La Comissió ofereix avui orientacions als Estats membres en el marc del paquet de primavera del 2023 del Semestre Europeu per aconseguir una economia sòlida i preparada per al futur que garanteixi la competitivitat i la prosperitat a llarg termini per a tothom en un context geopolític difícil. Això requereix un enfocament integrat a tots els àmbits de polítiques: en pro de la sostenibilitat mediambiental, la productivitat, l’equitat i l’estabilitat macroeconòmica. El Semestre Europeu constitueix el marc de coordinació de les polítiques a aquest efecte i integra l’execució del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i els programes de la política de cohesió. El cicle del Semestre Europeu també facilita informació actualitzada sobre els avenços cap a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a tots els Estats membres.
Millora de les perspectives en un context de dificultats persistents
L’economia europea continua demostrant la resiliència en un context mundial difícil.
La baixada dels preus de l’energia, les limitacions de subministrament més baixes i la fortalesa del mercat de treball van afavorir un creixement moderat el primer trimestre del 2023, i van dissipar el temor a una recessió. Al mateix temps, tot i que la inflació continua disminuint, la subjacent s’ha consolidat, cosa que s’ha traduït en un enduriment més gran de les condicions financeres.
Segons les previsions econòmiques de primavera del 2023, l’economia en el conjunt de la UE creixerà un 1,0% el 2023 i un 1,7% el 2024. Es preveu que la inflació arribi al 6,7% el 2023 i el 3 ,1 % el 2024.
Es preveu un augment de l’ocupació del 0,5% aquest any, abans de moderar-se i situar-se al 0,4% el 2024. Segons les previsions, la taxa d’atur es mantindrà lleugerament per sobre del 6%.
Aplicació efectiva del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de la política de cohesió: factors crucials per impulsar una economia de la UE sòlida i preparada per al futur
Dos anys després de començar la seva aplicació, l’MRR, que ocupa un lloc central al pla de recuperació NextGenerationEU per a Europa, dotat amb 800 000 milions d’euros, segueix accelerant una transició ecològica i digital justa i inclusiva a tots els Estats membres, reforçant així la resiliència de la UE en conjunt. El Semestre Europeu integra l’aplicació del MRR i dels programes de la política de cohesió de manera complementària, i aporta orientacions en matèria de polítiques als Estats membres sobre els reptes econòmics i socials principals.
Amb tots els plans nacionals de recuperació i resiliència en vigor i 24 sol·licituds de pagament tramitades fins ara, la Comissió ha desemborsat més de 152.000 milions d’euros amb càrrec al Mecanisme per a la realització correcta de reformes i inversions fonamentals. Els Estats membres han de mantenir el ritme dexecució dels seus plans i avançar en la ràpida aplicació dels programes de la política de cohesió. Els Estats membres han de continuar progressant quant a descarbonitzar l’economia i la base industrial de la UE, fer front a l’escassetat i la inadequació de les capacitats, donar suport a la creació de llocs de treball de qualitat, augmentar la investigació i la innovació i crear les condicions per garantir la prosperitat, la competitivitat, l’equitat i la resiliència de la UE a llarg termini. La inclusió de capítols de REPowerEU als plans dels Estats membres, amb finançament addicional, contribuirà a fer front a les dificultats de la UE en matèria de seguretat energètica ia accelerar la transició cap a un subministrament d’energia neta i una economia amb zero emissions netes .
Recomanacions específiques als Estats membres en suport de les transicions ecològica i digital i la millora de la competitivitat
Els informes per país del 2023 fan balanç de les dificultats socioeconòmiques de cada Estat membre, com les relacionades amb la doble transició i la competitivitat, i exposen en quina mesura se’ls dóna resposta als plans de recuperació i resiliència dels països corresponents. La Comissió proposa recomanacions específiques per país per orientar els Estats membres sobre la manera de respondre a les principals dificultats en matèria econòmica i social que només s’aborden en part o no s’aborden en els seus plans de recuperació i resiliència. Aquestes recomanacions també contribuiran a lexecució del Pla Industrial del Pacte Verd.
Les recomanacions específiques per país es divideixen en quatre parts:
- Una recomanació sobre política fiscal, en particular sobre les reformes fiscals estructurals de política fiscal quan sigui procedent.
- Una recomanació per continuar o accelerar l’execució dels plans nacionals de recuperació i resiliència, incloses les revisions i la integració dels capítols de REPowerEU, tenint en compte els possibles riscos d’execució específics de cada país, i per executar ràpidament els programes de la política de cohesió adoptats.
- Una recomanació actualitzada i més específica sobre la política energètica d’acord amb els objectius de REPowerEU.
- Si escau, una recomanació addicional sobre els reptes estructurals pendents o de nova aparició.
Orientacions en matèria de política fiscal
En finalitzar el període durant el qual va estar en vigor la clàusula general de salvaguarda, la Comissió torna a formular recomanacions específiques per país quantificades i diferenciades en matèria de política fiscal.
- Es demana als Estats membres que hagin assolit el seu objectiu pressupostari a mitjà termini (l’objectiu pressupostari fixat per a cada país en el marc del Pacte d’Estabilitat i Creixement), sobre la base de les previsions de la primavera del 2023, que mantinguin una situació fiscal sanejada el 2024.
