Pacte Verd Europeu: clau per a una UE climàticament neutra i sostenible

0
3324

El Pacte Verd Europeu és la resposta de la UE a la crisi climàtica actual

El novembre del 2019, el Parlament va declarar l’emergència climàtica i va demanar a la Comissió Europea que alineï totes les seves propostes amb l’objectiu d’1,5 °C per limitar l’escalfament global i garantir que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es redueixin significativament.

La nova Comissió Europea va presentar llavors el Pacte Verd Europeu, un full de ruta perquè Europa es converteixi en un continent neutral per al clima el 2050.

Els primers passos del Pacte Verd Europeu

Legislació sobre neutralitat climàtica

El Parlament va aprovar la nova Llei del Clima de la UE el 24 de juny del 2021. Amb ella, l’objectiu de reduir les emissions un 55% per al 2030 respecte als nivells del 1990 i assolir la neutralitat climàtica per al 2050 s’estableix com a legalment vinculant . Així, la UE s’acosta a la seva meta de produir emissions negatives a partir del 2050 i confirma el seu lideratge en la lluita contra el canvi climàtic.

La nova llei permetrà una coherència més gran entre les polítiques de la Unió i els objectius climàtics i haurà d’aportar beneficis que inclouen: aire, aigua i sòl més nets, reduir les factures d’energia, habitatges renovats, millor transport públic i més estacions de càrrega per a cotxes elèctrics, menys residus, aliments més saludables, i una millor salut per a les generacions actuals i futures.

Les empreses també comptaran amb noves oportunitats en àrees on Europa establirà requisits globals. S’espera que es creï ocupació al sector de les energies renovables i al dels edificis i els processos industrials energèticament eficients.

Objectiu 55

Perquè la UE assoleixi el seu objectiu des del 2030, la Comissió Europea va proposar el 2021 el paquet de mesures «Objectiu 55», que inclou 13 lleis revisades i 6 propostes de llei relacionades amb el clima i l’energia.

El 22 de juny, el Parlament va adoptar la seva posició sobre:

La revisió del règim de comerç de drets d’emissió per incloure sectors contaminants, com ara els edificis i el transport per carretera, i eliminar progressivament els permisos gratuïts per al 2032.

La implementació de l’instrument de fugida de carboni que ha de posar un preu al carboni als productes importats per contrarestar la deslocalització cap a països amb objectius climàtics menys ambiciosos.

Un fons per garantir una justa transició energètica, que aborda la pobresa energètica i de mobilitat, finançat per la subhasta de drets d’emissió.

A principis de juny, els eurodiputats van adoptar la seva posició sobre:

El repartiment d’esforç entre els països de la UE per augmentar els objectius nacionals de reducció d’emissions -en sectors no coberts pel règim de comerç de drets d’emissió, especialment el transport, agricultura, edificis i gestió de residus- del 29% a 40% per al 2030.
El reforç de les normes per augmentar l’eliminació de carboni al sector de l’ús del sòl, el canvi d’ús del sòl i la silvicultura (LULUCF, en les sigles en anglès).
Una proposta per garantir que els nous cotxes i furgonetes de la UE produeixin zero emissions netes el 2035.
La revisió dels drets d’emissió per a l’aviació, per incloure al règim tots els vols que surtin de l’Espai Econòmic Europeu i una possible solució per als vols fora de la UE.

El Parlament fixarà en els propers mesos la seva posició sobre temes energètics (renovables, eficiència, impostos), entre d’altres.

Impulsar l’economia circular

La Comissió també va presentar el pla d’acció d’economia circular de la UE el març del 2020, que inclou mesures al llarg de tot el cicle de vida dels productes que promouen processos d’economia circular, fomenten el consum sostenible i garanteixen que n’hi hagi menys residus.

