Mercè Conesa: “El Port de Barcelona és el més ben connectat de l’Estat, actualment”

0
82

Avui visitem la seu d’una organització clau per a l’economia de Barcelona, de Catalunya i de l’Estat espanyol. Es tracta del Port de Barcelona, un dels ports comercials més importants del sud d’Europa. Ens rep la seva presidenta, Mercè Conesa.

Mercè Conesa és advocada de formació i posseeix un Màster en Dret i Gestió per la Universitat Pompeu Fabra i un altre en Lideratge i Innovació Polítiques Públiques per ESADE. Bona part de la seva carrera professional l’ha dedicat a el servei públic, especialment en política municipal. En els anys 90 es va incorporar a l’Associació Catalana de Municipis i el 1999 va formar part, per primera vegada, d’una llista electoral municipal. Després d’uns anys en el govern de l’alcalde Lluís Recoder, va ser alcaldessa de Sant Cugat de Vallès (Barcelona) entre finals de 2010 i mitjans de 2018, compaginant els tres últims anys amb la presidència de la Diputació de Barcelona. Amant del diàleg i del pacte, i habituada a el lideratge i la gestió de grans estratègies que afecten milers de ciutadans, va ser nomenada presidenta del Port de Barcelona al juny de 2018.

Mercè Conesa aposta per posicionar Barcelona com a port internacional d’entrada.

Vostè presideix la institució des del juny de 2018. Diria que el seu treball és continuista o rupturista amb el del seu predecessor, Sixte Cambra?
Qüestió interessant. El Port de Barcelona manté un pla estratègic molt coherent al llarg dels diversos mandats. Jo he seguit bastant fidelment les línies que va deixar marcades meu antecessor, el seu equip i la comunitat portuària. I, veient els temps que corren, el més lògic era mantenir aquesta tendència.
Les nostres principals palanques d’acceleració en aquests moments són la digitalització i la innovació. Els hem sumat als propòsits el creixement sostenible, el respecte pel medi ambient i la competitivitat que veníem desenvolupant en l’anterior pla.
Aquest 2020 conclou l’actual pla estratègic. Però tal com ha estat sent l’any, diria que han pogut materialitzar tot el previst?
Enguany, efectivament, tancàvem un pla estratègic. Fins ara estàvem complint amb uns resultats molt bons. El 2020, no obstant, ens ha portat davant un escenari de crisi econòmica i de reducció dels tràfics portuaris. Hem assistit a una caiguda acumulada que ja és de l’20% en el nombre de contenidors. I en vehicles o granels la caiguda ha estat una mica més important. Si comparem el passat mes d’agost amb el agost de 2019, la pèrdua ha estat d’un 8%.
La pandèmia de COVID ha tingut un fort impacte econòmic, però tot i això el comerç internacional no ha parat, perquè és un sector clau en el progrés econòmic del món. I hi ha una dependència enorme d’uns països amb uns altres i, per molt que es vulgui territorialitzar una part de la producció, seguirem tenint intercanvi internacional. La meva previsió és que ens recuperarem en els propers anys.
"La pandèmia de COVID ha tingut un fort impacte econòmic, però tot i això el comerç internacional no s’ha parat, perquè és un sector clau en el progrés econòmic del món"
El Port és una institució important en la que l’Estat, la Diputació, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona comparteixen responsabilitats… Ens ho pot aclarir una mica?
Així és. El Port de Barcelona és una infraestructura pública de titularitat estatal. Però gràcies als diferents acords entre l’Estat i els governs autonòmics, així com a la Llei de Ports, s’estableix que les presidències són sempre a proposta dels governs autonòmics. En aquest cas, el govern de Catalunya proposa el nom de qui pot liderar el projecte i el ministre competent, en aquest cas el senyor Ábalos, l’ha ratificat i nomenat.
