Els municipis no ens mereixem ser assenyalats com a part del problema de la sequera

0
135

Eduard Rivas reivindica nous models de governança per resoldre problemes estructurals

Des de l’octubre de 2023, Eduard Rivas presideix la Federació de Municipis de Catalunya. Alcalde d’Esparreguera, politòleg, preocupat pel sistema de governança del país, ens atén en la primera entrevista que concedeix a alcaldes.eu

Des de 2023 vostè presideix la Federació de Municipis de Catalunya. Abans va ocupar diverses funcions directives a l’entitat. Com valora el canvi?
En efecte, abans d’arribar a la presidència vaig ser membre del Comitè Executiu i, posteriorment, en vaig ser vicepresident. La sensació que em causa el canvi és semblant a la que es té en una alcaldia. Hem encaixat bé la novetat, perquè ja veníem d’una governança innovadora en els anys anteriors. En el darrer mandat vam fer un exercici de bona política i els partits ens vam entendre bé i vam arribar a acords importants, basats en el respecte als resultats electorals.


Existien diferències en relació al Procés, per exemple, entre els partits presents a la FMC…
Sí, però vam entendre de seguida que les entitats supramunicipals, especialment aquesta casa, no havien de servir per fer guerra política, sinó per sumar esforços en projectes comuns.
El mandat anterior va existir una coalició de lideratge formada per ERC, però era ampla i plural. En l’actual l’hem reproduït i fet més gran. Ara, al Comité Executiu hi tenim socialistes, Junts, Comuns, PDeCat, Esquerra… Representem el pluralisme polític del país. I a Catalunya fem de pont de diàleg entre municipis i partits.

Els partits vam entendre que les entitats supramunicipals no havien de servir per fer guerra política, sinó per sumar esforços en projectes comuns.


El seu és un govern continuista?
En la fórmula actual, sí. Però ja no és la fórmula de la vella Catalunya en la que la Federació s’adscrivia més aviat als socialistes i l’ACM més aviat a Convergència. Nosaltres hem fet una actualització a partir de les coalicions.
El govern actual és continuista respecte de l’anterior mandat. Fins i tot, alguns alcaldes repeteixen. Això ens facilita poder començar el mandat amb una velocitat de creuer.

El govern actual de la FMC és continuista respecte de l’anterior mandat. Això ens facilita poder començar el mandat amb una velocitat de creuer.


Ara que esmentava l’ACM, quina relació hi tenen? Comparteixen la mateixa visió del món local?
Així és. Compartim visió local amb qualsevol regidor. De vegades fem broma internament i diem que ens tenim millor sintonia entre nosaltres, malgrat tenir un partit diferent, que amb alguns regidors del propi partit.
El mateix puc dir a nivell nacional: L’ACM i la FMC compartim visió del món local. I ens agrada molt dir que tenim unitat d’acció. Els reptes són en molts casos els mateixos, perquè compartim el mateix substrat: pobles i ciutats del país. I ens coordinem molt quan toca defensar el municipalisme davant d’estaments tercers, com ara la Generalitat.

L’ACM i la FMC compartim visió del món local. I ens agrada molt dir que tenim unitat d’acció.


Digui’ns alguns dels reptes més importants del seu mandat a la FMC?
El primer és el de satisfer la nostra missió: representar i defensar els interessos de caire municipal. I ho fem sempre que el Parlament o el Govern presenta una nova iniciativa, en la forma de grup de pressió.
D’altra banda, internament, estem mantenint i ampliant la cartera de serveis. Per exemple, oferim moltíssima formació a tècnics d’ajuntaments. Som reconeguts per la feina que fem. Ara bé, hi ha una fórmula innovadora en la que no hem incidit prou, encara.

Quina és?
La gènesi de la norma més enllà de Catalunya. Això és: hi ha moltes normatives que ens afecten als municipis, però que venen de Brussel·les. De fet, són un 70% de les normatives. Després, quan arriben a Madrid, es transposen a l’ordenament jurídic que ens afecta. Però, a diferència del que fem aquí, nosaltres no hem arribat encara a fer el seguiment estricte del que passa al Parlament Europeu o al Congreso de los Diputados.
Un exemple d’això és el de la Llei de la Contractació Pública que va entrar en vigor fa uns anys: partia d’una directiva europea, davant la qual el món local no va dir res. La transposició a Espanya va ser dura. I a més, no se’ns va consultar. Nosaltres volem incidir més en fenòmens com aquest, per afectar l’agenda legislativa. També podem tenir més incidència sobre els partits. Crec que aquest seria un objectiu intern a treballar.

Volem incidir en la gènesi de la norma més enllà de Catalunya.


Entesos. Què més?
També tenim alguns temes polítics en l’agenda. Per exemple, la sequera. Estem fent un seguiment proper de la situació d’emergència que s’ha declarat fa poc. I hi ha temes estructurals, com ara el del finançament.


Segons la Federació, com hauria de ser el finançament públic municipal?
El primer que hauríem d’aconseguir és posar el tema en l’agenda. Portem més de 40 anys de democràcia i encara no hem aconseguit tractar el tema. Està pendent. Ara hi ha una mica de component estratègic, perquè algunes veus demanen separar el debat del finançament autonòmic del debat del finançament local. Però, a la vegada, fer que la norma s’aprovi per separat.
A banda, no tot és el finançament en si. El rerefons que ens interessa treballar en pobles i ciutats és el de la governança. La foto típica és la d’uns ajuntaments que han anat assumint competències, ja sigui perquè les tenim per normativa, o perquè les hem assumit per la realitat municipal, malgrat ens siguin impròpies, o bé les que ens han delegat. Fins i tot les primeres d’aquestes provenen de l’Estatut i fa 20 anys que no s’actualitzen. Tot plegat, ens impedeix complir el principi de suficiència i acabem havent de posar diners propis per assumir-les.