- Es demana als altres estats membres que adoptin una política fiscal prudent, concretament limitant l’augment nominal de la despesa primari neta finançada a nivell nacional el 2024.
- Tots els Estats membres han de preservar les inversions públiques finançades a escala nacional i vetllar per l’absorció efectiva de les subvencions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i d’altres fons de la UE, en particular per fomentar les transicions ecològica i digital.
- Tots els Estats membres han d’eliminar gradualment les mesures de suport en matèria energètica en vigor fins a finals de 2023. En cas que noves pujades dels preus de l’energia exigeixin l’aplicació de mesures d’ajuda, cal centrar-les a protegir les llars i empreses vulnerables, ser fiscalment viables i preservar els incentius a l’estalvi d’energia.
- Per al període posterior al 2024, els Estats membres han de continuar aplicant una estratègia fiscal a mitjà termini de sanejament gradual i sostenible, combinada amb inversions i reformes que afavoreixin un creixement sostenible més gran, a fi d’aconseguir una situació fiscal prudent a mitjà termini.
Informe sobre el compliment dels criteris de dèficit i deute del Tractat
La Comissió va elaborar un informe en virtut de l’article 126, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea per a setze Estats membres: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Hongria , Itàlia, Letònia, Malta i Polònia. L’objectiu de l’informe és avaluar el compliment per part dels estats membres dels criteris de dèficit i deute establerts al Tractat.
L’informe arriba a la conclusió que Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, França, Hongria, Itàlia, Letònia, Malta i Polònia no compleixen el criteri de dèficit.
Tenint en compte tots els factors pertinents, l’informe arriba a la conclusió que Finlàndia, França i Itàlia no compleixen el criteri de deute. Això no obstant, la Comissió considera que el compliment del valor de referència per a la reducció del deute no estava justificat en les condicions econòmiques imperants.
La Comissió proposarà al Consell l’obertura, a la primavera del 2024, de procediments de dèficit excessiu basats en el dèficit, sobre la base de les dades d’execució del 2023.
Correcció dels desequilibris macroeconòmics
La Comissió ha avaluat l’existència de desequilibris macroeconòmics als disset Estats membres seleccionats per als exàmens exhaustius a l’Informe sobre el Mecanisme d’Alerta de 2023.
- Xipre presenta desequilibris després d’haver patit desequilibris excessius fins al 2022, ja que les vulnerabilitats relacionades amb el deute privat, públic i extern han disminuït en general, però continuen sent motiu de preocupació.
- Actualment es constata que Hongria està patint desequilibris. Hi ha risc d’evolució desfavorable i els desequilibris podrien arribar a ser excessius de no prendre mesures amb urgència.
- Alemanya, Espanya, França, els Països Baixos, Portugal, Romania i Suècia continuen patint desequilibris.
Entre els països amb desequilibris, a Romania hi ha risc d’evolució desfavorable i els desequilibris podrien arribar a ser excessius de no prendre mesures amb urgència. D’altra banda, les vulnerabilitats estan disminuint a Alemanya, Espanya, França i Portugal fins al punt que el manteniment d’aquesta evolució l’any que ve permetria prendre una decisió reconeixent la manca de desequilibris.
- Grècia i Itàlia continuen patint desequilibris excessius, però les seves vulnerabilitats semblen estar disminuint, també a causa dels seus avenços en matèria de polítiques.
- S’ha constatat que Txèquia, Eslovàquia Estònia, Letònia, Lituània i Luxemburg no pateixen desequilibris, ja que les seves vulnerabilitats semblen ara estar sota control.
Informe de supervisió posterior al programa
La supervisió posterior al programa avalua la situació econòmica, pressupostària i financera dels estats membres que s’han beneficiat de programes d’assistència financera amb vista a la capacitat de reemborsament. Els informes de supervisió posterior al programa corresponents a Xipre, Espanya, Grècia, Irlanda i Portugal arriben a la conclusió que aquests cinc Estats membres conserven la capacitat de reemborsar el deute.
Orientacions en matèria de polítiques de treball
La Comissió proposa orientacions per a les polítiques d’ocupació dels Estats membres el 2023. Aquestes orientacions fixen prioritats comunes per a les polítiques socials i d’ocupació nacionals per tal que siguin més justes i inclusives. Les orientacions actuals, adoptades el novembre del 2022, ja reflecteixen l’entorn posterior a la COVID i la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, per la qual cosa la Comissió proposa prorrogar-les el 2023.
A més, les orientacions fan referència a iniciatives recents en matèria de polítiques. També fan referència a l’Any Europeu de les Competències, que dóna un nou impuls a la participació dels socis ia la mobilització de fons per fer front a l’escassetat de competències i mà d’obra. Finalment, la Comissió posa l’accent en la importància de fer un seguiment dels avenços cap a la consecució dels objectius principals de la UE d’aquí al 2030 i de contribuir als objectius nacionals en l’àmbit de l’ocupació, les qualificacions i la reducció de la pobresa.
Properes etapes
La Comissió convida l’Eurogrup i el Consell a debatre el paquet i aprovar les orientacions presentades avui. La Comissió vol entaular un diàleg constructiu amb el Parlament Europeu sobre el contingut d’aquest paquet i sobre cadascuna de les etapes successives del cicle del Semestre Europeu.
