a un alcalde o alcaldessa és no disposar d’abastament d’aigua per al seu municipi. 

Sovint dic que, de tots els rebuts que paguem a casa, el de l’aigua és el més barat, el mes discutit políticament i, a la vegada, el més imprescindible. Perquè podem viure sense internet, i fins i tot podríem sobreviure una temporada sense electricitat. Però no sobreviuríem sense aigua. Així que garantir el servei és una preocupació estratègica global.

De tots els rebuts que paguem a casa, el de l’aigua és el més barat, el mes discutit políticament i, a la vegada, el més imprescindible.

A la vegada, la societat s’ha tornat reticent a l’hora de tenir instal·lacions productores d’energia, o incineradores al costat de casa. Amb les depuradores passa el mateix?

Diria que no. Crec que les depuradores d’aigua no són gens problemàtiques per a ningú. Si més no, no estan en el centre de cap debat actual. Primerament, perquè ni tan sols solen produir olors desagradables. A més, cal pensar que hi ha dissenys molt diversos. Alguns d’ells estan soterrats i són invisibles, i tenen un impacte pràcticament nul. També hi ha depuradores naturals, que es basen en el mateix medi natural per recuperar l’aigua a través de llacunes o de filtració natural… Diria que és difícil pensar en un altre exemple d’economia circular que fos equivalent. 

Parlem de l’empresa. Comentava que vostès tenen 300 persones treballant. Es troben en l’administració o en el manteniment tècnic?

La majoria d’aquests professionals formen part de l’estructura operativa de l’empresa, que es troba repartida pel territori gestionant les infraestructures públiques que se’ns han encomanat. En guanyem la concessió a partir de concursos públics i les gestionem. A més, en molts projectes, invertim en construir i en reforçar la xarxa. De fet, som part interessada en fer que la xarxa esdevingui més sostenible, òptima i menys consumidora d’energia i recursos.

I que l’aigua sigui més bona també. 

Evidentment. Una de les nostres preocupacions principals és reduir al màxim la pèrdua d’aigua potable pel camí. Catalunya, malgrat ser un país amb uns estàndards molt raonables de gestió, perd una quarta part de l’aigua que potabilitza, mentre va de camí cap a les nostres aixetes.

Catalunya, malgrat ser un país amb uns estàndards molt raonables de gestió, perd una quarta part de l’aigua que potabilitza, mentre va de camí cap a les nostres aixetes.

Com?

Bàsicament en les filtracions, o trencaments en les canonades de la xarxa, o en els processos de transport. Nosaltres mirem d’optimitzar tot això sobretot amb la implantació de tecnologia i la sensorització de la xarxa. Val a dir que no estem en una mala posició com a país, però que cal que estem en una posició més bona.

El projecte d’Aigües de Catalunya és exportable a d’altres regions?

El cert és que no. El seu àmbit natural d’actuació és Catalunya. Fora d’aquí, ja és el grup empresarial el que decideix com cal actuar. Però tenim molt de recorregut per créixer, encara a Catalunya, i és guanyant més concursos públics i gestionar cada vegada més infraestructures que les administracions vagin licitant.

En què creu que canviarà més el negoci de la gestió de l’aigua a futur?

Per a nosaltres el futur de la gestió passa per dos vectors principals. I la nostra estratègia hi està del tot orientada. D’una banda, la tecnologia. Creiem que l’ús intensiu de la tecnologia ens farà ser diferencials. L’altre vector és el model de col·laboració público-privada.

Portem uns anys de cert conflicte, en aquest sentit.

Hi ha d’haver una col·laboració que no vagi en detriment de la governança. Crec que, en el debat que hi ha entre si cal una gestió directa o una gestió indirecta, ens hem deixat una mica de banda l’eficiència del model i, també, la governança del servei. Crec que qualsevol de les modalitats admet l’eficiència. Però no hem estat capaços de definir el millor model de governança.

I, de passada, també serà important la innovació. El model de gestió directa no ha destacat precisament per la seva capacitat d’innovació. Han estat més aviat les empreses del sector les que han invertit més recursos per innovar. Crec que són una sèrie de debats que hem d’afrontar amb una mentalitat oberta. 

També s’ha posat molta confiança en les plantes dessaladores. L’aigua de mar és gairebé infinita, no creu?

El cert és que ens trobem en un moment en què la tecnologia serà cada vegada més capaç de donar-nos un servei més bo. La manera com es dessalava fa vint o trenta anys no té res a veure amb la que es fa ara i, probablement, encara canviarà a millor en els propers anys. La tecnologia ens permetrà obtenir una aigua dessalada de millor qualitat.

Actualment, ja ens n’estem aprofitant, però per ara estem emprant diversos elements simultàniament que cal mantenir en equilibri: la despesa energètica que suposa dessalar, l’ús dels pous, l’estrès hídric en les conques…

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.