En qualsevol cas, una cosa és la presidència i l’altra és la governança. Aquesta es desenvolupa a través d’un consell d’administració integrat per 15 persones, entre els quals trobem representants de el govern de l’Estat, de la Generalitat, dels agents socials com sindicats, membres de el teixit empresarial català com ara la Cambra de Comerç, i representants dels ajuntaments de Barcelona i del Prat de Llobregat… Òbviament ocupem un territori que pertany a aquests municipis i és raonable que ells participin en la presa de decisions. El nostre consell d’administració és molt equilibrat i una de les meves funcions és fer que estigui ben informat.
"El nostre consell d’administració és molt equilibrat i una de les meves funcions és fer que estigui ben informat"
Quines dimensions físiques tenen les instal·lacions del Port?
Disposem de més de 300 hectàrees de superfície. I en el cas dels molls lineals, en disposem de més de 20 km. Es tracta d’una gran infraestructura que ja està molt desenvolupada, amb un ús molt intensiu, amb terminals portuàries molt dinàmiques i implantades en un territori molt diversificat. El Port de Barcelona pot aguantar millor la crisi que d’altres ports que, per exemple, s’han especialitzat només en vehicles.
"Gràcies a la diversificació, el Port de Barcelona pot aguantar millor la crisi que d’altres ports que, per exemple, s’hagin especialitzat només en vehicles"
La nostra diversificació passa per tenir tràfic de càrrega de contenidors i a granel, vehicles, líquids… Així que, malgrat que els tràfics hagin baixat, probablement tancarem el 2020 sense generar pèrdues i començarem a créixer a partir de 2021.

"Malgrat que els tràfics han baixat, potser tancarem el 2020 sense generar pèrdues i començarem a créixer a partir de 2021"
Des de fa molts anys que el Port reclama noves infraestructures d’accés ferroviari. En quin estat es troben?
Són uns accessos que arribaran. Hi estem molt a prop. Hem estat ajudant en les converses tècniques amb Adif per tal que el projecte sigui viable i tingui prioritat. I en aquest moment ens trobem ultimant un protocol que obtindrà el finançament adequat i en els propers anys per fi podrem gaudir dels accessos.
Val la pena dir, però, que el Port de Barcelona és el més ben connectat de l’Estat en aquests moments. És l’únic que té línies ferroviàries d’ample internacional, o europeu, que ens connecten amb Lió, amb Alemanya, etcètera, i que ens porten vehicles i complements automotrius. A més, cada terminal està molt diversificada i comptem amb terminals ferroviàries que acompanyen les marítimes, amb el que tenim platges de 6 a 8 vies preparades per acollir trens de 750 metres. El port està molt preparat i els nous accessos optimitzaran encara més la rapidesa dels fluxos diaris. A més, ens estalviaran certs moments de congestió: actualment alguns punts del traçat el tren i la xarxa viària es creuen i si donem prioritat als trens, la xarxa viària es satura.
"En aquests moments, les nostres principals palanques d’acceleració són la digitalització i la innovació"
També es va parlar molt de l’Corredor Mediterrani. Però portem com a mínim 3 o 4 anys en què sembla que no s’hagi avançat. En sap vostè alguna cosa més?
Aquest és un tema que depèn del ministeri, i fins on jo sé s’estan desenvolupant els projectes tècnics. Com és lògic, des del primer moment hem donat suport a aquest Corredor, tot i saber que nosaltres ja estem connectats amb Europa. Però entenem que per a un Estat és fonamental poder desenvolupar els corredors que Europa ha considerat estratègics per la seva capacitat d’aportar competitivitat a el territori.
El de Barcelona és un port que competeix amb altres d’Espanya, com ara el de València, el de Bilbao, el d’Algesires… Juguen tots en la mateixa lliga? Hi ha categories? ¿Els tracta igual l’Estat pel que fa a finançament?
Els ports tenim un sistema de finançament molt concret. Nosaltres mateixos tenim capacitat de recaptació i de liquidació, és a dir, tot el que recaptem, ho podem destinar a les inversions que decidim juntament amb Ports de l’Estat, a través del Pla de l’Empresa. Cada any aprovem un pla i allà és on es decideix on apliquem els nostres ingressos.