Se centrarà en:
• electrònica i TIC
• bateries i vehicles
• envasos i plàstics
• tèxtils
• construcció i edificis
• cadena de menjar

El juliol del 2022, s’espera que el Parlament voti la nova estratègia industrial per ajudar les empreses a superar la crisi derivada de la pandèmia de Covid-19 i transitar una economia més ecològica i circular. Els eurodiputats van demanar el novembre del 2021 que la UE dissenyi una estratègia integral per a les matèries primeres crítiques, a fi que Europa sigui menys dependent de les importacions de matèries primeres crítiques que són crucials per a les seves indústries estratègiques.

Crear un sistema alimentari sostenible

El sector alimentari és un dels principals impulsors del canvi climàtic. Tot i que l’agricultura de la UE és l’únic sector agrícola important al món que ha reduït les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (en un 20% des del 1990), encara representa aproximadament el 10% de les emissions (de les quals el 70% es deu a animals).

L’estratègia “de la granja a la taula” presentada per la Comissió al maig del 2020 ha de garantir un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient, alhora que garanteix els mitjans de vida dels agricultors. Cobreix tota la cadena de subministrament d’aliments, des de reduir a la meitat l’ús de pesticides i les vendes d’antimicrobians i reduir l’ús de fertilitzants fins a un augment a l’agricultura orgànica.

El Parlament va donar el vistiplau a l’octubre del 2021 a l’estratègia, però va afegir les recomanacions per fer-la encara més sostenible. Els eurodiputats van subratllar que el paquet Objectiu 55 ha d’establir uns objectius ambiciosos per a les emissions procedents del sector agropecuari i de l’ús que fa de la terra, inclosos uns criteris estrictes per a les energies renovables que funcionen amb biomassa.

Preservant la biodiversitat

Alhora, la UE té com a objectiu abordar la pèrdua de biodiversitat, inclosa la possible extinció d’un milió d’espècies. L’estratègia de biodiversitat de la UE per al 2030, presentada per la Comissió al maig, té com a objectiu protegir la naturalesa, revertir la degradació dels ecosistemes i aturar la pèrdua de biodiversitat.

El Parlament va fixar la seva posició sobre “l’estratègia de biodiversitat per al 2030: Reintegrar la natura a les nostres vides” el 8 de juny de 2020 i va insistir que la seva implementació ha de ser consistent amb les estratègies que recull el Pacte Verd Europeu.

El Parlament defensa la silvicultura sostenible, ja que els boscos tenen un paper fonamental en l’absorció i la compensació de les emissions de carboni. Els eurodiputats també reconeixen la contribució de la silvicultura a la creació d’ocupació a les comunitats rurals i el paper que la UE podria exercir en la protecció i la restauració dels boscos del món.

Finançant la transició verda

La Comissió va presentar al gener el pla d’inversió per a una Europa sostenible, l’estratègia per finançar el Pacte Verd Europeu mitjançant l’atracció d’almenys un bilió d’euros d’inversió pública i privada durant la propera dècada.

El mecanisme de transició justa ha d’ajudar a alleujar l’impacte socioeconòmic de la transició als treballadors i les comunitats més afectades pel canvi. El maig del 2020, la Comissió va proposar una línia de crèdit del sector públic per donar suport a les inversions ecològiques a les regions que depenen dels combustibles fòssils. El Parlament Europeu la va aprovar el juny del 2021.

El Parlament i el Consell van acordar la introducció de noves fonts d?ingressos per finançar el pressupost europeu i el pla de recuperació de la pandèmia de Covid-19. Els nous recursos propis inclouen els ingressos generats pels guanys del règim de comerç de drets d‟emissió i un impost de carboni sobre les importacions de determinats béns de fora de la UE.

Per encoratjar la inversió en activitats ambientalment sostenibles i evitar el “rentat verd”, el Parlament va aprovar una nova legislació sobre inversions sostenibles el juny de 2020. Els eurodiputats van reclamar el novembre del mateix any la transició a sistema econòmic sostenible i van incidir que es tracta un pas fonamental per garantir l’autonomia estratègica a llarg termini i augmentar la resiliència de la UE.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.