Portem més de 40 anys de democràcia i encara no hem aconseguit tractar el finançament municipal.

I hi ha alguna cosa que es pugui fer ara?
Crec que hem d’aprofitar el moment que tenim ara mateix a Espanya, perquè hi ha certa apertura en relació amb el territori i les diverses formacions polítiques. Ara que torna a sorgir el debat sobre el finançament autonòmic, cal introduir el del finançament local. I no es tracta de parlar només de recursos, sinó de per a què els volem. Ens cal un debat de competències i de com fem les coses.

Crec que hem d’aprofitar el moment que tenim ara mateix a Espanya. Hi ha certa apertura en relació amb el territori i les formacions polítiques.

En quin sentit?
Jo soc politòleg de formació. Quan estudiava i m’ensenyaven els estaments de cooperació, per exemple, entre la Generalitat i el món local, ho veia com a una bona praxi; com a una oportunitat de millorar la política pública i de compartir visions de país.
En la pràctica, però, te n’adones que aquests estaments s’han convertit en unes reunions molt tècniques, a les que les persones es presenten amb les decisions ja preses, i on hi ha molts pocs moments per incidir com voldries en la norma. Crec que hi hauria d’haver espai per a debats més informals i que donin cabuda a diverses mirades de país.

En matèria de finançament, alguns municipis diuen que se senten ofegats i que estan al límit en molts sentits. Ho estan?
Estem al límit. I part del problema s’explica per la pròpia naturalesa dels pobles i ciutats, que estan dispersos. Som una suma d’actors que hem d’aconseguir posar qualsevol tema en l’agenda. Penso que les entitats supramunicipals som útils a l’hora de fer-ho, però no tenim la potència que tenen les autonomies, o les nacions. I arriba un punt d’ofec.
Després de 40 anys de democràcia vivim segons la conjuntura econòmica: quan venen temps bons, vivim millor. Quan venen maldades, vivim pitjor. I en aquest inici de mandat ens hem vist amb la necessitat d’augmentar taxes i ordenances perquè el preu de la vida ha anat pujant, però també perquè hi ha un infrafinançament crònic dels ajuntaments.
Quan hem de fer pressupostos ens cal fer màgia. Aspirem a fer més, a anar guanyant i perfeccionant les coses, no pas a retallar. Però crec que no se’ns tracta amb la maduresa que mereix una administració local. Som una administració activa, propositiva, sanejada i amb persones preparades.

Vivim segons la conjuntura econòmica: quan venen temps bons, vivim millor. Quan venen maldades, vivim pitjor.


I sobre el problema de la sequera, quina és la posició de la FMC?
Creiem que no estem tractant el tema com toca. Se’ns assenyala als alcaldes i les alcaldesses com si fóssim part del problema de la manca de pluja, però no es parla de la manca de polítiques actives de l’ACA o del Govern de la Generalitat.
Tampoc es donen les xifres més adequades. Municipis, pobles i ciutats representem el 18% del consum d’aigua del país. Què passa amb la resta? Com a municipis no ens mereixem que cada dia siguem assenyalats com a part del problema i que estiguem sota una permanent espasa de Damocles, fins i tot rebent sancions, quan la sequera és un tema estructural que tampoc podem resoldre d’un mes per l’altre.
Més enllà del temps meteorològic, aquí hi ha uns temps administratius que són llargs. Licitar i executar els projectes necessaris porta molt de temps. Aquest és un de tants exemples de com de necessari és arreglar la governança del país.

La sequera és un tema estructural que tampoc podem resoldre d’un mes per l’altre.

Com és la relació entre els municipis i la FMC?
Intentem tenir una relació molt fluïda. Comptem amb una governança que és plural en l’àmbit polític, però també a nivell territorial. Ho fem tot per representar els associats, siguin quines siguin les seves dimensions, i sempre des de la coordinació.
Creiem que hem de poder estar en contacte estret per identificar les necessitats que tenen els municipis i que la FMC les pugui defensar de portes enfora. La comunicació interna és bàsica i també treballem per identificar elements de governança i de defensa del municipalisme. També ens donem suport en aquells nous elements jurídics que van sorgint i que requereixen una interpretació.

I com és la relació entre la FMC i la Federación Española de Municipios y Provincias?
Nosaltres som la FEMP a Catalunya. I formem part del Consejo Territorial d’allà. Això ve a ser com el consell nacional d’un partit polític, per entendre’ns. I tenim una relació bilateral, de presidència a presidència, perquè no som una entitat pròpia, sinó federada dins de la FEMP.
Ara mateix estem trucant-nos amb la presidenta perquè tenim pendent de veure’ns. Ella també ha començat en aquest mandat. Igualment, hi ha persones nostres que ocupen càrrecs importants allà. Per exemple, l’alcalde de Mataró que forma part de la junta de govern. La idea és la d’aprofundir en les relacions durant el mandat. Ells tenen una carta de serveis de la que ens podem beneficiar i volem mirar-nos-la bé.


Perfil d‘Eduard Rivas

Des d’octubre de 2023, Eduard Rivas (Esparreguera, 1984) és president de la Federació de Municipis de Catalunya. Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, és alcalde de la localitat on va néixer des de 2015. Politòleg de formació, ha exercit com a regidor municipal en diversos mandats, com a portaveu del partit al consistori, i com a tècnic de la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC. Ha viscut i treballat a Brussel·les, assessorant el Parlament Europeu en matèries com els afers exteriors i els drets humans.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.