A més, hi ha una sèrie de fons que ens permeten fer compensacions. És a dir, hi ha alguns ports que són deficitaris i que tenen més dificultat per a realitzar inversions. Així que fa temps es va crear un fons comú de compensació interportuària al qual dediquem un cert percentatge dels nostres ingressos. Cal dir que aquest sistema està sent qüestionat per aquells que creuen que entre els ports ha d’existir competència.
Si vostès fossin una empresa privada i competissin amb altres empreses privades, segur que no es compensarien les pèrdues entre vostès…
És evident. Per aquest motiu hi ha un cert debat. Però també entenem que el que ens ha de preocupar en aquest moment és fer més competitius tots els ports, atès que juguen en una lliga europea. I si el camí és el de fer contribucions per compensar els que es dediquen al trànsit local i que mai han estat la nostra competència, doncs el seguirem. Una altra cosa seria que aquesta compensació afectés la nostra viabilitat econòmica. En aquest cas, ja no seria admissible.
Si féssim un rànquing dels 10 millors o més grans ports, en quin lloc es trobaria el de Barcelona?
Tenim un gran competidor en Marsella i un altre competidor en València. Però en termes del rànquing que vostè deia, el primer port de l’Estat en moviment de contenidors seria el d’Algesires, el segon seria el de València i després venim nosaltres. Si el que quantifiquem és el volum econòmic, el de Barcelona seria el primer. Potser amb la pandèmia ara ho sigui el de València. Crec que Barcelona té, en general, una molt bona posició.
Si ampliem el radi i ens comparem dins del nivell internacional, evidentment els ports asiàtics i els nord-americans són grans, però el de Barcelona és l’únic espanyol que forma part del Chain Port, que és un fòrum de 13 ports estratègics de el món en què es parla d’innovació, bones pràctiques, tecnologia punta, energia… 
Ahir mateix ens reuníem amb els ports de Rotterdam, Hamburg, Anvers, Felixstowe, Barcelona, Los Angeles, Busan, Shanghai, Shenzen, Tànger, Mont-real i Panamà. Van ser reunions en línia de les que en vam aprendre molt.
Barcelona és una ciutat que rep molts creuers. Si bé el turisme s’ha reduït per culpa de la pandèmia, hi ha força contestació als creuers des de la ciutat. Quin pes té aquesta activitat sobre els seus comptes anuals?
El pes dels creuers sobre el nostre pressupost és relatiu. Estem parlant d’un 12%. Amb això vull dir que la nostra facturació prové principalment del tràfic de mercaderies. És evident que la pandèmia ens causarà unes pèrdues importants, d’uns 11 milions d’euros, només en l’activitat de creuers. Aquests menors ingressos afectaran la facturació general i el resultat econòmic.
Estem mantenint comunicació constant amb les empreses concessionàries, que són marques importantíssimes en el sector del lleure i del turisme de creuers. I volem recuperar aquesta activitat al més aviat possible, perquè té una incidència fonamental en l’economia catalana. Els restauradors de la zona del port han vist reduïda la seva activitat d’un 80%. L’Aquari, d’un 82%. En resum, tota la ciutat ho pateix. Estem treballant ja amb un protocol aprovat per Ports de l’Estat, que s’està presentant al Ministeri de Sanitat i al PROCICAT de la Generalitat de Catalunya.
Així doncs, malgrat que s’ha criticat molt el turisme de creuers, el que nosaltres creiem és que és una activitat que es pot conduir i convertir en molt respectuosa, amb visites i activitats dirigides, no lliures, i que els problemes que té són molt menys importants que els que provoquen els turistes que arriben a través de vols low-cost. La crítica ha recaigut sempre en el turisme de creuers, però realment és un problema molt petit en comparació amb el que poden causar els milions de turistes que visiten la ciutat.
"La crítica ha recaigut en el turisme de creuers, però realment és un problema molt petit en comparació amb el que poden causar els milions de turistes que visiten la ciutat"
Una de les estructures que més sorprenen del Port és el Hutchinson Port, que recorda escenaris de pel·lícules de ciència-ficció. Hi segueix havent tant d’interès per part de les companyies asiàtiques en construir zones de descàrrega a Barcelona?
Doncs a nosaltres ens consta que sí. I, de fet, tenim llaços molt forts amb diferents ports i empreses asiàtiques. El Port de Barcelona ha fet una aposta logística molt important per esdevenir un gate port (o port d’entrada) per a productes que venen de tota Àsia. Sense anar més lluny, hem tancat un acord amb la firma Decathlon per construir una nau de més de 100.000 metres quadrats que podrà emmagatzemar tota la mercaderia que li arriba d’Àsia. I aviat anunciarem un altre acord amb un port asiàtic per crear una altra nau de més de 50.000 metres quadrats.
Posicionar-se com a port internacional d’entrada és fonamental per al Port de Barcelona. De fet, nosaltres som més exportadors que importadors, encara que no ho sembli. I el nostre Hinterland, o àrea d’influència, és tota la indústria catalana, espanyola i fins i tot la de el sud de França. Són sectors potents, que segueixen exportant bastant fins i tot durant la pandèmia (només han caigut un 3%), mentre que les importacions han patit més, pel fet que la majoria arriben d’Àsia i perquè patim reducció en les comandes del retail. En resum, el que volem és oferir quants més serveis i més digitals i innovadors, millor.
Barcelona té una connexió emocional amb el port antic (o Port Vell). Creu que aquest enorme trànsit de mercaderies és compatible amb el sentiment?
Absolutament. I de fet crec que des del Port de Barcelona hem de fer una aposta d’inversió molt important per a l’àrea de Port Vell, que és el port tradicional de la ciutat. La fem juntament amb el municipi, per donar vida a projectes molt interessants, com el de recuperar tot el moll de pescadors i fer-lo visitable per part de la ciutadania, o fins i tot fer que els aficionats a la pesca puguin continuar amb la seva afició. Jo soc exalcaldessa i entenc molt bé el paper que pot jugar aquesta part del port en una ciutat com és Barcelona.
En quina mesura afecta l’Agenda 2030 a l’estratègia dels propers anys del Port?
Doncs molt. De fet, fa una estona ja li he comentat que una de les adaptacions de el nou pla estratègic és que s’inclouen tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i que cadascuna de les accions del port s’alinea amb aquests objectius. A més, hem marcat una sèrie d’indicadors (o KPIs) molt concrets, que ens ajudaran a demostrar el grau de compliment pel que fa a reducció d’emissions, promoció d’energies renovables, neteja d’aigües, biodiversitat o, també, temes d’igualtat de gènere .
La qüestió de la igualtat de gènere és també un punt important. Els ports sempre han estat associats a un model molt masculí de management.
Bé, jo crec que en aquests dos anys de presidència hem tingut algunes oportunitats molt interessants per empoderar a professionals dones i posar-les a el front de certes àrees del Port. Però també hem pogut impulsar projectes d’igualtat de gènere en el si de l’Autoritat Portuària, o motivar les empreses de la comunitat portuària perquè despleguin plans d’igualtat. Han d’atrevir-se més, perquè hi ha moltes més dones de les que es pensa treballant en el sector marítim.
"Hi ha moltes més dones de les que es pensa treballant en el sector marítim"
Des de la seu del Port, a l’edifici World Trade Center, vostè gaudeix d’unes vistes fantàstiques. Privilegiades, diria jo.
I també li recomano que visiti la muntanya de Montjuïc. Des d’allà també hi vistes fantàstiques del port i de la seva part comercial, on cada dia hi ha una activitat que és molt important per al producte interior brut de país, però que sol estar amagada als ulls de la ciutadania…
 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.